jueves, 31 de diciembre de 2009
miércoles, 23 de diciembre de 2009
Vaya comilona...
Y eso que estoy a régimen... (he perdido doce kilos en tres meses), pero si sigo así pronto los encontraré.
viernes, 27 de noviembre de 2009
domingo, 15 de noviembre de 2009
ANAV rechaza albergar los residuos de Vandellòs I a su vuelta de Francia
La Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs (formada por Endesa e Iberdrola) presionan al Estado para que desbloquee la parálisis del Almacén Temporal Centralizado (ATC)
JORDI CABRÉ - 14/11/2009 20:30
|
La tapa de la vasija estará terminada en octubre de 2010 y se trasladará a Vandellòs por carretera. - ENSA
A falta de poco más de un año para la vuelta oficial de los residuos de alta y media intensidad de Vandellòs I –según el sexto Plan General de Residuos Radioactivos, aprobado en 2006, deben volver antes del 31 de diciembre de 2010–, la reubicación de los 13 metros cúbicos de residuos de alta actividad vitrificados y los 666 m3 de media intensidad procedentes del reprocesado en Francia siguen sin tener un lugar donde acogerlos.
El retraso considerable en la construcción de un almacén temporal centralizado (ATC) en España a consecuencia del rechazo social generado y por el escaso interés del Gobierno en agilizar la situación cada vez que hay elecciones a la vista, está creando un problema de difícil solución y con una fecha límite a la vista.
Si el Estado carece de esta instalación el próximo año (parece imposible dado los plazos necesarios para la elección de sede y la construcción del emplazamiento), tiene dos opciones para los 679 m3 de residuos de Vandellòs I (central que perteneció a Hifrensa hasta su cierre y que luego pasó la titularidad a Enresa para su desmantelamiento): pagar una sanción de 49.545,17 euros por día de retraso o retornarlos a España y colocarlos provisionalmente en algún sitio.
¿Dónde podrían ir?
La primera opción que puede plantear el Gobierno español es recolocar estos residuos en su emplazamiento de origen, Vandellòs I. La opción parece descartada porque el emplazamiento está inmerso en un proceso de desmantelación y sólo queda (en fase de latencia hasta 2028) la eliminación de la caja del reactor.
La segunda opción sería ubicarlos en una central nuclear operativa y la más próxima a Vandellòs I sería Vandellòs II, propiedad de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), participada por Endesa (72%) e Iberdrola (28%). El director general de ANAV, José María Grávalos fue contudente sobre si aceptarían en sus instalaciones los residuos de Vandellòs I: «No sé dónde pueden ubicarlos, pero le aseguro que en la central de Vandellòs II, no».
Tanto Grávalos como los directores de las centrales de Vandellòs II y Ascó (I y II), Manel Campoy y César Candás, respectivamente, son de la opinión que España, a la larga «tendrá el ATC», pero que hasta entonces lo lógico es que pague un alquiler a Francia por día de retraso. Vandellòs II, a día de hoy, todavía tiene margen para almacenar sus propios residuos de alta y media actividad, ya que tiene un 45% de sus piscinas libres –se estima llenarlas entorno a 2020–. Sin embargo, los titulares de la central ya se han adelantado a cualquier sugerencia por parte del Estado rechazando los residuos de la central ‘ex vecina’ Vandellòs I.
sábado, 14 de noviembre de 2009
El Síndic de Greuges farà un seguiment d'ofici del procés de retirada dels llots tòxics de l'embassament de Flix
El Síndic de Greuges reclama també a l'Ajuntament de Flix informació sobre les fases i calendari previst de les obres de descontaminació, una demanda que ha fet, alhora, al Departament de Medi Ambient i Habitatge
l Síndic de Greuges ha obert una actuació d'ofici per fer un seguiment de la retirada dels llots tòxics de l'embassament de Flix (Ribera d'Ebre). Segons ha comunicat el Síndic a l'Ajuntament de Flix, l'obertura de l'actuació ha tingut en compte les informacions aparegudes a la premsa, primer sobre l'adjudicació i inici d'obres i posteriorment de canvis de projecte, treballs previs i, posteriorment, sobre l'ajornament de les obres sense data concreta.
L'Ajuntament de Flix ha valorat 'molt positivament' la intervenció del Síndic en considerar que pot ajudar a accelerar l'execució de les obres. Des del consistori recorden, precisament, que l'execució de les obres va ser presentada com un revulsiu davant de la greu situació laboral al municipi i va generar unes expectatives que hores d'ara no s'han concretat. Els responsables municipals es troben ara a l'espera d'una entrevista amb la directora general d'Aigües del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Marta Morén, per conèixer millor la situació de les obres.
A més, i atesos els 'rumors' de canvis en el projecte, ha fet arribar a l'empresa estatal Acuamed, encarregada de la returada dels fangs tòxics dels fons del pantà, diferents propostes municipals per a millorar la seguretat en l'execució de les obres i altres referides a la informació i transparència en els processos d'execució de l'obra.
viernes, 13 de noviembre de 2009
El nou hospital i l'estudi per desdoblar la C-12 entre Tortosa i Lleida, entre els nous reptes per les Terres de l'Ebre
Els pressupostos de la Generalitat pel 2010 a les Terres de l'Ebre suposaran una inversió que superarà els 226 milions d'euros, un 4% més que al 2009, si es desglossen totes les partides amb finançament específic i les no comarcalitzades
ACN - 12/11/2009 15:55
Així ho ha donat a conèixer el delegat del Govern, Lluís Salvadó, que ha destacat els 33 MEUR per la primera anualitat del nou Hospital; així com l'estudi de traçat del desdoblament de l'Eix de l'Ebre (C-12) entre Tortosa i Lleida. Per Salvadó, el fet que s'hagi optat per fer l'estudi de traçat d'una tacada i no per fases 'és un gest clar i contundent'. A més, el delegat ha destacat l'esforç inversor del Govern en un pressupost que redueix la inversió a Catalunya en un 9%.
En el que serà un any electoral, el Govern confia posar la primera pedra del nou hospital, iniciar les obres del nou edifici de les delegacions del Govern a Tortosa; i acabar les obres de les carreteres de Vinallop a Ulldecona (Montsià), i de l'Eix de l'Ebre a Horta de Sant Joan (Terra Alta); així com el pont entre Deltebre (Baix Ebre) i Sant Jaume d'Enveja (Montsià).
Tot i que la xifra que s'aproxima més a la inversió real serà els 226 MEUR, perquè s'han desglossat partides no comarcalitzades; les dades oficials amb les que compta el Departament d'Economia parlen d'una inversió de 118,9 MEUR, amb un increment d'un 39%; i de 154 MEUR amb un increment del 21%, si hi sumem el finançament específic. Per comarques, i si comptem des dels 226 MEUR, el Baix Ebre s'emporta 77,6 MEUR; el Montsià 33,2 MEUR; la Ribera d'Ebre 21,6 MEUR; i la Terra Alta 49,1 MEUR; i hi ha una partida de 44,5 MEUR del no comarcalitzable.
Pel que fa a Departaments, la inversió més alta la fa, com sempre, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb 82,6 MEUR; després el Departament d'Agricultura amb 37,4 MEUR; seguit de Salut amb 58,7 MEUR; i Educació amb 19,5 MEUR.
Entre les inversions més importants, el delegat ha destacat els 64 MEUR en carreteres i els 11 MEUR dels polígons industrials. Així, els pressupostos inclouen l'estudi informatiu de la variant de Gandesa (C-43); la millorar de la C-44 a Tivissa (Ribera d'Ebre); i la variant de Sant Jaume d'Enveja que connectarà amb el nou pont.
Salvadó també ha destacat l'acabament del moll del Saliner del port dels Alfacs a Sant Carles de la Ràpita (Montsià); així com la segona fase del polígon Catalunya Sud i el del Molló a Móra la Nova (Ribera d'Ebre).
En l'àmbit de la Salut, a més dels 33 MEUR pel nou Hospital, hi ha partides pels centre d'atenció primària de l'Aldea (Baix Ebre) i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre); o consultoris locals a Paüls (Baix Ebre), i Bot (Terra Alta).
Els pressupostos també inclouen una partida de 7 MEUR per l'execució del nou edifici de les delegacions del Govern a Tortosa, les obres del qual s'adjudicaran a finals de mes; una partida de 29 MEUR per regadius; i una de 8,7 MEUR per a camins rurals. També hi ha una partida de 20 MEUR per Educació; 6 MEUR per depuradores; i 4 MEUR per acabar la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Tortosa.
Salvadó ha destacat que es manté 'l'esforç inversor' a l'Ebre quan al conjunt de Catalunya baixa un 9%, i que és important 'acabar els projectes endegats però també obrir noves inversions'.
En el que serà un any electoral, el Govern confia posar la primera pedra del nou hospital, iniciar les obres del nou edifici de les delegacions del Govern a Tortosa; i acabar les obres de les carreteres de Vinallop a Ulldecona (Montsià), i de l'Eix de l'Ebre a Horta de Sant Joan (Terra Alta); així com el pont entre Deltebre (Baix Ebre) i Sant Jaume d'Enveja (Montsià).
Tot i que la xifra que s'aproxima més a la inversió real serà els 226 MEUR, perquè s'han desglossat partides no comarcalitzades; les dades oficials amb les que compta el Departament d'Economia parlen d'una inversió de 118,9 MEUR, amb un increment d'un 39%; i de 154 MEUR amb un increment del 21%, si hi sumem el finançament específic. Per comarques, i si comptem des dels 226 MEUR, el Baix Ebre s'emporta 77,6 MEUR; el Montsià 33,2 MEUR; la Ribera d'Ebre 21,6 MEUR; i la Terra Alta 49,1 MEUR; i hi ha una partida de 44,5 MEUR del no comarcalitzable.
Pel que fa a Departaments, la inversió més alta la fa, com sempre, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb 82,6 MEUR; després el Departament d'Agricultura amb 37,4 MEUR; seguit de Salut amb 58,7 MEUR; i Educació amb 19,5 MEUR.
Entre les inversions més importants, el delegat ha destacat els 64 MEUR en carreteres i els 11 MEUR dels polígons industrials. Així, els pressupostos inclouen l'estudi informatiu de la variant de Gandesa (C-43); la millorar de la C-44 a Tivissa (Ribera d'Ebre); i la variant de Sant Jaume d'Enveja que connectarà amb el nou pont.
Salvadó també ha destacat l'acabament del moll del Saliner del port dels Alfacs a Sant Carles de la Ràpita (Montsià); així com la segona fase del polígon Catalunya Sud i el del Molló a Móra la Nova (Ribera d'Ebre).
En l'àmbit de la Salut, a més dels 33 MEUR pel nou Hospital, hi ha partides pels centre d'atenció primària de l'Aldea (Baix Ebre) i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre); o consultoris locals a Paüls (Baix Ebre), i Bot (Terra Alta).
Els pressupostos també inclouen una partida de 7 MEUR per l'execució del nou edifici de les delegacions del Govern a Tortosa, les obres del qual s'adjudicaran a finals de mes; una partida de 29 MEUR per regadius; i una de 8,7 MEUR per a camins rurals. També hi ha una partida de 20 MEUR per Educació; 6 MEUR per depuradores; i 4 MEUR per acabar la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Tortosa.
Salvadó ha destacat que es manté 'l'esforç inversor' a l'Ebre quan al conjunt de Catalunya baixa un 9%, i que és important 'acabar els projectes endegats però també obrir noves inversions'.
miércoles, 4 de noviembre de 2009
CiU de Móra d'Ebre inicia avui el procés per expulsar l'exalcalde Campos
CiU de Móra d'Ebre inicia avui el procés per expulsar l'exalcalde Campos
El comitè local de Convergència i el grup municipal de CiU a Móra d'Ebre estan convocats aquesta nit a una reunió en què es decidirà l'obertura d'un expedient disciplinari a l'exalcalde Santiago Campos, pel fet de promoure una candidatura independent. El portaveu de CiU a Móra d'Ebre, Joan Piñol, va afirmar ahir que ja han donat compte de la situació a la direcció de Convergència, i que l'expedient disciplinari podria desembocar en l'expulsió de Campos, després que el diari El Punt va avançar divendres que l'exalcalde té la intenció d'impulsar una llista electoral per les municipals del 2011. «Ja no esperem una rectificació de Campos, i molt lamentablement el tema es resoldrà amb un expedient d'expulsió», va precisar.
A banda, Piñol va remarcar que l'exalcalde fa mesos que no assisteix a les reunions del comitè local de CDC. Unes absències que Campos ha justificat perquè ningú puga sospitar que la candidatura independent que promou és, en realitat, una «marca blanca» de CiU, amb l'objectiu de prendre l'alcaldia al PSC i ERC. «Fa un temps que Campos ens ho deixava caure de manera informal, però el comitè no va rebre la idea de bon grat», va assenyalar. Piñol va afegir-hi que «no cal ser molt intel·ligent per veure que a CiU no li beneficiaria una llista encapçalada per Campos». Per això, li van demanar que era millor que posés la seua experiència al servei de CiU. «Però Campos ens responia que cal una quarta força política a Móra d'Ebre, per trencar el dos contra un de l'Ajuntament actual», recorda Piñol, que diu que «el més coherent» hauria estat que Campos s'hagués donat de baixa. Segons Piñol, Campos té part de raó quan diu que potser seria molt positiu per a Móra d'Ebre que hi hagués una quarta força política a l'Ajuntament. Però matisa que hauria de ser com a conseqüència d'alguna escissió en el PSC o ERC, «o fins i tot amb una candidatura absolutament independent, però mai amb una llista encapçalada per Campos». En aquest sentit, Piñol va detallar que, segons els estatuts, no és compatible que un militant de CDC puga promoure una altra candidatura. A més, va voler aclarir que el grup de CiU no renega de la figura de l'exalcalde. «Ha estat una figura especial i controvertida, però també ha tingut molts encerts», va dir Piñol. «Amb tot, també és una persona poc negociadora, que hauria volgut imposar els seus criteris si hagués tornat a la candidatura de CiU», va reblar. «De fet, en cap moment li hem demanat que torni a encapçalar la llista de CiU, o que forme part de la futura candidatura», va matisar Piñol. L'actual portaveu de CiU va anar de número quatre a les eleccions del 2007, però va assolir el càrrec de portaveu a l'Ajuntament després de la renúncia de l'últim candidat, Manel Saltor. Piñol va preferir no pronunciar-se sobre les seues opcions a encapçalar la llista de CiU a les eleccions del 2011, ja que encara no té decidit si aspirarà a liderar el nou projecte per a les municipals.
LA FRASE
JOAN PIÑOL
PORTAVEU CIU MÓRA D'EBRE
«No reneguem de la figura de Campos, però és una persona poc negociadora, que vol imposar els seus criteris»
martes, 3 de noviembre de 2009
El Govern estén el pla d’ajuts a la Terra Alta a totes les comarques ebrenques
El Govern estén el pla d’ajuts a la Terra Alta a totes les comarques ebrenques
Els ajuts s’adreçaran als ens locals i a les empreses privades en forma de crèdits tous i subvencions a la inversió
A.C. - 02/11/2009 20:15
La plantilla de Lear Roquetes torna a les mobilitzacions avui al migdia a Tortosa. Foto: Joan Revillas
El Govern de la Generalitat explicà ahir que inclourà totes les comarques ebrenques en el Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal que fins ara beneficiava la Terra Alta, i ampliarà la dotació econòmica del programa. Es tracta d’una de les mesures posades en marxa per potenciar l’activitat econòmica de les Terres de l’Ebre, «afectades per la crisi, especialment després de l’expedient de regulació presentat per Lear», s’afirma.
El pla pretén estimular l’activitat econòmica i empresarial gràcies el suport del teixit productiu i la producció local, avançar el calendari per a la millora d’algunes de les infraestructures programades, i afavorir la permanència de la població al territori.
Per una banda, els ajuts s’adreçaran als ens locals públics que presentin projectes per a proporcionar al teixit econòmic del territori un suport per al desenvolupament de la seva activitat o els seus projectes de futur. Per altre banda, s’oferiran ajudes per impulsar iniciatives empresarials que generin ocupació i que actuïn com a força motriu del desenvolupament empresarial a la comarca.
El 75 per cent de l’import serà en forma de préstecs amb condicions preferents (crèdits tous al 0 per cent d’interès i cinc anys de carència) i el 25 per cent restant en forma de subvenció a la inversió.
Més de 3 milions a Terra Alta
Fins ara, el Govern ha concedit a iniciatives empresarials de la Terra Alta prop d’1 milió d’euros a fons perdut i 2’4 milions d’euros amb crèdits tous. El 2009 s’han concedit subvencions per valor de 463.832 euros a 11 empreses de la comarca de la Terra Alta i a l’Ajuntament de Gandesa. A més, 15 empreses, 11 de les quals ja han rebut també una subvenció, se’ls ha ofert la possibilitat d’optar a un crèdit amb condicions preferents. El valor dels crèdits és d’1,2 milions d’euros.
Les empreses beneficiàries, afirma el Govern, han permès garantir la continuïtat de 270 llocs de treball i la creació de 63 nous llocs en els propers tres anys. L’any passat, l’Ajuntament de Gandesa i 9 empreses més de la comarca van rebre ajuts per un import de 420.159 euros, als quals es van sumar 1’2 milions d’euros en crèdits tous.
domingo, 1 de noviembre de 2009
Clam popular per un servei ferroviari millor Unes 60 persones participen en un viatge en ferrocarril reivindicatiu entre Tarragona i Móra la Nova 18/10/09 02:00 - TARRAGONA / MÓRA LA NOVA - A. PORTA A Riudecanyes, també. Les estacions de Riudecanyes i Pradell van ser les escollides per dur a terme les petites accions de denúncia durant el viatge de tornada. Tot i que amb els escassos minuts que duraven les parades només hi havia temps de desplegar la pancarta, era una acció suficient perquè els passatgers es fixessin en l'estat de deteriorament en que es troben algunes estacions. Foto: MARTA MARTÍNEZ M. MARTÍNEZ M. MARTÍNEZ M. MARTÍNEZ. 1 2 3 4 Notícies de ... Móra la Nova Tarragona Móra d'Ebre Montblanc Tortosa Reus Flix Riudecanyes l viatge del Catalunya Exprés que cada dissabte surt de Barcelona a les nou del matí amb destinació a Saragossa, ahir no va ser un desplaçament qualsevol. Pels volts d'un quart d'onze del matí, alguns passatgers esperaven aquest tren a l'estació de Tarragona, i entre ells, membres de la Plataforma per la Defensa d'un Ferrocarril Públic i de Qualitat al Camp de Tarragona (PDF.Camp), es preparaven per al viatge reivindicatiu que havien organitzat i al qual, finalment, es van afegir una seixantena de persones. L'objectiu no era cap altre que denunciar, durant el trajecte entre Tarragona i Móra la Nova, l'estat de deteriorament d'algunes de les estacions de la Ribera d'Ebre i el Priorat i, a la vegada, reclamar un millor servei ferroviari al Camp de Tarragona. La reivindicació va sorprendre la majoria de passatgers del tren. Per a ells, era un viatge més, ja que acostumen a fer sovint el mateix recorregut, i per això, molts van estar d'acord amb la protesta, perquè viuen en primera persona algunes de les deficiències de la xarxa ferroviària. «Em sembla una bona iniciativa, sóc usuari d'aquesta línia i la majoria de vegades el tren arriba tard», va comentar Carlos Oriol, veí de Móra d'Ebre. A l'incompliment d'horaris cal afegir-hi la baixa freqüència de trens. «Hi ha vegades que no pots seure, haurien de posar-hi més vagons o trens més sovint», es queixava un dels usuaris habituals. Triplicar serveis Precisament, aquest era un dels punts de la reivindicació. «S'hauria de triplicar el servei de trens de mitja distància fins a Flix i Montblanc, així com de duplicar els trens que van fins a Tortosa», va explicar Joan Ramon Ferrandis, portaveu de la plataforma. Ferrandis va assegurar que, segons els estudis de la plataforma, si es milloressin els serveis, es multiplicarien els usuaris. Però la millora també ha de tenir en compte l'estat de les estacions, que era la reivindicació més destacada d'ahir. «Que s'hagi reduït el nombre de treballadors a les estacions és una amenaça al servei», va afirmar Ferrandis, i va puntualitzar: «Hi ha estacions on no hi ha serveis de cap mena, ni sala d'espera ni informació». Ferrandis va posar com a exemple l'estació de Reus, que està tancada durant la nit, i la d'Ascó, que no presta cap servei. «Móra és la pròxima que pot caure», va manifestar. Per concloure, Ferrandis va demanar inversions proporcionals: «És paradoxal la convivència de l'opulència de l'estació del Camp de Tarragona i la precarietat de la línia convencional.»
Clam popular per un servei ferroviari millor
Unes 60 persones participen en un viatge en ferrocarril reivindicatiu entre Tarragona i Móra la Nova
La reivindicació va sorprendre la majoria de passatgers del tren. Per a ells, era un viatge més, ja que acostumen a fer sovint el mateix recorregut, i per això, molts van estar d'acord amb la protesta, perquè viuen en primera persona algunes de les deficiències de la xarxa ferroviària. «Em sembla una bona iniciativa, sóc usuari d'aquesta línia i la majoria de vegades el tren arriba tard», va comentar Carlos Oriol, veí de Móra d'Ebre. A l'incompliment d'horaris cal afegir-hi la baixa freqüència de trens. «Hi ha vegades que no pots seure, haurien de posar-hi més vagons o trens més sovint», es queixava un dels usuaris habituals.
Triplicar serveis
Precisament, aquest era un dels punts de la reivindicació. «S'hauria de triplicar el servei de trens de mitja distància fins a Flix i Montblanc, així com de duplicar els trens que van fins a Tortosa», va explicar Joan Ramon Ferrandis, portaveu de la plataforma. Ferrandis va assegurar que, segons els estudis de la plataforma, si es milloressin els serveis, es multiplicarien els usuaris.
Però la millora també ha de tenir en compte l'estat de les estacions, que era la reivindicació més destacada d'ahir. «Que s'hagi reduït el nombre de treballadors a les estacions és una amenaça al servei», va afirmar Ferrandis, i va puntualitzar: «Hi ha estacions on no hi ha serveis de cap mena, ni sala d'espera ni informació». Ferrandis va posar com a exemple l'estació de Reus, que està tancada durant la nit, i la d'Ascó, que no presta cap servei. «Móra és la pròxima que pot caure», va manifestar. Per concloure, Ferrandis va demanar inversions proporcionals: «És paradoxal la convivència de l'opulència de l'estació del Camp de Tarragona i la precarietat de la línia convencional.»
Medi Ambient inicia una prova pilot per eradicar el silur de l’Ebre
Medi Ambient inicia una prova pilot per eradicar el silur de l’Ebre
Durant els primers quinze dies s’han capturat 74 silurs, que s’han congelat per enviar-los a Romania per fabricar pinsos. En total es construiran 100 anses que es col·locaran a tot el tram català del riu
JOAN JOSEP CAROT/VÍDEO: ACN - 24/10/2009 18:50
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha iniciat una prova pilot per al control i eradicació d’espècies exòtiques al riu Ebre al seu pas per Catalunya. Els peixos depredadors que es pretenen exterminar són el silur, la lluciperca, el lluci, la perca americana i el peix gat.
Aquesta prova pilot s’emmarca dins del pla de control i eradicació d’espècies exòtiques al riu Ebre que va aprovar el passat 30 de juny el Consell de Pesca Continental de Catalunya, integrat per representants de l’Administració, de societats de pescadors, de les universitats i d’associacions relacionades amb la defensa de la natura, i que es preveu executar en dues fases
L’objectiu és salvaguardar les espècies piscícoles autòctones les poblacions de les quals han disminuït d’una manera notable en les darreres dècades a conseqüència de la introducció d’espècies exòtiques depredadores que han alterat fortament l’equilibri de l’ecosistema fluvial. «Aquesta pla recull l’esperit de conservació de la biodiversitat de la Llei d’ordenació sostenible de la pesca continental, que actualment debat el Parlament de Catalunya, i pretén poder conservar i fomentar les poblacions d’espècies autòctones», va explicar ahir a Amposta la directora general del Medi Natural del Departament de Medi Ambient, Núria Buenaventura,en l’acte de presentació de la prova pilot.
La primera fase de la prova pilot es va iniciar a primers d’octubre i acabarà el 31 de desembre. L’Àrea de Pesca Continental de Medi Ambient coordina els treballs de captura que realitzen un grup de pescadors experts romanesos de la conca i el delta del Danubi, amb els quals s’ha signat un conveni de col·laboració. Aquest grup d’experts té previst construir artesanalment un centenar de nanses (una espècie d’art pesca de malla en forma cònica a l’interior de la qual n’hi ha una altra en forma d’embut on el peix queda atrapat) que es col·locaran al riu Ebre, en tot el tram català, per capturar les espècies depredadores al·lòctones. Els pescadors romanesos congelen els peixos exòtics capturats i els exporten a Romania on es destinen a la fabricació de pinsos. Les espècies autòctones atrapades dins les nanses són alliberades.
Durant els primers quinze dies de la prova pilot i amb només 15 nanses col·locades en un tram de riu comprés entre Amposta i Tortosa s’han capturat un total de 327 peixos al·lòctons, xifra que constata la important alteració que registra actualment l’ecosistema fluvial de l’Ebre. Dels 327 peixos capturats, 74 eren silurs, dels quals 26 eren superiors al metre de llargària; 90, rutils; 34, lluciperques; 27, peix gat; 9, perques americanes.
La tasca dels pescadors romanesos es complementarà amb informes que hauran de xifrar la quantitat d’exemplars capturades de cada espècies i les mides dels animals dels trams on es desenvolupa aquesta prova. Una comissió de seguiment integrada per membres del Consell de Pesca de Catalunya, entre d’altres, haurà de valorar els resultats de les prova pilot i la possibilitat d’ampliar-la.
La segona fase del pla de control i eradicació d’espècies exòtiques incidirà en l’eliminació dels exemplars capturats en la realització de concurs de pesca organitzats per la Federació catalana de Pesca i Càsting. Segons Medi Ambient, aquests concursos de pesca fluvial seran «un punt de control i eradicació d’aquests peixos on la federació serà l’encarregada d’emmagatzemar i transportar als diferents punts d’eliminació els exemplars capturats». En aquesta segona fase s’apunta la possibilitat que s’incorporin les societats de pescadors.
Milers de persones rebutgen a Tortosa el tancament de Lear
Milers de persones rebutgen a Tortosa el tancament de Lear i reclamen llocs de treball a les Terres de l'Ebre
Sota el lema: 'Volem indústria, volem treball. No als tancaments', unes 16.000 persones segons la Policia Local i més de 20.000 segons els sindicats s'han manifestat pels carrers de la capital del Baix Ebre per rebutjar el tancament de la planta de Lear a Roquetes
Èxit rotund de participació en la manifestació convocada aquest dissabte a Tortosa per reclamar un pla de reindustrialització a les Terres de l'Ebre. Sota el lema: 'Volem indústria, volem treball. No als tancaments', unes 16.000 persones segons la Policia Local i més de 20.000 segons els sindicats s'han manifestat pels carrers de la capital del Baix Ebre per rebutjar el tancament de la planta de Lear a Roquetes (Baix Ebre), i demanar a les Administracions que treballin per generar i crear llocs de treball a les comarques de l'Ebre. Les mobilitzacions continuaran la setmana vinent durant les negociacions per l'ERO de Lear i arribaran fins a la plaça Sant Jaume de Barcelona el pròxim 11 de novembre.
miércoles, 28 de octubre de 2009
Vandellós rechaza el cementerio nuclear
Vandellòs reafirma con otra moción su rechazo al cementerio nuclear
La junta de gobierno de esta tarde aprobará otro escrito para reafirmar su postura, que ya pasó por pleno el 28 de abril de 2006
JORDI CABRÉ-ANDREU CARALT - 27/10/2009 20:36
El almacén tendría unas dimensiones de 283x78 metros y ocuparía 13 de las 20 hectáreas del polígono. - DT
El equipo de gobierno de Vandellòs i l’Hospitalet está muy molesto al entrar nuevamente en las quinielas para ser futura sede del Almacén Temporal Centralizado (ATC), conocido también como cementerio nuclear. Esta instalación, promovida por el Gobierno y técnicamente ideada por Enresa (Empresa Nacional de Residuos Nucleares), debe albergar los desechos de alta actividad de todas las centrales españolas además de los que están ‘en alquiler’ en Fracia (pertenecientes a Vandellòs I) y que ascienden a 13 metros cúbicos de alta actividad y 665m3 de media actividad.
En una informació publicada en El País de la edición de ayer colocaba nuevamente a Vandellòs y Tivissa (como una sede compartida) y Ascó en la lista de candidaturas para albergar esta instalación de 13 hectáreas que se completaría con otras siete de un polígono tecnológico y cuyos beneficios a corto plazo podrían suponer ingresos de 12 millones de euros anuales en los primeros años.
Negaciones categóricas
El alcalde de Vandellòs, Josep Castellnou, explicaba ayer que «es rotundamente falso que estemos interesados en albergar el ATC. En abril de 2006 votamos una moción de rechazo a esta instalación y no hemos cambiado de postura desde entonces». Además, hoy en la Junta de Gobierno Local, los concejales aprobarán otra moción respaldando la que se votó en el plenario del 28 de abril de 2006.
Aunque técnicamente se haya insinuado desde diferentes sectores –políticos y técnicos– que el emplazamiento de Vandellòs I sería el ideal para albergar el ATC, desde el Ayuntamiento de Vandellòs se razona de otra forma: el ‘peaje’ nuclear de la localidad se paga con creces con una central operativa y otra que está en proceso de desmantelación y que actualmente alberga un centro tecnológico puntero. Por tanto, el ATC no es un proyecto que interese en la zona.
Por su parte, los ayuntamientos de Ascó y Tivissa negaron también ayer de manera categórica cualquier contacto con Enresa o el Ministerio de Industria para postularse como candidato a albergar el ATC.
El alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, recordó que, meses atrás, el consistorio aprobó una moción por unanimidad contraria al ATC en el municipio, «ningún miembro del equipo de gobierno ni yo como alcalde hemos mantenido contacto alguno con Enresa ni el Ministerio de Industria. Pongo la mano en el fuego», sentenció Jardí.
Por su parte, fuentes del Ayuntamiento de Ascó reiteraron que el municipio «no es candidato» a acoger el ATC y que no se han producido contactos con Industria. Apuntaron, además, que la Asociación de Municipios en Áreas Nucleares (AMAC), de la cual forman parte, decidió el pasado mes de julio en asamblea general no presentar ningún candidato.
A su juicio, a fecha de hoy se desconoce cómo será el proyecto, cómo se va a organizar el seguimiento de su construcción, cómo se organizará su seguridad y la protección de las personas y cuál va a ser el efecto económico sobre la zona de influencia ya que no existe, aseguran, el compromiso de que el parque tecnológico y el parque empresarial adjunto vayan a situarse en el mismo emplazamiento que el almacén de residuos.
martes, 27 de octubre de 2009
El cementerio nuclear
Cinco pueblos toman posiciones para albergar el almacén nuclear
Ascó, Vandellòs y Tivissa (Tarragona), Yebra (Guadalajara) y Merindad de Cuesta-Urria (Burgos), posibles emplazamientos para los residuos radiactivos
RAFAEL MÉNDEZ - Madrid - 27/10/2009
El Ejecutivo maneja actualmente cinco pueblos para albergar el almacén nuclear con los residuos radiactivos. Se trata de Ascó, Vandellòs y Tivissa en Tarragona, Yebra (Guadalajara) y Merindad de Cuesta-Urria (Burgos), próximos a nucleares, según fuentes conocedoras de la negociación. Oficialmente, el Ministerio de Industria, la Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa) y los ayuntamientos niegan las conversaciones y afirman que sólo comenzarán cuando se pidan candidatos, algo previsto para noviembre.
El Gobierno planea pedir municipios candidatos antes de final de año
El Gobierno planea pedir entonces candidatos que acojan el Almacén Temporal Centralizado (ATC), con todos los residuos radiactivos. En los últimos meses también hubo momentos en los que la publicación parecía inminente y acabó frustrada. Una comisión interministerial pedirá municipios que aprueben en pleno su candidatura. Oficialmente, los requisitos no son demasiados y casi toda España podría acogerlos: no puede estar en un lugar símico, protegido, inundable y se valorará que tenga tren.
El Gobierno ofrece unos 800 millones de inversión y un parque tecnológico de investigación. Además, sólo en impuestos por los residuos, los pueblos de la zona recibirían hasta 12 millones al año.
La aceptación social será uno de los principales escollos. Por eso, Industria ve lógico que acabe en una zona nuclear. Es probable que durante la tramitación surja algún candidato de una zona no nuclear -"con la crisis hay muchos que ahora se interesan", explica una fuente del sector-.
La Asociación de Municipios en Áreas con Centrales Nucleares (Amac) lleva tres años trabajando en las zonas que están dispuestas a aceptar el almacén para explicar qué supone y qué ventajas tendría. Vecinos de las comarcas de Ascó, Vandellòs y Zorita han viajado al almacén nuclear holandés que Enresa utiliza como referencia. El gerente de Amac, Mariano Vila, explica que "si se cumplen ciertas condiciones y el proceso es democrático y participativo, Amac presentará candidatos". En una asamblea en 2008, los municipios acordaron que las candidaturas saldrían de las zonas de Tarragona (Ascó y Vandellòs), Burgos (Garoña) y Guadalajara (Zorita).
Vila se mantiene en el discurso oficial de que no hay candidatos porque no hay ningún proceso de selección, y que se decidirán cuando el Gobierno abra la elección del emplazamiento.
Pero, según ha podido saber este diario, esos aspirantes son cuatro. En Cataluña están Ascó (1.600 habitantes y dos reactores nucleares) y Tivissa (1.800 habitantes, junto a Vandellòs, aunque su interés parece haber decrecido). Ambos están gobernados por CiU. El alcalde de Ascó, Rafael Vidal, asegura que no hay nada decidido actualmente y que cuando "se abra el proceso de selección, Amac decidirá si presenta candidatos".
El Gobierno considera que Cataluña es el lugar ideal, la zona con más nucleares y en la que el ATC puede suscitar menos rechazo. José Montilla y Artur Mas han sido informados de las intenciones de estos alcaldes y han bendecido su apuesta. Tras recibir la noticia, Montilla mandó a su delegado en Tarragona, Xavier Sabaté, a pedir el almacén. Sabaté explicó a este diario que apoyaba para la zona un ATC, pero sólo "con residuos de las centrales catalanas". Montilla inició este proceso como ministro de Industria.
El problema es que ICV, socio del PSC en la Generalitat, ha hecho saber que la instalación del cementerio sería motivo de fractura en el Gobierno. A un año de las elecciones autonómicas catalanas, el PSC teme que la selección del emplazamiento ofrezcan imagen de desunión en el tripartito. Aunque CiU no se opone a la construcción, sí aprovecharía para destacar que los socialistas piden una cosa y ERC e ICV, otra.
Pero al Gobierno se le acaba el plazo. Ha demorado la convocatoria del almacén pero le queda poco margen. El cierre de Garoña, en 2013, y la próxima saturación de la piscina de combustible de Ascó obligan a dar una salida a los residuos. Zorita y Trillo ya tienen un almacén de residuos en superficie. Además, en 2011 deben volver los 13 metros cúbicos de residuos de alta actividad y 665 de media actividad de Vandellòs I enviados a Francia en 1989. El contrato con Francia establece que a partir de esa fecha España pagará 49.545,17 euros por día de retraso (más la inflación). La cantidad no es mayor que lo que se ha pagado hasta la fecha, pero Francia ha pedido garantías de que España se hará cargo de estos desechos.
Hay más opciones, como Yebra (585 habitantes, próximo a la nuclear de Zorita) y Merindad de Cuesta-Urria (463 habitantes, junto a Garoña). En el primer caso, el alcalde, Pedro Sánchez, del PP, ha invitado incluso a la federación de mujeres del pueblo a Holanda a ver el almacén nuclear y tiene un apoyo notable. En noviembre pasado, en el bar del pueblo, defendía las bondades de un ATC, pero ante este periodista se atenía al discurso oficial: "No tengo por qué oponerme ni ofrecerme. No hay ningún proceso de selección, así que no me pronuncio".
El problema en Guadalajara es el presidente autonómico, José María Barreda, del PSOE, que considera que la provincia "ya ha pagado su peaje" al tener dos nucleares. La secretaria general del PP, Dolores de Cospedal, ha hecho saber que si es una decisión municipal no se opondrá.
En Merindad de Cuesta-Urria, el alcalde, Alfredo Beltrán Gómez, del PP, gobierna con una amplísima mayoría (seis concejales por uno del PSOE). La Junta de Castilla y León, también del PP, afirmó que colaboraría en la búsqueda de lugar. El 17 de mayo de 2006, el director general de Industria, Manuel Ordóñez, señaló que la comunidad estaba "interesada en plantear o establecer conversaciones" sobre el ATC. Durante el debate sobre si el Gobierno cerraría Garoña, la Junta apostó por la continuidad de la central, pidió nuevos reactores y no le costó apoyos. La pega en este caso es que Merindad está a pocos kilómetros del País Vasco. El PNV -sostén de Zapatero en el Congreso- se opondría. La sombra de ETA, que ya obligó a parar la construcción de la nuclear de Lemóniz en los ochenta, no ayuda.
Por si el proceso fracasa, no se descarta la aparición de un candidato en la sombra, Vandellòs, aunque Mariano Vila dice que este Ayuntamiento "nunca será candidato de Amac". Si no hay emplazamiento, los residuos de Francia tienen que volver y lo harían a Vandellòs. Habría que construir un almacén individual, pero más complejo que los que tienen Zorita y Trillo, que son sólo contenedores de las barras de uranio gastado. Los residuos de Francia están vitrificados y sería necesaria una "celda caliente", un lugar donde manipular los residuos. Y una vez construido ese almacén, sería cuestión de tiempo que acabaran allí los residuos de Vandellòs II y de Ascó y por la vía de los hechos se iría conformando un único almacén, según fuentes del sector.
El alcalde de Vandellòs, José Castelnou (CiU) niega que en este momento aspire al almacén: "En principio no somos candidatos. El Ayuntamiento se pronunció en contra. No sé si han cambiado las condiciones, pero no se ha hablado nada de eso". Sí admite que reúne las condiciones técnicas, porque Enresa ya desmanteló una nuclear. El alcalde afirma que "a nivel técnico sí que se ha hablado de que Vandellòs era un buen emplazamiento".
El Pais, hoy
El Pais, hoy
sábado, 17 de octubre de 2009
Un campo de minas bajo el polígono
Un campo de minas bajo el polígono
Les Camposines tiene en su subsuelo miles de bombas de la batalla del Ebro
FERRAN BALSELLS - Tarragona - 17/10/2009
13 votos
Les Camposines, partida perteneciente a La Fatarella (Terra Alta), es un campo sembrado de bombas. "A veces te asusta alguna explosión, pero durante la guerra fue peor", comenta Ramon Puig, de 71 años y payés de una masía cercana a un llano que contiene más de 400 bombas de aviación y obuses de artillería lanzados en la batalla del Ebro. La mayoría están sin explotar a menos de dos metros bajo tierra y conforman una zona minada por bombas españolas, italianas y alemanas.
Los estallidos que sobresaltan a Puig de vez en cuando son de bombas que, 71 años después, son explosionadas de forma controlada. Un consorcio integrado por el Instituto Catalán del Suelo (Incasol) y ocho ayuntamientos de la zona desminan el terreno para construir en él un polígono industrial. Se levantará en 50 hectáreas que concentraron el pulso definitivo entre nacionales y republicanos.
La Generalitat considera esta área, enclavada entre Gandesa y Móra d'Ebre, zona económica estratégica. En el verano de 1938 también era estratégica: era un nudo de carreteras que permitió la penetración del ejército del Ebro, fue su cordón umbilical y después facilitó su retirada. De ahí su importancia; de ahí que, como Gandesa y Corbera d'Ebre, Les Camposines fuera machacada por la aviación y la artillería, fundamentalmente franquistas.
La loma desde la que se dirigen los trabajos de desminado fue blanco de las ofensivas franquistas, empeñadas en retornar a los republicanos a la ribera norte del río, de donde habían partido el 25 de julio de 1938. No hay datos sobre los proyectiles republicanos, pero sólo el bando insurgente se calcula que lanzó en la zona 5.000 bombas por hectárea.
Raphaello Navarra, supervisor de los trabajos de limpieza de proyectiles que el consorcio adjudicó por 300.000 euros a la compañía francesa Eolia, repasa una mancha compacta de lunares rojos dispuestos sobre el plano: es el mapa de los proyectiles ocultos trazado por sondas magnéticas. Un equipo de siete especialistas los busca sobre el terreno. La mayoría son ex militares franceses con experiencia en desactivación de minas en Vietnam, Camboya y Bosnia. "Para ellos es un trabajo sencillo", señala Navarra, aunque requiere precisión. El proceso es manual, a lo sumo una excavadora ahonda medio metro sin acercarse al proyectil. Si la bomba sigue activa, los especialistas en explosivos de los Mossos y de la Guardia Civil explosionan el artefacto de forma controlada.
"Es una labor de alto riesgo", apunta el director del proyecto y coordinador de seguridad, Francesc Xavier Vilaró. Lo saben los habitantes de la zona, que en la inmediata posguerra recolectaron metralla y desmontaron todo tipo de proyectiles sin explotar para malvender los metales resultantes, con lo que combatían las penurias posbélicas. La mayor parte de los pueblos de la Terra Alta pagaron un caro tributo por este trabajo: muchas personas murieron intentando desactivar proyectiles y otros lo hicieron cuando, realizando sus labores agrícolas, tropezaban con un proyectil activo que explotaba a su paso.
Los estragos de la batalla no concluirán con la retirada las bombas. "Probablemente entonces empecemos a localizar cadáveres", señala un portavoz del Incasol. El Consorcio de la Batalla del Ebro gestionará su entierro en el cercano Memorial de les Camposines, un monumento osario que acoge los restos de los soldados no identificados que murieron en la batalla más sangrienta de la Guerra Civil.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
