Custodi de la història En el primer any de funcionament, l'equipament cultural ha rebut l'encàrrec de conservar una desena d'arxius d'ajuntaments i entitats de la Ribera -->per andreu caralt Molts ciutadans de Móra d'Ebre s'hauran fixat en un gran i estrany edifici aixecat al carrer Antoni Gaudí de la capital de la Ribera d'Ebre. Les seves grises façanes, de volumetria definida, estan cobertes de formigó i no disposen de finestres. Un ampli pati interior enjardinat domina l'entrada a l'edifici, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre inaugurat el mes d'abril de 2007. L'arxiu riberenc és el segon equipament a les Terres de l'Ebre d'àmbit supramunicipal després de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, a Tortosa. El centre, explica el seu director, Gerard Mercadé, té el mandat d'acollir els documents del Consell Comarcal, de les delegacions de la Generalitat establertes a la comarca, en aquest cas, la seu de la Direcció General de Carreteres, i, finalment, de l'arxiu de l'Ajuntament on s'ubica l'equipament. A més, està disposat a acollir i conservar tots els arxius municipals de la comarca i els arxius històrics d'institucions, empreses o persones a títol privat. Durant els primers mesos de funcionament, l'edifici, on treballen dos persones, ha ingressat molt bona part de l'arxiu històric de l'Ajuntament de Móra d'Ebre (2.000 capses amb un total de 3.808 registres), els fons de l'escola Lluís Viñas, de la clínica privada Doctor Borràs o de la Comunitat de Regants de Móra d'Ebre. Un cop arriben els documents, els tècnics de l'arxiu n'avaluen «l'estat de conservació, ja que en alguns casos s'han vist afectats per la fluctuació de la temperatura o l'excessiva humitat», apunta Mercadé. Si és així, l'arxiu disposa d'una sala específica on es netegen i desinfecten els documents. A continuació es classifiquen i s'elabora un índex per a facilitar-ne la recerca als investigadors o estudiants. La Torre i Benissanet A banda de l'arxiu municipal de Móra d'Ebre, Mercadé ha rebut recentment el fons documental de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol, que comprèn exemplars d'entre els anys 1575 i 1939. El fons, tot i la seva fragmentació, conserva interessants testimonis de les relacions entre la Universitat de la Torre de l'Espanyol i el Comandador d'Ascó per al cobrament dels drets de barcatge o la còpia de la sol·licitud per a construir una església pròpia per evitar als fidels les inclemències que suposava creuar l'Ebre per a desplaçar-se fins a Ascó. En una segona fase, l'arxiu rebrà la documentació posterior al 1939. D'altra banda, Mercadé confirmava al Diari que l'Ajuntament de Benissanet ha acordat recentment en sessió plenària cedir el seu fons històric, «i també estem pendents de rebre els arxius de les cambres agràries de la comarca, del Consell Comarcal i de la delegació del Servei de Carreteres». La missió de l'arxiu, tanmateix, no és únicament la de custòdia i classificació de documents, sinó que «també treballen en l'assessorament del personal dedicat a la custòdia dels arxius dipositats als ajuntaments o en la difusió del patrimoni cultural i històric de la Ribera», sentencia Mercadé. L'edifici, així, acollirà a l'abril un cicle de conferències sobre la baronia d'Entença; al juny, la segona trobada d'entitats culturals de la Ribera d'Ebre, i a l'hivern, una exposició fotogràfica sobre la petjada de la batalla de l'Ebre a la comarca.