Móra d’Ebre multiplica per 26 la població immigrada des de 1996
Un estudi analitza el fort creixmennt i proposa mesures per a millorar la integració
L’Ajuntament de Móra d’Ebre ha fet públic un estudi en profunditat sobre el fort creixement de la immigració a la capital de la Ribera d’Ebre els últims 15 anys. L’estudi, obra de la sociòloga Maria Esther Garcia, ha comptat amb la col·laboració activa de la regidoria d’Acció Social del consistori, l’agent d’acollida i les mediadores de salut. A més, s’ha realitzat una extensa enquesta a un 40 per cent de la població estrangera resident a la capital de la comarca.
La primera i més destacada dada de l’informe és la constatació del fort augment de la població immigrada. Si a l’any 1996, eren 29 les persones empadronades, el mes de juny de 2009 la xifra s’elevava a 1.024 de 44 nacionalitats diferents. La població immigrada s’ha multiplicat per 26 en els últims 14 anys i suposa avui un 17 per cent del total de la població, una xifra lleugerament superior a la mitjana catalana. És una població heterogènia, s’assegura, amb necessitats, aspiracions i demandes diferents. L’arribada és fruit d’una crida de manca de ma d’obra com l’agricultura, la construcció, l’hosteleria, la cura de les persones grans, el treball domèstic i la sanitat.
Les dues comunitats amb més veïns empadronats a Móra d’Ebre són, en diferència, la marroquina i la romanesa. També son, sempre segons l’estudi, les comunitats amb majors dificultats econòmiques. De fet, la meitat de les llars magrebines i més de la meitat de les llars romaneses tenen un nivell d’ingressos insuficients. I es que la principal dificultat amb que es troba una part d’aquesta població és no tenir un treball estable que els garanteixi uns ingressos fixos i suficients.
Al marge de les dues principals comunitats immigrades, l’estudi analitza també la presència de veïns d’Amèrica Llatina, el Regne Unit i dels països de l’est de l’Europa no comunitaris. Destaca, en el primer cas, que es tracta de persones amb un elevat nivell d’estudis i un percentatge elevat de treball estable, concentrat al sector de la salut. És remarcable, a més, que la situació més comuna dels veïns del Regne Unit sigui la de jubilat.
El fort creixement de la immigració, admet l’estudi, ha provocat que la població autòctona no hagi tingut temps de reaccionar «ja que suposa un gran esforç d’assimilació i de repartiment de recursos». Per tot plegat, i més enllà de la tasca que ja s’està realitzant a nivell local i comarcal, l’estudi proposa la redacció d’un pla d’acollida que faciliti i orienti els nouvinguts en la seva arribada, i accions de sensibilització de la població autòctona a través de xerrades i tallers. A més, s’apunta que cal donar suport a les diferents comunitats per a crear associacions de caire cultural i religiós, normalitzar la diversitat, crear una borsa de treball i d’orientació professional i posar molta cura en tres col·lectius en risc d’exclusió social: les dones amb baix nivell de formació, joves i adolescents que han arribat fora de l’edat d’escolarització obligatòria i nens de famílies amb pocs recursos econòmics.
