 |
martes, 30 de abril de 2013
lunes, 16 de enero de 2012
Una buena amiga de Valladolid, Arminda, ha creado su web para enseñarnos su arte... Es una artista como la copa de un pino. Vamos a animarla todos entrando en su página y dejándole un comentario en su libro de visitas...
www.armindasanz.com
www.armindasanz.com
martes, 3 de enero de 2012
La descoberta d'una casa ibèrica centra una nova campanya d'excavacions al Castellet de Banyoles de Tivissa
Un penjoll d'or en forma d'esfera i un plat de vidre, entre els materials recuperats en l'habitatge
Un equip de divuit arqueòlegs han dut a terme el passat mes de desembre a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles a Tivissa una nova campanya d'excavacions. La zona on s'ha treballat enguany es troba dins dels dos barris de cases descoberts els darrers anys, a tocar del penya-segat sobre el riu Ebre. És una zona amb edificis d'uns 300 metres quadrats i grans patis interiors, que els arqueòlegs han interpretat com a residències de l'aristocràcia de la ciutat. La casa descoberta, en aquesta campanya, és de dimensions petites però destaca pel seu rebedor porxat. S'han pogut documentar també quatre habitacions diferenciades, i ara s'estudiarà quin era l'ús de cadascun dels espais. Entre els materials recuperats a la casa, amb una antiguitat de més de 2.000 anys, s'han trobat un penjoll d'or en forma d'esfera i part d'un plat de vidre. També s'ha pogut documentar que la casa es va destruir per un incendi, segurament provocat pel conflicte que els ibers del Castellet de Banyoles van tenir amb els romans en motiu de la seva arribada per lluitar contra els cartaginesos d'Anníbal en la Segona Guerra Púnica -finals del segle III aC.
El Castellet de Banyoles forma part dels diferents museus i jaciments arqueològics gestionats pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i constitueix un dels assentaments més importants de la tribu ibèrica dels Ilercavons a les Terres de l'Ebre. Forma part també de la Ruta dels Ibers, projecte de turisme cultural que té per objectiu donar a conèixer els Ibers i els pobles i ciutats que habitaven.
Aquest jaciment es troba situat en un punt estratègic de control del riu Ebre, al marge esquerre, des d'on es domina l'anomenada Cubeta de Móra. En aquest punt es va establir un poblat ibèric d'unes 4,4 hectàrees i s'hi bastí un petit castell medieval. Els marges verticals sobre la vall del riu i els barrancs de Banyoles i de Molló fan que hi hagi un únic punt d'accés a aquesta península per l'est.
No és clar en quin moment es bastí el poblat ibèric. A partir dels materials ceràmics s'ha proposat una cronologia del segle IV aC, però podria haver existit ja al segles VI aC o abans. Es troba situat en el territori que els autors clàssics van assignar a la tribu ibèrica dels ilercavons. El lloc respon a un enclavament de control de comerç entre la costa i l'interior a través del riu Ebre, on els colonitzadors grecs i fenicis navegaven a la recerca de cereals, fusta i metalls. L'arribada dels romans va portar a l'abandonament del poblat de manera sobtada a finals del segle III aC.
Posteriorment hi hagué algun tipus d'ocupació durant el segle II aC, probablement residual.
La descoberta del poblat ibèric del Castellet es va fer en trobar accidentalment, el 1912, un conjunt d'arracades, braçalets, anells, mànecs d'espill i un petit tresor de vint-i-nou monedes; l'any 1925 va aparèixer una figura d'una parella de bous de bronze, però va ser el 1927 quan es produí la troballa més important, a partir de la qual es va començar a excavar el poblat: l'anomenat Tresor de Tivissa.
Diari de Tarragona, avui
Un penjoll d'or en forma d'esfera i un plat de vidre, entre els materials recuperats en l'habitatge
Un equip de divuit arqueòlegs han dut a terme el passat mes de desembre a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles a Tivissa una nova campanya d'excavacions. La zona on s'ha treballat enguany es troba dins dels dos barris de cases descoberts els darrers anys, a tocar del penya-segat sobre el riu Ebre. És una zona amb edificis d'uns 300 metres quadrats i grans patis interiors, que els arqueòlegs han interpretat com a residències de l'aristocràcia de la ciutat. La casa descoberta, en aquesta campanya, és de dimensions petites però destaca pel seu rebedor porxat. S'han pogut documentar també quatre habitacions diferenciades, i ara s'estudiarà quin era l'ús de cadascun dels espais. Entre els materials recuperats a la casa, amb una antiguitat de més de 2.000 anys, s'han trobat un penjoll d'or en forma d'esfera i part d'un plat de vidre. També s'ha pogut documentar que la casa es va destruir per un incendi, segurament provocat pel conflicte que els ibers del Castellet de Banyoles van tenir amb els romans en motiu de la seva arribada per lluitar contra els cartaginesos d'Anníbal en la Segona Guerra Púnica -finals del segle III aC.
El Castellet de Banyoles forma part dels diferents museus i jaciments arqueològics gestionats pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i constitueix un dels assentaments més importants de la tribu ibèrica dels Ilercavons a les Terres de l'Ebre. Forma part també de la Ruta dels Ibers, projecte de turisme cultural que té per objectiu donar a conèixer els Ibers i els pobles i ciutats que habitaven.
Aquest jaciment es troba situat en un punt estratègic de control del riu Ebre, al marge esquerre, des d'on es domina l'anomenada Cubeta de Móra. En aquest punt es va establir un poblat ibèric d'unes 4,4 hectàrees i s'hi bastí un petit castell medieval. Els marges verticals sobre la vall del riu i els barrancs de Banyoles i de Molló fan que hi hagi un únic punt d'accés a aquesta península per l'est.
No és clar en quin moment es bastí el poblat ibèric. A partir dels materials ceràmics s'ha proposat una cronologia del segle IV aC, però podria haver existit ja al segles VI aC o abans. Es troba situat en el territori que els autors clàssics van assignar a la tribu ibèrica dels ilercavons. El lloc respon a un enclavament de control de comerç entre la costa i l'interior a través del riu Ebre, on els colonitzadors grecs i fenicis navegaven a la recerca de cereals, fusta i metalls. L'arribada dels romans va portar a l'abandonament del poblat de manera sobtada a finals del segle III aC.
Posteriorment hi hagué algun tipus d'ocupació durant el segle II aC, probablement residual.
La descoberta del poblat ibèric del Castellet es va fer en trobar accidentalment, el 1912, un conjunt d'arracades, braçalets, anells, mànecs d'espill i un petit tresor de vint-i-nou monedes; l'any 1925 va aparèixer una figura d'una parella de bous de bronze, però va ser el 1927 quan es produí la troballa més important, a partir de la qual es va començar a excavar el poblat: l'anomenat Tresor de Tivissa.
Diari de Tarragona, avui
viernes, 25 de noviembre de 2011
Artur Mas sube 12.000 euros el sueldo de siete cargos de confianza
Austeridad, sí, pero no igual para todos. Porque mientras Artur Mas no para de recortar en temas como la sanidad y reclama sacrificio a los ciudadanos, siete los cargos de la Generalitat que ejercen como jefes de gabinete de los delegados en los ámbitos equiparables a las veguerías han visto incrementado su sueldo en 12.000 euros brutos al año (hasta sumar 60.000 euros, si atendemos a las cifras más conservadoras hechas públicas en diversos medios).
Entre ellos el de Tarragona, el periodista procedente de Canal Catalán, Joan Martínez. La decisión, que hace chirriar la coherencia del discurso del Ejecutivo convergente, se pone en práctica a partir del aumento de la escala funcionarial de los jefes de gabinete y se justifica por los ahorros conseguidos en las delegaciones territoriales gracias a la reducción de presencia territorial de algunos de los departamentos. Ahora bien, la pregunta es obvia: en resumidas cuentas, en cuanto se ahorra realmente el final? Y más si tenemos en cuenta que la propia Generalitat ha aplazado la aplicación de la ley de veguerías.
Asimismo, y para poder tener elementos comparativos que ayuden a valorar la subida, hay que tener presente que el jefe de gabinete del delegado de gobierno en Tarragona cobrará más que el alcalde de la ciudad, Josep Fèlix Ballesteros, que tenía un sueldo de 64.000 euros antes de recortar lo en un 10% a raíz de la decisión del gobierno central de reducir el salario de los funcionarios.
Según se refleja en diversos medios de información, entre ellos ‘El Periódico’, todos los beneficiados por esta contradicción del discurso de Mas “son personal eventual y fueron contratados como cargos de confianza. Están adscritos al Departamento de Presidencia y básicamente su función es coordinar la labor de los delegados territoriales”.
Aquí lo he leido...
Qué desfachatez!!!
domingo, 20 de noviembre de 2011
Resultats de las Eleccions del 20-N, a Móra la Nova.
El Pais, 23:40, 20/11/2011
No me lo pùedo creer... el PP ha sacado más votos que ERC... ¿Y eso?
El Pais, 23:40, 20/11/2011
No me lo pùedo creer... el PP ha sacado más votos que ERC... ¿Y eso?
martes, 25 de octubre de 2011
‘La Bonita’ torna a la Ribera
Després de 10 anys de demandes, la mítica màquina a vapor tornarà en breu a Móra la Nova per convertir-se en la peça emblemàtica del futur museu
L’empresa metal·lúrgica barcelonina, la Maquinista Terrestre i Marítima (MTM), va construir entre els anys 1944 i 1953 un total de 57 locomotores de vapor de grans dimensions de la sèrie Montaña 241F. 26 metres de llargada, 225 tones de pes, 2.700 cavalls de potència i una velocitat màxima de 115 quilòmetres per hora eren les seves principals característiques.
Per la sensació de potència i majestuositat unida al seu estilitzat disseny foren batejades amb el sobrenom de ‘bonitas’, encara que també van ser conegudes amb l’epítet ‘atómicas’, donat que les primeres unitats es van construir entre 1944 i 1945, coincidint amb el final de la Segona Guerra Mundial i el llançament de les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.
El gran dipòsit de locomotores de Móra la Nova, que donava servei a diverses regions espanyoles, va rebre un total de 17 locomotores d’aquesta sèrie. Les ‘bonitas’ van operar en combois de viatgers entre Móra la Nova a Saragossa i entre la capital aragonesa i Miranda de Ebro, Manresa o el País Basc, en trams fer-roviaris que encara no s’havien electrificat.
L’any 1974, Renfe decidí retirar aquesta sèrie de locomotores. Totes serien desballestades a excepció d’una, ‘indultada’ per Renfe, amb l’objectiu de preservar una unitat de cada model. Era la unitat 241F-2238 construïda l’any 1951 per MTM a Barcelona, assignada en un inici al dipòsit de locomotores de Poble Nou (Barcelona) i, a partir de 1956, a Móra la Nova.
El seu maquinista, el moranovenc Domingo Monclús Ramoneda, va rebre l’any 1965 per part de Renfe un premi «al celo demostrado en la limpieza y conservación de su máquina 241F-2238». Revisada per última vegada a Móra la Nova, viatjà a Vilanova i la Geltrú perquè s’integrés en un futur museu del ferrocar-ril i anys més tard tornà als tallers de MTM a Barcelona per sotmetre’s a una reparació, que fou desestimada.
Abandonada a Delicias
El seu destí definitiu fou el Museu del Ferrocarril de Madrid, ubicat a la cèntrica estació de Delicias, on des de l’any 1995 es conserva en una via morta i en un estat de conservació lamentable. Des de l’any 2001, l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova amb la col·laboració del consistori reclamen el seu retorn a casa perquè es converteixi en la peça central i emblemàtica del futur museu del ferrocarril i del tren turístic entre Reus i Casp que s’impulsa des del municipi.
Fins l’any passat totes les negociacions van ser infructuoses. Al mes de juliol, però, el director del Museu del Ferrocarril de Madrid va visitar Móra la Nova i, després d’observar la magnífica museïtzació de la torre de l’enclavament i la tasca voluntària de l’associació, va admetre que «si Delicias no és capaç de rehabilitar la unitat, no puc impedir que se l’emportin».
Conscients de la bona predisposició, l’associació moranovenca, encapçalada per Jordi Sasplugas, ha insistit de nou aquest estiu i gràcies a la col·laboració del grup al Congrés de CiU, han aconseguit el vistiplau del director-gerent de la Fundación de Ferrocarriles Españoles (FFE) per pactar la cessió de La Bonita, un acord verbal que en breu serà concretat en un conveni.
‘Mikado’ de 170 tones
La Bonita, però, no tornarà sola a Móra la Nova. Ho farà acompanyada d’una segona locomotora a vapor, la cessió de la qual ja està signada per la FFE. Es tracta d’una unitat Mikado, de 23 metres de llargada i 170 tones de pes, construïda l’any 1957 per l’empresa Macosa i que va operar a la regió valenciana. Sasplugas explicà ahir al Diari que l’acord de cessió tindrà una vigència de 20 anys, durant els quals si l’associació del ferrocarril de Móra la Nova repara la locomotora aquesta podrà ser utilitzada per la FFE en un tren turístic existent entre Madrid i Aranjuez.Ara, l’associació moranovenca treballa intensament en el trasllat de les dues locomotores, una cita històrica per a la Ribera d’Ebre que podria arribar abans d’acabar l’any. Un cop a Móra la Nova, la voluntat dels promotors és reparar les dues màquines per tal que puguin ser utilitzades en el tren turístic a vapor que ha d’unir les poblacions de Reus i Casp.
Diari de Tarragona, avui.
Després de 10 anys de demandes, la mítica màquina a vapor tornarà en breu a Móra la Nova per convertir-se en la peça emblemàtica del futur museu
L’empresa metal·lúrgica barcelonina, la Maquinista Terrestre i Marítima (MTM), va construir entre els anys 1944 i 1953 un total de 57 locomotores de vapor de grans dimensions de la sèrie Montaña 241F. 26 metres de llargada, 225 tones de pes, 2.700 cavalls de potència i una velocitat màxima de 115 quilòmetres per hora eren les seves principals característiques.
Per la sensació de potència i majestuositat unida al seu estilitzat disseny foren batejades amb el sobrenom de ‘bonitas’, encara que també van ser conegudes amb l’epítet ‘atómicas’, donat que les primeres unitats es van construir entre 1944 i 1945, coincidint amb el final de la Segona Guerra Mundial i el llançament de les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.
El gran dipòsit de locomotores de Móra la Nova, que donava servei a diverses regions espanyoles, va rebre un total de 17 locomotores d’aquesta sèrie. Les ‘bonitas’ van operar en combois de viatgers entre Móra la Nova a Saragossa i entre la capital aragonesa i Miranda de Ebro, Manresa o el País Basc, en trams fer-roviaris que encara no s’havien electrificat.
L’any 1974, Renfe decidí retirar aquesta sèrie de locomotores. Totes serien desballestades a excepció d’una, ‘indultada’ per Renfe, amb l’objectiu de preservar una unitat de cada model. Era la unitat 241F-2238 construïda l’any 1951 per MTM a Barcelona, assignada en un inici al dipòsit de locomotores de Poble Nou (Barcelona) i, a partir de 1956, a Móra la Nova.
El seu maquinista, el moranovenc Domingo Monclús Ramoneda, va rebre l’any 1965 per part de Renfe un premi «al celo demostrado en la limpieza y conservación de su máquina 241F-2238». Revisada per última vegada a Móra la Nova, viatjà a Vilanova i la Geltrú perquè s’integrés en un futur museu del ferrocar-ril i anys més tard tornà als tallers de MTM a Barcelona per sotmetre’s a una reparació, que fou desestimada.
Abandonada a Delicias
El seu destí definitiu fou el Museu del Ferrocarril de Madrid, ubicat a la cèntrica estació de Delicias, on des de l’any 1995 es conserva en una via morta i en un estat de conservació lamentable. Des de l’any 2001, l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova amb la col·laboració del consistori reclamen el seu retorn a casa perquè es converteixi en la peça central i emblemàtica del futur museu del ferrocarril i del tren turístic entre Reus i Casp que s’impulsa des del municipi.
Fins l’any passat totes les negociacions van ser infructuoses. Al mes de juliol, però, el director del Museu del Ferrocarril de Madrid va visitar Móra la Nova i, després d’observar la magnífica museïtzació de la torre de l’enclavament i la tasca voluntària de l’associació, va admetre que «si Delicias no és capaç de rehabilitar la unitat, no puc impedir que se l’emportin».
Conscients de la bona predisposició, l’associació moranovenca, encapçalada per Jordi Sasplugas, ha insistit de nou aquest estiu i gràcies a la col·laboració del grup al Congrés de CiU, han aconseguit el vistiplau del director-gerent de la Fundación de Ferrocarriles Españoles (FFE) per pactar la cessió de La Bonita, un acord verbal que en breu serà concretat en un conveni.
‘Mikado’ de 170 tones
La Bonita, però, no tornarà sola a Móra la Nova. Ho farà acompanyada d’una segona locomotora a vapor, la cessió de la qual ja està signada per la FFE. Es tracta d’una unitat Mikado, de 23 metres de llargada i 170 tones de pes, construïda l’any 1957 per l’empresa Macosa i que va operar a la regió valenciana. Sasplugas explicà ahir al Diari que l’acord de cessió tindrà una vigència de 20 anys, durant els quals si l’associació del ferrocarril de Móra la Nova repara la locomotora aquesta podrà ser utilitzada per la FFE en un tren turístic existent entre Madrid i Aranjuez.Ara, l’associació moranovenca treballa intensament en el trasllat de les dues locomotores, una cita històrica per a la Ribera d’Ebre que podria arribar abans d’acabar l’any. Un cop a Móra la Nova, la voluntat dels promotors és reparar les dues màquines per tal que puguin ser utilitzades en el tren turístic a vapor que ha d’unir les poblacions de Reus i Casp.
Diari de Tarragona, avui.
martes, 13 de septiembre de 2011
Sobre el cementerio Nuclear...
(Poquísimos) vecinos de Ascó piden a gritos un cementerio nuclear
Entre ellos están los integrantes del grupo Mecano, que han versionado una mítica canción
Aquí el vídeo
En Ascó dicen que tener un sitio donde almacenar los residuos provocados por la energía nuclear de todas las centrales españolas es súper necesario. Bueno, básicamente lo dicen algunos de sus políticos (es tan necesario que incluso han desafiado a los jefes de sus partidos) y cuatro vecinos despistados. Entre ellos, mira qué casualidad, se encuentran los integrantes de Mecano. ¿Creíais que el grupo ya no existía? ¡Es falso! Estaban en la localidad tarraconense, esperando una oportunidad como esta para resucitar uno de sus éxitos. Y es que, como muy bien dicen, no es serio este cementerio.
Entre ellos están los integrantes del grupo Mecano, que han versionado una mítica canción
Aquí el vídeo
En Ascó dicen que tener un sitio donde almacenar los residuos provocados por la energía nuclear de todas las centrales españolas es súper necesario. Bueno, básicamente lo dicen algunos de sus políticos (es tan necesario que incluso han desafiado a los jefes de sus partidos) y cuatro vecinos despistados. Entre ellos, mira qué casualidad, se encuentran los integrantes de Mecano. ¿Creíais que el grupo ya no existía? ¡Es falso! Estaban en la localidad tarraconense, esperando una oportunidad como esta para resucitar uno de sus éxitos. Y es que, como muy bien dicen, no es serio este cementerio.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
