Mirad lo que me ha traido Papá Noel...
jueves, 25 de diciembre de 2008
jueves, 13 de noviembre de 2008
Otra vez Ascó
ANUNCIO DEL CSN
Detectada una partícula con plomo en los filtros de ventilación del edificio de combustible de Ascó I
EUROPA PRESS
MADRID
El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha informado hoy de que se ha detectado una partícula con plomo en los filtros de ventilación del edificio de combustible de la central nuclear de Ascó 1 (Tarragona).
Este hallazgo consta en el informe final elaborado por el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) que, a requerimiento del titular de la instalación, la Asociación Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV), realizó la caracterización físico-química de la central, tras la fuga de partículas radiactivas en noviembre del 2007, que no fue comunicada al CSN hasta abril del 2008.
En todo caso, los directores técnicos de Seguridad Nuclear del CSN, han asegurado que este hallazgo no significa que existan partículas de plomo en el conducto primario, que es el que está en contacto con el reactor.
Investigan el origen
Si existiera alguna contaminación de plomo en el circuito primario podría generarse el fenómeno conocido como corrosión bajo tensión, en el que este metal podría ser un acelerador.
Según el CSN, el titular de la central está investigando el origen último de este plomo, un metal presente en todas las zonas con actividad industrial.
El Periódico de Catalunya, hoy
Detectada una partícula con plomo en los filtros de ventilación del edificio de combustible de Ascó I
EUROPA PRESS
MADRID
El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha informado hoy de que se ha detectado una partícula con plomo en los filtros de ventilación del edificio de combustible de la central nuclear de Ascó 1 (Tarragona).
Este hallazgo consta en el informe final elaborado por el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) que, a requerimiento del titular de la instalación, la Asociación Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV), realizó la caracterización físico-química de la central, tras la fuga de partículas radiactivas en noviembre del 2007, que no fue comunicada al CSN hasta abril del 2008.
En todo caso, los directores técnicos de Seguridad Nuclear del CSN, han asegurado que este hallazgo no significa que existan partículas de plomo en el conducto primario, que es el que está en contacto con el reactor.
Investigan el origen
Si existiera alguna contaminación de plomo en el circuito primario podría generarse el fenómeno conocido como corrosión bajo tensión, en el que este metal podría ser un acelerador.
Según el CSN, el titular de la central está investigando el origen último de este plomo, un metal presente en todas las zonas con actividad industrial.
El Periódico de Catalunya, hoy
lunes, 20 de octubre de 2008
Ofensiva contra els embarcadors il.legals a l'Ebre
• L'Agència Catalana de l'Aigua ordenarà el desmantellament dels clandestins
• Una inspecció detecta 188 amarratges entre Riba-roja i la desembocadura
TORTOSA
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) donarà ordre de desmantellar tots els embarcadors il.legals que ha detectat al riu Ebre i que, per qüestions mediambientals o perquè la seva existència no estigui justificada, no puguin ser legalitzats. L'últim any, una embarcació ha recorregut un cop per setmana algun dels trams del riu compresos entre l'embassament de Riba-roja i la desembocadura amb l'objectiu de realitzar tasques de vigilància sobre possibles actuacions que puguin tenir impacte visual o mediambiental sobre l'Ebre.
Arran d'aquesta primera inspecció, l'ACA ha inventariat un total de 188 embarcadors i procedirà a contrastar-ne la legalitat. En principi, algunes de les instal.lacions tenen llicència i fins i tot formen part de la xarxa habilitada en el marc del projecte de navegabilitat del riu Ebre, que inclou una instal.lació d'amarratge i accés a embarcacions pràcticament en cada terme municipal que travessa el riu al llarg del seu pas per Catalunya. No obstant, una altra part dels detectats no disposa de cap mena de permís. "Es tracta d'estructures de diversos tipus, d'amarratge de vaixells, flotants, amb o sense rampes i alguns realitzats pels propietaris de finques pròximes amb la intenció de tenir un accés al riu per navegar o pescar", han explicat fonts de l'ACA, dependent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.
TRAM FINAL
La majoria de les estructures estan ubicades al tram final de l'Ebre. Així, 68 embarcadors han estat localitzats entre el pantà de Riba-roja i Tortosa, mentre que 120 es distribueixen entre aquesta ciutat i la desembocadura. L'ACA té previst posar-se en contacte a partir d'ara amb els propietaris de les finques adjacents per saber si la instal.lació d'accés al riu és de la seva propietat i si té alguna justificació. "En cas que sigui possible legalitzar-lo perquè compleix una sèrie de requisits i no ocasiona cap impacte ambiental, instarem el propietari a sol.licitar la seva legalització", asseguren fonts de l'ACA. Si no és possible concedir el permís, "està previst que siguin desmantellades", afegeixen.
El Departament de Medi Ambient està analitzant l'impacte concret que cada un dels embarcadors sense permís ha pogut ocasionar al bosc de ribera que acompanya el riu al llarg del seu curs. Fins i tot s'ha detectat algun cas en què la vegetació ha estat cremada per poder habilitar-hi l'embarcador. En aquests casos, a més de desmantellar l'estructura, serà necessari portar a terme actuacions per estabilitzar les riberes i recuperar el bosc.
El Periodico de Catalunya, avui
jueves, 16 de octubre de 2008
viernes, 10 de octubre de 2008
Nos quitan los montones de tierra...
Aleluya!!! Nos quitan los montones de tierra de la parte de atrás de nuestras casas.
Suponemos que para aparcamiento los días de la Fira. Preparémonos para tragar polvo, pues.
domingo, 7 de septiembre de 2008
La Ruleta Rusa
LOS RIESGOS DE LA ENERGÍA NUCLEAR
Jugando a la ruleta rusa
• Los últimos fallos de las centrales de Ascó y Vandellòs son avisos de que puede haber un accidente grave
JOSEP Puig Boix*
La central nuclear de Vandellòs ha vuelto a arder. Igual que en 1989, cuando el reactor Vandellòs-1 sufrió un accidente, consecuencia de un mal funcionamiento del grupo turbogenerador. Esto ocasionó un incendio que se propagó por todo el cableado de control del reactor (pues no había sido tratado ignífugamente), lo que dejó al reactor sin control. Desde entonces, Vandellòs-1 pasó al baúl de la historia. El domingo 25 de agosto, de buena mañana, se declaraba de nuevo un incendio en la nuclear de Vandellòs. En esta ocasión en la sala del turbogenerador del reactor nuclear Vandellòs-2.
¿Por qué se declaran incendios en los turbogeneradores que hacen posible la generación de electricidad a partir del vapor producido por el calor liberado por la fisión de los núcleos de los átomos del Uranio-235? Los turbogeneradores de potencia muy elevada, como los que equipan las nucleares, necesitan aceites lubricantes y también hidrógeno. Cualquier mal funcionamiento que conlleve vertidos de aceites o fugas de hidrógeno suele ir asociado a un incendio. Y, como todos los componentes de una central nuclear trabajan en unas condiciones muy duras (muy elevadas presiones y temperaturas, además de radiactividad), esto produce que todos los componentes de la central, y también los turbogeneradores, sufran un proceso de envejecimiento acelerado que, si no se controla de forma adecuada, acaba con problemas que pueden ser de bastante gravedad.
En Catalunya, las centrales nucleares en funcionamiento llevan más de 20 años produciendo electricidad. En los últimos meses estamos viendo cómo experimentan fallos de funcionamiento que hacen que se tengan que parar con frecuencia. Y, una vez paradas, han de pasar unos días para ponerlas de nuevo en funcionamiento, suponiendo que no hayan sufrido averías que demoren aún más su arranque. Y las empresas explotadoras de las nucleares dejan de ingresar ingentes cantidades de dinero por no vender electricidad al mercado. Ello provoca que, cuando funcionan, los técnicos que están al servicio de las empresas explotadoras las hagan funcionar con la máxima potencia y con factores de carga muy altos, sin que les preocupen demasiado, al parecer, las implicaciones de seguridad que conlleva hacerlas trabajar a ritmos muy forzados.
EL INCENDIO DE Vandellòs-1 ocurrió justo después de que la empresa propietaria y explotadora de la central (Hifrensa-Hispano Francesa de Energía Nuclear, S.A.) anunciara repetidamente que la central nuclear superaba todos los récords de funcionamiento (muy elevado factor de carga, muchas horas anuales de funcionamiento).
El incendio de Vandellòs-2 podría haber ocurrido en circunstancias parecidas, en el supuesto de que la empresa explotadora (ANAV-Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs, propiedad de Endesa y de Iberdrola) quisiera recuperar todo el tiempo que perdió (o el dinero que dejó de ingresar) cuando experimentó los problemas con el circuito de refrigeración, que la mantuvieron parada durante muchos meses.
Cualquier fallo de funcionamiento de una nuclear no es otra cosa que un aviso de que puede ocurrir un accidente grave. Y un accidente grave en una nuclear es muy diferente de un accidente grave en cualquier otra instalación de generación de electricidad. El incendio de turbogeneradores en una central térmica convencional (sea con combustibles fósiles o biocombustibles) no puede tener otras consecuencias que las propias de un incendio. Ahora bien, un incendio en una central nuclear, aunque sea en el edificio del grupo turbogenerador (relativamente separado del edificio del reactor), puede llegar a tener consecuencias mucho más graves si el incendio afecta la operativa del reactor nuclear (tal como ocurrió en Vandellòs-1).
Los fallos de funcionamiento de las nucleares de Ascó y Vandellòs son avisos bien claros de que algo no va bien. Ya en el informe del doctor Lloret sobre el accidente ocurrido en Harrisburg (Three Mil Island) en 1979, encargado por la propia Presidència de la Generalitat, expertos norteamericanos entrevistados advertían de que las nucleares que se estaban construyendo en nuestro país podían dar problemas. La tecnología nuclear siempre ha sido una fuente de problemas, a pesar de que la nucleocracia se afana por ocultarlos a la opinión pública. En Catalunya también lo ha hecho: en Ascó se ocultó la fuga radiactiva y se manipularon los medidores de radiactividad, y en Vandellòs-2 se impide la entrada de técnicos independientes de la industria eléctrica para aclarar lo ocurrido.
ES COMO SI los responsables de las nucleares en Catalunya estuviesen jugando a la ruleta rusa. Empieza a ser hora de pedir responsabilidades a aquellas personas que, por su acción u omisión, hacen posible que las nucleares sigan funcionando en Catalunya, a pesar de todos los avisos que estas envejecidas y obsoletas instalaciones nos están mandando.
Y ya sabemos cuál es el final del juego de la ruleta rusa: el que juega acaba perdiendo la vida. Lo que ocurre es que, en el caso de la ruleta nuclear, no solo pueden perder la vida las personas que juegan a ella, sino que pueden perderla muchas más a las que ni siquiera nunca se les pidió opinión, puesto que las nucleares siguen siendo, en pleno siglo XXI, la última imposición vigente del franquismo sobre Catalunya, una imposición que la democracia ha sido incapaz de hacer desaparecer.
*Ingeniero industrial. Miembro del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear.
El Periódico de Catalunya, avui
Jugando a la ruleta rusa
• Los últimos fallos de las centrales de Ascó y Vandellòs son avisos de que puede haber un accidente grave
JOSEP Puig Boix*
La central nuclear de Vandellòs ha vuelto a arder. Igual que en 1989, cuando el reactor Vandellòs-1 sufrió un accidente, consecuencia de un mal funcionamiento del grupo turbogenerador. Esto ocasionó un incendio que se propagó por todo el cableado de control del reactor (pues no había sido tratado ignífugamente), lo que dejó al reactor sin control. Desde entonces, Vandellòs-1 pasó al baúl de la historia. El domingo 25 de agosto, de buena mañana, se declaraba de nuevo un incendio en la nuclear de Vandellòs. En esta ocasión en la sala del turbogenerador del reactor nuclear Vandellòs-2.
¿Por qué se declaran incendios en los turbogeneradores que hacen posible la generación de electricidad a partir del vapor producido por el calor liberado por la fisión de los núcleos de los átomos del Uranio-235? Los turbogeneradores de potencia muy elevada, como los que equipan las nucleares, necesitan aceites lubricantes y también hidrógeno. Cualquier mal funcionamiento que conlleve vertidos de aceites o fugas de hidrógeno suele ir asociado a un incendio. Y, como todos los componentes de una central nuclear trabajan en unas condiciones muy duras (muy elevadas presiones y temperaturas, además de radiactividad), esto produce que todos los componentes de la central, y también los turbogeneradores, sufran un proceso de envejecimiento acelerado que, si no se controla de forma adecuada, acaba con problemas que pueden ser de bastante gravedad.
En Catalunya, las centrales nucleares en funcionamiento llevan más de 20 años produciendo electricidad. En los últimos meses estamos viendo cómo experimentan fallos de funcionamiento que hacen que se tengan que parar con frecuencia. Y, una vez paradas, han de pasar unos días para ponerlas de nuevo en funcionamiento, suponiendo que no hayan sufrido averías que demoren aún más su arranque. Y las empresas explotadoras de las nucleares dejan de ingresar ingentes cantidades de dinero por no vender electricidad al mercado. Ello provoca que, cuando funcionan, los técnicos que están al servicio de las empresas explotadoras las hagan funcionar con la máxima potencia y con factores de carga muy altos, sin que les preocupen demasiado, al parecer, las implicaciones de seguridad que conlleva hacerlas trabajar a ritmos muy forzados.
EL INCENDIO DE Vandellòs-1 ocurrió justo después de que la empresa propietaria y explotadora de la central (Hifrensa-Hispano Francesa de Energía Nuclear, S.A.) anunciara repetidamente que la central nuclear superaba todos los récords de funcionamiento (muy elevado factor de carga, muchas horas anuales de funcionamiento).
El incendio de Vandellòs-2 podría haber ocurrido en circunstancias parecidas, en el supuesto de que la empresa explotadora (ANAV-Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs, propiedad de Endesa y de Iberdrola) quisiera recuperar todo el tiempo que perdió (o el dinero que dejó de ingresar) cuando experimentó los problemas con el circuito de refrigeración, que la mantuvieron parada durante muchos meses.
Cualquier fallo de funcionamiento de una nuclear no es otra cosa que un aviso de que puede ocurrir un accidente grave. Y un accidente grave en una nuclear es muy diferente de un accidente grave en cualquier otra instalación de generación de electricidad. El incendio de turbogeneradores en una central térmica convencional (sea con combustibles fósiles o biocombustibles) no puede tener otras consecuencias que las propias de un incendio. Ahora bien, un incendio en una central nuclear, aunque sea en el edificio del grupo turbogenerador (relativamente separado del edificio del reactor), puede llegar a tener consecuencias mucho más graves si el incendio afecta la operativa del reactor nuclear (tal como ocurrió en Vandellòs-1).
Los fallos de funcionamiento de las nucleares de Ascó y Vandellòs son avisos bien claros de que algo no va bien. Ya en el informe del doctor Lloret sobre el accidente ocurrido en Harrisburg (Three Mil Island) en 1979, encargado por la propia Presidència de la Generalitat, expertos norteamericanos entrevistados advertían de que las nucleares que se estaban construyendo en nuestro país podían dar problemas. La tecnología nuclear siempre ha sido una fuente de problemas, a pesar de que la nucleocracia se afana por ocultarlos a la opinión pública. En Catalunya también lo ha hecho: en Ascó se ocultó la fuga radiactiva y se manipularon los medidores de radiactividad, y en Vandellòs-2 se impide la entrada de técnicos independientes de la industria eléctrica para aclarar lo ocurrido.
ES COMO SI los responsables de las nucleares en Catalunya estuviesen jugando a la ruleta rusa. Empieza a ser hora de pedir responsabilidades a aquellas personas que, por su acción u omisión, hacen posible que las nucleares sigan funcionando en Catalunya, a pesar de todos los avisos que estas envejecidas y obsoletas instalaciones nos están mandando.
Y ya sabemos cuál es el final del juego de la ruleta rusa: el que juega acaba perdiendo la vida. Lo que ocurre es que, en el caso de la ruleta nuclear, no solo pueden perder la vida las personas que juegan a ella, sino que pueden perderla muchas más a las que ni siquiera nunca se les pidió opinión, puesto que las nucleares siguen siendo, en pleno siglo XXI, la última imposición vigente del franquismo sobre Catalunya, una imposición que la democracia ha sido incapaz de hacer desaparecer.
*Ingeniero industrial. Miembro del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear.
El Periódico de Catalunya, avui
sábado, 16 de agosto de 2008
La batalla de la supervivència
El Patronat del Poble de Vell de Corbera presenta una insòlita mostra del reciclatge d’objectes abandonats a la Batalla de l’Ebre
Beines de projectil convertides en gerros, cues de morter transformats en base per a col·locar espelmes, plats de soldats en escorredores o màscares anti-gas en ulleres per anar a sulfatar les vinyes.
Durant molts anys, veïns del pobles més colpejats per la Batalla de l’Ebre com Corbera d’Ebre, la Fatarella, Vilalba dels Arcs o Pinell de Brai van reciclar els objectes que els dos exèrcits van abandonar l’any 1938. També van reutilitzar pantalons i abrics dels soldats, mantes, cantimplores, culleres o forquilles. Tot plegat inspirat per l’instint de supervivència d’una població que sobrevivia en entorn assolat per la guerra.
El Patronat del Poble Vell de Corbera d’Ebre ha volgut recuperar més de 70 objectes d’aquells temps i exposar-los fins el dia 18 d’agost aprofitant la celebració de la festa major del municipi terraltí. Les peces, explica el membre de l’entitat Joan Antonio, ha estat cedides per veïns de Corbera d’Ebre, «la majoria d’ells estan guardats a les cases però altres encara es reutilitzen encara avui, per exemple caixes metàl·liques usades per a guardar al tractor la documentació».
Un dels objectes més preuats, apunta Antonio, eren la roba militar o les mantes mentre que el plat del soldat fou un objecte reciclat per a molts usos. Completa la mostra un recull d’antigues fotografies cedides pels veïns.
Tot plegat es pot contemplar als baixos de la casa Abadia, al costat de l’església parroquial en horari de 12.00 a 14.00 hores i de 18.00 a 20.00 hores. Per al proper any, el patronat prepara una exposició dedicada als ‘metralleros’, les persones que durant molt anys van treballar recollint la metralla del front de guerra.
El Patronat del Poble de Vell de Corbera presenta una insòlita mostra del reciclatge d’objectes abandonats a la Batalla de l’Ebre
Beines de projectil convertides en gerros, cues de morter transformats en base per a col·locar espelmes, plats de soldats en escorredores o màscares anti-gas en ulleres per anar a sulfatar les vinyes.
Durant molts anys, veïns del pobles més colpejats per la Batalla de l’Ebre com Corbera d’Ebre, la Fatarella, Vilalba dels Arcs o Pinell de Brai van reciclar els objectes que els dos exèrcits van abandonar l’any 1938. També van reutilitzar pantalons i abrics dels soldats, mantes, cantimplores, culleres o forquilles. Tot plegat inspirat per l’instint de supervivència d’una població que sobrevivia en entorn assolat per la guerra.
El Patronat del Poble Vell de Corbera d’Ebre ha volgut recuperar més de 70 objectes d’aquells temps i exposar-los fins el dia 18 d’agost aprofitant la celebració de la festa major del municipi terraltí. Les peces, explica el membre de l’entitat Joan Antonio, ha estat cedides per veïns de Corbera d’Ebre, «la majoria d’ells estan guardats a les cases però altres encara es reutilitzen encara avui, per exemple caixes metàl·liques usades per a guardar al tractor la documentació».
Un dels objectes més preuats, apunta Antonio, eren la roba militar o les mantes mentre que el plat del soldat fou un objecte reciclat per a molts usos. Completa la mostra un recull d’antigues fotografies cedides pels veïns.
Tot plegat es pot contemplar als baixos de la casa Abadia, al costat de l’església parroquial en horari de 12.00 a 14.00 hores i de 18.00 a 20.00 hores. Per al proper any, el patronat prepara una exposició dedicada als ‘metralleros’, les persones que durant molt anys van treballar recollint la metralla del front de guerra.
lunes, 4 de agosto de 2008
martes, 29 de julio de 2008
El Cementerio nuclear
Cruce de críticas por el futuro cementerio nuclear
Vandellòs. Ecologistes en Acció de Catalunya (EAC) ha denunciado que tres localidades situadas en el entorno de las nucleares de Ascó (Ribera d'Ebre), Vandellòs (Baix Camp) y Zorita (Guadalajara), además de otra alejada de cualquier reactor, son candidatas a albergar el futuro almacén temporal centralizado de residuos radiactivos. "Hay alcaldes que venden sus pueblos por dinero", aseguran los ecologistas. La asociación de municipios nucleares AMAC lo niega y ha acusado a EAC de "intoxicar" a la opinión pública.
El Periódico de Catalunya, hoy
Vandellòs. Ecologistes en Acció de Catalunya (EAC) ha denunciado que tres localidades situadas en el entorno de las nucleares de Ascó (Ribera d'Ebre), Vandellòs (Baix Camp) y Zorita (Guadalajara), además de otra alejada de cualquier reactor, son candidatas a albergar el futuro almacén temporal centralizado de residuos radiactivos. "Hay alcaldes que venden sus pueblos por dinero", aseguran los ecologistas. La asociación de municipios nucleares AMAC lo niega y ha acusado a EAC de "intoxicar" a la opinión pública.
El Periódico de Catalunya, hoy
lunes, 28 de julio de 2008
Otra foto del Ignasi
Recordeu: día 31 (dijous) a la nit: presentació, en directe, de Cota31. al Pub Street, de Móra la Nova.
Manquen 3 díes:
(Gracies Ignasi, per las fotos.
Manquen 3 díes:
(Gracies Ignasi, per las fotos.
domingo, 27 de julio de 2008
viernes, 18 de julio de 2008
lunes, 7 de julio de 2008
Ebre navegable...
Los empresarios insisten en potenciar la navegabilidad del EbroANNA LLUÍS
L'AMPOLLA
La Cambra de Comerç de Tortosa reclamó ayer el desarrollo del proyecto de navegabilidad del río Ebro a partir de un estudio propio que presentó hace meses y que, según sus responsables, "puede avivar la economía de las comarcas del Ebro". Así lo reivindicaron los representantes de la entidad en el marco de una jornada preparatoria del tercer Congrés de Turisme de Catalunya que organiza el Consell General de Cambres de Catalunya, celebrada en L'Ampolla con la asistencia de 200 participantes.
Josep Maria Chavarria, vicepresidente primero de la cámara, calculó que, con una inversión inicial de 40 millones de euros, el aprovechamiento de la navegabilidad del Ebro sería rentable. "Los costes de las infraestructuras que proponemos podrían amortizarse en cinco años", precisó.
El director de los servicios territoriales del departamento de Innovació, Universitats i Empresa en las comarcas del Ebro, Josep Monclús, dijo entender "la inquietud para que la navegabilidad prospere", pero instó a trabajar con el Govern para impulsar el proyecto de la Administración.
En la jornada de ayer se analizaron como elementos impulsores del turismo la navegabilidad fluvial y los llamados condoteles que, según el empresario y promotor Ignasi Esteve, hacen posible la propiedad privada de una o varias habitaciones de hotel que pueden entrar en el circuito de reserva por parte de clientes.
El Periódico de Catalunya, hoy
L'AMPOLLA
La Cambra de Comerç de Tortosa reclamó ayer el desarrollo del proyecto de navegabilidad del río Ebro a partir de un estudio propio que presentó hace meses y que, según sus responsables, "puede avivar la economía de las comarcas del Ebro". Así lo reivindicaron los representantes de la entidad en el marco de una jornada preparatoria del tercer Congrés de Turisme de Catalunya que organiza el Consell General de Cambres de Catalunya, celebrada en L'Ampolla con la asistencia de 200 participantes.
Josep Maria Chavarria, vicepresidente primero de la cámara, calculó que, con una inversión inicial de 40 millones de euros, el aprovechamiento de la navegabilidad del Ebro sería rentable. "Los costes de las infraestructuras que proponemos podrían amortizarse en cinco años", precisó.
El director de los servicios territoriales del departamento de Innovació, Universitats i Empresa en las comarcas del Ebro, Josep Monclús, dijo entender "la inquietud para que la navegabilidad prospere", pero instó a trabajar con el Govern para impulsar el proyecto de la Administración.
En la jornada de ayer se analizaron como elementos impulsores del turismo la navegabilidad fluvial y los llamados condoteles que, según el empresario y promotor Ignasi Esteve, hacen posible la propiedad privada de una o varias habitaciones de hotel que pueden entrar en el circuito de reserva por parte de clientes.
El Periódico de Catalunya, hoy
domingo, 15 de junio de 2008
La crecida del Ebro obliga a repetir algunos trabajos para la navegabilidad
ANNA LLUÍS
TORTOSA
La empresa Copisa Proyectos y Mantenimientos Industriales, que ha sido este año adjudicataria de las labores de mantenimiento del canal navegable del Ebro por 540.000 euros, deberá rehacer parte de los trabajos que han resultado dañados por la crecida de caudales que ha registrado el río en las últimas semanas, cuando se han rondado los 2.000 m3/seg. La directora del Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef, ha explicado que "la riada se ha llevado buena parte de las boyas de señalización que habían sido instaladas entre Ascó y Benifallet". Otros puntos deberán ser dragados por la acumulación de sedimentos.
La novedad de la campaña de navegación de este año, que se inició en Semana Santa y durará hasta el 2 de noviembre, es la apertura, por primera vez, del tramo de 17 kilómetros entre Móra d'Ebre y Ascó, de manera que el canal navegable abarca los 109 kilómetros que separan Ribaroja d'Ebre de la desembocadura.
Las labores de mantenimiento de Copisa consisten en la señalización para embarcaciones, la eliminación de las plantas acuáticas que dificultan la navegabilidad, el dragado, y la conservación de los 21 embarcaderos. Existe asimismo un servicio de descontaminación del mejillón cebra para evitar la propagación de la plaga.
Margalef espera que esta temporada "aumente el número de usuarios de la navegación, que en el 2007 superó las 16.000 personas sin contar el tramo desde Amposta a la desembocadura". En esta campaña deben empezar a aplicarse algunas de las medidas propuestas por el Govern, que presentó un plan de mejora del aprovechamiento turístico.
El Periódico de Catalunya, avui.
ANNA LLUÍS
TORTOSA
La empresa Copisa Proyectos y Mantenimientos Industriales, que ha sido este año adjudicataria de las labores de mantenimiento del canal navegable del Ebro por 540.000 euros, deberá rehacer parte de los trabajos que han resultado dañados por la crecida de caudales que ha registrado el río en las últimas semanas, cuando se han rondado los 2.000 m3/seg. La directora del Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef, ha explicado que "la riada se ha llevado buena parte de las boyas de señalización que habían sido instaladas entre Ascó y Benifallet". Otros puntos deberán ser dragados por la acumulación de sedimentos.
La novedad de la campaña de navegación de este año, que se inició en Semana Santa y durará hasta el 2 de noviembre, es la apertura, por primera vez, del tramo de 17 kilómetros entre Móra d'Ebre y Ascó, de manera que el canal navegable abarca los 109 kilómetros que separan Ribaroja d'Ebre de la desembocadura.
Las labores de mantenimiento de Copisa consisten en la señalización para embarcaciones, la eliminación de las plantas acuáticas que dificultan la navegabilidad, el dragado, y la conservación de los 21 embarcaderos. Existe asimismo un servicio de descontaminación del mejillón cebra para evitar la propagación de la plaga.
Margalef espera que esta temporada "aumente el número de usuarios de la navegación, que en el 2007 superó las 16.000 personas sin contar el tramo desde Amposta a la desembocadura". En esta campaña deben empezar a aplicarse algunas de las medidas propuestas por el Govern, que presentó un plan de mejora del aprovechamiento turístico.
El Periódico de Catalunya, avui.
domingo, 8 de junio de 2008
Exposición
Los días 6, 7 y 8 se ha celebrado en La Llanterna de Móra d'Ebre, coincidiendo con la Fira del Llibre Ebrenc, una exposición de trabajos de los alumnos de la Escola d'Arts de Móra la Nova. Ahí dejo algunas fotos.
La riuada de l'Ebre deixa un rastre de danys en els conreus de fruita
Espinosa diu que, després de les pluges, les obres previstes en el decret 'ja no tenen cap sentit'
Els agricultors de la zona de les Illetes de Miravet, d'unes 40 hectàrees de superfície i la més afectada per la riuada de l'Ebre, han començat a collir les parcel·les que durant dies han estat sota l'aigua del riu. La sensació dels agricultors és de resignació i indignació ja que la collita, en la majoria dels casos, ha estat molt malmesa. Al mateix temps, tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) van visitar la zona per avaluar els danys de la crescuda.
Enguany esperaven una collita molt bona, però haurà de ser l'any que ve. Carme Parreu havia de començar a collir la setmana passada a la seva finca d'albercoquers ubicada a la zona de les Illetes, al costat de l'Ebre i a un quilòmetre del nucli urbà, però la riuada ho va impedir. Una setmana després del que ella hauria volgut, va poder accedir a la finca per collir ràpidament la fruita dolça. Parreu estima les pèrdues entre un 40 i un 60 per cent, que s'eleven a un 95 per cent en alguns dels arbres. «Massa madur, massa madur» eren les paraules que una vegada i una altra repetia Parreu mentre triava per segona vegada la fruita. «És una fruita molt delicada, té dolçor i aigua, s'havia de collir la setmana passada», reiterava resignada.
Amb expressió trista, la fructicultora denuncia que el gestor del riu Ebre «no ens diu mai la veritat». A Miravet s'assegura que la CHE va alliberar més de 2.200 m3/s durant tres dies, acció que provocà el desbordament del riu, mentre que l'organisme de conca afirma que el cabal màxim només va arribar als 1.800 m3/s. Així ho van tornar a assegurar els dos tècnics que per encàrrec de la CHE van visitar ahir a primera hora de la tarda les finques malmeses. Una d'elles fou la de Josep Ripoll, que diumenge va començar a collir a la seva centenària plantació després d'una setmana coberta per l'Ebre.
En el seu cas, les pèrdues s'estimen en un 30 per cent de la collita de préssec actualment en producció. Les xifres poden ser pitjors en el cas d'una part de la finca que continua encara inundada, «aquí els danys superaran el 40 per cent i hi ha perill que molts arbres morin d'asfíxia». Ripoll també mostra la seva indignació amb la CHE i així ho comunicà personalment als tècnics de l'organisme de conca. «Els he dit que ningú no em podrà pagar els dies d'angoixa, de sofriment, sense dormir ni quasi menjar, que vaig patir la setmana passada». La finca de Ripoll mostrava ahir el rastre del desbordament, amb gran quantitat de restes vegetals arrossegades pel riu i fins i tot peixos de grans dimensions en estat de putrefacció.
Els tècnics de la CHE van examinar les finques de Miravet i van fer-ne fotografies, «però no ens han promès res», assegurava el fructicultor. L'Ajuntmament de Miravet defensa la necessitat de realitzar obres estructurals per reforçar els marges del riu i evitar la inundació de la zona de les Illetes.
El Govern espanyol i la Generalitat tenen pràcticament enllestida la derogació del decret que autoritzava la prolongació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, i el president de la Generalitat, José Montilla, han mantingut aquest cap de setmana passat múltiples converses en què, segons la ministra, han resolt «tots els problemes». En roda de premsa a La Moncloa, Espinosa va assegurar ahir que la situació dels embassaments catalans demostra que les obres previstes al decret «ja no tenen cap sentit». Espinosa va fer aquestes manifestacions després de mantenir a Madrid una reunió amb el comitè de crisi dels regants del Tajo-Segura, als quals va transmetre que l'executiu espanyol està disposat a estudiar qualsevol transvasament a excepció del de l'Ebre.
D'altra banda, el Govern central es va mostrar ahir disposat a treballar en un gran Pacte de l'Aigua, en el qual a més d'usuaris i principals forces polítiques, estiguin presents les comunitats autònomes i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, segons va avançar la ministra Elena Espinosa.
Per fer viable aquest compromís, el Govern engegarà una dinàmica que començarà per diagnosticar el dèficit estructural de cadascuna de les conques espanyoles, avaluar les necessitats de cada zona i quantificar l'oferta amb tots els recursos disponibles, sense descartar transvasaments entre conques si calgués. Espinosa va destacar que la quantificació del dèficit s'ha modificat en els últims anys per l'increment de la població i la seva concentració en algunes zones, la qual cosa, unida als nous plans d'ordenació urbana, han modificat les necessitats d'aquest recurs. Per quantificar l'oferta, la ministra Elena Espinosa va assenyalar que es compta amb nous recursos com la dessalinització o l'ús d'aigües reciclades i, a més, va apuntar que cal fer una diagnosi profunda per analitzar les conques excedentàries i les deficitàries.
La precipitació s'ha repartit en 20 dies, en dos dels quals aquesta fou inapreciable, és a dir inferior a una dècima de l/m2, i amb un màxim de 71,5 l/m2 el dia 10. Altres mesos de maig hem tingut més precipitació en un únic dia, com per exemple l'any 1957, que dels 204,1 l/m2 que es van recollir, 119,5 l/m2 van caure el dia 29.
Al municipi de Roquetes, on es troba ubicat l'Observatori de l'Ebre, maig és un dels mesos més plujosos juntament amb abril, setembre i octubre, com ho demostra el fet que en 20 ocasions s'han superat els 100 l/m2 per mes.
L'organisme de la conca de l'Ebre ha constituït un comitè de vigilància des que han començat els últims episodis de crescuda del riu, i que està format pels responsables dels departaments de la confederació. Segons les condicions que tingui l'avinguda del riu, aquest comitè pot adoptar les mesures que consideri oportunes, inclosos embassaments i desembassaments extraordinaris.
Espinosa diu que, després de les pluges, les obres previstes en el decret 'ja no tenen cap sentit'
Els agricultors de la zona de les Illetes de Miravet, d'unes 40 hectàrees de superfície i la més afectada per la riuada de l'Ebre, han començat a collir les parcel·les que durant dies han estat sota l'aigua del riu. La sensació dels agricultors és de resignació i indignació ja que la collita, en la majoria dels casos, ha estat molt malmesa. Al mateix temps, tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) van visitar la zona per avaluar els danys de la crescuda.
Enguany esperaven una collita molt bona, però haurà de ser l'any que ve. Carme Parreu havia de començar a collir la setmana passada a la seva finca d'albercoquers ubicada a la zona de les Illetes, al costat de l'Ebre i a un quilòmetre del nucli urbà, però la riuada ho va impedir. Una setmana després del que ella hauria volgut, va poder accedir a la finca per collir ràpidament la fruita dolça. Parreu estima les pèrdues entre un 40 i un 60 per cent, que s'eleven a un 95 per cent en alguns dels arbres. «Massa madur, massa madur» eren les paraules que una vegada i una altra repetia Parreu mentre triava per segona vegada la fruita. «És una fruita molt delicada, té dolçor i aigua, s'havia de collir la setmana passada», reiterava resignada.
Amb expressió trista, la fructicultora denuncia que el gestor del riu Ebre «no ens diu mai la veritat». A Miravet s'assegura que la CHE va alliberar més de 2.200 m3/s durant tres dies, acció que provocà el desbordament del riu, mentre que l'organisme de conca afirma que el cabal màxim només va arribar als 1.800 m3/s. Així ho van tornar a assegurar els dos tècnics que per encàrrec de la CHE van visitar ahir a primera hora de la tarda les finques malmeses. Una d'elles fou la de Josep Ripoll, que diumenge va començar a collir a la seva centenària plantació després d'una setmana coberta per l'Ebre.
En el seu cas, les pèrdues s'estimen en un 30 per cent de la collita de préssec actualment en producció. Les xifres poden ser pitjors en el cas d'una part de la finca que continua encara inundada, «aquí els danys superaran el 40 per cent i hi ha perill que molts arbres morin d'asfíxia». Ripoll també mostra la seva indignació amb la CHE i així ho comunicà personalment als tècnics de l'organisme de conca. «Els he dit que ningú no em podrà pagar els dies d'angoixa, de sofriment, sense dormir ni quasi menjar, que vaig patir la setmana passada». La finca de Ripoll mostrava ahir el rastre del desbordament, amb gran quantitat de restes vegetals arrossegades pel riu i fins i tot peixos de grans dimensions en estat de putrefacció.
Els tècnics de la CHE van examinar les finques de Miravet i van fer-ne fotografies, «però no ens han promès res», assegurava el fructicultor. L'Ajuntmament de Miravet defensa la necessitat de realitzar obres estructurals per reforçar els marges del riu i evitar la inundació de la zona de les Illetes.
El Govern espanyol i la Generalitat tenen pràcticament enllestida la derogació del decret que autoritzava la prolongació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, i el president de la Generalitat, José Montilla, han mantingut aquest cap de setmana passat múltiples converses en què, segons la ministra, han resolt «tots els problemes». En roda de premsa a La Moncloa, Espinosa va assegurar ahir que la situació dels embassaments catalans demostra que les obres previstes al decret «ja no tenen cap sentit». Espinosa va fer aquestes manifestacions després de mantenir a Madrid una reunió amb el comitè de crisi dels regants del Tajo-Segura, als quals va transmetre que l'executiu espanyol està disposat a estudiar qualsevol transvasament a excepció del de l'Ebre.
D'altra banda, el Govern central es va mostrar ahir disposat a treballar en un gran Pacte de l'Aigua, en el qual a més d'usuaris i principals forces polítiques, estiguin presents les comunitats autònomes i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, segons va avançar la ministra Elena Espinosa.
Per fer viable aquest compromís, el Govern engegarà una dinàmica que començarà per diagnosticar el dèficit estructural de cadascuna de les conques espanyoles, avaluar les necessitats de cada zona i quantificar l'oferta amb tots els recursos disponibles, sense descartar transvasaments entre conques si calgués. Espinosa va destacar que la quantificació del dèficit s'ha modificat en els últims anys per l'increment de la població i la seva concentració en algunes zones, la qual cosa, unida als nous plans d'ordenació urbana, han modificat les necessitats d'aquest recurs. Per quantificar l'oferta, la ministra Elena Espinosa va assenyalar que es compta amb nous recursos com la dessalinització o l'ús d'aigües reciclades i, a més, va apuntar que cal fer una diagnosi profunda per analitzar les conques excedentàries i les deficitàries.
La precipitació s'ha repartit en 20 dies, en dos dels quals aquesta fou inapreciable, és a dir inferior a una dècima de l/m2, i amb un màxim de 71,5 l/m2 el dia 10. Altres mesos de maig hem tingut més precipitació en un únic dia, com per exemple l'any 1957, que dels 204,1 l/m2 que es van recollir, 119,5 l/m2 van caure el dia 29.
Al municipi de Roquetes, on es troba ubicat l'Observatori de l'Ebre, maig és un dels mesos més plujosos juntament amb abril, setembre i octubre, com ho demostra el fet que en 20 ocasions s'han superat els 100 l/m2 per mes.
L'organisme de la conca de l'Ebre ha constituït un comitè de vigilància des que han començat els últims episodis de crescuda del riu, i que està format pels responsables dels departaments de la confederació. Segons les condicions que tingui l'avinguda del riu, aquest comitè pot adoptar les mesures que consideri oportunes, inclosos embassaments i desembassaments extraordinaris.
viernes, 6 de junio de 2008
Noticia musical...
Nos hemos de congratular los vecinos de Móra la Nova y aficionados a la música en general por el nacimiento de un nuevo grupo musical que promete ser "la canya" este verano. Se trata de cinco amigos agrupados bajo el nombre de Cota 31 (altura de Móra la Nova sobre el nivel del mar) que, atrevidos ellos, están a punto de sacar su primer disco que esperamos sea todo un éxito.
En la foto vemos a uno de sus componentes (Manel) en plena grabación...
En la foto vemos a uno de sus componentes (Manel) en plena grabación...
Lo castellet de Banyoles (Poblat Ibéric de Tivissa)
Preparando el almuerzo, antes de la excursión
Los efectos de la riada
Las dos Moras desde lo Castellet
Lo Castellet de Banyoles (Tivissa)
Los efectos de la riada
Las dos Moras desde lo Castellet
Lo Castellet de Banyoles (Tivissa)
miércoles, 21 de mayo de 2008
Els ajuntaments d'Ascó i Vinebre ofereixen als veïns la possibilitat de fer-se proves radiològiques
Els ajuntaments riberencs de Vinebre i Ascó han decidit oferir als ciutadans dels seus municipis la possibilitat de sotmetre's a les proves de medició radiològica per descartar qualsevol tipus de contaminació a causa de la fuita ocorreguda a la central nuclear d'Ascó. Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre, ha explicat a l'ACN que es va proposar aquesta iniciativa a l'empresa titular de la planta atòmica, que es va oferir a fer aquestes proves als veïns 'sense cap impediment'. Les medicions es duran a terme en breu, un cop finalitzi el termini que els ajuntaments han donat als veïns per inscriure's a fi de sotmetre's a les esmentades proves, que es faran a la mateixa central.
Els ajuntaments riberencs de Vinebre i Ascó han decidit oferir als ciutadans dels seus municipis la possibilitat de sotmetre's a les proves de medició radiològica per descartar qualsevol tipus de contaminació a causa de la fuita ocorreguda a la central nuclear d'Ascó. Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre, ha explicat a l'ACN que es va proposar aquesta iniciativa a l'empresa titular de la planta atòmica, que es va oferir a fer aquestes proves als veïns 'sense cap impediment'. Les medicions es duran a terme en breu, un cop finalitzi el termini que els ajuntaments han donat als veïns per inscriure's a fi de sotmetre's a les esmentades proves, que es faran a la mateixa central.
Móra la Nova resol l'electrificació del polígon supramunicipal del Molló
Una empresa privada que s'instal·larà a Móra la Nova finançarà el cost dels transformadors que han de permetre electrificar diversos polígons
Fa més de dos anys que l'Ajuntament de Móra la Nova reclama a Fecsa-Endesa unes condicions econòmiques assumibles per poder electrificar el futur polígon supramunicipal del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, i les noves demandes de les empreses que es volen ubicar al polígon Aubals, situat entre Móra la Nova i Garcia.
El principal obstacle, explicava ahir al Diari l'alcalde de Móra la Nova i president del Consorci del Molló, Joan Sabanza, era qui havia d'assumir l'altíssim cost dels transformadors elèctrics per subministrar energia a mitja tensió a les empreses. Uns transformadors que s'han d'instal·lar a la subestació elèctrica que Endesa, Red Eléctrica Española i la societat eòlica Berta estan construint a Garcia.
Sabanza apunta que l'elèctrica no té l'obligació de costejar una inversió d'aquestes característiques: «diuen que per a aquests usos i segons la normativa actual s'ha de col·locar un transformador de 60 MW de potència mínima i que no ells no el poden costejar sense tenir la certesa que existeixi una demanda important de compradors».
El cost del transformador és de 4,7 milions d'euros, una xifra que hauria d'assumir fonamentalment l'Incasol, promotor del Molló, «però si això hagués estat així», assegura l'alcalde, «segurament el pagament del transformador hauria repercutit negativament en la venta de les parcel·les del polígon», sentencia.
A disposició dels clients
Finalment i després de moltes negociacions, «l'Incasol ens va demanar si els podíem ajudar», recorda Sabanza, una empresa privada dedicada al sector de les energies renovables que s'instal·larà al polígon Aubals costejarà el transformador. «Ells han sol·licitat 12 MW de potència per treballar», explica Sabanza, «la resta de potència està a disposició de l'Incasol, que també tramita la construcció del polígon de les Camposines i d'altres clients interessats». L'Incasol hauria demanat 9,8 MW de potència per electrificar el polígon del Molló.
Així, durant els propers 10 anys i segons l'acord assolit entre les parts, els clients que progressivament es connectin a la subestació pagaran a Fecsa-Endesa el cost de la seva connexió, i l'elèctrica retornarà els diners a l'empresa que ara costejarà tota la inversió.
Sabanza s'ha mostrat molt satisfet per haver trobat una solució definitiva «a un problema que posava seriosament en entredit les inversions industrials al nostre territori».
Pel que fa a la nova empresa que s'ubicarà a Aubals, l'alcalde ha manifestat que es tracta d'una inversió important que generarà 22 llocs de treball.
Diari de Tarragona, d'avui
Una empresa privada que s'instal·larà a Móra la Nova finançarà el cost dels transformadors que han de permetre electrificar diversos polígons
Fa més de dos anys que l'Ajuntament de Móra la Nova reclama a Fecsa-Endesa unes condicions econòmiques assumibles per poder electrificar el futur polígon supramunicipal del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, i les noves demandes de les empreses que es volen ubicar al polígon Aubals, situat entre Móra la Nova i Garcia.
El principal obstacle, explicava ahir al Diari l'alcalde de Móra la Nova i president del Consorci del Molló, Joan Sabanza, era qui havia d'assumir l'altíssim cost dels transformadors elèctrics per subministrar energia a mitja tensió a les empreses. Uns transformadors que s'han d'instal·lar a la subestació elèctrica que Endesa, Red Eléctrica Española i la societat eòlica Berta estan construint a Garcia.
Sabanza apunta que l'elèctrica no té l'obligació de costejar una inversió d'aquestes característiques: «diuen que per a aquests usos i segons la normativa actual s'ha de col·locar un transformador de 60 MW de potència mínima i que no ells no el poden costejar sense tenir la certesa que existeixi una demanda important de compradors».
El cost del transformador és de 4,7 milions d'euros, una xifra que hauria d'assumir fonamentalment l'Incasol, promotor del Molló, «però si això hagués estat així», assegura l'alcalde, «segurament el pagament del transformador hauria repercutit negativament en la venta de les parcel·les del polígon», sentencia.
A disposició dels clients
Finalment i després de moltes negociacions, «l'Incasol ens va demanar si els podíem ajudar», recorda Sabanza, una empresa privada dedicada al sector de les energies renovables que s'instal·larà al polígon Aubals costejarà el transformador. «Ells han sol·licitat 12 MW de potència per treballar», explica Sabanza, «la resta de potència està a disposició de l'Incasol, que també tramita la construcció del polígon de les Camposines i d'altres clients interessats». L'Incasol hauria demanat 9,8 MW de potència per electrificar el polígon del Molló.
Així, durant els propers 10 anys i segons l'acord assolit entre les parts, els clients que progressivament es connectin a la subestació pagaran a Fecsa-Endesa el cost de la seva connexió, i l'elèctrica retornarà els diners a l'empresa que ara costejarà tota la inversió.
Sabanza s'ha mostrat molt satisfet per haver trobat una solució definitiva «a un problema que posava seriosament en entredit les inversions industrials al nostre territori».
Pel que fa a la nova empresa que s'ubicarà a Aubals, l'alcalde ha manifestat que es tracta d'una inversió important que generarà 22 llocs de treball.
Diari de Tarragona, d'avui
lunes, 19 de mayo de 2008
La divulgación del informe del CSN molesta a la nuclear de Ascó
FERRAN GERHARD
ASCÓ
La propiedad de la central nuclear Ascó 1 ha mostrado su malestar por la divulgación del informe del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) sobre la fuga radiactiva de noviembre del 2007, que no trascendió hasta el pasado mes de abril. "Lo lógico hubiera sido que nos remitieran el documento antes de divulgarlo para poder conocerlo y aportar nuestras argumentaciones", han afirmado fuentes de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV).
Paralelamente, los grupos ecologistas Greenpeace, Gepec y Ecologistes en Acció de Catalunya (EAC) coinciden en asegurar que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) actuó con "pasividad" y reclaman que realice una autocrítica y que introduzca mejoras en la gestión de este tipo de incidentes.
Carlos Bravo, de Greenpeace, teme que si el CSN no modifica su forma de funcionar "volverán a producirse sucesos lamentables". Bravo cree que el consejo confió en exceso en las informaciones de la asociación titular de la planta y que esta confianza facilitó que el escape no se conociera hasta cuatro meses después. Para Greenpeace, el papel del inspector residente en la central y que depende del CSN, "fue pasivo" y por eso ha pedido explicaciones al organismo de control.
Eloi Nolla, de EAC, argumenta que "el comportamiento del CSN se ha caracterizado por una gran ingenuidad" y lamenta que en principio diera crédito a la central. EAC ha pedido entrevistarse con la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten. Jaume Morrón, también de EAC, reconoce que "el hecho de que el CSN hiciera público el informe de respuesta a los requerimientos de Greenpeace y del Defensor del Pueblo es una demostración de transparencia y positiva". Los expertos de la Unión Europea que visitaron la nuclear el 4 de abril avalaron la actuación del CSN y su investigación.
El Periódico de Catalunya, hoy
FERRAN GERHARD
ASCÓ
La propiedad de la central nuclear Ascó 1 ha mostrado su malestar por la divulgación del informe del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) sobre la fuga radiactiva de noviembre del 2007, que no trascendió hasta el pasado mes de abril. "Lo lógico hubiera sido que nos remitieran el documento antes de divulgarlo para poder conocerlo y aportar nuestras argumentaciones", han afirmado fuentes de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV).
Paralelamente, los grupos ecologistas Greenpeace, Gepec y Ecologistes en Acció de Catalunya (EAC) coinciden en asegurar que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) actuó con "pasividad" y reclaman que realice una autocrítica y que introduzca mejoras en la gestión de este tipo de incidentes.
Carlos Bravo, de Greenpeace, teme que si el CSN no modifica su forma de funcionar "volverán a producirse sucesos lamentables". Bravo cree que el consejo confió en exceso en las informaciones de la asociación titular de la planta y que esta confianza facilitó que el escape no se conociera hasta cuatro meses después. Para Greenpeace, el papel del inspector residente en la central y que depende del CSN, "fue pasivo" y por eso ha pedido explicaciones al organismo de control.
Eloi Nolla, de EAC, argumenta que "el comportamiento del CSN se ha caracterizado por una gran ingenuidad" y lamenta que en principio diera crédito a la central. EAC ha pedido entrevistarse con la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten. Jaume Morrón, también de EAC, reconoce que "el hecho de que el CSN hiciera público el informe de respuesta a los requerimientos de Greenpeace y del Defensor del Pueblo es una demostración de transparencia y positiva". Los expertos de la Unión Europea que visitaron la nuclear el 4 de abril avalaron la actuación del CSN y su investigación.
El Periódico de Catalunya, hoy
martes, 22 de abril de 2008
Bona producció i por a la pluja a l'inici de la collita de cirera a la Ribera d'Ebre
Aquesta setmana s'iniciarà la collita de la cirera a la Ribera d'Ebre, una de les principals zones productores de Catalunya. S'espera una bona producció, al voltant dels 3 milions de quilos en cas de condicions climatològiques favorables. Si la pluja dels últims dies es perpetua, tanmateix, el fruit es podria badar i perjudicar així el seu valor al mercat.
per a. caralt |
Els productors de cirera ja ho tenen tot a punt per començar una nova campanya de collita de la preuada cirera a la Ribera d'Ebre. En alguns casos es començà a collir a mitjans de la setmana passada, però és a partir d'aquesta setmana que s'hauria de generalitzar la collita al sud i al nord de la comarca.
Ara bé, la recent aparició de la pluja pot retardar l'inici de la campanya i posar en perill la qualitat del fruit. I és que si plou, adverteixen els productors, la cirera pot no absorbir tota l'aigua fins a badar-se i perdre, llavors, bona part del seu valor al mercat. «En general hi ha una collita acceptable», apuntava ahir el productor de Miravet Joan Anton Balart, «jo volia començar dijous però tot depèn del temps. Si plou, malament, la cirera es podria badar». En aquest sentit, el membre d'Unió de Pagesos i productor de la Torre de l'Espanyol, Jaume Miquel Aleu, anava més enllà i anunciava que les precipitacions de diumenge ja havien malmès les cireres més madures, «la pluja ha badat la cirera que havia de collir aquesta setmana, volia començar dimecres però ara m'hauré d'esperar a la propera setmana».
A aquest factor negatiu cal afegir, segons Aleu, l'intens fred de principis de març «que causà danys, però molt localitzats en aquelles varietats de floració més avançada».
L'aigua i el fred, però, no són els seus únics enemics, «la cirera és un fruit molt sensible, li afecta la pluja però també el vent, que mou les branques de l'arbre i pot malmetre la pell de la cirera, fet que es penalitza al mercat», assegura David Manero, soci de Cerima Cherries SL, una de les empreses del sector més importants a la Ribera, amb prop de 100 hectàrees cultivades i més de 500.000 quilos de producció.
Si finalment no plou ni bufa un fort vent, les expectatives són positives, «sempre hi ha alguna zona on han fet mal el temps, però en general podem esperar un bon any», conclou Manero. Per a Aleu, però, a bona part de les finques la producció és fins i tot excessiva, «veig molta cirera als arbres, n'hi ha molta de petita i els preus, per tant, poden ser dolents».
lunes, 14 de abril de 2008
El CSN eleva la gravedad del vertido de Ascó y 800 personas deben someterse a análisis de radiación
El Consejo de Seguridad Nuclear ha reclasificado el vertido de partículas ocurrido en noviembre en la central nuclear de Ascó (Tarragona) y ha elevado el nivel del mismo hasta el 2 (incidente), de acuerdo a la escala internacional de sucesos internacionales que mide este tipo de incidentes.
Aunque los nuevos datos apuntan que el impacto radiológico sobre la población y sobre los trabajadores de la central nuclear sigue estando por debajo de los límites legales, la empresa va a realizar mediciones de radiactividad a todas las personas que han pasado por el emplazamiento desde el pasado 28 de noviembre (entre 700 y 800 personas).
El organismo que vela por la seguridad nuclear en España ha insistido no obstante en que no existe riesgo para la población, aunque los datos disponibles indican que el vertido fue superior al inicialmente estimado.
La escala internacional INES abarca desde el 0 --sin significación para la seguridad-- hasta el 7 --accidente grave--, y el 2 está considerado como un "incidente".
Posible expediente sancionador
Además, el Consejo de Seguridad Nuclear está trabajando en la apertura de un expediente sancionador al titular y le exigirá que se depuren responsabilidades.
La reclasificación --estaba en el nivel 1-- del suceso, ha informado el CSN, se ha debido al inadecuado control del material radiactivo y por proporcionar información "incompleta y deficiente" al organismo regulador.
Para esclarecer todos los detalles del suceso de vertido de material radiactivo en áreas exteriores a la central, el CSN ha pedido al titular de la central que presente información detallada de numerosos aspectos.
Ha solicitado en concreto información sobre la situación radiológica y operativa del sistema en el que se originó el suceso; el programa previsto para vigilancia de áreas exteriores; el programa de vigilancia de contaminación interna de las personas potencialmente afectadas; y una estimación de la dosis máxima que han podido recibir las personas en el emplazamiento.
Ha reclamado además un análisis del comportamiento de los sistemas de vigilancia de la radiación; y una estimación de la actividad total vertida.
Campaña de vigilancia
Esta información, que ha llegado hoy a la sede del Consejo, ha confirmado el origen --ventilación del edificio de combustible-- y la naturaleza del vertido --partículas metálicas de activación--.
Hasta la fecha, según ha comunicado al CSN, ha realizado mediciones a 579 personas, sin encontrar en ningún caso indicios de incorporación de material radiactivo.
El Consejo de Seguridad Nuclear va a iniciar "inmediatamente" una campaña de vigilancia radiológica para complementar las medidas que ya realizó el día 5 de abril en el exterior de la instalación con un equipo de inspectores.
El Periódico de Catalunya, d'avui
El Consejo de Seguridad Nuclear ha reclasificado el vertido de partículas ocurrido en noviembre en la central nuclear de Ascó (Tarragona) y ha elevado el nivel del mismo hasta el 2 (incidente), de acuerdo a la escala internacional de sucesos internacionales que mide este tipo de incidentes.
Aunque los nuevos datos apuntan que el impacto radiológico sobre la población y sobre los trabajadores de la central nuclear sigue estando por debajo de los límites legales, la empresa va a realizar mediciones de radiactividad a todas las personas que han pasado por el emplazamiento desde el pasado 28 de noviembre (entre 700 y 800 personas).
El organismo que vela por la seguridad nuclear en España ha insistido no obstante en que no existe riesgo para la población, aunque los datos disponibles indican que el vertido fue superior al inicialmente estimado.
La escala internacional INES abarca desde el 0 --sin significación para la seguridad-- hasta el 7 --accidente grave--, y el 2 está considerado como un "incidente".
Posible expediente sancionador
Además, el Consejo de Seguridad Nuclear está trabajando en la apertura de un expediente sancionador al titular y le exigirá que se depuren responsabilidades.
La reclasificación --estaba en el nivel 1-- del suceso, ha informado el CSN, se ha debido al inadecuado control del material radiactivo y por proporcionar información "incompleta y deficiente" al organismo regulador.
Para esclarecer todos los detalles del suceso de vertido de material radiactivo en áreas exteriores a la central, el CSN ha pedido al titular de la central que presente información detallada de numerosos aspectos.
Ha solicitado en concreto información sobre la situación radiológica y operativa del sistema en el que se originó el suceso; el programa previsto para vigilancia de áreas exteriores; el programa de vigilancia de contaminación interna de las personas potencialmente afectadas; y una estimación de la dosis máxima que han podido recibir las personas en el emplazamiento.
Ha reclamado además un análisis del comportamiento de los sistemas de vigilancia de la radiación; y una estimación de la actividad total vertida.
Campaña de vigilancia
Esta información, que ha llegado hoy a la sede del Consejo, ha confirmado el origen --ventilación del edificio de combustible-- y la naturaleza del vertido --partículas metálicas de activación--.
Hasta la fecha, según ha comunicado al CSN, ha realizado mediciones a 579 personas, sin encontrar en ningún caso indicios de incorporación de material radiactivo.
El Consejo de Seguridad Nuclear va a iniciar "inmediatamente" una campaña de vigilancia radiológica para complementar las medidas que ya realizó el día 5 de abril en el exterior de la instalación con un equipo de inspectores.
El Periódico de Catalunya, d'avui
domingo, 6 de abril de 2008
EUiA exigeix el tancament de la central d'Ascó després de la fuita radioactiva
El coordinador d'EUiA del Camp de Tarragona, Josep Maria Vázquez, ha qualificat en un comunicat aquest dissabte de 'molt greu' que s'hagin detectat nivells de contaminació radioactiva a la central nuclear d'Ascó. Vázquez, que ha recordat un cop més el perill que suposen les centrals d'Ascó i Vandellòs per a les comarques de Tarragona, ha exigit al Consell de Seguretat Nuclear que 's'obri immediatament una investigació, que es procedeixi al tancament de la central i s'asseguri que no s'emet cap partícula radioactiva, per molt que sigui d’escassa significació radiològica com assegura l'Associació Nuclear'.
Vázquez, que ha donat més credibilitat als informes de Greenpeace considerant que els nivells de contaminació són importants, ha demanat al govern central i molt especialment al president José Luis Rodríguez Zapatero 'que compleixi les seves promeses i faci efectiu d’una vegada un pla acurat de tancament de les nuclears'.
El coordinador d'EUiA del Camp de Tarragona, Josep Maria Vázquez, ha qualificat en un comunicat aquest dissabte de 'molt greu' que s'hagin detectat nivells de contaminació radioactiva a la central nuclear d'Ascó. Vázquez, que ha recordat un cop més el perill que suposen les centrals d'Ascó i Vandellòs per a les comarques de Tarragona, ha exigit al Consell de Seguretat Nuclear que 's'obri immediatament una investigació, que es procedeixi al tancament de la central i s'asseguri que no s'emet cap partícula radioactiva, per molt que sigui d’escassa significació radiològica com assegura l'Associació Nuclear'.
Vázquez, que ha donat més credibilitat als informes de Greenpeace considerant que els nivells de contaminació són importants, ha demanat al govern central i molt especialment al president José Luis Rodríguez Zapatero 'que compleixi les seves promeses i faci efectiu d’una vegada un pla acurat de tancament de les nuclears'.
Detectadas partículas radiactivas en el exterior de la central nuclear de Ascó
• La hipótesis más probable es la contaminación tras una operación de limpieza en noviembre
Herrera considera "gravísimo" el incidente de Ascó y pide la reforma del Consejo de Seguridad Nuclear
La central nuclear de Ascó (Ribera d'Ebre) ha detectado la presencia de partículas radiactivas tanto en el exterior como en el interior de la planta. No obstante, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha asegurado que "las repercusiones del suceso están muy por debajo de los límites establecidos".
La detección se comunicó ayer al CSN, después de que se registraran partículas en la unidad I, en la terraza de los edificios de combustible, auxiliar, de control, de turbinas y zonas adyacentes. El CSN ha desplazado hasta la central a un equipo de inspectores.
El titular de la planta está retirando las partículas a medida que se van localizando, incrementa la vigilancia en el interior y peina las zonas exteriores en la dirección de los vientos dominantes.
Bajos niveles
Según la planta, la hipótesis "más probable" es que las partículas procedan del sistema de extracción y filtración de aire del edificio de combustible. Este sistema se contaminó durante las operaciones de limpieza al finalizar la recarga de combustible de la unidad I en noviembre.
La radiactividad total de las partículas encontradas apunta a que la "cantidad de actividad vertida al exterior" fue "reducida" y, en la situación más desfavorable, daría lugar a dosis "muy por debajo de los límites legales establecidos" para los trabajadores, la población y el medio ambiente.
Por su parte, Greenpeace denunció que se han detectado niveles importantes de radiactividad, de por lo menos cinco curios, de cobalto, manganeso y otros elementos en tejados y vallados exteriores.
Si se confirma que el episodio de ahora deriva de la recarga de combustible de noviembre, los ecologistas consideran que supone un "fracaso rotundo" del Plan de Vigilancia Radiactiva (PVRA) de Ascó y de la Red de Vigilancia Radiactiva Ambiental (REVIRA) del CSN. Por ello, han pedido explicaciones urgentes y detalladas al CSN sobre el incidente.
• La hipótesis más probable es la contaminación tras una operación de limpieza en noviembre
Herrera considera "gravísimo" el incidente de Ascó y pide la reforma del Consejo de Seguridad Nuclear
La central nuclear de Ascó (Ribera d'Ebre) ha detectado la presencia de partículas radiactivas tanto en el exterior como en el interior de la planta. No obstante, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha asegurado que "las repercusiones del suceso están muy por debajo de los límites establecidos".
La detección se comunicó ayer al CSN, después de que se registraran partículas en la unidad I, en la terraza de los edificios de combustible, auxiliar, de control, de turbinas y zonas adyacentes. El CSN ha desplazado hasta la central a un equipo de inspectores.
El titular de la planta está retirando las partículas a medida que se van localizando, incrementa la vigilancia en el interior y peina las zonas exteriores en la dirección de los vientos dominantes.
Bajos niveles
Según la planta, la hipótesis "más probable" es que las partículas procedan del sistema de extracción y filtración de aire del edificio de combustible. Este sistema se contaminó durante las operaciones de limpieza al finalizar la recarga de combustible de la unidad I en noviembre.
La radiactividad total de las partículas encontradas apunta a que la "cantidad de actividad vertida al exterior" fue "reducida" y, en la situación más desfavorable, daría lugar a dosis "muy por debajo de los límites legales establecidos" para los trabajadores, la población y el medio ambiente.
Por su parte, Greenpeace denunció que se han detectado niveles importantes de radiactividad, de por lo menos cinco curios, de cobalto, manganeso y otros elementos en tejados y vallados exteriores.
Si se confirma que el episodio de ahora deriva de la recarga de combustible de noviembre, los ecologistas consideran que supone un "fracaso rotundo" del Plan de Vigilancia Radiactiva (PVRA) de Ascó y de la Red de Vigilancia Radiactiva Ambiental (REVIRA) del CSN. Por ello, han pedido explicaciones urgentes y detalladas al CSN sobre el incidente.
martes, 1 de abril de 2008
NOTICIAS
Amposta s'oposa al transvasament El ple aprova una moció, amb els únics vots de l'equip de govern de CiU, en contra de la captació del Segre i de la venda d'aigua dels pous de Tarragona i Reus a Barcelona. L'Ajuntament d'Amposta es va posicionar ahir oficialment contra dues de les mesures previstes pel Govern de la Generalitat per fer front a la sequera i aportar aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. La moció, presentada i amb el suport únicament de l'equip de govern de CiU (que disposa de majoria absoluta), considera que tant un possible transvasament del Segre com la venda d'aigua dels pous de Tarragona i Reus (i el seu transport en vaixell fins a Barcelona) «suposen detraccions d'aigua directes o indirectes del riu Ebre» i hi mostra una oposició «total i frontal». El text també denuncia «la manca de transparència del Govern de la Generalitat» en la gestió de la sequera i demana al Govern central que «executi d'una vegada per totes» les obres d'infraestructura necessàries a Catalunya per garantir el subministrament d'aigua sense més detraccions. A més, insta a la Generalitat a fomentar les polítiques d'estalvi en el consum «i a realitzar un control més estricte de les pèrdues en les xarxes de Barcelona i el seu entorn». L'oposició s'abstén Els dos grups a l'oposició al consistori ampostí, EA-ERC i PSC, van intentar sense èxit pactar un text conjunt, en què es fes referència a «l'oposició de l'Ajuntament a qualsevol transvasament de l'Ebre i els seus afluents», sense esmentar la venda de l'aigua dels aqüífers de Reus i Tarragona per, entre altres motius, no qüestionar els acords presos pels plenaris de les dues ciutats. Davant la negativa de CiU a modificar cap dels punts de la moció, republicans i socialistes es van abstenir. La portaveu d'EA-ERC, Marta Cid, va recriminar la «falta de voluntat de consens» de l'equip de govern, al qual va recordar el seu suport passat al transvasament de l'Ebre del PP i l'actual defensa del transvasament del Roine. «Vostès són transvasistes», va dir. «Perdem una bona oportunitat de donar exemple amb un missatge unitari», lamentà per la seva banda el portaveu socialista, Antoni Espanya, per a qui l'únic objectiu de CiU era «treure una rendibilitat política i atacar la persona». Així, les dues formacions a l'oposició van anunciar que presentaran mocions pròpies sobre la qüestió en propers plenaris. Declaració a Tortosa Amposta ha estat el primer Ajuntament de l'Ebre en posicionar-se sobre les polítiques del Govern per fer front a la sequera. Però no serà l'únic. El consistori tortosí també prepara una declaració institucional. Encara s'ha de concretar si serà en forma de moció unitària o s'optarà per una altra fórmula, però l'objectiu de l'alcalde, el convergent Ferran Bel, és arribar a un consens amb tots els grups.
¿Pero esta gente de CiU no estaban a favor del trasvase cuando gobernaba el PP...?
Amposta s'oposa al transvasament El ple aprova una moció, amb els únics vots de l'equip de govern de CiU, en contra de la captació del Segre i de la venda d'aigua dels pous de Tarragona i Reus a Barcelona. L'Ajuntament d'Amposta es va posicionar ahir oficialment contra dues de les mesures previstes pel Govern de la Generalitat per fer front a la sequera i aportar aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. La moció, presentada i amb el suport únicament de l'equip de govern de CiU (que disposa de majoria absoluta), considera que tant un possible transvasament del Segre com la venda d'aigua dels pous de Tarragona i Reus (i el seu transport en vaixell fins a Barcelona) «suposen detraccions d'aigua directes o indirectes del riu Ebre» i hi mostra una oposició «total i frontal». El text també denuncia «la manca de transparència del Govern de la Generalitat» en la gestió de la sequera i demana al Govern central que «executi d'una vegada per totes» les obres d'infraestructura necessàries a Catalunya per garantir el subministrament d'aigua sense més detraccions. A més, insta a la Generalitat a fomentar les polítiques d'estalvi en el consum «i a realitzar un control més estricte de les pèrdues en les xarxes de Barcelona i el seu entorn». L'oposició s'abstén Els dos grups a l'oposició al consistori ampostí, EA-ERC i PSC, van intentar sense èxit pactar un text conjunt, en què es fes referència a «l'oposició de l'Ajuntament a qualsevol transvasament de l'Ebre i els seus afluents», sense esmentar la venda de l'aigua dels aqüífers de Reus i Tarragona per, entre altres motius, no qüestionar els acords presos pels plenaris de les dues ciutats. Davant la negativa de CiU a modificar cap dels punts de la moció, republicans i socialistes es van abstenir. La portaveu d'EA-ERC, Marta Cid, va recriminar la «falta de voluntat de consens» de l'equip de govern, al qual va recordar el seu suport passat al transvasament de l'Ebre del PP i l'actual defensa del transvasament del Roine. «Vostès són transvasistes», va dir. «Perdem una bona oportunitat de donar exemple amb un missatge unitari», lamentà per la seva banda el portaveu socialista, Antoni Espanya, per a qui l'únic objectiu de CiU era «treure una rendibilitat política i atacar la persona». Així, les dues formacions a l'oposició van anunciar que presentaran mocions pròpies sobre la qüestió en propers plenaris. Declaració a Tortosa Amposta ha estat el primer Ajuntament de l'Ebre en posicionar-se sobre les polítiques del Govern per fer front a la sequera. Però no serà l'únic. El consistori tortosí també prepara una declaració institucional. Encara s'ha de concretar si serà en forma de moció unitària o s'optarà per una altra fórmula, però l'objectiu de l'alcalde, el convergent Ferran Bel, és arribar a un consens amb tots els grups.
El Diari de Tarragona, d'avui.
¿Pero esta gente de CiU no estaban a favor del trasvase cuando gobernaba el PP...?
domingo, 30 de marzo de 2008
Custodi de la història En el primer any de funcionament, l'equipament cultural ha rebut l'encàrrec de conservar una desena d'arxius d'ajuntaments i entitats de la Ribera -->per andreu caralt Molts ciutadans de Móra d'Ebre s'hauran fixat en un gran i estrany edifici aixecat al carrer Antoni Gaudí de la capital de la Ribera d'Ebre. Les seves grises façanes, de volumetria definida, estan cobertes de formigó i no disposen de finestres. Un ampli pati interior enjardinat domina l'entrada a l'edifici, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre inaugurat el mes d'abril de 2007. L'arxiu riberenc és el segon equipament a les Terres de l'Ebre d'àmbit supramunicipal després de l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, a Tortosa. El centre, explica el seu director, Gerard Mercadé, té el mandat d'acollir els documents del Consell Comarcal, de les delegacions de la Generalitat establertes a la comarca, en aquest cas, la seu de la Direcció General de Carreteres, i, finalment, de l'arxiu de l'Ajuntament on s'ubica l'equipament. A més, està disposat a acollir i conservar tots els arxius municipals de la comarca i els arxius històrics d'institucions, empreses o persones a títol privat. Durant els primers mesos de funcionament, l'edifici, on treballen dos persones, ha ingressat molt bona part de l'arxiu històric de l'Ajuntament de Móra d'Ebre (2.000 capses amb un total de 3.808 registres), els fons de l'escola Lluís Viñas, de la clínica privada Doctor Borràs o de la Comunitat de Regants de Móra d'Ebre. Un cop arriben els documents, els tècnics de l'arxiu n'avaluen «l'estat de conservació, ja que en alguns casos s'han vist afectats per la fluctuació de la temperatura o l'excessiva humitat», apunta Mercadé. Si és així, l'arxiu disposa d'una sala específica on es netegen i desinfecten els documents. A continuació es classifiquen i s'elabora un índex per a facilitar-ne la recerca als investigadors o estudiants. La Torre i Benissanet A banda de l'arxiu municipal de Móra d'Ebre, Mercadé ha rebut recentment el fons documental de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol, que comprèn exemplars d'entre els anys 1575 i 1939. El fons, tot i la seva fragmentació, conserva interessants testimonis de les relacions entre la Universitat de la Torre de l'Espanyol i el Comandador d'Ascó per al cobrament dels drets de barcatge o la còpia de la sol·licitud per a construir una església pròpia per evitar als fidels les inclemències que suposava creuar l'Ebre per a desplaçar-se fins a Ascó. En una segona fase, l'arxiu rebrà la documentació posterior al 1939. D'altra banda, Mercadé confirmava al Diari que l'Ajuntament de Benissanet ha acordat recentment en sessió plenària cedir el seu fons històric, «i també estem pendents de rebre els arxius de les cambres agràries de la comarca, del Consell Comarcal i de la delegació del Servei de Carreteres». La missió de l'arxiu, tanmateix, no és únicament la de custòdia i classificació de documents, sinó que «també treballen en l'assessorament del personal dedicat a la custòdia dels arxius dipositats als ajuntaments o en la difusió del patrimoni cultural i històric de la Ribera», sentencia Mercadé. L'edifici, així, acollirà a l'abril un cicle de conferències sobre la baronia d'Entença; al juny, la segona trobada d'entitats culturals de la Ribera d'Ebre, i a l'hivern, una exposició fotogràfica sobre la petjada de la batalla de l'Ebre a la comarca.
domingo, 23 de marzo de 2008
COMIENZA LA TEMPORADA DE NAVEGACIÓN EN EL EBRO
Foto: JOAN PUIG SÍLVIA BERBÍS
La presencia de algas en el tramo Benifallet-Tortosa condiciona los primeros días de la temporada de navegación en el Ebro, que se inició el jueves y durará hasta el 2 de noviembre. El desarrollo de estas plantas impone la circulación lenta (en la foto, una embarcación a la altura de Miravet, ayer), problema que se prevé que se repita debido al poco caudal y a las cálidas condiciones meteorológicas. Ayer, al contrario que en los días previos, los caudales llegaban a los mínimos recomendados en todo el tramo navegable, que une Ascó y la desembocadura, y se situaban en 123 metros cúbicos por segundo entre Ascó y Xerta, y en 115 entre Xerta y Amposta.
sábado, 15 de marzo de 2008
L'Idece recomanarà no navegar per l'Ebre pel poc cabal del riu
La temporada ha de començar dijous que ve, però serà impossible amb menys de 100 m³/s
LURDES MORESO. Tortosa
La navegació pel riu ha de convertir-se en un dels principals motors turístics de les Terres de l'Ebre, però enguany la temporada no es podrà posar en marxa coincidint amb les vacances de Setmana Santa com es fa habitualment. La sequera que pateix el país també afecta l'Ebre, que ahir portava un cabal al pas per Tortosa de 96 metres cúbics per segon i un nivell de 0,78 metres, totalment insuficient per a la navegació d'embarcacions d'un calat de 0,50 metres. En aquest sentit, la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef, va explicar ahir que no es recomanarà la navegació.
+ El cabal de l'Ebre al pas per Tortosa era ahir de 96 metres cúbics per segon. Foto: GUSTAU MORENO
L'Idece té gairebé enllestits tots els preparatius per inaugurar la campanya de navegació dijous que ve, quan també es posarà en marxa la resclosa de Xerta. Durant les darreres setmanes s'han intensificat els treballs d'extracció d'algues de la via navegable i s'han reposat les boies. A més, s'ha senyalitzat el canal navegable fins a Ascó, ja que en el darrer consell rector de l'Idece es va acordar ampliar la navegació entre Móra d'Ebre i Ascó.
Amb tot, aquests treballs resultaran infructuosos si no s'incrementa de manera considerable el cabal de l'Ebre, ja que amb menys de 100 m³/ s no es recomana la navegació. «Nosaltres no tancarem la via navegable, però si el cabal és com el de les darreres setmanes ens veurem obligats a recomanar que no es navegue», precisa la directora de l'Idece, Genoveva Margalef. De fet, l'Idece no durà a terme les tasques de vigilància del riu si el cabal no és l'adequat per poder navegar. «Les embarcacions amb més de 0,50 metres de calat no podran navegar perquè no hi ha prou aigua, però sí que poden fer-ho altres de més petites», manifesta Margalef.
De tota manera, l'Idece preveu continuar els pròxims dies els treballs de neteja de macròfits i de senyalització de la via navegable per si la situació meteorològica canvia. «Encara falta una setmana i tot i que la previsió és que no plogui, fins a darrera hora no sabrem si podem començar o no la temporada», explica la directora de l'Idece. De fet, aquesta podria ser la primera campanya en què la navegació per l'Ebre no pot posar-se en marxa per falta de cabal, perquè precisament a la primavera és quan el riu acostuma a portar més aigua. En aquest sentit, fa un any l'Ebre va protagonitzar la informació periodística perquè el seu cabal superava els 2.000 metres cúbics per segon, i va arribar a desbordar-se en alguns punts, com ara a Miravet. Evidentment, la navegació es va interrompre, però el riu va atreure la mirada de molts turistes.
divendres, 14 de març de 2008
>
L'Idece recomanarà no navegar per l'Ebre pel poc cabal del riu
La temporada ha de començar dijous que ve, però serà impossible amb menys de 100 m³/s
LURDES MORESO. Tortosa
La navegació pel riu ha de convertir-se en un dels principals motors turístics de les Terres de l'Ebre, però enguany la temporada no es podrà posar en marxa coincidint amb les vacances de Setmana Santa com es fa habitualment. La sequera que pateix el país també afecta l'Ebre, que ahir portava un cabal al pas per Tortosa de 96 metres cúbics per segon i un nivell de 0,78 metres, totalment insuficient per a la navegació d'embarcacions d'un calat de 0,50 metres. En aquest sentit, la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef, va explicar ahir que no es recomanarà la navegació.
+ El cabal de l'Ebre al pas per Tortosa era ahir de 96 metres cúbics per segon. Foto: GUSTAU MORENO
L'Idece té gairebé enllestits tots els preparatius per inaugurar la campanya de navegació dijous que ve, quan també es posarà en marxa la resclosa de Xerta. Durant les darreres setmanes s'han intensificat els treballs d'extracció d'algues de la via navegable i s'han reposat les boies. A més, s'ha senyalitzat el canal navegable fins a Ascó, ja que en el darrer consell rector de l'Idece es va acordar ampliar la navegació entre Móra d'Ebre i Ascó.
Amb tot, aquests treballs resultaran infructuosos si no s'incrementa de manera considerable el cabal de l'Ebre, ja que amb menys de 100 m³/ s no es recomana la navegació. «Nosaltres no tancarem la via navegable, però si el cabal és com el de les darreres setmanes ens veurem obligats a recomanar que no es navegue», precisa la directora de l'Idece, Genoveva Margalef. De fet, l'Idece no durà a terme les tasques de vigilància del riu si el cabal no és l'adequat per poder navegar. «Les embarcacions amb més de 0,50 metres de calat no podran navegar perquè no hi ha prou aigua, però sí que poden fer-ho altres de més petites», manifesta Margalef.
De tota manera, l'Idece preveu continuar els pròxims dies els treballs de neteja de macròfits i de senyalització de la via navegable per si la situació meteorològica canvia. «Encara falta una setmana i tot i que la previsió és que no plogui, fins a darrera hora no sabrem si podem començar o no la temporada», explica la directora de l'Idece. De fet, aquesta podria ser la primera campanya en què la navegació per l'Ebre no pot posar-se en marxa per falta de cabal, perquè precisament a la primavera és quan el riu acostuma a portar més aigua. En aquest sentit, fa un any l'Ebre va protagonitzar la informació periodística perquè el seu cabal superava els 2.000 metres cúbics per segon, i va arribar a desbordar-se en alguns punts, com ara a Miravet. Evidentment, la navegació es va interrompre, però el riu va atreure la mirada de molts turistes.
divendres, 14 de març de 2008
>
L'Idece recomanarà no navegar per l'Ebre pel poc cabal del riu
La temporada ha de començar dijous que ve, però serà impossible amb menys de 100 m³/s
LURDES MORESO. Tortosa
La navegació pel riu ha de convertir-se en un dels principals motors turístics de les Terres de l'Ebre, però enguany la temporada no es podrà posar en marxa coincidint amb les vacances de Setmana Santa com es fa habitualment. La sequera que pateix el país també afecta l'Ebre, que ahir portava un cabal al pas per Tortosa de 96 metres cúbics per segon i un nivell de 0,78 metres, totalment insuficient per a la navegació d'embarcacions d'un calat de 0,50 metres. En aquest sentit, la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef, va explicar ahir que no es recomanarà la navegació.
+ El cabal de l'Ebre al pas per Tortosa era ahir de 96 metres cúbics per segon. Foto: GUSTAU MORENO
L'Idece té gairebé enllestits tots els preparatius per inaugurar la campanya de navegació dijous que ve, quan també es posarà en marxa la resclosa de Xerta. Durant les darreres setmanes s'han intensificat els treballs d'extracció d'algues de la via navegable i s'han reposat les boies. A més, s'ha senyalitzat el canal navegable fins a Ascó, ja que en el darrer consell rector de l'Idece es va acordar ampliar la navegació entre Móra d'Ebre i Ascó.
Amb tot, aquests treballs resultaran infructuosos si no s'incrementa de manera considerable el cabal de l'Ebre, ja que amb menys de 100 m³/ s no es recomana la navegació. «Nosaltres no tancarem la via navegable, però si el cabal és com el de les darreres setmanes ens veurem obligats a recomanar que no es navegue», precisa la directora de l'Idece, Genoveva Margalef. De fet, l'Idece no durà a terme les tasques de vigilància del riu si el cabal no és l'adequat per poder navegar. «Les embarcacions amb més de 0,50 metres de calat no podran navegar perquè no hi ha prou aigua, però sí que poden fer-ho altres de més petites», manifesta Margalef.
De tota manera, l'Idece preveu continuar els pròxims dies els treballs de neteja de macròfits i de senyalització de la via navegable per si la situació meteorològica canvia. «Encara falta una setmana i tot i que la previsió és que no plogui, fins a darrera hora no sabrem si podem començar o no la temporada», explica la directora de l'Idece. De fet, aquesta podria ser la primera campanya en què la navegació per l'Ebre no pot posar-se en marxa per falta de cabal, perquè precisament a la primavera és quan el riu acostuma a portar més aigua. En aquest sentit, fa un any l'Ebre va protagonitzar la informació periodística perquè el seu cabal superava els 2.000 metres cúbics per segon, i va arribar a desbordar-se en alguns punts, com ara a Miravet. Evidentment, la navegació es va interrompre, però el riu va atreure la mirada de molts turistes.
El punt
La temporada ha de començar dijous que ve, però serà impossible amb menys de 100 m³/s
LURDES MORESO. Tortosa
La navegació pel riu ha de convertir-se en un dels principals motors turístics de les Terres de l'Ebre, però enguany la temporada no es podrà posar en marxa coincidint amb les vacances de Setmana Santa com es fa habitualment. La sequera que pateix el país també afecta l'Ebre, que ahir portava un cabal al pas per Tortosa de 96 metres cúbics per segon i un nivell de 0,78 metres, totalment insuficient per a la navegació d'embarcacions d'un calat de 0,50 metres. En aquest sentit, la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef, va explicar ahir que no es recomanarà la navegació.
+ El cabal de l'Ebre al pas per Tortosa era ahir de 96 metres cúbics per segon. Foto: GUSTAU MORENO
L'Idece té gairebé enllestits tots els preparatius per inaugurar la campanya de navegació dijous que ve, quan també es posarà en marxa la resclosa de Xerta. Durant les darreres setmanes s'han intensificat els treballs d'extracció d'algues de la via navegable i s'han reposat les boies. A més, s'ha senyalitzat el canal navegable fins a Ascó, ja que en el darrer consell rector de l'Idece es va acordar ampliar la navegació entre Móra d'Ebre i Ascó.
Amb tot, aquests treballs resultaran infructuosos si no s'incrementa de manera considerable el cabal de l'Ebre, ja que amb menys de 100 m³/ s no es recomana la navegació. «Nosaltres no tancarem la via navegable, però si el cabal és com el de les darreres setmanes ens veurem obligats a recomanar que no es navegue», precisa la directora de l'Idece, Genoveva Margalef. De fet, l'Idece no durà a terme les tasques de vigilància del riu si el cabal no és l'adequat per poder navegar. «Les embarcacions amb més de 0,50 metres de calat no podran navegar perquè no hi ha prou aigua, però sí que poden fer-ho altres de més petites», manifesta Margalef.
De tota manera, l'Idece preveu continuar els pròxims dies els treballs de neteja de macròfits i de senyalització de la via navegable per si la situació meteorològica canvia. «Encara falta una setmana i tot i que la previsió és que no plogui, fins a darrera hora no sabrem si podem començar o no la temporada», explica la directora de l'Idece. De fet, aquesta podria ser la primera campanya en què la navegació per l'Ebre no pot posar-se en marxa per falta de cabal, perquè precisament a la primavera és quan el riu acostuma a portar més aigua. En aquest sentit, fa un any l'Ebre va protagonitzar la informació periodística perquè el seu cabal superava els 2.000 metres cúbics per segon, i va arribar a desbordar-se en alguns punts, com ara a Miravet. Evidentment, la navegació es va interrompre, però el riu va atreure la mirada de molts turistes.
divendres, 14 de març de 2008
>
L'Idece recomanarà no navegar per l'Ebre pel poc cabal del riu
La temporada ha de començar dijous que ve, però serà impossible amb menys de 100 m³/s
LURDES MORESO. Tortosa
La navegació pel riu ha de convertir-se en un dels principals motors turístics de les Terres de l'Ebre, però enguany la temporada no es podrà posar en marxa coincidint amb les vacances de Setmana Santa com es fa habitualment. La sequera que pateix el país també afecta l'Ebre, que ahir portava un cabal al pas per Tortosa de 96 metres cúbics per segon i un nivell de 0,78 metres, totalment insuficient per a la navegació d'embarcacions d'un calat de 0,50 metres. En aquest sentit, la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef, va explicar ahir que no es recomanarà la navegació.
+ El cabal de l'Ebre al pas per Tortosa era ahir de 96 metres cúbics per segon. Foto: GUSTAU MORENO
L'Idece té gairebé enllestits tots els preparatius per inaugurar la campanya de navegació dijous que ve, quan també es posarà en marxa la resclosa de Xerta. Durant les darreres setmanes s'han intensificat els treballs d'extracció d'algues de la via navegable i s'han reposat les boies. A més, s'ha senyalitzat el canal navegable fins a Ascó, ja que en el darrer consell rector de l'Idece es va acordar ampliar la navegació entre Móra d'Ebre i Ascó.
Amb tot, aquests treballs resultaran infructuosos si no s'incrementa de manera considerable el cabal de l'Ebre, ja que amb menys de 100 m³/ s no es recomana la navegació. «Nosaltres no tancarem la via navegable, però si el cabal és com el de les darreres setmanes ens veurem obligats a recomanar que no es navegue», precisa la directora de l'Idece, Genoveva Margalef. De fet, l'Idece no durà a terme les tasques de vigilància del riu si el cabal no és l'adequat per poder navegar. «Les embarcacions amb més de 0,50 metres de calat no podran navegar perquè no hi ha prou aigua, però sí que poden fer-ho altres de més petites», manifesta Margalef.
De tota manera, l'Idece preveu continuar els pròxims dies els treballs de neteja de macròfits i de senyalització de la via navegable per si la situació meteorològica canvia. «Encara falta una setmana i tot i que la previsió és que no plogui, fins a darrera hora no sabrem si podem començar o no la temporada», explica la directora de l'Idece. De fet, aquesta podria ser la primera campanya en què la navegació per l'Ebre no pot posar-se en marxa per falta de cabal, perquè precisament a la primavera és quan el riu acostuma a portar més aigua. En aquest sentit, fa un any l'Ebre va protagonitzar la informació periodística perquè el seu cabal superava els 2.000 metres cúbics per segon, i va arribar a desbordar-se en alguns punts, com ara a Miravet. Evidentment, la navegació es va interrompre, però el riu va atreure la mirada de molts turistes.
divendres, 14 de març de 2008
>
L'Idece recomanarà no navegar per l'Ebre pel poc cabal del riu
La temporada ha de començar dijous que ve, però serà impossible amb menys de 100 m³/s
LURDES MORESO. Tortosa
La navegació pel riu ha de convertir-se en un dels principals motors turístics de les Terres de l'Ebre, però enguany la temporada no es podrà posar en marxa coincidint amb les vacances de Setmana Santa com es fa habitualment. La sequera que pateix el país també afecta l'Ebre, que ahir portava un cabal al pas per Tortosa de 96 metres cúbics per segon i un nivell de 0,78 metres, totalment insuficient per a la navegació d'embarcacions d'un calat de 0,50 metres. En aquest sentit, la directora de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), Genoveva Margalef, va explicar ahir que no es recomanarà la navegació.
+ El cabal de l'Ebre al pas per Tortosa era ahir de 96 metres cúbics per segon. Foto: GUSTAU MORENO
L'Idece té gairebé enllestits tots els preparatius per inaugurar la campanya de navegació dijous que ve, quan també es posarà en marxa la resclosa de Xerta. Durant les darreres setmanes s'han intensificat els treballs d'extracció d'algues de la via navegable i s'han reposat les boies. A més, s'ha senyalitzat el canal navegable fins a Ascó, ja que en el darrer consell rector de l'Idece es va acordar ampliar la navegació entre Móra d'Ebre i Ascó.
Amb tot, aquests treballs resultaran infructuosos si no s'incrementa de manera considerable el cabal de l'Ebre, ja que amb menys de 100 m³/ s no es recomana la navegació. «Nosaltres no tancarem la via navegable, però si el cabal és com el de les darreres setmanes ens veurem obligats a recomanar que no es navegue», precisa la directora de l'Idece, Genoveva Margalef. De fet, l'Idece no durà a terme les tasques de vigilància del riu si el cabal no és l'adequat per poder navegar. «Les embarcacions amb més de 0,50 metres de calat no podran navegar perquè no hi ha prou aigua, però sí que poden fer-ho altres de més petites», manifesta Margalef.
De tota manera, l'Idece preveu continuar els pròxims dies els treballs de neteja de macròfits i de senyalització de la via navegable per si la situació meteorològica canvia. «Encara falta una setmana i tot i que la previsió és que no plogui, fins a darrera hora no sabrem si podem començar o no la temporada», explica la directora de l'Idece. De fet, aquesta podria ser la primera campanya en què la navegació per l'Ebre no pot posar-se en marxa per falta de cabal, perquè precisament a la primavera és quan el riu acostuma a portar més aigua. En aquest sentit, fa un any l'Ebre va protagonitzar la informació periodística perquè el seu cabal superava els 2.000 metres cúbics per segon, i va arribar a desbordar-se en alguns punts, com ara a Miravet. Evidentment, la navegació es va interrompre, però el riu va atreure la mirada de molts turistes.
El punt
domingo, 2 de marzo de 2008
Rebuig unànime al transvasament
Rebuig unànime al transvasament
Les forces polítiques i socials de les Terres de l'Ebre critiquen l'anunci de Rajoy i alerten de la situació de sequera de la conca
pEr A. CARALT |
Després de nombroses insinuacions al respecte de diferents alts càrrecs del Partit Popular, el president de la formació i candidat a la presidència del Govern, Mariano Rajoy, anuncià dijous a la nit en un míting a Alacant que si guanyen les eleccions del 9 de març executaran el transvasament de l'Ebre i portaran l'aigua «que es perd al mar» a «Castelló, València, Alacant, Múrcia, Almeria i Barcelona». L'anunci generà durant tot el dia d'ahir el rebuig unànime de les forces polítiques, socials i econòmiques de les Terres de l'Ebre. I és que després de molts anys de lluita contra el transvasament del Pla Hidrològic Nacional (PHN) que va impulsar el govern d'Aznar recuperar ara la mateixa idea «és com tornar a veure el fantasma del passat», apuntava el senador per ERC i alcalde de Flix, Pere Muñoz.
'La mort del delta'
Des del Delta de l'Ebre el rebuig és frontal. El president de la Unió de Productors de Mol·luscs del Delta de l'Ebre, Agustí Bertomeu, recordava que la conca de l'Ebre viu una situació de sequera extraordinària que posa en entredit la campanya d'inundació dels arrossars: «no sabem si enguany podrem regar i ara es torna a treure aquest tema sobre la taula. El problema és que són capaços de fer-lo, gastar-se una fortuna tot i que després veuran que no hi ha prou aigua. Per a nosaltres seria la mort anunciada del delta».
Amb els mateixos termes s'expressà l'alcalde de Deltebre i president dela Federació de l'Ebre d'ERC, Gervasi Aspa. El transvasament, sostenia, «sentenciaria el nostre futur per sempre». I és que com afirmava el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, l'Ebre «és un dels actius més importants del nostre territori» i, per tant, qualsevol transvasament «serà considerat com una agressió cap al territori».
Aspa no dubtava a advertir el PP que tornarien les mobilitzacions , «que lluitaríem amb totes les nostres forces com ho hem fet fins ara». Al seu costat, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, moviment social que liderà la lluita contra l'anterior transvasament, es mostrava caut. No volen respondre els continus anuncis en campanya electoral. Amb tot, el seu portaveu, Manolo Tomàs, assegurà que «mani qui mani» l'Ebre continuarà focalitzant la política hidràulica a Espanya, «ja sigui amb transvasament, minitransvasament, embassaments o transferències d'aigua», tot plegat, resumí el portaveu, mentre la conca viu una situació de sequera extraordinària.
Un cabal ínfim
Ahir a les 19.00 hores, el cabal de l'Ebre al seu pas per Tortosa era de 98,90 m3/segon, un altre cop per sota dels 100 m3/segon, el cabal mediambiental establert a l'actual pla de conca. Tot i això, Rajoy anuncià a Alacant que transvasaria fora de la conca l'aigua que sobrés després d'«acomplir el Pacte de l'Aigua, subministrar aigua a Aragó i el cabal ecològic».
Per al president de CDC a l'Ebre, Xavier Pallarès, les paraules de Rajoy són una temeritat «perquè senzillament no hi ha aigua». Per la seva banda, el president dels socialistes ebrencs, Joan Sabaté, recorda que el PSC és la «garantia» contra un projecte que, per altra banda, «la Comissió Europea difícilment acceptaria». Per a l'exalcalde de Tortosa «és indignant que el PP mantingui que l'aigua es perd al mar quan aquesta aigua és vital per a mantenir l'ecosistema del delta». El regidor del PP a Tortosa, Antonio Faura, es va desmarcà de la proposta després d'afirmar que ara fa dos mesos el comitè local dels populars van acordar per escrit oposar-se al transvasament. Faura, a més, no dubtà a criticar la Generalitat per la seva gestió de l'actual sequera.
En aquest sentit, el director de l' Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, demanà ahir perdó als catalans per les fugues d'aigua en les canonades, que suposen una pèrdues d'uns 11 milions de litres diaris.
Les forces polítiques i socials de les Terres de l'Ebre critiquen l'anunci de Rajoy i alerten de la situació de sequera de la conca
pEr A. CARALT |
Després de nombroses insinuacions al respecte de diferents alts càrrecs del Partit Popular, el president de la formació i candidat a la presidència del Govern, Mariano Rajoy, anuncià dijous a la nit en un míting a Alacant que si guanyen les eleccions del 9 de març executaran el transvasament de l'Ebre i portaran l'aigua «que es perd al mar» a «Castelló, València, Alacant, Múrcia, Almeria i Barcelona». L'anunci generà durant tot el dia d'ahir el rebuig unànime de les forces polítiques, socials i econòmiques de les Terres de l'Ebre. I és que després de molts anys de lluita contra el transvasament del Pla Hidrològic Nacional (PHN) que va impulsar el govern d'Aznar recuperar ara la mateixa idea «és com tornar a veure el fantasma del passat», apuntava el senador per ERC i alcalde de Flix, Pere Muñoz.
'La mort del delta'
Des del Delta de l'Ebre el rebuig és frontal. El president de la Unió de Productors de Mol·luscs del Delta de l'Ebre, Agustí Bertomeu, recordava que la conca de l'Ebre viu una situació de sequera extraordinària que posa en entredit la campanya d'inundació dels arrossars: «no sabem si enguany podrem regar i ara es torna a treure aquest tema sobre la taula. El problema és que són capaços de fer-lo, gastar-se una fortuna tot i que després veuran que no hi ha prou aigua. Per a nosaltres seria la mort anunciada del delta».
Amb els mateixos termes s'expressà l'alcalde de Deltebre i president dela Federació de l'Ebre d'ERC, Gervasi Aspa. El transvasament, sostenia, «sentenciaria el nostre futur per sempre». I és que com afirmava el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, l'Ebre «és un dels actius més importants del nostre territori» i, per tant, qualsevol transvasament «serà considerat com una agressió cap al territori».
Aspa no dubtava a advertir el PP que tornarien les mobilitzacions , «que lluitaríem amb totes les nostres forces com ho hem fet fins ara». Al seu costat, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, moviment social que liderà la lluita contra l'anterior transvasament, es mostrava caut. No volen respondre els continus anuncis en campanya electoral. Amb tot, el seu portaveu, Manolo Tomàs, assegurà que «mani qui mani» l'Ebre continuarà focalitzant la política hidràulica a Espanya, «ja sigui amb transvasament, minitransvasament, embassaments o transferències d'aigua», tot plegat, resumí el portaveu, mentre la conca viu una situació de sequera extraordinària.
Un cabal ínfim
Ahir a les 19.00 hores, el cabal de l'Ebre al seu pas per Tortosa era de 98,90 m3/segon, un altre cop per sota dels 100 m3/segon, el cabal mediambiental establert a l'actual pla de conca. Tot i això, Rajoy anuncià a Alacant que transvasaria fora de la conca l'aigua que sobrés després d'«acomplir el Pacte de l'Aigua, subministrar aigua a Aragó i el cabal ecològic».
Per al president de CDC a l'Ebre, Xavier Pallarès, les paraules de Rajoy són una temeritat «perquè senzillament no hi ha aigua». Per la seva banda, el president dels socialistes ebrencs, Joan Sabaté, recorda que el PSC és la «garantia» contra un projecte que, per altra banda, «la Comissió Europea difícilment acceptaria». Per a l'exalcalde de Tortosa «és indignant que el PP mantingui que l'aigua es perd al mar quan aquesta aigua és vital per a mantenir l'ecosistema del delta». El regidor del PP a Tortosa, Antonio Faura, es va desmarcà de la proposta després d'afirmar que ara fa dos mesos el comitè local dels populars van acordar per escrit oposar-se al transvasament. Faura, a més, no dubtà a criticar la Generalitat per la seva gestió de l'actual sequera.
En aquest sentit, el director de l' Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, demanà ahir perdó als catalans per les fugues d'aigua en les canonades, que suposen una pèrdues d'uns 11 milions de litres diaris.
viernes, 15 de febrero de 2008
miércoles, 6 de febrero de 2008
L'Autopista A-68, ...per las nostres terres?
Gandesa, Móra d'Ebre i Falset busquen la complicitat de l'Aragó per a prolongar l'A-68 pel territori ebrenc i tarragoní
Els alcaldes de Gandesa, Móra d'Ebre, i Falset s'han reunit aquest dimecres a l'Ajuntament de Gandesa amb els alcaldes dels municipis aragonesos de Calaceit i Alcanyís per establir una sèrie d'accions que permetin impulsar el prolongament de l'autovia A-68 entre Valdealgorfa i el Mediterrani per la zona interior de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona. En la reunió s'ha decidit demanar una trobada amb el president del govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, perquè s'impliqui en la defensa d'aquesta proposta. Així mateix, també s'ha proposat que abans de l'estiu es creï un òrgan, tipus un consorci d'interès econòmic mutu, per vincular i dirigir la proposta que defensen.
Segons han detallat, aquest ens estaria format per les administracions implicades i obert als òrgans empresarials i sindicats que ho vulguin.
Com a tercer punt, els alcaldes han acordat també que demanaran una reunió amb el ministre de Foment que surti després de les eleccions generals del 9 de març. En aquest sentit, no descarten plantejar al Ministeri que l'autovia es bifurqui en una doble direcció quan arribi a Valdealgorfa. D'aquesta manera, segons argumenten, no caldria descartar cap de les dues possibilitats que s'estan estudiant actualment: la sortida al mar per Gandesa, Móra d'Ebre, i Falset fins a Tarragona; o per Morella fins al litoral valencià.
Els alcaldes de Gandesa, Móra d'Ebre, i Falset s'han reunit aquest dimecres a l'Ajuntament de Gandesa amb els alcaldes dels municipis aragonesos de Calaceit i Alcanyís per establir una sèrie d'accions que permetin impulsar el prolongament de l'autovia A-68 entre Valdealgorfa i el Mediterrani per la zona interior de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona. En la reunió s'ha decidit demanar una trobada amb el president del govern d'Aragó, Marcelino Iglesias, perquè s'impliqui en la defensa d'aquesta proposta. Així mateix, també s'ha proposat que abans de l'estiu es creï un òrgan, tipus un consorci d'interès econòmic mutu, per vincular i dirigir la proposta que defensen.
Segons han detallat, aquest ens estaria format per les administracions implicades i obert als òrgans empresarials i sindicats que ho vulguin.
Com a tercer punt, els alcaldes han acordat també que demanaran una reunió amb el ministre de Foment que surti després de les eleccions generals del 9 de març. En aquest sentit, no descarten plantejar al Ministeri que l'autovia es bifurqui en una doble direcció quan arribi a Valdealgorfa. D'aquesta manera, segons argumenten, no caldria descartar cap de les dues possibilitats que s'estan estudiant actualment: la sortida al mar per Gandesa, Móra d'Ebre, i Falset fins a Tarragona; o per Morella fins al litoral valencià.
sábado, 2 de febrero de 2008
En el blog de Alego me he encontrado con esta lamentable imagen. Por lo que dice, también hubo otra pintada (no hay foto) en el domicilio de otro vecino de los Massos. Espero que se encuentre al culpable, o a los culpables, de las pintadas (esta amenazadora), para que paguen su cobardía...
jueves, 31 de enero de 2008
La segona edició de l'Ebrebloc analitzarà l'ús dels blocs en l'educació i entre la classe política
Els blocaires ebrencs tenen una cita aquest divendres i dissabte, 1 i 2 de febrer, a les biblioteques de Tortosa i Roquetes per celebrar la segona edició de l'Ebrebloc. Després de l'èxit assolit l'any passat, l'organització ha decidit enguany ampliar la jornada a dos dies per encabir un extens programa d'activitats on s'inclouen dues taules rodones dedicades a l'ús dels blocs com a eines educatives, i a les relacions entre la classe política i la blocosfera. La jornada també permetrà donar a conèixer la recent creada associació de Blocaires Ebrencs, que s'ha constituït en un moment en què les Terres de l'Ebre han gairebé triplicat el nombre de blocs en un any. Actualment, hi ha més de 270 blocs a l'anomenada ebresfera.
Els blocaires ebrencs tenen una cita aquest divendres i dissabte, 1 i 2 de febrer, a les biblioteques de Tortosa i Roquetes per celebrar la segona edició de l'Ebrebloc. Després de l'èxit assolit l'any passat, l'organització ha decidit enguany ampliar la jornada a dos dies per encabir un extens programa d'activitats on s'inclouen dues taules rodones dedicades a l'ús dels blocs com a eines educatives, i a les relacions entre la classe política i la blocosfera. La jornada també permetrà donar a conèixer la recent creada associació de Blocaires Ebrencs, que s'ha constituït en un moment en què les Terres de l'Ebre han gairebé triplicat el nombre de blocs en un any. Actualment, hi ha més de 270 blocs a l'anomenada ebresfera.
jueves, 24 de enero de 2008
NOTICIAS
'La gestió actual de la sequera retorna la pressió sobre el riu Ebre'
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va denunciar ahir les contradiccions en què, al seu parer, està caient el Govern català en la gestió de l'actual episodi de sequera. Segons el moviment social, s'està creant un clima d'opinió que afavoreix de nou la pressió sobre el riu Ebre i obre la porta als transvasaments.
per m. millan |
Els plans de la Generalitat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona en cas d'un agreujament de la sequera actual han posat de nou en alerta la PDE. A la possibilitat de portar aigua en vaixell des d'una dessaladora d'Almeria o el riu Roine, s'afegeix també la de Tarragona. El Govern ha insistit que es tractaria d'aigua de la xarxa local i no de l'Ebre (a través del Consorci d'Aigües de Tarragona), fet que es posa en dubte des de la Plataforma.
El moviment social denuncia «contradiccions» en les polítiques de l'executiu català en matèria d'aigua. Així, segons el portaveu Manolo Tomàs, mentre el Departament de Medi Ambient fa crides a la moderació en el consum, d'altres conselleries mantenen polítiques contràries a la Nova Cultura de l'Aigua, amb el foment de nous regadius i de l'expansió urbanística. «I mentre demanen als ciutadans que facin un esforç d'estalvi, no es penalitza en cap cas els ajuntaments que en les seves xarxes urbanes deixen perdre fins un 40 per cent de l'aigua».
Per a la PDE, el que cal per fer front als episodis cíclics de sequera que pateix el país són actuacions i polítiques a mitjà i llarg termini, d'acord amb la Nova Cultura de l'Aigua. «Per contra, el que s'està fent ara és fomentar un estat d'opinió i certa angoixa que afavoreix la reobertura de debats com el de la interconnexió de xarxes i de possibles enfrontaments territorials per l'aigua», apuntà Tomàs.
Els representants de la Plataforma van insistir que la construcció de la dessaladora de Cunit afavoreix un futur transvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona, amb la interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i les del Ter-Llobregat.
En aquest sentit, el portaveu Joan Antoni Panisello va recordar als tres partits ara al Govern que el Compromís per l'Ebre, signat l'any 2003, inclou el rebuig a aquesta interconnexió.
La PDE també va refermar la seva convicció que el regadiu Xerta-Sénia, ara ja en construcció, servirà per portar l'aigua de l'Ebre fins al nord de Castelló, almenys fins a Càlig (Baix Maestrat). La portaveu Susanna Abella va recordar que encara no existeix un cens clar de regants i va anunciar noves mobilitzacions contra la infraestructura per a aquest primer trimestre de l'any. A totes aquestes «amenaces», els representants del moviment van afegir encara el pacte de l'aigua d'Aragó i el «macroprojecte» lúdic dels Monegros, que requerirà d'una important dotació d'aigua del riu Ebre.
La PDE també va denunciar que en aquest nou context s'estan deixant «a la deriva» els projectes de protecció del tram final del riu, com ara la definició del cabal mediambiental i, per contra, «se'n recuperen de vells que no contribueixen a la seva conservació». Entre aquests van destacar la construcció de comportes al riu (per evitar l'avanç de la falca salina), de murs a la costa del Delta o d'assuts al llarg del riu, per afavorir la navegació.
Diari de Tarragona
'La gestió actual de la sequera retorna la pressió sobre el riu Ebre'
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va denunciar ahir les contradiccions en què, al seu parer, està caient el Govern català en la gestió de l'actual episodi de sequera. Segons el moviment social, s'està creant un clima d'opinió que afavoreix de nou la pressió sobre el riu Ebre i obre la porta als transvasaments.
per m. millan |
Els plans de la Generalitat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona en cas d'un agreujament de la sequera actual han posat de nou en alerta la PDE. A la possibilitat de portar aigua en vaixell des d'una dessaladora d'Almeria o el riu Roine, s'afegeix també la de Tarragona. El Govern ha insistit que es tractaria d'aigua de la xarxa local i no de l'Ebre (a través del Consorci d'Aigües de Tarragona), fet que es posa en dubte des de la Plataforma.
El moviment social denuncia «contradiccions» en les polítiques de l'executiu català en matèria d'aigua. Així, segons el portaveu Manolo Tomàs, mentre el Departament de Medi Ambient fa crides a la moderació en el consum, d'altres conselleries mantenen polítiques contràries a la Nova Cultura de l'Aigua, amb el foment de nous regadius i de l'expansió urbanística. «I mentre demanen als ciutadans que facin un esforç d'estalvi, no es penalitza en cap cas els ajuntaments que en les seves xarxes urbanes deixen perdre fins un 40 per cent de l'aigua».
Per a la PDE, el que cal per fer front als episodis cíclics de sequera que pateix el país són actuacions i polítiques a mitjà i llarg termini, d'acord amb la Nova Cultura de l'Aigua. «Per contra, el que s'està fent ara és fomentar un estat d'opinió i certa angoixa que afavoreix la reobertura de debats com el de la interconnexió de xarxes i de possibles enfrontaments territorials per l'aigua», apuntà Tomàs.
Els representants de la Plataforma van insistir que la construcció de la dessaladora de Cunit afavoreix un futur transvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona, amb la interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i les del Ter-Llobregat.
En aquest sentit, el portaveu Joan Antoni Panisello va recordar als tres partits ara al Govern que el Compromís per l'Ebre, signat l'any 2003, inclou el rebuig a aquesta interconnexió.
La PDE també va refermar la seva convicció que el regadiu Xerta-Sénia, ara ja en construcció, servirà per portar l'aigua de l'Ebre fins al nord de Castelló, almenys fins a Càlig (Baix Maestrat). La portaveu Susanna Abella va recordar que encara no existeix un cens clar de regants i va anunciar noves mobilitzacions contra la infraestructura per a aquest primer trimestre de l'any. A totes aquestes «amenaces», els representants del moviment van afegir encara el pacte de l'aigua d'Aragó i el «macroprojecte» lúdic dels Monegros, que requerirà d'una important dotació d'aigua del riu Ebre.
La PDE també va denunciar que en aquest nou context s'estan deixant «a la deriva» els projectes de protecció del tram final del riu, com ara la definició del cabal mediambiental i, per contra, «se'n recuperen de vells que no contribueixen a la seva conservació». Entre aquests van destacar la construcció de comportes al riu (per evitar l'avanç de la falca salina), de murs a la costa del Delta o d'assuts al llarg del riu, per afavorir la navegació.
Diari de Tarragona
lunes, 21 de enero de 2008
NOTICIAS
Ascó construirà un complex de piscines d'oci i salut
L'Ajuntament d'Ascó construirà un nou complex de piscines a la zona municipal del poliesportiu a partir d'enguany i fins al 2010. El projecte preveu la remodelació de les actuals piscines exteriors i la construcció d'un nou edifici d'usos lúdics i terapèutics que inclourà piscines cobertes, sales de tractaments i de teràpies que utilitzen l'aigua, bar i restaurant. El pressupost és de 3,8 milions d'euros.
L'Ajuntament d'Ascó aprovarà a principis de febrer el pressupost municipal per al 2008. El document incorporarà una primera partida per a començar les obres del nou complex d'aigües, la inversió més ambiciosa per a aquest mandat del nou equip de govern format per CiU i PSC.
El projecte, explica l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, s'executarà en tres fases. En una primera fase, que ha finalitzar a finals del mes de juny d'enguany, es remodelaran les actuals piscines exteriors. L'actual equipament data de mitjan els anys 80 i ha estat reparat en una ocasió, però durant l'any passat es va posar de manifest de nou la necessitat de remodelar les piscines, ja que perdien molta aigua.
Així doncs, el projecte preveu aprofitar el vas actual per adequar-hi un nova piscina, de menor profunditat i aproximadament 20 metres de llargada per 1o d'amplada. S'arranjarà la petita piscina per als nens i se'n construirà una tercera per a usos terapèutics. «Necessitem obrir les piscines descobertes a l'estiu, així que la remodelació d'aquesta àrea haurà d'estar finalitzada llavors», assegura Vidal.
La segona fase del projecte suposa la desaparició de l'actual immoble, que acull el restaurant, el bar, el local social, els magatzems o les oficines, i la construcció en el seu lloc d'un nou edifici amb aquests mateixos serveis, a més de noves sales de fitness i de tractaments, teràpies i sistemes de relaxació que utilitzen l'aigua. El nou espai eliminarà les actuals barreres arquitectòniques per a les persones discapacitades.
L'alcalde d'Ascó apunta, en aquest punt, que caldrà comptabilitzar la construcció del nou edifici amb el manteniment dels serveis actuals, com el bar, el restaurant o les oficines. Les obres de la segona fase podrien començar a finals de 2008 o a inicis de 2009.
Piscina coberta
La tercera i última fase del complex preveu la construcció d'un segon edifici, ubicat al costat de l'anterior, que acollirà una piscina coberta, fins ara inexistent al municipi, de dimensions similars a la descoberta, i una segona piscina per a usos terapèutics.
El projecte està valorat en 3,8 milions d'euros però Vidal espera optar a subvencions i ajuts d'altres administracions per a poder reduir l'aportació municipal: «si hi podem posar un milió d'euros no en posarem dos», assegura. D'altra banda, encara no s'ha decidit si la gestió de l'equipament s'oferirà o no en concessió, «en tot cas, aquesta instal·lació requereix una gestió professional», ha afegit.
El complex, asseguren des de l'Ajuntament, neix amb voluntat comarcal o, fins i tot, intercomarcal. I és que de la mateixa manera que altres equipaments municipals atrauen usuaris de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, les noves piscines pretenen també atraure usuaris de les tres comarques. La Terra Alta no disposa de cap piscina coberta municipal i a la Ribera d'Ebre només la capital, Móra d'Ebre, disposa d'un equipament de similar filosofia.
Diari de Tarragona, d'avui
Ascó construirà un complex de piscines d'oci i salut
L'Ajuntament d'Ascó construirà un nou complex de piscines a la zona municipal del poliesportiu a partir d'enguany i fins al 2010. El projecte preveu la remodelació de les actuals piscines exteriors i la construcció d'un nou edifici d'usos lúdics i terapèutics que inclourà piscines cobertes, sales de tractaments i de teràpies que utilitzen l'aigua, bar i restaurant. El pressupost és de 3,8 milions d'euros.
L'Ajuntament d'Ascó aprovarà a principis de febrer el pressupost municipal per al 2008. El document incorporarà una primera partida per a començar les obres del nou complex d'aigües, la inversió més ambiciosa per a aquest mandat del nou equip de govern format per CiU i PSC.
El projecte, explica l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, s'executarà en tres fases. En una primera fase, que ha finalitzar a finals del mes de juny d'enguany, es remodelaran les actuals piscines exteriors. L'actual equipament data de mitjan els anys 80 i ha estat reparat en una ocasió, però durant l'any passat es va posar de manifest de nou la necessitat de remodelar les piscines, ja que perdien molta aigua.
Així doncs, el projecte preveu aprofitar el vas actual per adequar-hi un nova piscina, de menor profunditat i aproximadament 20 metres de llargada per 1o d'amplada. S'arranjarà la petita piscina per als nens i se'n construirà una tercera per a usos terapèutics. «Necessitem obrir les piscines descobertes a l'estiu, així que la remodelació d'aquesta àrea haurà d'estar finalitzada llavors», assegura Vidal.
La segona fase del projecte suposa la desaparició de l'actual immoble, que acull el restaurant, el bar, el local social, els magatzems o les oficines, i la construcció en el seu lloc d'un nou edifici amb aquests mateixos serveis, a més de noves sales de fitness i de tractaments, teràpies i sistemes de relaxació que utilitzen l'aigua. El nou espai eliminarà les actuals barreres arquitectòniques per a les persones discapacitades.
L'alcalde d'Ascó apunta, en aquest punt, que caldrà comptabilitzar la construcció del nou edifici amb el manteniment dels serveis actuals, com el bar, el restaurant o les oficines. Les obres de la segona fase podrien començar a finals de 2008 o a inicis de 2009.
Piscina coberta
La tercera i última fase del complex preveu la construcció d'un segon edifici, ubicat al costat de l'anterior, que acollirà una piscina coberta, fins ara inexistent al municipi, de dimensions similars a la descoberta, i una segona piscina per a usos terapèutics.
El projecte està valorat en 3,8 milions d'euros però Vidal espera optar a subvencions i ajuts d'altres administracions per a poder reduir l'aportació municipal: «si hi podem posar un milió d'euros no en posarem dos», assegura. D'altra banda, encara no s'ha decidit si la gestió de l'equipament s'oferirà o no en concessió, «en tot cas, aquesta instal·lació requereix una gestió professional», ha afegit.
El complex, asseguren des de l'Ajuntament, neix amb voluntat comarcal o, fins i tot, intercomarcal. I és que de la mateixa manera que altres equipaments municipals atrauen usuaris de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, les noves piscines pretenen també atraure usuaris de les tres comarques. La Terra Alta no disposa de cap piscina coberta municipal i a la Ribera d'Ebre només la capital, Móra d'Ebre, disposa d'un equipament de similar filosofia.
Diari de Tarragona, d'avui
sábado, 19 de enero de 2008
miércoles, 16 de enero de 2008
El Govern estableix 27 mesures per rellançar la navegabilitat al riu Ebre en els pròxims tres anys
El Govern ha dissenyat un paquet de 27 mesures per rellançar i millorar l'aprofitament turístic de la navegabilitat al riu Ebre. Les propostes, sorgides d'un estudi interdepartamental i coordinat pel delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, es començaran a implantar aquest 2008 i durant els pròxims tres anys. El Govern ha deixat clar que totes les mesures s'han dissenyat tenint en compte la realitat del riu en tots els seus trams. Així, entre altres propostes, hi ha les de dotar de serveis, com amarradors i benzineres, els embarcadors; crear titulacions específiques de patró d'aigües fluvials; o impulsar un pla pilot de foment turístic de navegació entre Xerta i Móra d'Ebre. Les conclusions de l'estudi s'han presentat aquest dimecres en la reunió del consell rector de l'Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), presidit pel conseller de PTOP, Joaquim Nadal.
El Diari de Tarragona, d'avui
El Govern ha dissenyat un paquet de 27 mesures per rellançar i millorar l'aprofitament turístic de la navegabilitat al riu Ebre. Les propostes, sorgides d'un estudi interdepartamental i coordinat pel delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, es començaran a implantar aquest 2008 i durant els pròxims tres anys. El Govern ha deixat clar que totes les mesures s'han dissenyat tenint en compte la realitat del riu en tots els seus trams. Així, entre altres propostes, hi ha les de dotar de serveis, com amarradors i benzineres, els embarcadors; crear titulacions específiques de patró d'aigües fluvials; o impulsar un pla pilot de foment turístic de navegació entre Xerta i Móra d'Ebre. Les conclusions de l'estudi s'han presentat aquest dimecres en la reunió del consell rector de l'Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), presidit pel conseller de PTOP, Joaquim Nadal.
El Diari de Tarragona, d'avui
martes, 15 de enero de 2008
NOTICIAS
Villafranco ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta
La petita pedania situada a tocar de la llacuna de l'Encanyissada ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta. Així ho ha confirmat l'Ajuntament d'Amposta, després de presentar una consulta al Departament de Governació de la Generalitat.
per M.Millan |
Tot i que la major part dels ciutadans es refereix a la pedania com a Poble Nou del Delta, i així a apareix als cartells, senyalitzacions i llibres, fins ara als documents oficials de l'Ajuntament d'Amposta hi constava la denominació de Villafranco del Delta, topònim original del nucli creat fa poc més de 50 anys per l'Instituto de Colonización del règim franquista.
Després de diferents temptatives de canvi, i amb la proposta sobre la taula de realitzar una consulta popular, ara la controvèrsia ha donat un gir inesperat.
L'Ajuntament d'Amposta ha realitzat una consulta al Departament de Governació, el qual dóna ja per oficial la denominació de Poble Nou del Delta. De fet, aquest és el topònim que consta al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, en vigor des del 2003.
Així les coses, l'alcalde, Manel Ferré, dóna l'afer per tancat. «L'únic que queda ara sobre la taula és determinar si s'anomena concretament Poble Nou del Delta o el Poble Nou del Delta», comenta.
La nova presidenta de l'Associació de Veïns del Poble Nou, Anna Graell, desconeixia ahir aquesta nova conjuntura. Partidària de deixar enrera el topònim del dictador, «com la major part de la gent jove del poble», Graell va lamentar la manca d'informació per part del consistori. «Demanaré una reunió amb l'alcalde i, si cal, convocarem una assemblea extraordinària de l'associació de veïns per informar d'aquest canvi», afirmà.
Els grups de l'oposició al consistori, i especialment EA-ERC, han insistit molt en el canvi de la denominació franquista que encara perviu al municipi.
La portaveu republicana, Marta Cid, ha valorat positivament la resolució pel que fa al topònim de Poble Nou, però insta l'equip de govern a liderar també la substitució de «noms de carrers de la ciutat referents al règim, com ara Ruiz de Alda, aplicant tots els mecanismes perquè el procés no sigui una molèstia per als veïns».
Villafranco ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta
La petita pedania situada a tocar de la llacuna de l'Encanyissada ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta. Així ho ha confirmat l'Ajuntament d'Amposta, després de presentar una consulta al Departament de Governació de la Generalitat.
per M.Millan |
Tot i que la major part dels ciutadans es refereix a la pedania com a Poble Nou del Delta, i així a apareix als cartells, senyalitzacions i llibres, fins ara als documents oficials de l'Ajuntament d'Amposta hi constava la denominació de Villafranco del Delta, topònim original del nucli creat fa poc més de 50 anys per l'Instituto de Colonización del règim franquista.
Després de diferents temptatives de canvi, i amb la proposta sobre la taula de realitzar una consulta popular, ara la controvèrsia ha donat un gir inesperat.
L'Ajuntament d'Amposta ha realitzat una consulta al Departament de Governació, el qual dóna ja per oficial la denominació de Poble Nou del Delta. De fet, aquest és el topònim que consta al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, en vigor des del 2003.
Així les coses, l'alcalde, Manel Ferré, dóna l'afer per tancat. «L'únic que queda ara sobre la taula és determinar si s'anomena concretament Poble Nou del Delta o el Poble Nou del Delta», comenta.
La nova presidenta de l'Associació de Veïns del Poble Nou, Anna Graell, desconeixia ahir aquesta nova conjuntura. Partidària de deixar enrera el topònim del dictador, «com la major part de la gent jove del poble», Graell va lamentar la manca d'informació per part del consistori. «Demanaré una reunió amb l'alcalde i, si cal, convocarem una assemblea extraordinària de l'associació de veïns per informar d'aquest canvi», afirmà.
Els grups de l'oposició al consistori, i especialment EA-ERC, han insistit molt en el canvi de la denominació franquista que encara perviu al municipi.
La portaveu republicana, Marta Cid, ha valorat positivament la resolució pel que fa al topònim de Poble Nou, però insta l'equip de govern a liderar també la substitució de «noms de carrers de la ciutat referents al règim, com ara Ruiz de Alda, aplicant tots els mecanismes perquè el procés no sigui una molèstia per als veïns».
lunes, 14 de enero de 2008
viernes, 11 de enero de 2008
Sultans of Swing (Dire Straits)
Dedicada a Lo segón de Cal Teixidó, dels Massos, bon aficionat a la música...
jueves, 10 de enero de 2008
Hotel en Móra d'Ebre
NOTICIAS
La cadena francesa Campanile vol construir un hotel a Móra d'Ebre
El grup hoteler, estès a nou països europeus, està buscant un emplaçament en sòl urbà per aixecar un establiment d'entre 30 i 40 habitacions.
per a. caralt |
El grup francès Louvre Hotels, propietari de la cadena Campanile, ha mostrat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre el seu interès per aixecar a la capital riberenca un hotel de nova planta d'entre 30 i 40 habitacions. L'establiment, segons explicava ahir l'alcalde morenc, Joan Josep Duran, oferiria habitacions dobles a un preu al voltant de 60 euros la nit i inclouria un restaurant.
Tant l'equip de govern (PSC-ERC) com el principal partit de l'oposició (CiU) consideren una necessitat la construcció d'un hotel, seria el primer, a Móra d'Ebre. Així doncs, explica l'equip de govern, ara fa uns mesos es van iniciar un seguit de contactes per atraure inversors. En aquest marc, el govern municipal presentà a la cadena francesa una informe del potencial econòmic de la zona, «els vam dir que l'hotel podria nodrir-se de les persones que treballen al voltant del nostre hospital, la central nuclear d'Ascó, els actuals polígons industrials i el futur polígon de les Camposines, o dels dos circuits de proves», recordava ahir Duran.
La cadena, actualment, està buscant un terreny urbà per poder tirar endavant la inversió. Una de les millors zones on aixecar l'hotel, apunta l'alcalde, es trobaria al costat de la carretera N-420, donada la proximitat dels dos polígons del municipi, els circuits de proves i l'accés al mateix hospital.
Al marge de l'interès manifestat per Campanile, l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha rebut una segona proposta d'uns inversors, el nom del qual no s'ha desvetllat, que voldrien construir un hotel d'entre quatre i cinc estrelles de categoria amb restaurant i una zona SPA. En aquest cas, el projecte, explica l'alcalde, es troba en un fase inicial.
Diari de Tarragona
La cadena francesa Campanile vol construir un hotel a Móra d'Ebre
El grup hoteler, estès a nou països europeus, està buscant un emplaçament en sòl urbà per aixecar un establiment d'entre 30 i 40 habitacions.
per a. caralt |
El grup francès Louvre Hotels, propietari de la cadena Campanile, ha mostrat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre el seu interès per aixecar a la capital riberenca un hotel de nova planta d'entre 30 i 40 habitacions. L'establiment, segons explicava ahir l'alcalde morenc, Joan Josep Duran, oferiria habitacions dobles a un preu al voltant de 60 euros la nit i inclouria un restaurant.
Tant l'equip de govern (PSC-ERC) com el principal partit de l'oposició (CiU) consideren una necessitat la construcció d'un hotel, seria el primer, a Móra d'Ebre. Així doncs, explica l'equip de govern, ara fa uns mesos es van iniciar un seguit de contactes per atraure inversors. En aquest marc, el govern municipal presentà a la cadena francesa una informe del potencial econòmic de la zona, «els vam dir que l'hotel podria nodrir-se de les persones que treballen al voltant del nostre hospital, la central nuclear d'Ascó, els actuals polígons industrials i el futur polígon de les Camposines, o dels dos circuits de proves», recordava ahir Duran.
La cadena, actualment, està buscant un terreny urbà per poder tirar endavant la inversió. Una de les millors zones on aixecar l'hotel, apunta l'alcalde, es trobaria al costat de la carretera N-420, donada la proximitat dels dos polígons del municipi, els circuits de proves i l'accés al mateix hospital.
Al marge de l'interès manifestat per Campanile, l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha rebut una segona proposta d'uns inversors, el nom del qual no s'ha desvetllat, que voldrien construir un hotel d'entre quatre i cinc estrelles de categoria amb restaurant i una zona SPA. En aquest cas, el projecte, explica l'alcalde, es troba en un fase inicial.
Diari de Tarragona
martes, 8 de enero de 2008
La mortalitat a les carreteres
NOTICIAS
La mortalitat a les carreteres
Optimisme moderat entre els responsables dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre. La xifra de víctimes mortals el 2007 en accidents de trànsit (31) ha caigut un 16,2 per cent respecte l'any anterior. És la segona xifra més baixa dels últims vuit anys després de l'assolida l'any 2003 amb 30 morts. L'any 2006 les víctimes van ser 37, el 2005 i 2004, 41 i el 2000, per exemple, un total de 58. «Tot i que l'accidentalitat a les carreteres de l'Ebre segueix sent elevada, les dades de 2007 mostren una reducció molt important, superior a la mitjana catalana», resumia ahir a Tortosa el cap del Servei de Trànsit de Tarragona, Eusebi del Olmo.
La significativa reducció, assegurava Del Olmo, és fruit, en bona part, de la major conscienciació dels conductors «que cada cop més entenen que cal complir la normativa de circulació». A aquest factor cal afegir la posada en funcionament del carnet per punts i l'enduriment del Codi Penal. En aquesta línia, Del Olmo es va mostrar optimista davant el repte marcat per les autoritats europees de reduir en un 50%, de cara 2010, la mortalitat registrada des del 2000. Les Terres de l'Ebre se situen actualment en un 46,5% de reducció.
El 2007 i per comarques, el Baix Ebre, amb quinze víctimes mortals, continua sent la comarca amb major sinistralitat. El Montsià acumula set víctimes mortals; la Terra Alta, cinc morts i, finalment, la Ribera d'Ebre, quatre víctimes més.
Un dels fets diferencials detectats a l'Ebre és que, a diferència de la resta de Catalunya, un 77,5% dels accidents mortals es produeixen en dies feiners (mentre que a la resta del país el percentatge se situa en un 58%).
La N-340, punt negre
La carretera N-340, amb 11 víctimes mortals, és l'eix viari amb major sinistralitat, una tercera part de les víctimes el 2007. De fet, 20 de les 31 víctimes van perdre la vida en aquesta carretera, a la C-12 (cinc morts) i a l'AP-7 (quatre víctimes), els tres principals eixos viaris de les Terres de l'Ebre.
Del Olmo va admetre sense embuts que la via «és totalment deficient, es tracta d'una via de dos carrils que possibilita un major nombre d'avançaments antirreglamentaris, a més de comptar amb ramals d'incorporació que la fan especialment conflictiva i perillosa». El delegat del Govern, Lluís Salvadó, va voler precisar en aquest punt que el volum de trànsit de la N-340 és com a mínim «quatre cops superior» a la C-12.
La mortalitat a les carreteres
Optimisme moderat entre els responsables dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre. La xifra de víctimes mortals el 2007 en accidents de trànsit (31) ha caigut un 16,2 per cent respecte l'any anterior. És la segona xifra més baixa dels últims vuit anys després de l'assolida l'any 2003 amb 30 morts. L'any 2006 les víctimes van ser 37, el 2005 i 2004, 41 i el 2000, per exemple, un total de 58. «Tot i que l'accidentalitat a les carreteres de l'Ebre segueix sent elevada, les dades de 2007 mostren una reducció molt important, superior a la mitjana catalana», resumia ahir a Tortosa el cap del Servei de Trànsit de Tarragona, Eusebi del Olmo.
La significativa reducció, assegurava Del Olmo, és fruit, en bona part, de la major conscienciació dels conductors «que cada cop més entenen que cal complir la normativa de circulació». A aquest factor cal afegir la posada en funcionament del carnet per punts i l'enduriment del Codi Penal. En aquesta línia, Del Olmo es va mostrar optimista davant el repte marcat per les autoritats europees de reduir en un 50%, de cara 2010, la mortalitat registrada des del 2000. Les Terres de l'Ebre se situen actualment en un 46,5% de reducció.
El 2007 i per comarques, el Baix Ebre, amb quinze víctimes mortals, continua sent la comarca amb major sinistralitat. El Montsià acumula set víctimes mortals; la Terra Alta, cinc morts i, finalment, la Ribera d'Ebre, quatre víctimes més.
Un dels fets diferencials detectats a l'Ebre és que, a diferència de la resta de Catalunya, un 77,5% dels accidents mortals es produeixen en dies feiners (mentre que a la resta del país el percentatge se situa en un 58%).
La N-340, punt negre
La carretera N-340, amb 11 víctimes mortals, és l'eix viari amb major sinistralitat, una tercera part de les víctimes el 2007. De fet, 20 de les 31 víctimes van perdre la vida en aquesta carretera, a la C-12 (cinc morts) i a l'AP-7 (quatre víctimes), els tres principals eixos viaris de les Terres de l'Ebre.
Del Olmo va admetre sense embuts que la via «és totalment deficient, es tracta d'una via de dos carrils que possibilita un major nombre d'avançaments antirreglamentaris, a més de comptar amb ramals d'incorporació que la fan especialment conflictiva i perillosa». El delegat del Govern, Lluís Salvadó, va voler precisar en aquest punt que el volum de trànsit de la N-340 és com a mínim «quatre cops superior» a la C-12.
lunes, 7 de enero de 2008
Vi ecológic...
Rebel·lió natural
El jove viticultor del Pinell de Brai, Laureano Serres, produeix des del seu petit celler vins de taula sense afegir-hi ni conservants ni llevats. A França, el moviment dels 'vins naturals' està a l'alça
Un dia, Laureano Serres, propietari del petit celler del mateix nom ubicat al Pinell de Brai (Terra Alta), va oblidar-se d'afegir sulfits a una de les seves tines d'acer inoxidable plena de vi. Els sulfits són un tipus d'additius autoritzats que s'utilitzen com a conservants en molts aliments, per exemple el vi o la cervesa. «El vi d'aquella tina resultà excel·lent i em vaig negar a llençar-lo», explica. Va iniciar llavors un camí incert. Elaboraria vi però no hi afegiria ni sulfits, ni llevats per a propiciar la fermentació ni acidificants, emprats per «a millorar la frescor del vi».
La seva sensació era la d'un equilibrista sense xarxa, «els enòlegs tenen la por que les coses no els poden anar bé, jo me la jugo, ho admeto». Un dels seus vins, recorda, fou desqualificat pel Consell Regulador de la DO Terra Alta l'any 2005 pels alts nivells de components volàtils detectats. «Els components volàtils són aquelles substàncies que poden provocar que el vi es torni vinagre», resumeix, i «és cert que les anàlisis deien això però quan tastaves el vi no detectaves absolutament res», defensa. De fet, manté en estoc vins de les collites 2002, 2003, 2004 o 2005, «i no s'han tornat vinagre, tenen encara recorregut dins la botella».
Associat a França
A principis de 2006, Serres sortia de la DO Terra Alta. A partir de llavors, la marca comercial del celler, 'Mendall', es comercialitzaria com a vi de taula. L'elaborador rastreja el mercat i constata que no és l'únic enòleg que aplica la mateixa filosofia. A França, apunta, hi ha més de mig centenar de viticultors amb idèntica visió agrupats a l'associació 'Les Vins Naturals'. El jove terraltí és l'únic membre de l'entitat d'arreu de l'Estat espanyol. «El vi natural és un moviment alternatiu, fer vi només amb el raïm, sense afegir-hi res, aquesta és la consigna».
El celler exporta per primera vegada els seus vins, a França, Itàlia o Canadà sempre sota la marca 'Mendall'; «de cada tina en surt un vi diferent, no puc repetir un mateix vi com tampoc es poden repetir les condicions climatològiques en què es desenvolupa any rere any la collita». Gràcies a l'interès de petits distribuïdors especialitzats en aquest incipient mercat, Serres col·loca els seus vins al prestigiós restaurant gironí 'El Celler de Can Roca' mentre la cuinera Carme Ruscalleda també en tasta una mostra. Tot i aquest reconeixement queda molt camí, «per ara no m'hi guanyo la vida, no encara».
Diari de Tarragona, d'avui.
El jove viticultor del Pinell de Brai, Laureano Serres, produeix des del seu petit celler vins de taula sense afegir-hi ni conservants ni llevats. A França, el moviment dels 'vins naturals' està a l'alça
Un dia, Laureano Serres, propietari del petit celler del mateix nom ubicat al Pinell de Brai (Terra Alta), va oblidar-se d'afegir sulfits a una de les seves tines d'acer inoxidable plena de vi. Els sulfits són un tipus d'additius autoritzats que s'utilitzen com a conservants en molts aliments, per exemple el vi o la cervesa. «El vi d'aquella tina resultà excel·lent i em vaig negar a llençar-lo», explica. Va iniciar llavors un camí incert. Elaboraria vi però no hi afegiria ni sulfits, ni llevats per a propiciar la fermentació ni acidificants, emprats per «a millorar la frescor del vi».
La seva sensació era la d'un equilibrista sense xarxa, «els enòlegs tenen la por que les coses no els poden anar bé, jo me la jugo, ho admeto». Un dels seus vins, recorda, fou desqualificat pel Consell Regulador de la DO Terra Alta l'any 2005 pels alts nivells de components volàtils detectats. «Els components volàtils són aquelles substàncies que poden provocar que el vi es torni vinagre», resumeix, i «és cert que les anàlisis deien això però quan tastaves el vi no detectaves absolutament res», defensa. De fet, manté en estoc vins de les collites 2002, 2003, 2004 o 2005, «i no s'han tornat vinagre, tenen encara recorregut dins la botella».
Associat a França
A principis de 2006, Serres sortia de la DO Terra Alta. A partir de llavors, la marca comercial del celler, 'Mendall', es comercialitzaria com a vi de taula. L'elaborador rastreja el mercat i constata que no és l'únic enòleg que aplica la mateixa filosofia. A França, apunta, hi ha més de mig centenar de viticultors amb idèntica visió agrupats a l'associació 'Les Vins Naturals'. El jove terraltí és l'únic membre de l'entitat d'arreu de l'Estat espanyol. «El vi natural és un moviment alternatiu, fer vi només amb el raïm, sense afegir-hi res, aquesta és la consigna».
El celler exporta per primera vegada els seus vins, a França, Itàlia o Canadà sempre sota la marca 'Mendall'; «de cada tina en surt un vi diferent, no puc repetir un mateix vi com tampoc es poden repetir les condicions climatològiques en què es desenvolupa any rere any la collita». Gràcies a l'interès de petits distribuïdors especialitzats en aquest incipient mercat, Serres col·loca els seus vins al prestigiós restaurant gironí 'El Celler de Can Roca' mentre la cuinera Carme Ruscalleda també en tasta una mostra. Tot i aquest reconeixement queda molt camí, «per ara no m'hi guanyo la vida, no encara».
Diari de Tarragona, d'avui.
jueves, 3 de enero de 2008
martes, 1 de enero de 2008
Turisme
Un estudi assegura que el turista que visita les Terres de l'Ebre viu a Catalunya i l'atrau l'oferta de platja i natura
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha fet públics els resultats del segon estudi sobre les característiques de la demanda turística allotjada durant el passat estiu a les Terres de l'Ebre. Segons es desprèn, el visitant té entre 35 i 44 anys, viu a Catalunya, i arriba a aquestes comarques atret principalment per l'oferta de planta i en segon lloc per la natura. Així mateix, el mitjà de transport amb el qual arriba a les Terres de l'Ebre és el cotxe, i majoritàriament s'organitza directament el seu viatge. L'estudi, elaborat per l'Observatori de la Fundació d'Estudis Turístics vinculat a la Universitat Rovira i Virgili, amplia en un centenar les enquestes fetes l'any passat, fins arribar a superar les 600. Aquestes es van fer a turistes allotjats a hotels, càmpings o establiments rurals des de l'1 de juliol fins al 30 de setembre.
L'estudi reflecteix que el 43,6% dels turistes que han visitat el passat estiu les Terres de l'Ebre corresponen al grup d'edat d'entre 35 a 44 anys, mentre que el 21,8% té entre 45 i 54 anys. El seu lloc de residència habitual augmenta un 12% respecte a l'any passat pel que fa a l'estat espanyol, amb un 36,9%, tot i que es manté primer amb un 45,1% els procedents de Catalunya. Pel que fa als estrangers, baixa en més de quatre punts i se situa al 18%.
Pel seu lloc d'origen principal, creix molt la procedència dels turistes de la Comunitat de Madrid, es manté l'Aragó, i molt a prop creix també la Comunitat Valenciana i el País Basc. Pel que fa als estrangers provenen sobretot de França, més lluny però molt igualats van Holanda i Bèlgica, que aquest estiu han crescut. El turista estranger s'allotja sobretot en càmpings (31,6%), seguits dels establiments de turisme rural (12%), i dels hotels (11,7%).
La motivació del viatge
Les enquestes també detallen que la primera motivació que ha portat els turistes a visitar les Terres de l'Ebre ha estat la platja (41,5%), amb una xifra considerablement superior a la de l'any 2006 (15,7%). El segon motiu que destaquen és la natura, seguida de la tranquil·litat de la zona, o la cultura. Com l'enquesta s'ha dut a terme durant els mesos d'estiu, molts dels turistes han visitat el territori amb la família, amb fills de 0 a 12 anys en un 30% dels casos.
Respecte al mitjà de transport més utilitzat per venir a les Terres de l'Ebre és el cotxe, en un 86,8%, i només el 3,4% venen en avió (un 1,7% de l'aeroport de Barcelona, un 0,4% de l'aeroport de Reus, i un 1,3% d'altres aeroports). Així mateix, els turistes s'organitzen directament el viatge i només en un 33% dels casos acudeixen a una agència de viatges convencional.
La fidelitat és força elevada, sobretot entre els clients del càmping, tot i que enguany es detecta un augment important en els clients d'hotel i d'allotjament rural que visiten el territori per primer cop. Pel que fa al que més valoren de la seva estada al territori, destaca l'amabilitat de la gent així com la relació qualitat/preu, per contra, el menys valorat han estat els transports públics i la manca d'entreteniments i vida nocturna.
La temporada turística a les Terres de l'Ebre s'ha tancat amb un increment de 8,3% de les pernoctacions que enguany han superat els 1,6 milions, segons dades del Patronat de Turisme de la Diputació.
El Patronat farà arribar les dades d'aquest estudi a totes les oficines de turisme de la zona, així com als membres del Consell de marca per tal que puguin fer ús d'aquesta informació i adequar les seves accions de promoció en un futur.
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha fet públics els resultats del segon estudi sobre les característiques de la demanda turística allotjada durant el passat estiu a les Terres de l'Ebre. Segons es desprèn, el visitant té entre 35 i 44 anys, viu a Catalunya, i arriba a aquestes comarques atret principalment per l'oferta de planta i en segon lloc per la natura. Així mateix, el mitjà de transport amb el qual arriba a les Terres de l'Ebre és el cotxe, i majoritàriament s'organitza directament el seu viatge. L'estudi, elaborat per l'Observatori de la Fundació d'Estudis Turístics vinculat a la Universitat Rovira i Virgili, amplia en un centenar les enquestes fetes l'any passat, fins arribar a superar les 600. Aquestes es van fer a turistes allotjats a hotels, càmpings o establiments rurals des de l'1 de juliol fins al 30 de setembre.
L'estudi reflecteix que el 43,6% dels turistes que han visitat el passat estiu les Terres de l'Ebre corresponen al grup d'edat d'entre 35 a 44 anys, mentre que el 21,8% té entre 45 i 54 anys. El seu lloc de residència habitual augmenta un 12% respecte a l'any passat pel que fa a l'estat espanyol, amb un 36,9%, tot i que es manté primer amb un 45,1% els procedents de Catalunya. Pel que fa als estrangers, baixa en més de quatre punts i se situa al 18%.
Pel seu lloc d'origen principal, creix molt la procedència dels turistes de la Comunitat de Madrid, es manté l'Aragó, i molt a prop creix també la Comunitat Valenciana i el País Basc. Pel que fa als estrangers provenen sobretot de França, més lluny però molt igualats van Holanda i Bèlgica, que aquest estiu han crescut. El turista estranger s'allotja sobretot en càmpings (31,6%), seguits dels establiments de turisme rural (12%), i dels hotels (11,7%).
La motivació del viatge
Les enquestes també detallen que la primera motivació que ha portat els turistes a visitar les Terres de l'Ebre ha estat la platja (41,5%), amb una xifra considerablement superior a la de l'any 2006 (15,7%). El segon motiu que destaquen és la natura, seguida de la tranquil·litat de la zona, o la cultura. Com l'enquesta s'ha dut a terme durant els mesos d'estiu, molts dels turistes han visitat el territori amb la família, amb fills de 0 a 12 anys en un 30% dels casos.
Respecte al mitjà de transport més utilitzat per venir a les Terres de l'Ebre és el cotxe, en un 86,8%, i només el 3,4% venen en avió (un 1,7% de l'aeroport de Barcelona, un 0,4% de l'aeroport de Reus, i un 1,3% d'altres aeroports). Així mateix, els turistes s'organitzen directament el viatge i només en un 33% dels casos acudeixen a una agència de viatges convencional.
La fidelitat és força elevada, sobretot entre els clients del càmping, tot i que enguany es detecta un augment important en els clients d'hotel i d'allotjament rural que visiten el territori per primer cop. Pel que fa al que més valoren de la seva estada al territori, destaca l'amabilitat de la gent així com la relació qualitat/preu, per contra, el menys valorat han estat els transports públics i la manca d'entreteniments i vida nocturna.
La temporada turística a les Terres de l'Ebre s'ha tancat amb un increment de 8,3% de les pernoctacions que enguany han superat els 1,6 milions, segons dades del Patronat de Turisme de la Diputació.
El Patronat farà arribar les dades d'aquest estudi a totes les oficines de turisme de la zona, així com als membres del Consell de marca per tal que puguin fer ús d'aquesta informació i adequar les seves accions de promoció en un futur.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
