Bona producció i por a la pluja a l'inici de la collita de cirera a la Ribera d'Ebre

Aquesta setmana s'iniciarà la collita de la cirera a la Ribera d'Ebre, una de les principals zones productores de Catalunya. S'espera una bona producció, al voltant dels 3 milions de quilos en cas de condicions climatològiques favorables. Si la pluja dels últims dies es perpetua, tanmateix, el fruit es podria badar i perjudicar així el seu valor al mercat.
per a. caralt |

Els productors de cirera ja ho tenen tot a punt per començar una nova campanya de collita de la preuada cirera a la Ribera d'Ebre. En alguns casos es començà a collir a mitjans de la setmana passada, però és a partir d'aquesta setmana que s'hauria de generalitzar la collita al sud i al nord de la comarca.

Ara bé, la recent aparició de la pluja pot retardar l'inici de la campanya i posar en perill la qualitat del fruit. I és que si plou, adverteixen els productors, la cirera pot no absorbir tota l'aigua fins a badar-se i perdre, llavors, bona part del seu valor al mercat. «En general hi ha una collita acceptable», apuntava ahir el productor de Miravet Joan Anton Balart, «jo volia començar dijous però tot depèn del temps. Si plou, malament, la cirera es podria badar». En aquest sentit, el membre d'Unió de Pagesos i productor de la Torre de l'Espanyol, Jaume Miquel Aleu, anava més enllà i anunciava que les precipitacions de diumenge ja havien malmès les cireres més madures, «la pluja ha badat la cirera que havia de collir aquesta setmana, volia començar dimecres però ara m'hauré d'esperar a la propera setmana».

A aquest factor negatiu cal afegir, segons Aleu, l'intens fred de principis de març «que causà danys, però molt localitzats en aquelles varietats de floració més avançada».

L'aigua i el fred, però, no són els seus únics enemics, «la cirera és un fruit molt sensible, li afecta la pluja però també el vent, que mou les branques de l'arbre i pot malmetre la pell de la cirera, fet que es penalitza al mercat», assegura David Manero, soci de Cerima Cherries SL, una de les empreses del sector més importants a la Ribera, amb prop de 100 hectàrees cultivades i més de 500.000 quilos de producció.

Si finalment no plou ni bufa un fort vent, les expectatives són positives, «sempre hi ha alguna zona on han fet mal el temps, però en general podem esperar un bon any», conclou Manero. Per a Aleu, però, a bona part de les finques la producció és fins i tot excessiva, «veig molta cirera als arbres, n'hi ha molta de petita i els preus, per tant, poden ser dolents».

El CSN eleva la gravedad del vertido de Ascó y 800 personas deben someterse a análisis de radiación


El Consejo de Seguridad Nuclear ha reclasificado el vertido de partículas ocurrido en noviembre en la central nuclear de Ascó (Tarragona) y ha elevado el nivel del mismo hasta el 2 (incidente), de acuerdo a la escala internacional de sucesos internacionales que mide este tipo de incidentes.

Aunque los nuevos datos apuntan que el impacto radiológico sobre la población y sobre los trabajadores de la central nuclear sigue estando por debajo de los límites legales, la empresa va a realizar mediciones de radiactividad a todas las personas que han pasado por el emplazamiento desde el pasado 28 de noviembre (entre 700 y 800 personas).

El organismo que vela por la seguridad nuclear en España ha insistido no obstante en que no existe riesgo para la población, aunque los datos disponibles indican que el vertido fue superior al inicialmente estimado.

La escala internacional INES abarca desde el 0 --sin significación para la seguridad-- hasta el 7 --accidente grave--, y el 2 está considerado como un "incidente".

Posible expediente sancionador

Además, el Consejo de Seguridad Nuclear está trabajando en la apertura de un expediente sancionador al titular y le exigirá que se depuren responsabilidades.

La reclasificación --estaba en el nivel 1-- del suceso, ha informado el CSN, se ha debido al inadecuado control del material radiactivo y por proporcionar información "incompleta y deficiente" al organismo regulador.

Para esclarecer todos los detalles del suceso de vertido de material radiactivo en áreas exteriores a la central, el CSN ha pedido al titular de la central que presente información detallada de numerosos aspectos.

Ha solicitado en concreto información sobre la situación radiológica y operativa del sistema en el que se originó el suceso; el programa previsto para vigilancia de áreas exteriores; el programa de vigilancia de contaminación interna de las personas potencialmente afectadas; y una estimación de la dosis máxima que han podido recibir las personas en el emplazamiento.

Ha reclamado además un análisis del comportamiento de los sistemas de vigilancia de la radiación; y una estimación de la actividad total vertida.

Campaña de vigilancia

Esta información, que ha llegado hoy a la sede del Consejo, ha confirmado el origen --ventilación del edificio de combustible-- y la naturaleza del vertido --partículas metálicas de activación--.

Hasta la fecha, según ha comunicado al CSN, ha realizado mediciones a 579 personas, sin encontrar en ningún caso indicios de incorporación de material radiactivo.

El Consejo de Seguridad Nuclear va a iniciar "inmediatamente" una campaña de vigilancia radiológica para complementar las medidas que ya realizó el día 5 de abril en el exterior de la instalación con un equipo de inspectores.

El Periódico de Catalunya, d'avui

EUiA exigeix el tancament de la central d'Ascó després de la fuita radioactiva

El coordinador d'EUiA del Camp de Tarragona, Josep Maria Vázquez, ha qualificat en un comunicat aquest dissabte de 'molt greu' que s'hagin detectat nivells de contaminació radioactiva a la central nuclear d'Ascó. Vázquez, que ha recordat un cop més el perill que suposen les centrals d'Ascó i Vandellòs per a les comarques de Tarragona, ha exigit al Consell de Seguretat Nuclear que 's'obri immediatament una investigació, que es procedeixi al tancament de la central i s'asseguri que no s'emet cap partícula radioactiva, per molt que sigui d’escassa significació radiològica com assegura l'Associació Nuclear'.

Vázquez, que ha donat més credibilitat als informes de Greenpeace considerant que els nivells de contaminació són importants, ha demanat al govern central i molt especialment al president José Luis Rodríguez Zapatero 'que compleixi les seves promeses i faci efectiu d’una vegada un pla acurat de tancament de les nuclears'.

Detectadas partículas radiactivas en el exterior de la central nuclear de Ascó
• La hipótesis más probable es la contaminación tras una operación de limpieza en noviembre



Herrera considera "gravísimo" el incidente de Ascó y pide la reforma del Consejo de Seguridad Nuclear

La central nuclear de Ascó (Ribera d'Ebre) ha detectado la presencia de partículas radiactivas tanto en el exterior como en el interior de la planta. No obstante, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha asegurado que "las repercusiones del suceso están muy por debajo de los límites establecidos".

La detección se comunicó ayer al CSN, después de que se registraran partículas en la unidad I, en la terraza de los edificios de combustible, auxiliar, de control, de turbinas y zonas adyacentes. El CSN ha desplazado hasta la central a un equipo de inspectores.

El titular de la planta está retirando las partículas a medida que se van localizando, incrementa la vigilancia en el interior y peina las zonas exteriores en la dirección de los vientos dominantes.

Bajos niveles

Según la planta, la hipótesis "más probable" es que las partículas procedan del sistema de extracción y filtración de aire del edificio de combustible. Este sistema se contaminó durante las operaciones de limpieza al finalizar la recarga de combustible de la unidad I en noviembre.

La radiactividad total de las partículas encontradas apunta a que la "cantidad de actividad vertida al exterior" fue "reducida" y, en la situación más desfavorable, daría lugar a dosis "muy por debajo de los límites legales establecidos" para los trabajadores, la población y el medio ambiente.

Por su parte, Greenpeace denunció que se han detectado niveles importantes de radiactividad, de por lo menos cinco curios, de cobalto, manganeso y otros elementos en tejados y vallados exteriores.

Si se confirma que el episodio de ahora deriva de la recarga de combustible de noviembre, los ecologistas consideran que supone un "fracaso rotundo" del Plan de Vigilancia Radiactiva (PVRA) de Ascó y de la Red de Vigilancia Radiactiva Ambiental (REVIRA) del CSN. Por ello, han pedido explicaciones urgentes y detalladas al CSN sobre el incidente.

NOTICIAS

Amposta s'oposa al transvasament El ple aprova una moció, amb els únics vots de l'equip de govern de CiU, en contra de la captació del Segre i de la venda d'aigua dels pous de Tarragona i Reus a Barcelona. L'Ajuntament d'Amposta es va posicionar ahir oficialment contra dues de les mesures previstes pel Govern de la Generalitat per fer front a la sequera i aportar aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. La moció, presentada i amb el suport únicament de l'equip de govern de CiU (que disposa de majoria absoluta), considera que tant un possible transvasament del Segre com la venda d'aigua dels pous de Tarragona i Reus (i el seu transport en vaixell fins a Barcelona) «suposen detraccions d'aigua directes o indirectes del riu Ebre» i hi mostra una oposició «total i frontal». El text també denuncia «la manca de transparència del Govern de la Generalitat» en la gestió de la sequera i demana al Govern central que «executi d'una vegada per totes» les obres d'infraestructura necessàries a Catalunya per garantir el subministrament d'aigua sense més detraccions. A més, insta a la Generalitat a fomentar les polítiques d'estalvi en el consum «i a realitzar un control més estricte de les pèrdues en les xarxes de Barcelona i el seu entorn». L'oposició s'abstén Els dos grups a l'oposició al consistori ampostí, EA-ERC i PSC, van intentar sense èxit pactar un text conjunt, en què es fes referència a «l'oposició de l'Ajuntament a qualsevol transvasament de l'Ebre i els seus afluents», sense esmentar la venda de l'aigua dels aqüífers de Reus i Tarragona per, entre altres motius, no qüestionar els acords presos pels plenaris de les dues ciutats. Davant la negativa de CiU a modificar cap dels punts de la moció, republicans i socialistes es van abstenir. La portaveu d'EA-ERC, Marta Cid, va recriminar la «falta de voluntat de consens» de l'equip de govern, al qual va recordar el seu suport passat al transvasament de l'Ebre del PP i l'actual defensa del transvasament del Roine. «Vostès són transvasistes», va dir. «Perdem una bona oportunitat de donar exemple amb un missatge unitari», lamentà per la seva banda el portaveu socialista, Antoni Espanya, per a qui l'únic objectiu de CiU era «treure una rendibilitat política i atacar la persona». Així, les dues formacions a l'oposició van anunciar que presentaran mocions pròpies sobre la qüestió en propers plenaris. Declaració a Tortosa Amposta ha estat el primer Ajuntament de l'Ebre en posicionar-se sobre les polítiques del Govern per fer front a la sequera. Però no serà l'únic. El consistori tortosí també prepara una declaració institucional. Encara s'ha de concretar si serà en forma de moció unitària o s'optarà per una altra fórmula, però l'objectiu de l'alcalde, el convergent Ferran Bel, és arribar a un consens amb tots els grups.

El Diari de Tarragona, d'avui.

¿Pero esta gente de CiU no estaban a favor del trasvase cuando gobernaba el PP...?

Custodi de la història En el primer any de funcionament, l'equipament cultural ha rebut l'encàrrec de conservar una desena d'arxius d'ajuntaments i entitats de la Ribera -->per andreu caralt Molts ciutadans de Móra d'Ebre s'hauran fixat en un gran i estrany edifici aixecat al carrer Antoni Gaudí de la capital de la Ribera d'Ebre. Les seves grises façanes, de volumetria definida, estan cobertes de formigó i no disposen de finestres. Un ampli pati interior enjardinat domina l'entrada a l'edifici, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre inaugurat el mes d'abril de 2007. L'arxiu riberenc és el segon equipament a les Terres de l'Ebre d'àmbit supramunicipal després de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, a Tortosa. El centre, explica el seu director, Gerard Mercadé, té el mandat d'acollir els documents del Consell Comarcal, de les delegacions de la Generalitat establertes a la comarca, en aquest cas, la seu de la Direcció General de Carreteres, i, finalment, de l'arxiu de l'Ajuntament on s'ubica l'equipament. A més, està disposat a acollir i conservar tots els arxius municipals de la comarca i els arxius històrics d'institucions, empreses o persones a títol privat. Durant els primers mesos de funcionament, l'edifici, on treballen dos persones, ha ingressat molt bona part de l'arxiu històric de l'Ajuntament de Móra d'Ebre (2.000 capses amb un total de 3.808 registres), els fons de l'escola Lluís Viñas, de la clínica privada Doctor Borràs o de la Comunitat de Regants de Móra d'Ebre. Un cop arriben els documents, els tècnics de l'arxiu n'avaluen «l'estat de conservació, ja que en alguns casos s'han vist afectats per la fluctuació de la temperatura o l'excessiva humitat», apunta Mercadé. Si és així, l'arxiu disposa d'una sala específica on es netegen i desinfecten els documents. A continuació es classifiquen i s'elabora un índex per a facilitar-ne la recerca als investigadors o estudiants. La Torre i Benissanet A banda de l'arxiu municipal de Móra d'Ebre, Mercadé ha rebut recentment el fons documental de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol, que comprèn exemplars d'entre els anys 1575 i 1939. El fons, tot i la seva fragmentació, conserva interessants testimonis de les relacions entre la Universitat de la Torre de l'Espanyol i el Comandador d'Ascó per al cobrament dels drets de barcatge o la còpia de la sol·licitud per a construir una església pròpia per evitar als fidels les inclemències que suposava creuar l'Ebre per a desplaçar-se fins a Ascó. En una segona fase, l'arxiu rebrà la documentació posterior al 1939. D'altra banda, Mercadé confirmava al Diari que l'Ajuntament de Benissanet ha acordat recentment en sessió plenària cedir el seu fons històric, «i també estem pendents de rebre els arxius de les cambres agràries de la comarca, del Consell Comarcal i de la delegació del Servei de Carreteres». La missió de l'arxiu, tanmateix, no és únicament la de custòdia i classificació de documents, sinó que «també treballen en l'assessorament del personal dedicat a la custòdia dels arxius dipositats als ajuntaments o en la difusió del patrimoni cultural i històric de la Ribera», sentencia Mercadé. L'edifici, així, acollirà a l'abril un cicle de conferències sobre la baronia d'Entença; al juny, la segona trobada d'entitats culturals de la Ribera d'Ebre, i a l'hivern, una exposició fotogràfica sobre la petjada de la batalla de l'Ebre a la comarca.

COMIENZA LA TEMPORADA DE NAVEGACIÓN EN EL EBRO
Foto: JOAN PUIG SÍLVIA BERBÍS

La presencia de algas en el tramo Benifallet-Tortosa condiciona los primeros días de la temporada de navegación en el Ebro, que se inició el jueves y durará hasta el 2 de noviembre. El desarrollo de estas plantas impone la circulación lenta (en la foto, una embarcación a la altura de Miravet, ayer), problema que se prevé que se repita debido al poco caudal y a las cálidas condiciones meteorológicas. Ayer, al contrario que en los días previos, los caudales llegaban a los mínimos recomendados en todo el tramo navegable, que une Ascó y la desembocadura, y se situaban en 123 metros cúbicos por segundo entre Ascó y Xerta, y en 115 entre Xerta y Amposta.