lunes, 31 de diciembre de 2007
domingo, 30 de diciembre de 2007
Noticias de Móra d'Ebre
El Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre formarà en atenció domiciliària vuit dones majors de 25 anys en situació d'atur
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre juntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya han organitzat un any més el Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre, que es va presentar aquest divendres i que iniciarà les classes el pròxim 2 de gener. El Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre IV formarà en l'ofici d'atenció domiciliària vuit dones de la comarca majors de 25 anys en situació d'atur i amb baix nivell de formació, i funcionarà durant tot l'any 2008. La formació teòrica es desenvoluparà a l'aula existent als locals de la Creu Roja de Móra d'Ebre i la pràctica es durà a terme en diferents indrets de la Ribera d'Ebre.
Durant el desenvolupament del projecte, les vuit alumnes rebran formació teòrica i pràctica d'auxiliar d'ajuda a domicili, i es treballarà en residències per a la gent gran i altres llocs de la comarca on sigui necessària la seva feina. Les alumnes aprofundiran en les tasques pròpies de l'ofici per tal de facilitar la seva incorporació al mercat laboral. En total sumaran 1.920 hores de formació. A més, cada alumna rebrà una remuneració mensual per la seva jornada laboral de prop de 1.000 euros.
El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Josep Solé, va participar en l'acte de presentació del taller i va manifestar que 'és una bona oportunitat perquè a més de la formació les alumnes rebran una remuneració, i a la comarca es facilitarà unes persones qualificades per a donar servei a un ampli col·lectiu de gent gran'.
Aquest és el segon any consecutiu que es fa el taller d'atenció domiciliària. El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre inicia aquest nou taller amb la voluntat de poder facilitar la inserció en el món laboral dels alumnes i treballadors, a l'igual que va fer en els darrers Tallers d'Ocupació, dedicats als àmbits de la cuina i la jardineria.
El projecte està subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu.
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre juntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya han organitzat un any més el Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre, que es va presentar aquest divendres i que iniciarà les classes el pròxim 2 de gener. El Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre IV formarà en l'ofici d'atenció domiciliària vuit dones de la comarca majors de 25 anys en situació d'atur i amb baix nivell de formació, i funcionarà durant tot l'any 2008. La formació teòrica es desenvoluparà a l'aula existent als locals de la Creu Roja de Móra d'Ebre i la pràctica es durà a terme en diferents indrets de la Ribera d'Ebre.
Durant el desenvolupament del projecte, les vuit alumnes rebran formació teòrica i pràctica d'auxiliar d'ajuda a domicili, i es treballarà en residències per a la gent gran i altres llocs de la comarca on sigui necessària la seva feina. Les alumnes aprofundiran en les tasques pròpies de l'ofici per tal de facilitar la seva incorporació al mercat laboral. En total sumaran 1.920 hores de formació. A més, cada alumna rebrà una remuneració mensual per la seva jornada laboral de prop de 1.000 euros.
El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Josep Solé, va participar en l'acte de presentació del taller i va manifestar que 'és una bona oportunitat perquè a més de la formació les alumnes rebran una remuneració, i a la comarca es facilitarà unes persones qualificades per a donar servei a un ampli col·lectiu de gent gran'.
Aquest és el segon any consecutiu que es fa el taller d'atenció domiciliària. El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre inicia aquest nou taller amb la voluntat de poder facilitar la inserció en el món laboral dels alumnes i treballadors, a l'igual que va fer en els darrers Tallers d'Ocupació, dedicats als àmbits de la cuina i la jardineria.
El projecte està subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu.
sábado, 29 de diciembre de 2007
Descontaminació del pantá de Flix
El projecte de descontaminació de l'embasament de Flix surt a licitació per 200 MEUR
La societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed), depenent del Ministeri de Medi Ambient, ha anunciat la licitació del projecte de descontaminació química de l'embassament de Flix. El pressupost base de les obres és de 192 milions d'euros i un termini màxim d'execució de 42 mesos. També s'ha fet pública la convocatòria d'adjudicació d'altres contractes que afecten a aquesta actuació. Es tracta de l'assistència tècnica a la direcció de les obres, per 6,7 milions d'euros, l'assistència a la direcció ambiental, per un milió d'euros, i l'assistència per a la coordinació de seguretat i salut de les obres, per 1,3 milions. Les actuacions estan declarades d'interès general, prioritàries i urgents.
Les obres que surten a licitació consisteixen en l'extracció de gairebé un milió de metres cúbics de residus contaminats, tractament dels mateixos per descontaminar-los, transport fins a un abocador controlat a sis quilòmetres de distància, així com el segellat d'aquest abocador i la restauració de la llera de l'Ebre.
L'embassament de Flix reté actualment una gran quantitat de llots contaminats que tenen el seu origen en els abocaments històrics procedents de l'activitat desenvolupada per la fàbrica de la Societat Electro-Química de Flix, que des de principis del segle passat s'ha assentat en el seu marge dret, i en els canvis en el riu deguts a la construcció de les preses de Mequinensa, Riba-roja i la pròpia Flix.
La societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed), depenent del Ministeri de Medi Ambient, ha anunciat la licitació del projecte de descontaminació química de l'embassament de Flix. El pressupost base de les obres és de 192 milions d'euros i un termini màxim d'execució de 42 mesos. També s'ha fet pública la convocatòria d'adjudicació d'altres contractes que afecten a aquesta actuació. Es tracta de l'assistència tècnica a la direcció de les obres, per 6,7 milions d'euros, l'assistència a la direcció ambiental, per un milió d'euros, i l'assistència per a la coordinació de seguretat i salut de les obres, per 1,3 milions. Les actuacions estan declarades d'interès general, prioritàries i urgents.
Les obres que surten a licitació consisteixen en l'extracció de gairebé un milió de metres cúbics de residus contaminats, tractament dels mateixos per descontaminar-los, transport fins a un abocador controlat a sis quilòmetres de distància, així com el segellat d'aquest abocador i la restauració de la llera de l'Ebre.
L'embassament de Flix reté actualment una gran quantitat de llots contaminats que tenen el seu origen en els abocaments històrics procedents de l'activitat desenvolupada per la fàbrica de la Societat Electro-Química de Flix, que des de principis del segle passat s'ha assentat en el seu marge dret, i en els canvis en el riu deguts a la construcció de les preses de Mequinensa, Riba-roja i la pròpia Flix.
jueves, 27 de diciembre de 2007
Aniversari de la senyera
Una comisió de ciutadans proposa un conjunt d'actes per celebrar el centenari de la creació de la senyera.
L'estelada fa cent anys
La senyera independentista, documentada per primer cop a la seu parisenca de la Lliga Nacionalista el 1908, enfila el seu primer centenari. Per commemorar l'efemèride, una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes i l'edició de publicacions i material sobre l'emblema
+ A dalt, l'estelada d'emblema del Centre Català de Cuba, en una publicació del 1919. A sota a l'esquerra, un campament catalanista amb Pompeu Fabra, el 1931. A la dreta, esclat d'estelades al Camp Nou per a la selecció catalana. Foto: EL PUNT A. PUIG
Una vella fotografia, feta a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana a París, que il·lustrava un calendari del 1909 mostra una senyera amb un rombe –suposadament blau– al mig i una estrella blanca al damunt. Tot i no tenir el format clàssic, amb el triangle i l'estel a la dreta, l'emblema és el precedent més antic que inclou els components bàsics de la senyera de lluita.
D'una manera semblant a altres commemoracions d'efemèrides, com ara els centenaris del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), de la fundació de l'Orfeó Català (1991) o de les Bases de Manresa, amb una nova associació que es va fundar el 1992, una comissió de ciutadans proposa que se celebri el primer centenari de la primera senyera estelada.
Amb aquest propòsit, des de fa unes setmanes han obert el projecte a l'adhesió d'historiadors i intel·lectuals que hi vulguin col·laborar. I a la llista ja n'hi figuren més d'una trentena entre els quals hi ha noms com el de l'historiador Oriol Junqueras, l'economista Elisenda Paluzie; el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, i el president de la Fundació Centre de Documentació Política, Miquel Sellarès. La comissió vol aprofitar aquest centenari per commemorar, alhora, el primer segle de l'independentisme contemporani. A l'historiador Oriol Junqueras li sembla bé que «aquest element es pugui prendre com a referent històric per commemorar l'aniversari de tot el moviment, perquè alhora permet reflexionar i analitzar el futur». De moment, la comissió ha posat en funcionament el web www.estelada.cat, i ha començat a contactar amb institucions i persones per tirar endavant un llibre, un còmic i una exposició, i editar material divers dedicat a l'estelada. També vol recuperar cartells que facin servir la bandera i té al cap altres iniciatives en espera d'aconseguir finançament i més adhesions.
L'emblema definitiu, tal com ha perviscut fins als nostres dies, va aparèixer pels volts del 1918. El disseny el va idear Vicenç-Albert Ballester, que liderava el clandestí Comitè Pro Catalunya. A imatge i semblança de la bandera cubana i fent servir els mateixos elements de la iconografia maçònica, com el triangle blau –el cel de la humanitat– i l'estel blanc de cinc puntes –símbol de la llibertat–. La inspiració de Cuba, no va ser un fet casual, perquè l'il·lustrador Joan-Marc Passada –un dels impulsors de la commemoració– recorda que molts catalanistes del moment «s'emmirallaven en el moviment independentista cubà», que el 1898 s'havia desvinculat de l'Espanya colonial. A la Catalunya de principis del segle XX, mancava una estructura política que apostés per l'independentisme, ja que aleshores encara imperava, com a molt, el regionalisme i tampoc hi havia institucions de govern estrictament catalanes, llevat de la tímida Mancomunitat.
SENYERA PROVISIONAL
Ballester pensava que la senyera tradicional quedava curta, hissada al costat d'una bandera espanyola que la neutralitzava. Així, l'estelada era un símbol d'insurrecció, però transitori. De fet, Ballester va escriure que quan Catalunya fos independent retornaria «de bell nou la bandera de les quatre barres, la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»
La majoria de testimonis gràfics de la nova bandera, sobretot durant els primers anys, provenen de casals i agrupacions catalanes a l'estranger. De popularitzar-la a casa nostra, però, se'n va encarregar Estat Català als anys vint. Més tard, també fou protagonista durant la proclamació de la república catalana, el 14 d'abril del 1931, i de l'Estat Català, el 6 d'octubre de 1934. Amb l'arribada del franquisme, l'estelada va restar condemnada a l'ús clandestí, a recer d'organitzacions com el Front Nacional de Catalunya (FNC).
LA REINVENCIÓ DEL PSAN
A la dècada dels seixanta, una escissió marxista del FNC va donar lloc al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'any 1968. Aquesta formació, que aquest 2008 celebrarà el seu 40è aniversari, va adaptar la bandera als colors revolucionaris. I d'aquí que l'estel es tenyís de vermell i el fons del triangle restés groc. Posteriorment, altres partits, com ara ERC, de manera informal, l'any 1987, i les CUP, que són les úniques que l'empren com a bandera oficial, també han assumit l'estelada del PSAN. I, encara que pugui semblar contradictori amb l'orientació socialcristiana, també les joventuts d'Unió, potser per diferenciar-se de la JNC, que majoritàriament es decanta per l'ús de la tradicional.
Pel seu creador, Vicenç-A. Ballester, l'estelada era un símbol provisional de lluita. Quan Catalunya fos independent, retornaria «la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»
L'estelada fa cent anys
La senyera independentista, documentada per primer cop a la seu parisenca de la Lliga Nacionalista el 1908, enfila el seu primer centenari. Per commemorar l'efemèride, una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes i l'edició de publicacions i material sobre l'emblema
+ A dalt, l'estelada d'emblema del Centre Català de Cuba, en una publicació del 1919. A sota a l'esquerra, un campament catalanista amb Pompeu Fabra, el 1931. A la dreta, esclat d'estelades al Camp Nou per a la selecció catalana. Foto: EL PUNT A. PUIG
Una vella fotografia, feta a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana a París, que il·lustrava un calendari del 1909 mostra una senyera amb un rombe –suposadament blau– al mig i una estrella blanca al damunt. Tot i no tenir el format clàssic, amb el triangle i l'estel a la dreta, l'emblema és el precedent més antic que inclou els components bàsics de la senyera de lluita.
D'una manera semblant a altres commemoracions d'efemèrides, com ara els centenaris del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), de la fundació de l'Orfeó Català (1991) o de les Bases de Manresa, amb una nova associació que es va fundar el 1992, una comissió de ciutadans proposa que se celebri el primer centenari de la primera senyera estelada.
Amb aquest propòsit, des de fa unes setmanes han obert el projecte a l'adhesió d'historiadors i intel·lectuals que hi vulguin col·laborar. I a la llista ja n'hi figuren més d'una trentena entre els quals hi ha noms com el de l'historiador Oriol Junqueras, l'economista Elisenda Paluzie; el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, i el president de la Fundació Centre de Documentació Política, Miquel Sellarès. La comissió vol aprofitar aquest centenari per commemorar, alhora, el primer segle de l'independentisme contemporani. A l'historiador Oriol Junqueras li sembla bé que «aquest element es pugui prendre com a referent històric per commemorar l'aniversari de tot el moviment, perquè alhora permet reflexionar i analitzar el futur». De moment, la comissió ha posat en funcionament el web www.estelada.cat, i ha començat a contactar amb institucions i persones per tirar endavant un llibre, un còmic i una exposició, i editar material divers dedicat a l'estelada. També vol recuperar cartells que facin servir la bandera i té al cap altres iniciatives en espera d'aconseguir finançament i més adhesions.
L'emblema definitiu, tal com ha perviscut fins als nostres dies, va aparèixer pels volts del 1918. El disseny el va idear Vicenç-Albert Ballester, que liderava el clandestí Comitè Pro Catalunya. A imatge i semblança de la bandera cubana i fent servir els mateixos elements de la iconografia maçònica, com el triangle blau –el cel de la humanitat– i l'estel blanc de cinc puntes –símbol de la llibertat–. La inspiració de Cuba, no va ser un fet casual, perquè l'il·lustrador Joan-Marc Passada –un dels impulsors de la commemoració– recorda que molts catalanistes del moment «s'emmirallaven en el moviment independentista cubà», que el 1898 s'havia desvinculat de l'Espanya colonial. A la Catalunya de principis del segle XX, mancava una estructura política que apostés per l'independentisme, ja que aleshores encara imperava, com a molt, el regionalisme i tampoc hi havia institucions de govern estrictament catalanes, llevat de la tímida Mancomunitat.
SENYERA PROVISIONAL
Ballester pensava que la senyera tradicional quedava curta, hissada al costat d'una bandera espanyola que la neutralitzava. Així, l'estelada era un símbol d'insurrecció, però transitori. De fet, Ballester va escriure que quan Catalunya fos independent retornaria «de bell nou la bandera de les quatre barres, la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»
La majoria de testimonis gràfics de la nova bandera, sobretot durant els primers anys, provenen de casals i agrupacions catalanes a l'estranger. De popularitzar-la a casa nostra, però, se'n va encarregar Estat Català als anys vint. Més tard, també fou protagonista durant la proclamació de la república catalana, el 14 d'abril del 1931, i de l'Estat Català, el 6 d'octubre de 1934. Amb l'arribada del franquisme, l'estelada va restar condemnada a l'ús clandestí, a recer d'organitzacions com el Front Nacional de Catalunya (FNC).
LA REINVENCIÓ DEL PSAN
A la dècada dels seixanta, una escissió marxista del FNC va donar lloc al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'any 1968. Aquesta formació, que aquest 2008 celebrarà el seu 40è aniversari, va adaptar la bandera als colors revolucionaris. I d'aquí que l'estel es tenyís de vermell i el fons del triangle restés groc. Posteriorment, altres partits, com ara ERC, de manera informal, l'any 1987, i les CUP, que són les úniques que l'empren com a bandera oficial, també han assumit l'estelada del PSAN. I, encara que pugui semblar contradictori amb l'orientació socialcristiana, també les joventuts d'Unió, potser per diferenciar-se de la JNC, que majoritàriament es decanta per l'ús de la tradicional.
Pel seu creador, Vicenç-A. Ballester, l'estelada era un símbol provisional de lluita. Quan Catalunya fos independent, retornaria «la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»
miércoles, 26 de diciembre de 2007
domingo, 23 de diciembre de 2007
Per majoria de militants s'impedeix que es voti el cap de llista en el congrés d'ERC
Lluís Aragonès diu que el partit ha fet una mostra de maduresa
Ò.M.J.. Reus
El congrés extraordinari de la federació d'ERC al Camp no va arribar a posar damunt de la taula una votació simbòlica entre el candidat oficialista, Lluís Aragonès, i el crític, Jaume Renyer, perquè una majoria simple de militants (126 contra 117), en principi els més propers a Aragonès, van decidir que aquesta qüestió no s'havia d'incloure a l'ordre del dia.
La votació simptomàtica es va produir al començament del congrés, i el sector crític liderat per Jaume Renyer va perdre per poc la votació en què es decidia si l'ordre del dia havia d'incloure una altra votació perquè els militants triessin si preferien Renyer o Lluís Aragonès com a cap de llista a les eleccions generals per a la demarcació de Tarragona. Per tant, tot indica que si s'hagués acabant votant un candidat, Aragonès també hauria guanyat.
D'una manera o d'una altra, l'esperat congrés extraordinari forçat pels seguidors de Renyer es va reduir només a una topada dialèctica entre l'argument de la direcció, expressat per Ernest Benach en el balanç de la comissió electoral sobre el procés de tria i ordenació de les candidatures, i els arguments del sector crític, que demanava un procés encara més participatiu.
El cas és que, tal com marquen els estatuts de la formació, l'ordre final de la llista el va determinar la comissió electoral i, posteriorment, el va ratificar un consell nacional que es va negar a deixar sobre la taula la llista de Tarragona fins que no es fes el congrés d'ahir a Reus, com reclamaven els defensors de les tesis de Renyer. En la conclusió del congrés, Lluís Aragonès, visiblement satisfet, va agrair el «to conciliador» utilitzat per tots els militants. «Hem demostrat que som un partit madur que quan convé tanca files i, més enllà dels matisos i les sensibilitats diferents, hem demostrat que tots som militants d'ERC», va concloure. Renyer, per part seva, no va esperar-se a fer declaracions.
Font: El Punt
Lluís Aragonès diu que el partit ha fet una mostra de maduresa
Ò.M.J.. Reus
El congrés extraordinari de la federació d'ERC al Camp no va arribar a posar damunt de la taula una votació simbòlica entre el candidat oficialista, Lluís Aragonès, i el crític, Jaume Renyer, perquè una majoria simple de militants (126 contra 117), en principi els més propers a Aragonès, van decidir que aquesta qüestió no s'havia d'incloure a l'ordre del dia.
La votació simptomàtica es va produir al començament del congrés, i el sector crític liderat per Jaume Renyer va perdre per poc la votació en què es decidia si l'ordre del dia havia d'incloure una altra votació perquè els militants triessin si preferien Renyer o Lluís Aragonès com a cap de llista a les eleccions generals per a la demarcació de Tarragona. Per tant, tot indica que si s'hagués acabant votant un candidat, Aragonès també hauria guanyat.
D'una manera o d'una altra, l'esperat congrés extraordinari forçat pels seguidors de Renyer es va reduir només a una topada dialèctica entre l'argument de la direcció, expressat per Ernest Benach en el balanç de la comissió electoral sobre el procés de tria i ordenació de les candidatures, i els arguments del sector crític, que demanava un procés encara més participatiu.
El cas és que, tal com marquen els estatuts de la formació, l'ordre final de la llista el va determinar la comissió electoral i, posteriorment, el va ratificar un consell nacional que es va negar a deixar sobre la taula la llista de Tarragona fins que no es fes el congrés d'ahir a Reus, com reclamaven els defensors de les tesis de Renyer. En la conclusió del congrés, Lluís Aragonès, visiblement satisfet, va agrair el «to conciliador» utilitzat per tots els militants. «Hem demostrat que som un partit madur que quan convé tanca files i, més enllà dels matisos i les sensibilitats diferents, hem demostrat que tots som militants d'ERC», va concloure. Renyer, per part seva, no va esperar-se a fer declaracions.
Font: El Punt
viernes, 21 de diciembre de 2007
jueves, 20 de diciembre de 2007
El 80 per cent dels temporers de la campanya dels cítrics són il·legals
CCOO assegura que el gruix de les més de 3.000 persones que es necessiten treballa sense contracte, a destall i amb salaris per sota dels convenis
per M. Millan |
Després de realitzar en les darreres setmanes un treball de camp, Comissions Obreres va denunciar ahir públicament les pràctiques irregulars esteses en les contractacions de temporers, durant la campanya dels cítrics a les Terres de l'Ebre. Una situació ja coneguda i reconeguda al territori però que, per al sindicat, ha esdevingut insostenible en els darrers temps.
Segons CCOO, fins al 80 per cent dels temporers es troben en situació il·legal o irregular. «Es tracta d'immigrants que treballen sense contracte laboral, a destall i amb un salari per sota dels convenis del camp i les cooperatives», explicà Valentí Antúnez, representant del sector Agroalimentari de CCOO. El sindicat també va denunciar la manca d'albergs suficients per a temporers, «fet que obliga alguns treballadors a malviure en llocs sense les mínimes condicions». I tot plegat, «davant la passivitat d'Inspecció de Treball, la Generalitat i els respectius ajuntaments».
El sindicat reclama a Inspecció de Treball més presència al territori i més pressió als agricultors perquè compleixin amb els drets dels temporers. I és que, segons Antúnez, aquesta campanya s'han realitzat només dues actuacions d'inspecció. Als ajuntaments, els demana que s'impliquin més en la creació d'allotjaments dignes per als temporers.I pel que fa al Govern de la Generalitat, que treballi tal i com va fer a Lleida, Girona o el Penedès, «on la situació ja s'ha normalitzat i els temporers tenen sous i allotjaments dignes».
Comissions Obreres va advertir que aplicarà un pla especial d'actuació a les Terres de l'Ebre per conscienciar empreses, cooperatives i citricultors, i si res no canvia, pretén donar a conèixer els noms de tots aquells que incompleixin els drets dels treballadors del camp.
Diari de Tarragona, avui
CCOO assegura que el gruix de les més de 3.000 persones que es necessiten treballa sense contracte, a destall i amb salaris per sota dels convenis
per M. Millan |
Després de realitzar en les darreres setmanes un treball de camp, Comissions Obreres va denunciar ahir públicament les pràctiques irregulars esteses en les contractacions de temporers, durant la campanya dels cítrics a les Terres de l'Ebre. Una situació ja coneguda i reconeguda al territori però que, per al sindicat, ha esdevingut insostenible en els darrers temps.
Segons CCOO, fins al 80 per cent dels temporers es troben en situació il·legal o irregular. «Es tracta d'immigrants que treballen sense contracte laboral, a destall i amb un salari per sota dels convenis del camp i les cooperatives», explicà Valentí Antúnez, representant del sector Agroalimentari de CCOO. El sindicat també va denunciar la manca d'albergs suficients per a temporers, «fet que obliga alguns treballadors a malviure en llocs sense les mínimes condicions». I tot plegat, «davant la passivitat d'Inspecció de Treball, la Generalitat i els respectius ajuntaments».
El sindicat reclama a Inspecció de Treball més presència al territori i més pressió als agricultors perquè compleixin amb els drets dels temporers. I és que, segons Antúnez, aquesta campanya s'han realitzat només dues actuacions d'inspecció. Als ajuntaments, els demana que s'impliquin més en la creació d'allotjaments dignes per als temporers.I pel que fa al Govern de la Generalitat, que treballi tal i com va fer a Lleida, Girona o el Penedès, «on la situació ja s'ha normalitzat i els temporers tenen sous i allotjaments dignes».
Comissions Obreres va advertir que aplicarà un pla especial d'actuació a les Terres de l'Ebre per conscienciar empreses, cooperatives i citricultors, i si res no canvia, pretén donar a conèixer els noms de tots aquells que incompleixin els drets dels treballadors del camp.
Diari de Tarragona, avui
miércoles, 19 de diciembre de 2007
Bones festes...!!!
Pues eso. Bones festes a totom... tal com diuen les llums en la entrada de Móra la Nova per la Plaça Catalunya...
lunes, 17 de diciembre de 2007
Inauguraciò.
La lluita contra el transvasament de l'Ebre ja té monument oficial
Hi estan representats els 52 municipis del territori i les dues EMD que van donar suport a la lluita
JAVI BUERA. Tortosa
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va inaugurar ahir el Monument al nus, que serveix per homenatjar l'esforç i la lluita que la gent de les Terres de l'Ebre va fer per derogar el Plan Hidrológico Nacional (PHN). Es tracta de 54 nusos que simbolitzen els 52 municipis i les dues entitats municipals descentralitzades (EMD) que van donar suport a la lluita de la PDE i estan situats sobre una zona de terra amb la forma de les Terres de l'Ebre. A més, els tubs tenen una il·luminació blava que s'encendrà alhora amb l'enllumenat públic. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va afirmar que s'ha de continuar lluitant «encara que no mani el PP».
+ La gent va poder entrar dins la rotonda per veure els nusos de ben aprop i la forma de les Terres de l'Ebre al terra. / Foto: J.B.
La rotonda de les Terres de l'Ebre, que uneix la C-12 amb el pont del Bimil·lenari, va veure ahir com es va inaugurar el Monument al nus. 54 tubs d'acer inoxidable ocupen aquesta rotonda amb l'objectiu d'homenatjar la lluita que han fet les persones del territori per aturar el transvasament de l'Ebre.
Segons un dels portaveus de la Plataforma, Manolo Tomàs, el monument també serveix per recordar que cal «continuar lluitat, encara que no mani el PP». Tomàs també va afirmar que s'ha d'aconseguir que en «cap punt de la nova llei d'aigües hi hagi la possibilitat de transvasar el riu Ebre». El portaveu de la PDE va dir també que cal discutir «sobre el pacte d'aigua de l'Aragó, les reclamacions del País Valencià i Múrcia i sobre el que s'està fent als Monegres». Per la seva banda, l'alcalde de Roquetes, Francesc Gas, va exigir al govern central l'aplicació del cabal ecològic de l'Ebre i al govern català que el defensi perquè el riu «està en perill que no hi arribi aigua suficient per al seu manteniment». Finalment, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, es va referir al monument dient que ha de servir per recordar «la gent que va aturar el PHN, tot i que semblava impossible, quan vinguin noves amenaces».
Els 54 nusos del monument han estat construïts amb acer inoxidable i tenen cinc mides diferents, en funció dels nombre d'habitants de la població, que van des dels 14 fins als 2,5 metres, i el terra té la forma de les Terres de l'Ebre. La il·luminació és blava i s'encendrà al mateix moment que ho faci l'enllumenat públic. La PDE calcula que el cost total de l'obra ha estat superior als 150.000 euros.
Bones noticies pels nostres joves...
La Chacón, el Presi y Baltasar.
Llegint el diari d'havui vaig trovar esta noticia (bona -sembla-)
Uns 65.000 joves de Catalunya podran sol·licitar la renda d'emancipació a partir del 2 de gener
EFE
BARCELONA
Uns 65.000 joves de Catalunya podran sol·licitar la renda d'emancipació de 210 euros mensuals a partir del 2 de gener vinent en unes 140 oficines gestionades per la Generalitat, una mesura que suposarà un desemborsament previst de prop de 80 milions d'euros el 2008 en aquesta comunitat per part del Govern.
La ministra de Vivenda, Carme Chacón, i el conseller català del ram, Francesc Baltasar, han firmat avui el conveni per a la gestió d'aquesta ajuda al lloguer en presència del president de la Generalitat. José Montilla ha defensat que el seu executiu exerceix amb "vigor i intel·ligència" les competències previstes a l'Estatut, en resposta a les crítiques abocades sobretot des de CiU per les "mesures aparador" anunciades pel Govern, que segons la seva opinió no respecten les competències autonòmiques en matèria de vivenda.
600 euros per a la fiança
El conveni, que se suma als firmats pel Govern amb altres comunitats autònomes, com ara Extremadura, Astúries, Aragó, Castella-la Manxa i Cantàbria, regula la renda d'emancipació de 210 euros mensuals que podran percebre els joves d'entre 22 i 30 anys amb uns ingressos bruts anuals inferiors a 22.000 euros, durant un màxim de quatre anys.
A aquesta ajuda s'afegeix el préstec de 600 euros per a la fiança i el pagament del cost financer de l'aval de 120 euros, segons ha concretat Chacón, abans d'assegurar que la resta d'ajudes per facilitar l'accés a la vivenda es mantenen en vigor i que el Govern farà front als primers pagaments al febrer. "Una administració sola no pot afrontar aquest repte", ha afirmat la ministra de Vivenda, en una crida a la col·laboració entre el Govern i els executius autonòmics amb la voluntat que Espanya deixi de ser el país de la UE on els joves s'emancipen més tard.
Montilla se sorprèn per les crítiques
Montilla ha expressat la seva "sorpresa" per les veus que han criticat aquesta suposada invasió competencial i s'ha preguntat si algú pot pensar que aquesta ajuda de 210 euros al mes és contrària als interessos de Catalunya. "És així com exercim també moltes competències" i "com fem avançar la nostra nació", ha remarcat, en al·lusió a la col·laboració entre administracions, amb el fi últim d'afavorir l'equitat. Ha demanat a CiU i al PP que votin a favor de la llei del Dret a la Vivenda, que s'aprovarà dimecres que ve en el ple del Parlament i que contempla, en algunes circumstàncies, el lloguer forçós de vivendes.
En aquest sentit, el conseller Francesc Baltasar ha reconegut que serà "difícil" que se sumi el PP i ha afegit que amb CiU hi ha marge per dialogar fins dimecres. Després de les esmenes a la llei del Dret a la Vivenda elaborades pels grups de PSC, ERC i ICV-EUiA per complir les recomanacions del Consell Consultiu, Baltasar ha definit la mesura del lloguer forçós com a "plenament constitucional".
Nou de cada 10 joves espanyols
El president ha defensat el treball "discret però tenaç" del seu executiu davant les "gesticulacions d'alguns", en referència a l'oposició. "És treballant junts com se solucionen els problemes" i "no amb discursos buits" que fomenten la "confrontació" per sortir als mitjans de comunicació, ha afirmat.
Chacón ha detallat que nou de cada deu espanyols d'entre 22 i 30 anys podran optar a aquesta ajuda a l'emancipació, alhora que ha negat que aquesta mesura provoqui un augment dels preus del lloguer.
domingo, 16 de diciembre de 2007
NOTICIAS
Els catalans 'emprenyats' del sud diuen al Govern 'ja n'hi ha prou'
Un miler de persones es van manifestar ahir al vespre pels carrers de Tortosa secundant la convocatòria feta per la primera assemblea de plataformes de les Terres de l'Ebre. Amb el lema 'Ja n'hi ha prou' els manifestants van denunciar «les agressions» que pateix la regió i van reclamar «un futur sostenible». «Si algú té justificat a reclamar el dret a decidir són les Terres de l'Ebre, a qui durant els últims seixanta anys se l'ha negat sempre», va indicar el portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, Juli Loras, en els parlaments posteriors efectuats a la plaça dels Dolors, al costat de la seu de la Delegació del Govern de la Generalitat. Els projectes plantejats...
Els catalans 'emprenyats' del sud diuen al Govern 'ja n'hi ha prou'
Un miler de persones es van manifestar ahir al vespre pels carrers de Tortosa secundant la convocatòria feta per la primera assemblea de plataformes de les Terres de l'Ebre. Amb el lema 'Ja n'hi ha prou' els manifestants van denunciar «les agressions» que pateix la regió i van reclamar «un futur sostenible». «Si algú té justificat a reclamar el dret a decidir són les Terres de l'Ebre, a qui durant els últims seixanta anys se l'ha negat sempre», va indicar el portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear, Juli Loras, en els parlaments posteriors efectuats a la plaça dels Dolors, al costat de la seu de la Delegació del Govern de la Generalitat. Els projectes plantejats...
Tonterías...
Modifican el escudo del FC Barcelona en las camisetas en Arabia Saudí
Las camisetas del club de fútbol FC Barcelona que se venden en Arabia Saudí tienen un escudo retocado en el que se suprime la imagen de una cruz, informó este sábado la prensa local.
El diario catalán 'La Vanguardia', citando a ciudadanos españoles residentes en Riad, asegura que las únicas camisetas que se venden en las tiendas de la ciudad no cuentan con la cruz de Sant Jordi, roja sobre fondo blanco, que en el escudo original aparece en la parte superior izquierda.
Según 'La Vanguardia', el Barça habría sido informado de la venta de camisetas fabricadas en países musulmanes, con esta modificación del escudo, pero asegura que no se venden en tiendas. Estas camisetas también se encuentran, al parecer, en otros países islámicos.
La justificación para suprimir la cruz roja sobre fondo blanco sería que en ciertos lugares recuerda a las cruzadas, precisa el diario.
El club italiano del Inter Milán recibió recientemente críticas en la prensa turca porque la camiseta de su centenario, utilizada en un duelo ante el Fenerbahçe, es precisamente una cruz roja sobre fondo blanco.
Las camisetas del club de fútbol FC Barcelona que se venden en Arabia Saudí tienen un escudo retocado en el que se suprime la imagen de una cruz, informó este sábado la prensa local.
El diario catalán 'La Vanguardia', citando a ciudadanos españoles residentes en Riad, asegura que las únicas camisetas que se venden en las tiendas de la ciudad no cuentan con la cruz de Sant Jordi, roja sobre fondo blanco, que en el escudo original aparece en la parte superior izquierda.
Según 'La Vanguardia', el Barça habría sido informado de la venta de camisetas fabricadas en países musulmanes, con esta modificación del escudo, pero asegura que no se venden en tiendas. Estas camisetas también se encuentran, al parecer, en otros países islámicos.
La justificación para suprimir la cruz roja sobre fondo blanco sería que en ciertos lugares recuerda a las cruzadas, precisa el diario.
El club italiano del Inter Milán recibió recientemente críticas en la prensa turca porque la camiseta de su centenario, utilizada en un duelo ante el Fenerbahçe, es precisamente una cruz roja sobre fondo blanco.
viernes, 14 de diciembre de 2007
Felicitación... ¿monárquica?
Esta es la felicitación de Navidad que los amigos (y admirados) de El Jueves nos adelantan para la Navidad.
Noticia Curiosa
Un belén con los días contados
Los alumnos del CEIP de O Burgo han elaborado un portal con gominolas y antes de irse de vacaciones se lo comerán.
A petición de la profesora de religión, los alumnos del colegio Ría do Burgo (A Coruña) han construído unos de los belenes más dulces del mundo. Caramelos, gominolas, dulces navideños y chocolates han sido los materiales utilizados por los estudiantes para recrear el lugar y el momento en el que nació Jesus
NOTICIAS| Móra d'Ebre
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre precisa que el Servei de Mediació Comarcal es posa en marxa aquest mateix dia 14
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha precisat que el nou servei de mediació familiar de la comarca, que es va presentar aquest dijous a la tarda a Móra d'Ebre, comença a funcionar a partir d'aquest mateix divendres, dia 14, i no a partir del mes de gener de 2008, tal com havien anunciat inicialment els responsables de l'ens. El nou servei ha de permetre la resolució de conflictes fora dels jutjats i dintre en l'àmbit de la mediació comunitària i facilitar la derivació dels casos de mediació familiar al Centre de Mediació Familiar de Catalunya del Departament de Justícia, des d'on es designarà un mediador o mediadora de la comarca.
Font: Diari de Tarragona
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre precisa que el Servei de Mediació Comarcal es posa en marxa aquest mateix dia 14
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha precisat que el nou servei de mediació familiar de la comarca, que es va presentar aquest dijous a la tarda a Móra d'Ebre, comença a funcionar a partir d'aquest mateix divendres, dia 14, i no a partir del mes de gener de 2008, tal com havien anunciat inicialment els responsables de l'ens. El nou servei ha de permetre la resolució de conflictes fora dels jutjats i dintre en l'àmbit de la mediació comunitària i facilitar la derivació dels casos de mediació familiar al Centre de Mediació Familiar de Catalunya del Departament de Justícia, des d'on es designarà un mediador o mediadora de la comarca.
Font: Diari de Tarragona
jueves, 13 de diciembre de 2007
NOTICIAS
Els regants de Benissanet combatran amb clor la plaga del musclo zebrat
Una bomba injectarà hipoclorit sòdic en el punt de captació d'aigua del riu Ebre per impedir l'entrada de larves d'aquesta espècie invasora
per joan josep carot |
L'ús d'hipoclorit sòdic (lleixiu) podria eradicar la presència del musclo zebrat a les xarxes de regadiu de la Ribera d'Ebre, segons les conclusions d'un estudi elaborat pel Serveis Agroambientals de les Comarques de l'Ebre (Code) que ahir va ser presentar als socis de la Comunitat de Regants de Benissanet.
La primera prova pilot amb aquest compost químic es preveu iniciar aquest hivern a la xarxa de regadiu de la Comunitat de Regants de Benissanet, una de les més afectades per la presència del musclo zebrat, i en el termini d'un any es podrà avaluar la seva efectivitat. L'estudi del Code, encarregat per l'Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) a instàncies del Departament d'Agricultura de la Generalitat que va recollir la preocupació dels regants de Benissanet, proposa la construcció d'una bomba injectora prop del punt de captació del regadiu i un dipòsit amb una capacitat per a mil litres de clor. La inversió necessària s'estima en uns 4.000 euros.
«La proposta de cloració com a sistema de lluita és la més eficaç i econòmicament més viable», segons el director del Code, Raül Escosa. L'estudi proposa un tractament amb concentracions molt baixes, entre 0,3 i 0,5 mg/litre d'hipoclorit sòdic, per impedir la penetració a la xarxa de reg de les larves del musclo zebrat. L'estudi també proposa la dessecació del sistema de reg, aprofitant l'aturada hivernal, per buidar l'aigua de tota la xarxa de canonades amb l'objectiu de matar la població de musclo zebrat adult. També s'aconsella als regants la utilització de materials antiadherents de recobriment per a les superfícies que estan en contacte directe amb l'aigua de reg amb l'objectiu de dificultar la fixació de les larves, i les desincrustacions a base de fluxos d'aigua a alta pressió. «Al musclo zebrat no li agraden els sistemes tancats de regadiu, però les larves d'aquesta espècie són forçades a entrar-hi des del punt de captació d'aigua», va explicar Escosa.
La insfraestructura hidràulica de la Comunitat de Regants de Benissanet, que permet regar una superfície de 360 hectàrees dedicades als conreus de fruita dolça i hortofrutícoles, és una de les més afectades de la comarca de la Ribera d'Ebre per la presència d'aquesta espècie invasora.
Per al director territorial del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Antoni Espanya, els problemes que provoca el musclo zebrat a la xarxa de reg de Benissanet «no són un tema menor», perquè aquesta colonització «podria arribar a ser un problema molt important per al sector agrícola de la Ribera d'Ebre». En aquesta comarca existeixen actualment un total de 20 instal·lacions de regadiu infectades, en menor o major incidència, pel musclo zebrat.
El musclo zebrat és un mol·lusc bivalve d'aigua dolça que també pot viure en aigües salobres. Procedeix dels mars Negre i Caspi, on habita en equilibri biològic, i no és comestible. Aquesta espècie invasora es caracteritza per la seva ràpida propagació i perquè es reprodueix amb gran facilitat, provocant greus danys ambientals i econòmics, ja que cobreix tot el substrat que troba al seu pas i inutilitza tot tipus d'infraestructures fluvials.
Els regants de Benissanet combatran amb clor la plaga del musclo zebrat
Una bomba injectarà hipoclorit sòdic en el punt de captació d'aigua del riu Ebre per impedir l'entrada de larves d'aquesta espècie invasora
per joan josep carot |
L'ús d'hipoclorit sòdic (lleixiu) podria eradicar la presència del musclo zebrat a les xarxes de regadiu de la Ribera d'Ebre, segons les conclusions d'un estudi elaborat pel Serveis Agroambientals de les Comarques de l'Ebre (Code) que ahir va ser presentar als socis de la Comunitat de Regants de Benissanet.
La primera prova pilot amb aquest compost químic es preveu iniciar aquest hivern a la xarxa de regadiu de la Comunitat de Regants de Benissanet, una de les més afectades per la presència del musclo zebrat, i en el termini d'un any es podrà avaluar la seva efectivitat. L'estudi del Code, encarregat per l'Institut de Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) a instàncies del Departament d'Agricultura de la Generalitat que va recollir la preocupació dels regants de Benissanet, proposa la construcció d'una bomba injectora prop del punt de captació del regadiu i un dipòsit amb una capacitat per a mil litres de clor. La inversió necessària s'estima en uns 4.000 euros.
«La proposta de cloració com a sistema de lluita és la més eficaç i econòmicament més viable», segons el director del Code, Raül Escosa. L'estudi proposa un tractament amb concentracions molt baixes, entre 0,3 i 0,5 mg/litre d'hipoclorit sòdic, per impedir la penetració a la xarxa de reg de les larves del musclo zebrat. L'estudi també proposa la dessecació del sistema de reg, aprofitant l'aturada hivernal, per buidar l'aigua de tota la xarxa de canonades amb l'objectiu de matar la població de musclo zebrat adult. També s'aconsella als regants la utilització de materials antiadherents de recobriment per a les superfícies que estan en contacte directe amb l'aigua de reg amb l'objectiu de dificultar la fixació de les larves, i les desincrustacions a base de fluxos d'aigua a alta pressió. «Al musclo zebrat no li agraden els sistemes tancats de regadiu, però les larves d'aquesta espècie són forçades a entrar-hi des del punt de captació d'aigua», va explicar Escosa.
La insfraestructura hidràulica de la Comunitat de Regants de Benissanet, que permet regar una superfície de 360 hectàrees dedicades als conreus de fruita dolça i hortofrutícoles, és una de les més afectades de la comarca de la Ribera d'Ebre per la presència d'aquesta espècie invasora.
Per al director territorial del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Antoni Espanya, els problemes que provoca el musclo zebrat a la xarxa de reg de Benissanet «no són un tema menor», perquè aquesta colonització «podria arribar a ser un problema molt important per al sector agrícola de la Ribera d'Ebre». En aquesta comarca existeixen actualment un total de 20 instal·lacions de regadiu infectades, en menor o major incidència, pel musclo zebrat.
El musclo zebrat és un mol·lusc bivalve d'aigua dolça que també pot viure en aigües salobres. Procedeix dels mars Negre i Caspi, on habita en equilibri biològic, i no és comestible. Aquesta espècie invasora es caracteritza per la seva ràpida propagació i perquè es reprodueix amb gran facilitat, provocant greus danys ambientals i econòmics, ja que cobreix tot el substrat que troba al seu pas i inutilitza tot tipus d'infraestructures fluvials.
martes, 11 de diciembre de 2007
NOTICIAS
Els robatoris de cable telefònic s'intensifiquen a les zones rurals La Guàrdia Civil deté a Monroyo (Terol) nou membres d'una xarxa que suposadament actuava al Baix Aragó, l'Ebre i el nord de Castelló
L'increment del preu del coure en els darrers anys ha provocat l'aparició de xarxes organitzades dedicades al robatori de cables d'aquest metall, sobretot de la línia telefònica. La sostracció de milers de metres de la xarxa i el conseqüent tall en el servei telefònic (durant hores o dies) ha afectat recentment alguns municipis rurals de les Terres del'Ebre, com ara Rasquera, Arnes, Prat de Comte i Aldover; així com del nord de Castelló i la comarca del Matarranya, al Baix Aragó. En els darrers dos mesos, la companyia Telefònica ha constatat fins a 26 robatoris en el conjunt de la demarcació de Tarragona. Una operació duta a terme el passat pont de la Constitució per la Guàrdia Civil d'Alcanyís va permetre la detenció de nou persones a Monroyo (Terol), presumptes membres d'una xarxa d'origen búlgar que operava en els municipis fronterers del Baix Aragó i que també seria responsable d'alguns dels casos recents a l'Ebre, i l'àrea del Maestrat i els Ports. Segons la Delegació del Govern a l'Aragó, les detencions són fruit de la tasca d'investigació realitzada pels agents de la Guàrdia Civil de tres províncies, Terol, Tarragona i Castelló, en coordinació amb la companyia Telefònica. Els alcaldes afectats confien que aquest tipus d'operacions puguin ajudar a frenar l'onada de robatoris que pateixen. Fins a 70 hores sense línia Només durant aquest 2007, el municipi de Rasquera ha patit cinc sostraccions de centenars de metres de cable de coure de la línia telefònica. Segons explica l'alcalde, Bernat Pellisa, en totes les ocasions s'ha repetit la mateixa operació. «Els robatoris s'han produït durant la nit en una zona situada entre Ginestar i el nostre poble, a uns cent metres de l'eix de l'Ebre i, per tant, molt ben comunicada perquè els els lladres puguin fugir ràpidament». L'Ajuntament ha mostrat el seu malestar tant pels robatoris en si, com per la lentitud de Telefònica a l'hora de restablir el servei de telefonia fixa i internet. La darrera ocasió en què la línia va quedar tallada va ser fa dues setmanes, i l'afectació es va allargar durant unes 15 hores. Però en un dels episodis, els 850 habitants de Rasquera van tardar fins a 70 hores a recuperar el servei. L'Ajuntament ha demanat ajuda a la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre, que ha exercit de mediadora amb Telefònica. «Però com que som pocs habitants, les grans companyies no ens fan gaire cas», lamenta Pellisa. Aldover és un altre dels municipis afectats: s'hi han produït tres robatoris en el darrer mes, en tres caps de setmana consecutius. En una visita ahir al municipi, el subdelegat del Govern a Tarragona, Joan M. Abelló, va analitzar amb l'alcalde, Joan Ferré, les investigacions policials endegades per eradicar aquest tipus d'accions delictives. Segons Abelló, l'objectiu no és només enxampar els lladres, sinó descobrir qui són els compradors i desmantellar totes les xarxes organitzades existents al voltant d'aquest material robat. Telefònica té constància també de robatoris de cable a Alcanar, l'Ametlla de Mar i Bot durant aquesta tardor, un període en el que s'han intensivan confirmar ahir al Diari fonts de la companyia. Per evitar nous episodis, en els trams més conflictius de la seva xarxa Telefònica preveu instal·lar un tipus d'alarma que deixi constància del lloc i el moment exacte en què es produeix la sostracció. Així ho ha comunicat la mateixa companyia a l'Ajuntament d'Aldover.
Font:Diari de Tarragona
lunes, 10 de diciembre de 2007
10/12/2007 AMBICIOSO ESTUDIO DEL ORGANISMO INDUSTRIALBAIX EBRE
La Cámara de Tortosa propone hacer navegable todo el Ebro
• La entidad plantea que el sector público y privado asuman los 95 millones de € del coste
• La construcción de 3 centraleshidroeléctricas levantan las críticas de los sectores ecologistas
SÍLVIA BERBÍSTORTOSA
La Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Tortosa presentará la próxima semana a la Generalitat una propuesta de navegabilidad del centenar de kilómetros del Ebro en Catalunya. La entidad está convencida de que el río tiene potencial "para convertirse en un auténtico revulsivo" de la economía de las comarcas del sur de Tarragona. La clave, según este organismo, "es acertar con un proyecto de navegabilidad viable" que supere el fracaso del plan de dragado puesto en marcha en 1998, que costó 19 millones de euros de inversión pública.Los responsables del organismo están convencidos de que es posible rentabilizar el proyecto y aseguran que "la inversión necesaria es amortizable en un corto período de tiempo". Las cifras, sin embargo, resultan muy ambiciosas: 56,4 millones de euros de inversión privada y 39 millones de inversión pública.LA ALTERNATIVASegún los expertos de la cámara, hay promotores privados dispuestos a financiar las infraestructuras más controvertidas de su propuesta: tres centrales hidroeléctricas; una entre Ascó y García, otra entre Miravet y Benifallet y, la tercera, entre Tortosa y Amposta. Estos tres nuevos azudes "permitirán mantener una lámina estable de dos metros de profundidad de agua a lo largo de todo el río", según ha explicado el vicepresidente de la entidad, Josep Maria Chavaría.Como alternativa al dragado, que se ha evidenciado caro e ineficaz frente a las avenidas del Ebro, la construcción de centrales hidroeléctricas es una idea que ya se consideró en los años 90 y que, entonces y ahora, despierta los recelos de conservacionistas y líderes antitrasvase. Manolo Tomás, portavoz de la Plataforma en Defensa del Ebro, ha mostrado su sorpresa por la propuesta. "La cámara apuesta por un proyecto de sobreexplotación del río que está ya agotado", afirma. Y añade que las centrales hidroeléctricas "cambiarán el modelo de río existente".Las infraestructuras sufragadas a cargo de la iniciativa privada se completarían con dos canales de salida al mar. Uno de ellos recuperaría el viejo canal de navegación Carles III, entre Amposta y Sant Carles de la Ràpita. El otro, de nueva construcción, discurriría entre Deltebre y la bahía del Fangar.EMBARCADEROS Y PUERTOS Acargo de la financiación pública correrían ocho embarcaderos, 12 minipuertos deportivos, dos puertos deportivos y cinco con marina seca. Éstos últimos estarían en Tortosa, Amposta, Deltebre, Sant Jaume d'Enveja y Riumar y tendrían 30 amarres cada uno, servicio de gasolinera, restaurante y vigilancia las 24 horas.Josep Solé, vicepresidente de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece), es cauto con la propuesta. "La afectación medioambiental que supone el proyecto de la Cámara de Comercio merece ser valorada por diversos departamentos y agentes", precisa.
10/12/2007 19:45 h POR ORDEN JUDICIAL
La Generalitat valenciana cierra el repetidor de las emisiones de TV-3 en Alicante
• Montilla cree que la decisión se debe a "razones políticas"
El Col·legi de Periodistes afirma que el cierre del repetidor es un ''atentado a la libertad de expresión''
EFEBARCELONA
La Generalitat valenciana ha cerrado el repetidor de Acció Cultural del País Valencià (ACPV) situado en la sierra de La Carrasqueta en Xixona (Alicante) que permitía la emisión de TV-3 en la provincia de Alicante.ACPV ha informado hoy de que funcionarios de la Generalitat precintaron el repetidor sobre las 22.00 horas de ayer, un día antes de que acabara el plazo de diez días dado por el juez a la Generalitat para clausurarlo, y sin que avisaran previamente a la entidad.La Generalitat valenciana había ordenado el "cese inmediato" de las emisiones de TV-3 en la Comunitat y había impuesto una multa de 300.000 euros a ACPV como responsable de una infracción "muy grave" de la ley de ordenación de las telecomunicaciones.En un comunicado, la entidad ha denunciado que, con el cierre de este repetidor después de 20 años de emisiones, la Generalitat valenciana ha consumado el ataque "más grave de la democracia" a la libertad de expresión, a la pluralidad informativa y a la normalización de la lengua de los valencianos. ACPV ha instado a la sociedad valenciana y a la de los territorios de habla catalana a "responder contundentemente" a esta "agresión"."Cumplir las decisiones judiciales"Por su parte, el vicepresidente primero del Gobierno valenciano, Vicente Rambla, ha defendido que lo que se intenta hacer es "cumplir no solo la ley, sino también las decisiones judiciales y así es como procedió la Generalitat, como lo intenta hacer en todos los ámbitos para que en la Comunitat se cumpla la ley todos los días".Preguntado sobre si la Generalitat halló anoche alguna resistencia para precintar el repetidor, ha dicho que "la resistencia se ha producido en el no acatamiento voluntario de esa resolución judicial".El conseller ha asegurado que su intención es "tratar de ir avanzando en el acuerdo de reciprocidad que permita que Canal 9 se pueda ver en Catalunya y TV-3 aquí, todo dentro el marco de la legalidad que tiene que regir las relaciones entre dos comunidades autónomas"."Ataque a la pluralidad"El president, José Montilla, ha afirmado que la decisión de la Generalitat de cerrar el repetidor de ACPV que permitía la emisión de TV-3 en Alicante obedece "estrictamente a razones políticas" ante la cercanía de las elecciones generales, ya que no hay motivos "técnicos", y ha pedido al Consell que reflexione.El Govern ha señalado en un comunicado que considera "inaceptable e inoportuno" el cierre del repetidor y lo entiende como "un ataque a la pluralidad", y ha instado al Ejecutivo valenciano a firmar un convenio de reciprocidad que permita ver Televisió de Catalunya en la Comunitat Valenciana y Canal 9 en Catalunya.Por su parte, la diputada autonómica del grupo Compromís Marina Albiol ha pedido al PP de Castellón que reaccione y evite el cierre del repetidor de TV-3 en el Bartolo, en Benicàssim, lo que puede ocurrir en "cuestión de días", mientras que la dirigente de EU, Glòria Marcos, ha animado a aumentar las movilizaciones de protesta.
Un blog amigo...
Llego a casa. Abro mi blog y veo (¡qué bien!) que alguien de aquí (Móra la Nova) ha encontrado mi espacio. Me dan la bienvenida a este mundo -la blogsfera creo que se llama- y me ha encantado. Poco a poco iré aprendiendo como se hace esto y, sin dudar, denunciaré lo que a mi parecer sea denunciable, tanto en los Massos como en cualquier sitio de la Ribera (o de nuestra querida Catalunya). Sin olvidar -y creo que lo más importante- remarcar aquellas cosas que, igualmente a mi juicio, sean dignas de aplauso. Quien me ha encontrado es alguien titulado http://angellluis.blogspot.com cuya página he curioseado y su contenido me parece muy interesante. Gracias amigo por tu bienvenida a este mundo. Me habéis de perdonar por no escribir en catalán. Mi lengua materna no es esa y no he tenido oportunidad de aprender a escribirlo... y no me gustaría cometer un montón de faltas de ortografía en la lengua tan culta como la nuestra (yo la considero mía). Gracias repito. Un saludo.
domingo, 9 de diciembre de 2007
Noticias de la Ribera
Diari de Tarragona, hoy
Acuamed licita la descontaminació del pantà de Flix per 200 milions El consell d'administració de la societat estatal Acuamed ha autoritzat la licitació del projecte de descontaminació del pantà de Flix per més de 200 milions d'euros. Els primers treballs es preveu que s'iniciïn el 2008. -->redacció En la mateixa sessió s'ha aprovat la licitació de contractes del programa de sanejament d'aigües residuals a la conca de l'Ebre (on inclou les depuradores de Tivissa, Horta de Sant Joan, i Sant Jaume d'Enveja), i per a la restauració hidrològica del riu Ebre, que sumen en total se milions d'euros. Es tracta d'actuacions encarregades a Acuamed pel Ministeri de Medi Ambient, declarades d'interès general, prioritàries i urgents. L'embassament de Flix reté una gran quantitat de llots contaminats que tenen el seu origen en els abocaments històrics procedents de la fàbrica d'Erkímia a Flix. Les obres consisteixen en l'extracció, tractament, transport i abocament en un dipòsit controlat de residus contaminats, així com la reposició i restauració de la llera, i la clausura de l'abocador. En el mateix consell d'aministració d'Acuamed es van autoritzar diverses actuacions de restauració hidrològica al tram inferior de l'Ebre per tres milions d'euros, entre les quals destaca la construcció d'una escala de peixos a l'assut de Xerta. L'escala de peixos és la solució que es dóna a la discontinuïtat fluvial del curs del riu, i que permeten reduir el salt total a diversos salts petits superables pels peixos. L'estructura d'aquesta escala de peixos facilita el seu pas al llarg del riu en els punts on una barrera artificial, com és l'assut de Xerta, els suposa un obstacle infranquejable, amb l'objectiu final d'assegurar el moviment migratori i establir la connectivitat biològica a la conca. El pressupost de licitació de l'obra és de 600.000 euros. Així mateix, amb la finalitat de restaurar les zones degradades del Delta de l'Ebre i potenciar el valor ecològic d'aquests enclavaments, s'han fet altres projectes, entre els quals la restauració de diverses zones humides de la plana d'inundació. Aquestes obres han estat encarregades per Acuamed a l'empresa Tragsa. Aquest projecte tindrà una inversió de 500.000 euros, i persegueix la millora ecològica del Marjal de Campredó, al terme municipal de Tortosa, a la ribera esquerra de l'Ebre; i dels ullals de la Carrova, al marge dret, a Amposta.
Acuamed licita la descontaminació del pantà de Flix per 200 milions El consell d'administració de la societat estatal Acuamed ha autoritzat la licitació del projecte de descontaminació del pantà de Flix per més de 200 milions d'euros. Els primers treballs es preveu que s'iniciïn el 2008. -->redacció En la mateixa sessió s'ha aprovat la licitació de contractes del programa de sanejament d'aigües residuals a la conca de l'Ebre (on inclou les depuradores de Tivissa, Horta de Sant Joan, i Sant Jaume d'Enveja), i per a la restauració hidrològica del riu Ebre, que sumen en total se milions d'euros. Es tracta d'actuacions encarregades a Acuamed pel Ministeri de Medi Ambient, declarades d'interès general, prioritàries i urgents. L'embassament de Flix reté una gran quantitat de llots contaminats que tenen el seu origen en els abocaments històrics procedents de la fàbrica d'Erkímia a Flix. Les obres consisteixen en l'extracció, tractament, transport i abocament en un dipòsit controlat de residus contaminats, així com la reposició i restauració de la llera, i la clausura de l'abocador. En el mateix consell d'aministració d'Acuamed es van autoritzar diverses actuacions de restauració hidrològica al tram inferior de l'Ebre per tres milions d'euros, entre les quals destaca la construcció d'una escala de peixos a l'assut de Xerta. L'escala de peixos és la solució que es dóna a la discontinuïtat fluvial del curs del riu, i que permeten reduir el salt total a diversos salts petits superables pels peixos. L'estructura d'aquesta escala de peixos facilita el seu pas al llarg del riu en els punts on una barrera artificial, com és l'assut de Xerta, els suposa un obstacle infranquejable, amb l'objectiu final d'assegurar el moviment migratori i establir la connectivitat biològica a la conca. El pressupost de licitació de l'obra és de 600.000 euros. Així mateix, amb la finalitat de restaurar les zones degradades del Delta de l'Ebre i potenciar el valor ecològic d'aquests enclavaments, s'han fet altres projectes, entre els quals la restauració de diverses zones humides de la plana d'inundació. Aquestes obres han estat encarregades per Acuamed a l'empresa Tragsa. Aquest projecte tindrà una inversió de 500.000 euros, i persegueix la millora ecològica del Marjal de Campredó, al terme municipal de Tortosa, a la ribera esquerra de l'Ebre; i dels ullals de la Carrova, al marge dret, a Amposta.
sábado, 8 de diciembre de 2007
Cuidado con los letreros de obra...
Atención organizadores. No pongáis los WC delante de letreros de este tipo. Digo yo...
Bromas aparte. Fue una gran idea lo de los WC portátiles durante la 176ª Fira de Móra la Nova.
Mora d·Ebre. La Capital
Esta es una foto de nuestra Capital.
Lástima estos montones de runa que salen en primer término. Alguien ha convertido unos solares en un vertedero. Por cierto que estos solares eran para equipamentos y servicios de Móra la Nova y, de repente, se han recalificado como suelo urbanizable. Cosas del "bum" inmobiliario que, supongo, será beneficioso(?) para el pueblo
viernes, 7 de diciembre de 2007
Cosas de la Ribera d·Ebre
Hola. Permitidme que me presente. Soy una persona con inquietudes sobre casos y cosas de nuestra Ribera, y desde aquí miraré de publicar todo lo que sea interesante.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
