Els ajuntaments d'Ascó i Vinebre ofereixen als veïns la possibilitat de fer-se proves radiològiques
Els ajuntaments riberencs de Vinebre i Ascó han decidit oferir als ciutadans dels seus municipis la possibilitat de sotmetre's a les proves de medició radiològica per descartar qualsevol tipus de contaminació a causa de la fuita ocorreguda a la central nuclear d'Ascó. Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre, ha explicat a l'ACN que es va proposar aquesta iniciativa a l'empresa titular de la planta atòmica, que es va oferir a fer aquestes proves als veïns 'sense cap impediment'. Les medicions es duran a terme en breu, un cop finalitzi el termini que els ajuntaments han donat als veïns per inscriure's a fi de sotmetre's a les esmentades proves, que es faran a la mateixa central.
miércoles, 21 de mayo de 2008
Móra la Nova resol l'electrificació del polígon supramunicipal del Molló
Una empresa privada que s'instal·larà a Móra la Nova finançarà el cost dels transformadors que han de permetre electrificar diversos polígons
Fa més de dos anys que l'Ajuntament de Móra la Nova reclama a Fecsa-Endesa unes condicions econòmiques assumibles per poder electrificar el futur polígon supramunicipal del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, i les noves demandes de les empreses que es volen ubicar al polígon Aubals, situat entre Móra la Nova i Garcia.
El principal obstacle, explicava ahir al Diari l'alcalde de Móra la Nova i president del Consorci del Molló, Joan Sabanza, era qui havia d'assumir l'altíssim cost dels transformadors elèctrics per subministrar energia a mitja tensió a les empreses. Uns transformadors que s'han d'instal·lar a la subestació elèctrica que Endesa, Red Eléctrica Española i la societat eòlica Berta estan construint a Garcia.
Sabanza apunta que l'elèctrica no té l'obligació de costejar una inversió d'aquestes característiques: «diuen que per a aquests usos i segons la normativa actual s'ha de col·locar un transformador de 60 MW de potència mínima i que no ells no el poden costejar sense tenir la certesa que existeixi una demanda important de compradors».
El cost del transformador és de 4,7 milions d'euros, una xifra que hauria d'assumir fonamentalment l'Incasol, promotor del Molló, «però si això hagués estat així», assegura l'alcalde, «segurament el pagament del transformador hauria repercutit negativament en la venta de les parcel·les del polígon», sentencia.
A disposició dels clients
Finalment i després de moltes negociacions, «l'Incasol ens va demanar si els podíem ajudar», recorda Sabanza, una empresa privada dedicada al sector de les energies renovables que s'instal·larà al polígon Aubals costejarà el transformador. «Ells han sol·licitat 12 MW de potència per treballar», explica Sabanza, «la resta de potència està a disposició de l'Incasol, que també tramita la construcció del polígon de les Camposines i d'altres clients interessats». L'Incasol hauria demanat 9,8 MW de potència per electrificar el polígon del Molló.
Així, durant els propers 10 anys i segons l'acord assolit entre les parts, els clients que progressivament es connectin a la subestació pagaran a Fecsa-Endesa el cost de la seva connexió, i l'elèctrica retornarà els diners a l'empresa que ara costejarà tota la inversió.
Sabanza s'ha mostrat molt satisfet per haver trobat una solució definitiva «a un problema que posava seriosament en entredit les inversions industrials al nostre territori».
Pel que fa a la nova empresa que s'ubicarà a Aubals, l'alcalde ha manifestat que es tracta d'una inversió important que generarà 22 llocs de treball.
Diari de Tarragona, d'avui
Una empresa privada que s'instal·larà a Móra la Nova finançarà el cost dels transformadors que han de permetre electrificar diversos polígons
Fa més de dos anys que l'Ajuntament de Móra la Nova reclama a Fecsa-Endesa unes condicions econòmiques assumibles per poder electrificar el futur polígon supramunicipal del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, i les noves demandes de les empreses que es volen ubicar al polígon Aubals, situat entre Móra la Nova i Garcia.
El principal obstacle, explicava ahir al Diari l'alcalde de Móra la Nova i president del Consorci del Molló, Joan Sabanza, era qui havia d'assumir l'altíssim cost dels transformadors elèctrics per subministrar energia a mitja tensió a les empreses. Uns transformadors que s'han d'instal·lar a la subestació elèctrica que Endesa, Red Eléctrica Española i la societat eòlica Berta estan construint a Garcia.
Sabanza apunta que l'elèctrica no té l'obligació de costejar una inversió d'aquestes característiques: «diuen que per a aquests usos i segons la normativa actual s'ha de col·locar un transformador de 60 MW de potència mínima i que no ells no el poden costejar sense tenir la certesa que existeixi una demanda important de compradors».
El cost del transformador és de 4,7 milions d'euros, una xifra que hauria d'assumir fonamentalment l'Incasol, promotor del Molló, «però si això hagués estat així», assegura l'alcalde, «segurament el pagament del transformador hauria repercutit negativament en la venta de les parcel·les del polígon», sentencia.
A disposició dels clients
Finalment i després de moltes negociacions, «l'Incasol ens va demanar si els podíem ajudar», recorda Sabanza, una empresa privada dedicada al sector de les energies renovables que s'instal·larà al polígon Aubals costejarà el transformador. «Ells han sol·licitat 12 MW de potència per treballar», explica Sabanza, «la resta de potència està a disposició de l'Incasol, que també tramita la construcció del polígon de les Camposines i d'altres clients interessats». L'Incasol hauria demanat 9,8 MW de potència per electrificar el polígon del Molló.
Així, durant els propers 10 anys i segons l'acord assolit entre les parts, els clients que progressivament es connectin a la subestació pagaran a Fecsa-Endesa el cost de la seva connexió, i l'elèctrica retornarà els diners a l'empresa que ara costejarà tota la inversió.
Sabanza s'ha mostrat molt satisfet per haver trobat una solució definitiva «a un problema que posava seriosament en entredit les inversions industrials al nostre territori».
Pel que fa a la nova empresa que s'ubicarà a Aubals, l'alcalde ha manifestat que es tracta d'una inversió important que generarà 22 llocs de treball.
Diari de Tarragona, d'avui
lunes, 19 de mayo de 2008
La divulgación del informe del CSN molesta a la nuclear de Ascó
FERRAN GERHARD
ASCÓ
La propiedad de la central nuclear Ascó 1 ha mostrado su malestar por la divulgación del informe del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) sobre la fuga radiactiva de noviembre del 2007, que no trascendió hasta el pasado mes de abril. "Lo lógico hubiera sido que nos remitieran el documento antes de divulgarlo para poder conocerlo y aportar nuestras argumentaciones", han afirmado fuentes de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV).
Paralelamente, los grupos ecologistas Greenpeace, Gepec y Ecologistes en Acció de Catalunya (EAC) coinciden en asegurar que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) actuó con "pasividad" y reclaman que realice una autocrítica y que introduzca mejoras en la gestión de este tipo de incidentes.
Carlos Bravo, de Greenpeace, teme que si el CSN no modifica su forma de funcionar "volverán a producirse sucesos lamentables". Bravo cree que el consejo confió en exceso en las informaciones de la asociación titular de la planta y que esta confianza facilitó que el escape no se conociera hasta cuatro meses después. Para Greenpeace, el papel del inspector residente en la central y que depende del CSN, "fue pasivo" y por eso ha pedido explicaciones al organismo de control.
Eloi Nolla, de EAC, argumenta que "el comportamiento del CSN se ha caracterizado por una gran ingenuidad" y lamenta que en principio diera crédito a la central. EAC ha pedido entrevistarse con la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten. Jaume Morrón, también de EAC, reconoce que "el hecho de que el CSN hiciera público el informe de respuesta a los requerimientos de Greenpeace y del Defensor del Pueblo es una demostración de transparencia y positiva". Los expertos de la Unión Europea que visitaron la nuclear el 4 de abril avalaron la actuación del CSN y su investigación.
El Periódico de Catalunya, hoy
FERRAN GERHARD
ASCÓ
La propiedad de la central nuclear Ascó 1 ha mostrado su malestar por la divulgación del informe del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) sobre la fuga radiactiva de noviembre del 2007, que no trascendió hasta el pasado mes de abril. "Lo lógico hubiera sido que nos remitieran el documento antes de divulgarlo para poder conocerlo y aportar nuestras argumentaciones", han afirmado fuentes de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV).
Paralelamente, los grupos ecologistas Greenpeace, Gepec y Ecologistes en Acció de Catalunya (EAC) coinciden en asegurar que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) actuó con "pasividad" y reclaman que realice una autocrítica y que introduzca mejoras en la gestión de este tipo de incidentes.
Carlos Bravo, de Greenpeace, teme que si el CSN no modifica su forma de funcionar "volverán a producirse sucesos lamentables". Bravo cree que el consejo confió en exceso en las informaciones de la asociación titular de la planta y que esta confianza facilitó que el escape no se conociera hasta cuatro meses después. Para Greenpeace, el papel del inspector residente en la central y que depende del CSN, "fue pasivo" y por eso ha pedido explicaciones al organismo de control.
Eloi Nolla, de EAC, argumenta que "el comportamiento del CSN se ha caracterizado por una gran ingenuidad" y lamenta que en principio diera crédito a la central. EAC ha pedido entrevistarse con la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten. Jaume Morrón, también de EAC, reconoce que "el hecho de que el CSN hiciera público el informe de respuesta a los requerimientos de Greenpeace y del Defensor del Pueblo es una demostración de transparencia y positiva". Los expertos de la Unión Europea que visitaron la nuclear el 4 de abril avalaron la actuación del CSN y su investigación.
El Periódico de Catalunya, hoy
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
