La segona edició de l'Ebrebloc analitzarà l'ús dels blocs en l'educació i entre la classe política
Els blocaires ebrencs tenen una cita aquest divendres i dissabte, 1 i 2 de febrer, a les biblioteques de Tortosa i Roquetes per celebrar la segona edició de l'Ebrebloc. Després de l'èxit assolit l'any passat, l'organització ha decidit enguany ampliar la jornada a dos dies per encabir un extens programa d'activitats on s'inclouen dues taules rodones dedicades a l'ús dels blocs com a eines educatives, i a les relacions entre la classe política i la blocosfera. La jornada també permetrà donar a conèixer la recent creada associació de Blocaires Ebrencs, que s'ha constituït en un moment en què les Terres de l'Ebre han gairebé triplicat el nombre de blocs en un any. Actualment, hi ha més de 270 blocs a l'anomenada ebresfera.
jueves, 31 de enero de 2008
jueves, 24 de enero de 2008
NOTICIAS
'La gestió actual de la sequera retorna la pressió sobre el riu Ebre'
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va denunciar ahir les contradiccions en què, al seu parer, està caient el Govern català en la gestió de l'actual episodi de sequera. Segons el moviment social, s'està creant un clima d'opinió que afavoreix de nou la pressió sobre el riu Ebre i obre la porta als transvasaments.
per m. millan |
Els plans de la Generalitat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona en cas d'un agreujament de la sequera actual han posat de nou en alerta la PDE. A la possibilitat de portar aigua en vaixell des d'una dessaladora d'Almeria o el riu Roine, s'afegeix també la de Tarragona. El Govern ha insistit que es tractaria d'aigua de la xarxa local i no de l'Ebre (a través del Consorci d'Aigües de Tarragona), fet que es posa en dubte des de la Plataforma.
El moviment social denuncia «contradiccions» en les polítiques de l'executiu català en matèria d'aigua. Així, segons el portaveu Manolo Tomàs, mentre el Departament de Medi Ambient fa crides a la moderació en el consum, d'altres conselleries mantenen polítiques contràries a la Nova Cultura de l'Aigua, amb el foment de nous regadius i de l'expansió urbanística. «I mentre demanen als ciutadans que facin un esforç d'estalvi, no es penalitza en cap cas els ajuntaments que en les seves xarxes urbanes deixen perdre fins un 40 per cent de l'aigua».
Per a la PDE, el que cal per fer front als episodis cíclics de sequera que pateix el país són actuacions i polítiques a mitjà i llarg termini, d'acord amb la Nova Cultura de l'Aigua. «Per contra, el que s'està fent ara és fomentar un estat d'opinió i certa angoixa que afavoreix la reobertura de debats com el de la interconnexió de xarxes i de possibles enfrontaments territorials per l'aigua», apuntà Tomàs.
Els representants de la Plataforma van insistir que la construcció de la dessaladora de Cunit afavoreix un futur transvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona, amb la interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i les del Ter-Llobregat.
En aquest sentit, el portaveu Joan Antoni Panisello va recordar als tres partits ara al Govern que el Compromís per l'Ebre, signat l'any 2003, inclou el rebuig a aquesta interconnexió.
La PDE també va refermar la seva convicció que el regadiu Xerta-Sénia, ara ja en construcció, servirà per portar l'aigua de l'Ebre fins al nord de Castelló, almenys fins a Càlig (Baix Maestrat). La portaveu Susanna Abella va recordar que encara no existeix un cens clar de regants i va anunciar noves mobilitzacions contra la infraestructura per a aquest primer trimestre de l'any. A totes aquestes «amenaces», els representants del moviment van afegir encara el pacte de l'aigua d'Aragó i el «macroprojecte» lúdic dels Monegros, que requerirà d'una important dotació d'aigua del riu Ebre.
La PDE també va denunciar que en aquest nou context s'estan deixant «a la deriva» els projectes de protecció del tram final del riu, com ara la definició del cabal mediambiental i, per contra, «se'n recuperen de vells que no contribueixen a la seva conservació». Entre aquests van destacar la construcció de comportes al riu (per evitar l'avanç de la falca salina), de murs a la costa del Delta o d'assuts al llarg del riu, per afavorir la navegació.
Diari de Tarragona
'La gestió actual de la sequera retorna la pressió sobre el riu Ebre'
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va denunciar ahir les contradiccions en què, al seu parer, està caient el Govern català en la gestió de l'actual episodi de sequera. Segons el moviment social, s'està creant un clima d'opinió que afavoreix de nou la pressió sobre el riu Ebre i obre la porta als transvasaments.
per m. millan |
Els plans de la Generalitat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona en cas d'un agreujament de la sequera actual han posat de nou en alerta la PDE. A la possibilitat de portar aigua en vaixell des d'una dessaladora d'Almeria o el riu Roine, s'afegeix també la de Tarragona. El Govern ha insistit que es tractaria d'aigua de la xarxa local i no de l'Ebre (a través del Consorci d'Aigües de Tarragona), fet que es posa en dubte des de la Plataforma.
El moviment social denuncia «contradiccions» en les polítiques de l'executiu català en matèria d'aigua. Així, segons el portaveu Manolo Tomàs, mentre el Departament de Medi Ambient fa crides a la moderació en el consum, d'altres conselleries mantenen polítiques contràries a la Nova Cultura de l'Aigua, amb el foment de nous regadius i de l'expansió urbanística. «I mentre demanen als ciutadans que facin un esforç d'estalvi, no es penalitza en cap cas els ajuntaments que en les seves xarxes urbanes deixen perdre fins un 40 per cent de l'aigua».
Per a la PDE, el que cal per fer front als episodis cíclics de sequera que pateix el país són actuacions i polítiques a mitjà i llarg termini, d'acord amb la Nova Cultura de l'Aigua. «Per contra, el que s'està fent ara és fomentar un estat d'opinió i certa angoixa que afavoreix la reobertura de debats com el de la interconnexió de xarxes i de possibles enfrontaments territorials per l'aigua», apuntà Tomàs.
Els representants de la Plataforma van insistir que la construcció de la dessaladora de Cunit afavoreix un futur transvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona, amb la interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i les del Ter-Llobregat.
En aquest sentit, el portaveu Joan Antoni Panisello va recordar als tres partits ara al Govern que el Compromís per l'Ebre, signat l'any 2003, inclou el rebuig a aquesta interconnexió.
La PDE també va refermar la seva convicció que el regadiu Xerta-Sénia, ara ja en construcció, servirà per portar l'aigua de l'Ebre fins al nord de Castelló, almenys fins a Càlig (Baix Maestrat). La portaveu Susanna Abella va recordar que encara no existeix un cens clar de regants i va anunciar noves mobilitzacions contra la infraestructura per a aquest primer trimestre de l'any. A totes aquestes «amenaces», els representants del moviment van afegir encara el pacte de l'aigua d'Aragó i el «macroprojecte» lúdic dels Monegros, que requerirà d'una important dotació d'aigua del riu Ebre.
La PDE també va denunciar que en aquest nou context s'estan deixant «a la deriva» els projectes de protecció del tram final del riu, com ara la definició del cabal mediambiental i, per contra, «se'n recuperen de vells que no contribueixen a la seva conservació». Entre aquests van destacar la construcció de comportes al riu (per evitar l'avanç de la falca salina), de murs a la costa del Delta o d'assuts al llarg del riu, per afavorir la navegació.
Diari de Tarragona
lunes, 21 de enero de 2008
NOTICIAS
Ascó construirà un complex de piscines d'oci i salut
L'Ajuntament d'Ascó construirà un nou complex de piscines a la zona municipal del poliesportiu a partir d'enguany i fins al 2010. El projecte preveu la remodelació de les actuals piscines exteriors i la construcció d'un nou edifici d'usos lúdics i terapèutics que inclourà piscines cobertes, sales de tractaments i de teràpies que utilitzen l'aigua, bar i restaurant. El pressupost és de 3,8 milions d'euros.
L'Ajuntament d'Ascó aprovarà a principis de febrer el pressupost municipal per al 2008. El document incorporarà una primera partida per a començar les obres del nou complex d'aigües, la inversió més ambiciosa per a aquest mandat del nou equip de govern format per CiU i PSC.
El projecte, explica l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, s'executarà en tres fases. En una primera fase, que ha finalitzar a finals del mes de juny d'enguany, es remodelaran les actuals piscines exteriors. L'actual equipament data de mitjan els anys 80 i ha estat reparat en una ocasió, però durant l'any passat es va posar de manifest de nou la necessitat de remodelar les piscines, ja que perdien molta aigua.
Així doncs, el projecte preveu aprofitar el vas actual per adequar-hi un nova piscina, de menor profunditat i aproximadament 20 metres de llargada per 1o d'amplada. S'arranjarà la petita piscina per als nens i se'n construirà una tercera per a usos terapèutics. «Necessitem obrir les piscines descobertes a l'estiu, així que la remodelació d'aquesta àrea haurà d'estar finalitzada llavors», assegura Vidal.
La segona fase del projecte suposa la desaparició de l'actual immoble, que acull el restaurant, el bar, el local social, els magatzems o les oficines, i la construcció en el seu lloc d'un nou edifici amb aquests mateixos serveis, a més de noves sales de fitness i de tractaments, teràpies i sistemes de relaxació que utilitzen l'aigua. El nou espai eliminarà les actuals barreres arquitectòniques per a les persones discapacitades.
L'alcalde d'Ascó apunta, en aquest punt, que caldrà comptabilitzar la construcció del nou edifici amb el manteniment dels serveis actuals, com el bar, el restaurant o les oficines. Les obres de la segona fase podrien començar a finals de 2008 o a inicis de 2009.
Piscina coberta
La tercera i última fase del complex preveu la construcció d'un segon edifici, ubicat al costat de l'anterior, que acollirà una piscina coberta, fins ara inexistent al municipi, de dimensions similars a la descoberta, i una segona piscina per a usos terapèutics.
El projecte està valorat en 3,8 milions d'euros però Vidal espera optar a subvencions i ajuts d'altres administracions per a poder reduir l'aportació municipal: «si hi podem posar un milió d'euros no en posarem dos», assegura. D'altra banda, encara no s'ha decidit si la gestió de l'equipament s'oferirà o no en concessió, «en tot cas, aquesta instal·lació requereix una gestió professional», ha afegit.
El complex, asseguren des de l'Ajuntament, neix amb voluntat comarcal o, fins i tot, intercomarcal. I és que de la mateixa manera que altres equipaments municipals atrauen usuaris de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, les noves piscines pretenen també atraure usuaris de les tres comarques. La Terra Alta no disposa de cap piscina coberta municipal i a la Ribera d'Ebre només la capital, Móra d'Ebre, disposa d'un equipament de similar filosofia.
Diari de Tarragona, d'avui
Ascó construirà un complex de piscines d'oci i salut
L'Ajuntament d'Ascó construirà un nou complex de piscines a la zona municipal del poliesportiu a partir d'enguany i fins al 2010. El projecte preveu la remodelació de les actuals piscines exteriors i la construcció d'un nou edifici d'usos lúdics i terapèutics que inclourà piscines cobertes, sales de tractaments i de teràpies que utilitzen l'aigua, bar i restaurant. El pressupost és de 3,8 milions d'euros.
L'Ajuntament d'Ascó aprovarà a principis de febrer el pressupost municipal per al 2008. El document incorporarà una primera partida per a començar les obres del nou complex d'aigües, la inversió més ambiciosa per a aquest mandat del nou equip de govern format per CiU i PSC.
El projecte, explica l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, s'executarà en tres fases. En una primera fase, que ha finalitzar a finals del mes de juny d'enguany, es remodelaran les actuals piscines exteriors. L'actual equipament data de mitjan els anys 80 i ha estat reparat en una ocasió, però durant l'any passat es va posar de manifest de nou la necessitat de remodelar les piscines, ja que perdien molta aigua.
Així doncs, el projecte preveu aprofitar el vas actual per adequar-hi un nova piscina, de menor profunditat i aproximadament 20 metres de llargada per 1o d'amplada. S'arranjarà la petita piscina per als nens i se'n construirà una tercera per a usos terapèutics. «Necessitem obrir les piscines descobertes a l'estiu, així que la remodelació d'aquesta àrea haurà d'estar finalitzada llavors», assegura Vidal.
La segona fase del projecte suposa la desaparició de l'actual immoble, que acull el restaurant, el bar, el local social, els magatzems o les oficines, i la construcció en el seu lloc d'un nou edifici amb aquests mateixos serveis, a més de noves sales de fitness i de tractaments, teràpies i sistemes de relaxació que utilitzen l'aigua. El nou espai eliminarà les actuals barreres arquitectòniques per a les persones discapacitades.
L'alcalde d'Ascó apunta, en aquest punt, que caldrà comptabilitzar la construcció del nou edifici amb el manteniment dels serveis actuals, com el bar, el restaurant o les oficines. Les obres de la segona fase podrien començar a finals de 2008 o a inicis de 2009.
Piscina coberta
La tercera i última fase del complex preveu la construcció d'un segon edifici, ubicat al costat de l'anterior, que acollirà una piscina coberta, fins ara inexistent al municipi, de dimensions similars a la descoberta, i una segona piscina per a usos terapèutics.
El projecte està valorat en 3,8 milions d'euros però Vidal espera optar a subvencions i ajuts d'altres administracions per a poder reduir l'aportació municipal: «si hi podem posar un milió d'euros no en posarem dos», assegura. D'altra banda, encara no s'ha decidit si la gestió de l'equipament s'oferirà o no en concessió, «en tot cas, aquesta instal·lació requereix una gestió professional», ha afegit.
El complex, asseguren des de l'Ajuntament, neix amb voluntat comarcal o, fins i tot, intercomarcal. I és que de la mateixa manera que altres equipaments municipals atrauen usuaris de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, les noves piscines pretenen també atraure usuaris de les tres comarques. La Terra Alta no disposa de cap piscina coberta municipal i a la Ribera d'Ebre només la capital, Móra d'Ebre, disposa d'un equipament de similar filosofia.
Diari de Tarragona, d'avui
sábado, 19 de enero de 2008
miércoles, 16 de enero de 2008
El Govern estableix 27 mesures per rellançar la navegabilitat al riu Ebre en els pròxims tres anys
El Govern ha dissenyat un paquet de 27 mesures per rellançar i millorar l'aprofitament turístic de la navegabilitat al riu Ebre. Les propostes, sorgides d'un estudi interdepartamental i coordinat pel delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, es començaran a implantar aquest 2008 i durant els pròxims tres anys. El Govern ha deixat clar que totes les mesures s'han dissenyat tenint en compte la realitat del riu en tots els seus trams. Així, entre altres propostes, hi ha les de dotar de serveis, com amarradors i benzineres, els embarcadors; crear titulacions específiques de patró d'aigües fluvials; o impulsar un pla pilot de foment turístic de navegació entre Xerta i Móra d'Ebre. Les conclusions de l'estudi s'han presentat aquest dimecres en la reunió del consell rector de l'Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), presidit pel conseller de PTOP, Joaquim Nadal.
El Diari de Tarragona, d'avui
El Govern ha dissenyat un paquet de 27 mesures per rellançar i millorar l'aprofitament turístic de la navegabilitat al riu Ebre. Les propostes, sorgides d'un estudi interdepartamental i coordinat pel delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, es començaran a implantar aquest 2008 i durant els pròxims tres anys. El Govern ha deixat clar que totes les mesures s'han dissenyat tenint en compte la realitat del riu en tots els seus trams. Així, entre altres propostes, hi ha les de dotar de serveis, com amarradors i benzineres, els embarcadors; crear titulacions específiques de patró d'aigües fluvials; o impulsar un pla pilot de foment turístic de navegació entre Xerta i Móra d'Ebre. Les conclusions de l'estudi s'han presentat aquest dimecres en la reunió del consell rector de l'Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), presidit pel conseller de PTOP, Joaquim Nadal.
El Diari de Tarragona, d'avui
martes, 15 de enero de 2008
NOTICIAS
Villafranco ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta
La petita pedania situada a tocar de la llacuna de l'Encanyissada ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta. Així ho ha confirmat l'Ajuntament d'Amposta, després de presentar una consulta al Departament de Governació de la Generalitat.
per M.Millan |
Tot i que la major part dels ciutadans es refereix a la pedania com a Poble Nou del Delta, i així a apareix als cartells, senyalitzacions i llibres, fins ara als documents oficials de l'Ajuntament d'Amposta hi constava la denominació de Villafranco del Delta, topònim original del nucli creat fa poc més de 50 anys per l'Instituto de Colonización del règim franquista.
Després de diferents temptatives de canvi, i amb la proposta sobre la taula de realitzar una consulta popular, ara la controvèrsia ha donat un gir inesperat.
L'Ajuntament d'Amposta ha realitzat una consulta al Departament de Governació, el qual dóna ja per oficial la denominació de Poble Nou del Delta. De fet, aquest és el topònim que consta al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, en vigor des del 2003.
Així les coses, l'alcalde, Manel Ferré, dóna l'afer per tancat. «L'únic que queda ara sobre la taula és determinar si s'anomena concretament Poble Nou del Delta o el Poble Nou del Delta», comenta.
La nova presidenta de l'Associació de Veïns del Poble Nou, Anna Graell, desconeixia ahir aquesta nova conjuntura. Partidària de deixar enrera el topònim del dictador, «com la major part de la gent jove del poble», Graell va lamentar la manca d'informació per part del consistori. «Demanaré una reunió amb l'alcalde i, si cal, convocarem una assemblea extraordinària de l'associació de veïns per informar d'aquest canvi», afirmà.
Els grups de l'oposició al consistori, i especialment EA-ERC, han insistit molt en el canvi de la denominació franquista que encara perviu al municipi.
La portaveu republicana, Marta Cid, ha valorat positivament la resolució pel que fa al topònim de Poble Nou, però insta l'equip de govern a liderar també la substitució de «noms de carrers de la ciutat referents al règim, com ara Ruiz de Alda, aplicant tots els mecanismes perquè el procés no sigui una molèstia per als veïns».
Villafranco ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta
La petita pedania situada a tocar de la llacuna de l'Encanyissada ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta. Així ho ha confirmat l'Ajuntament d'Amposta, després de presentar una consulta al Departament de Governació de la Generalitat.
per M.Millan |
Tot i que la major part dels ciutadans es refereix a la pedania com a Poble Nou del Delta, i així a apareix als cartells, senyalitzacions i llibres, fins ara als documents oficials de l'Ajuntament d'Amposta hi constava la denominació de Villafranco del Delta, topònim original del nucli creat fa poc més de 50 anys per l'Instituto de Colonización del règim franquista.
Després de diferents temptatives de canvi, i amb la proposta sobre la taula de realitzar una consulta popular, ara la controvèrsia ha donat un gir inesperat.
L'Ajuntament d'Amposta ha realitzat una consulta al Departament de Governació, el qual dóna ja per oficial la denominació de Poble Nou del Delta. De fet, aquest és el topònim que consta al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, en vigor des del 2003.
Així les coses, l'alcalde, Manel Ferré, dóna l'afer per tancat. «L'únic que queda ara sobre la taula és determinar si s'anomena concretament Poble Nou del Delta o el Poble Nou del Delta», comenta.
La nova presidenta de l'Associació de Veïns del Poble Nou, Anna Graell, desconeixia ahir aquesta nova conjuntura. Partidària de deixar enrera el topònim del dictador, «com la major part de la gent jove del poble», Graell va lamentar la manca d'informació per part del consistori. «Demanaré una reunió amb l'alcalde i, si cal, convocarem una assemblea extraordinària de l'associació de veïns per informar d'aquest canvi», afirmà.
Els grups de l'oposició al consistori, i especialment EA-ERC, han insistit molt en el canvi de la denominació franquista que encara perviu al municipi.
La portaveu republicana, Marta Cid, ha valorat positivament la resolució pel que fa al topònim de Poble Nou, però insta l'equip de govern a liderar també la substitució de «noms de carrers de la ciutat referents al règim, com ara Ruiz de Alda, aplicant tots els mecanismes perquè el procés no sigui una molèstia per als veïns».
lunes, 14 de enero de 2008
viernes, 11 de enero de 2008
Sultans of Swing (Dire Straits)
Dedicada a Lo segón de Cal Teixidó, dels Massos, bon aficionat a la música...
jueves, 10 de enero de 2008
Hotel en Móra d'Ebre
NOTICIAS
La cadena francesa Campanile vol construir un hotel a Móra d'Ebre
El grup hoteler, estès a nou països europeus, està buscant un emplaçament en sòl urbà per aixecar un establiment d'entre 30 i 40 habitacions.
per a. caralt |
El grup francès Louvre Hotels, propietari de la cadena Campanile, ha mostrat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre el seu interès per aixecar a la capital riberenca un hotel de nova planta d'entre 30 i 40 habitacions. L'establiment, segons explicava ahir l'alcalde morenc, Joan Josep Duran, oferiria habitacions dobles a un preu al voltant de 60 euros la nit i inclouria un restaurant.
Tant l'equip de govern (PSC-ERC) com el principal partit de l'oposició (CiU) consideren una necessitat la construcció d'un hotel, seria el primer, a Móra d'Ebre. Així doncs, explica l'equip de govern, ara fa uns mesos es van iniciar un seguit de contactes per atraure inversors. En aquest marc, el govern municipal presentà a la cadena francesa una informe del potencial econòmic de la zona, «els vam dir que l'hotel podria nodrir-se de les persones que treballen al voltant del nostre hospital, la central nuclear d'Ascó, els actuals polígons industrials i el futur polígon de les Camposines, o dels dos circuits de proves», recordava ahir Duran.
La cadena, actualment, està buscant un terreny urbà per poder tirar endavant la inversió. Una de les millors zones on aixecar l'hotel, apunta l'alcalde, es trobaria al costat de la carretera N-420, donada la proximitat dels dos polígons del municipi, els circuits de proves i l'accés al mateix hospital.
Al marge de l'interès manifestat per Campanile, l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha rebut una segona proposta d'uns inversors, el nom del qual no s'ha desvetllat, que voldrien construir un hotel d'entre quatre i cinc estrelles de categoria amb restaurant i una zona SPA. En aquest cas, el projecte, explica l'alcalde, es troba en un fase inicial.
Diari de Tarragona
La cadena francesa Campanile vol construir un hotel a Móra d'Ebre
El grup hoteler, estès a nou països europeus, està buscant un emplaçament en sòl urbà per aixecar un establiment d'entre 30 i 40 habitacions.
per a. caralt |
El grup francès Louvre Hotels, propietari de la cadena Campanile, ha mostrat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre el seu interès per aixecar a la capital riberenca un hotel de nova planta d'entre 30 i 40 habitacions. L'establiment, segons explicava ahir l'alcalde morenc, Joan Josep Duran, oferiria habitacions dobles a un preu al voltant de 60 euros la nit i inclouria un restaurant.
Tant l'equip de govern (PSC-ERC) com el principal partit de l'oposició (CiU) consideren una necessitat la construcció d'un hotel, seria el primer, a Móra d'Ebre. Així doncs, explica l'equip de govern, ara fa uns mesos es van iniciar un seguit de contactes per atraure inversors. En aquest marc, el govern municipal presentà a la cadena francesa una informe del potencial econòmic de la zona, «els vam dir que l'hotel podria nodrir-se de les persones que treballen al voltant del nostre hospital, la central nuclear d'Ascó, els actuals polígons industrials i el futur polígon de les Camposines, o dels dos circuits de proves», recordava ahir Duran.
La cadena, actualment, està buscant un terreny urbà per poder tirar endavant la inversió. Una de les millors zones on aixecar l'hotel, apunta l'alcalde, es trobaria al costat de la carretera N-420, donada la proximitat dels dos polígons del municipi, els circuits de proves i l'accés al mateix hospital.
Al marge de l'interès manifestat per Campanile, l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha rebut una segona proposta d'uns inversors, el nom del qual no s'ha desvetllat, que voldrien construir un hotel d'entre quatre i cinc estrelles de categoria amb restaurant i una zona SPA. En aquest cas, el projecte, explica l'alcalde, es troba en un fase inicial.
Diari de Tarragona
martes, 8 de enero de 2008
La mortalitat a les carreteres
NOTICIAS
La mortalitat a les carreteres
Optimisme moderat entre els responsables dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre. La xifra de víctimes mortals el 2007 en accidents de trànsit (31) ha caigut un 16,2 per cent respecte l'any anterior. És la segona xifra més baixa dels últims vuit anys després de l'assolida l'any 2003 amb 30 morts. L'any 2006 les víctimes van ser 37, el 2005 i 2004, 41 i el 2000, per exemple, un total de 58. «Tot i que l'accidentalitat a les carreteres de l'Ebre segueix sent elevada, les dades de 2007 mostren una reducció molt important, superior a la mitjana catalana», resumia ahir a Tortosa el cap del Servei de Trànsit de Tarragona, Eusebi del Olmo.
La significativa reducció, assegurava Del Olmo, és fruit, en bona part, de la major conscienciació dels conductors «que cada cop més entenen que cal complir la normativa de circulació». A aquest factor cal afegir la posada en funcionament del carnet per punts i l'enduriment del Codi Penal. En aquesta línia, Del Olmo es va mostrar optimista davant el repte marcat per les autoritats europees de reduir en un 50%, de cara 2010, la mortalitat registrada des del 2000. Les Terres de l'Ebre se situen actualment en un 46,5% de reducció.
El 2007 i per comarques, el Baix Ebre, amb quinze víctimes mortals, continua sent la comarca amb major sinistralitat. El Montsià acumula set víctimes mortals; la Terra Alta, cinc morts i, finalment, la Ribera d'Ebre, quatre víctimes més.
Un dels fets diferencials detectats a l'Ebre és que, a diferència de la resta de Catalunya, un 77,5% dels accidents mortals es produeixen en dies feiners (mentre que a la resta del país el percentatge se situa en un 58%).
La N-340, punt negre
La carretera N-340, amb 11 víctimes mortals, és l'eix viari amb major sinistralitat, una tercera part de les víctimes el 2007. De fet, 20 de les 31 víctimes van perdre la vida en aquesta carretera, a la C-12 (cinc morts) i a l'AP-7 (quatre víctimes), els tres principals eixos viaris de les Terres de l'Ebre.
Del Olmo va admetre sense embuts que la via «és totalment deficient, es tracta d'una via de dos carrils que possibilita un major nombre d'avançaments antirreglamentaris, a més de comptar amb ramals d'incorporació que la fan especialment conflictiva i perillosa». El delegat del Govern, Lluís Salvadó, va voler precisar en aquest punt que el volum de trànsit de la N-340 és com a mínim «quatre cops superior» a la C-12.
La mortalitat a les carreteres
Optimisme moderat entre els responsables dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre. La xifra de víctimes mortals el 2007 en accidents de trànsit (31) ha caigut un 16,2 per cent respecte l'any anterior. És la segona xifra més baixa dels últims vuit anys després de l'assolida l'any 2003 amb 30 morts. L'any 2006 les víctimes van ser 37, el 2005 i 2004, 41 i el 2000, per exemple, un total de 58. «Tot i que l'accidentalitat a les carreteres de l'Ebre segueix sent elevada, les dades de 2007 mostren una reducció molt important, superior a la mitjana catalana», resumia ahir a Tortosa el cap del Servei de Trànsit de Tarragona, Eusebi del Olmo.
La significativa reducció, assegurava Del Olmo, és fruit, en bona part, de la major conscienciació dels conductors «que cada cop més entenen que cal complir la normativa de circulació». A aquest factor cal afegir la posada en funcionament del carnet per punts i l'enduriment del Codi Penal. En aquesta línia, Del Olmo es va mostrar optimista davant el repte marcat per les autoritats europees de reduir en un 50%, de cara 2010, la mortalitat registrada des del 2000. Les Terres de l'Ebre se situen actualment en un 46,5% de reducció.
El 2007 i per comarques, el Baix Ebre, amb quinze víctimes mortals, continua sent la comarca amb major sinistralitat. El Montsià acumula set víctimes mortals; la Terra Alta, cinc morts i, finalment, la Ribera d'Ebre, quatre víctimes més.
Un dels fets diferencials detectats a l'Ebre és que, a diferència de la resta de Catalunya, un 77,5% dels accidents mortals es produeixen en dies feiners (mentre que a la resta del país el percentatge se situa en un 58%).
La N-340, punt negre
La carretera N-340, amb 11 víctimes mortals, és l'eix viari amb major sinistralitat, una tercera part de les víctimes el 2007. De fet, 20 de les 31 víctimes van perdre la vida en aquesta carretera, a la C-12 (cinc morts) i a l'AP-7 (quatre víctimes), els tres principals eixos viaris de les Terres de l'Ebre.
Del Olmo va admetre sense embuts que la via «és totalment deficient, es tracta d'una via de dos carrils que possibilita un major nombre d'avançaments antirreglamentaris, a més de comptar amb ramals d'incorporació que la fan especialment conflictiva i perillosa». El delegat del Govern, Lluís Salvadó, va voler precisar en aquest punt que el volum de trànsit de la N-340 és com a mínim «quatre cops superior» a la C-12.
lunes, 7 de enero de 2008
Vi ecológic...
Rebel·lió natural
El jove viticultor del Pinell de Brai, Laureano Serres, produeix des del seu petit celler vins de taula sense afegir-hi ni conservants ni llevats. A França, el moviment dels 'vins naturals' està a l'alça
Un dia, Laureano Serres, propietari del petit celler del mateix nom ubicat al Pinell de Brai (Terra Alta), va oblidar-se d'afegir sulfits a una de les seves tines d'acer inoxidable plena de vi. Els sulfits són un tipus d'additius autoritzats que s'utilitzen com a conservants en molts aliments, per exemple el vi o la cervesa. «El vi d'aquella tina resultà excel·lent i em vaig negar a llençar-lo», explica. Va iniciar llavors un camí incert. Elaboraria vi però no hi afegiria ni sulfits, ni llevats per a propiciar la fermentació ni acidificants, emprats per «a millorar la frescor del vi».
La seva sensació era la d'un equilibrista sense xarxa, «els enòlegs tenen la por que les coses no els poden anar bé, jo me la jugo, ho admeto». Un dels seus vins, recorda, fou desqualificat pel Consell Regulador de la DO Terra Alta l'any 2005 pels alts nivells de components volàtils detectats. «Els components volàtils són aquelles substàncies que poden provocar que el vi es torni vinagre», resumeix, i «és cert que les anàlisis deien això però quan tastaves el vi no detectaves absolutament res», defensa. De fet, manté en estoc vins de les collites 2002, 2003, 2004 o 2005, «i no s'han tornat vinagre, tenen encara recorregut dins la botella».
Associat a França
A principis de 2006, Serres sortia de la DO Terra Alta. A partir de llavors, la marca comercial del celler, 'Mendall', es comercialitzaria com a vi de taula. L'elaborador rastreja el mercat i constata que no és l'únic enòleg que aplica la mateixa filosofia. A França, apunta, hi ha més de mig centenar de viticultors amb idèntica visió agrupats a l'associació 'Les Vins Naturals'. El jove terraltí és l'únic membre de l'entitat d'arreu de l'Estat espanyol. «El vi natural és un moviment alternatiu, fer vi només amb el raïm, sense afegir-hi res, aquesta és la consigna».
El celler exporta per primera vegada els seus vins, a França, Itàlia o Canadà sempre sota la marca 'Mendall'; «de cada tina en surt un vi diferent, no puc repetir un mateix vi com tampoc es poden repetir les condicions climatològiques en què es desenvolupa any rere any la collita». Gràcies a l'interès de petits distribuïdors especialitzats en aquest incipient mercat, Serres col·loca els seus vins al prestigiós restaurant gironí 'El Celler de Can Roca' mentre la cuinera Carme Ruscalleda també en tasta una mostra. Tot i aquest reconeixement queda molt camí, «per ara no m'hi guanyo la vida, no encara».
Diari de Tarragona, d'avui.
El jove viticultor del Pinell de Brai, Laureano Serres, produeix des del seu petit celler vins de taula sense afegir-hi ni conservants ni llevats. A França, el moviment dels 'vins naturals' està a l'alça
Un dia, Laureano Serres, propietari del petit celler del mateix nom ubicat al Pinell de Brai (Terra Alta), va oblidar-se d'afegir sulfits a una de les seves tines d'acer inoxidable plena de vi. Els sulfits són un tipus d'additius autoritzats que s'utilitzen com a conservants en molts aliments, per exemple el vi o la cervesa. «El vi d'aquella tina resultà excel·lent i em vaig negar a llençar-lo», explica. Va iniciar llavors un camí incert. Elaboraria vi però no hi afegiria ni sulfits, ni llevats per a propiciar la fermentació ni acidificants, emprats per «a millorar la frescor del vi».
La seva sensació era la d'un equilibrista sense xarxa, «els enòlegs tenen la por que les coses no els poden anar bé, jo me la jugo, ho admeto». Un dels seus vins, recorda, fou desqualificat pel Consell Regulador de la DO Terra Alta l'any 2005 pels alts nivells de components volàtils detectats. «Els components volàtils són aquelles substàncies que poden provocar que el vi es torni vinagre», resumeix, i «és cert que les anàlisis deien això però quan tastaves el vi no detectaves absolutament res», defensa. De fet, manté en estoc vins de les collites 2002, 2003, 2004 o 2005, «i no s'han tornat vinagre, tenen encara recorregut dins la botella».
Associat a França
A principis de 2006, Serres sortia de la DO Terra Alta. A partir de llavors, la marca comercial del celler, 'Mendall', es comercialitzaria com a vi de taula. L'elaborador rastreja el mercat i constata que no és l'únic enòleg que aplica la mateixa filosofia. A França, apunta, hi ha més de mig centenar de viticultors amb idèntica visió agrupats a l'associació 'Les Vins Naturals'. El jove terraltí és l'únic membre de l'entitat d'arreu de l'Estat espanyol. «El vi natural és un moviment alternatiu, fer vi només amb el raïm, sense afegir-hi res, aquesta és la consigna».
El celler exporta per primera vegada els seus vins, a França, Itàlia o Canadà sempre sota la marca 'Mendall'; «de cada tina en surt un vi diferent, no puc repetir un mateix vi com tampoc es poden repetir les condicions climatològiques en què es desenvolupa any rere any la collita». Gràcies a l'interès de petits distribuïdors especialitzats en aquest incipient mercat, Serres col·loca els seus vins al prestigiós restaurant gironí 'El Celler de Can Roca' mentre la cuinera Carme Ruscalleda també en tasta una mostra. Tot i aquest reconeixement queda molt camí, «per ara no m'hi guanyo la vida, no encara».
Diari de Tarragona, d'avui.
jueves, 3 de enero de 2008
martes, 1 de enero de 2008
Turisme
Un estudi assegura que el turista que visita les Terres de l'Ebre viu a Catalunya i l'atrau l'oferta de platja i natura
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha fet públics els resultats del segon estudi sobre les característiques de la demanda turística allotjada durant el passat estiu a les Terres de l'Ebre. Segons es desprèn, el visitant té entre 35 i 44 anys, viu a Catalunya, i arriba a aquestes comarques atret principalment per l'oferta de planta i en segon lloc per la natura. Així mateix, el mitjà de transport amb el qual arriba a les Terres de l'Ebre és el cotxe, i majoritàriament s'organitza directament el seu viatge. L'estudi, elaborat per l'Observatori de la Fundació d'Estudis Turístics vinculat a la Universitat Rovira i Virgili, amplia en un centenar les enquestes fetes l'any passat, fins arribar a superar les 600. Aquestes es van fer a turistes allotjats a hotels, càmpings o establiments rurals des de l'1 de juliol fins al 30 de setembre.
L'estudi reflecteix que el 43,6% dels turistes que han visitat el passat estiu les Terres de l'Ebre corresponen al grup d'edat d'entre 35 a 44 anys, mentre que el 21,8% té entre 45 i 54 anys. El seu lloc de residència habitual augmenta un 12% respecte a l'any passat pel que fa a l'estat espanyol, amb un 36,9%, tot i que es manté primer amb un 45,1% els procedents de Catalunya. Pel que fa als estrangers, baixa en més de quatre punts i se situa al 18%.
Pel seu lloc d'origen principal, creix molt la procedència dels turistes de la Comunitat de Madrid, es manté l'Aragó, i molt a prop creix també la Comunitat Valenciana i el País Basc. Pel que fa als estrangers provenen sobretot de França, més lluny però molt igualats van Holanda i Bèlgica, que aquest estiu han crescut. El turista estranger s'allotja sobretot en càmpings (31,6%), seguits dels establiments de turisme rural (12%), i dels hotels (11,7%).
La motivació del viatge
Les enquestes també detallen que la primera motivació que ha portat els turistes a visitar les Terres de l'Ebre ha estat la platja (41,5%), amb una xifra considerablement superior a la de l'any 2006 (15,7%). El segon motiu que destaquen és la natura, seguida de la tranquil·litat de la zona, o la cultura. Com l'enquesta s'ha dut a terme durant els mesos d'estiu, molts dels turistes han visitat el territori amb la família, amb fills de 0 a 12 anys en un 30% dels casos.
Respecte al mitjà de transport més utilitzat per venir a les Terres de l'Ebre és el cotxe, en un 86,8%, i només el 3,4% venen en avió (un 1,7% de l'aeroport de Barcelona, un 0,4% de l'aeroport de Reus, i un 1,3% d'altres aeroports). Així mateix, els turistes s'organitzen directament el viatge i només en un 33% dels casos acudeixen a una agència de viatges convencional.
La fidelitat és força elevada, sobretot entre els clients del càmping, tot i que enguany es detecta un augment important en els clients d'hotel i d'allotjament rural que visiten el territori per primer cop. Pel que fa al que més valoren de la seva estada al territori, destaca l'amabilitat de la gent així com la relació qualitat/preu, per contra, el menys valorat han estat els transports públics i la manca d'entreteniments i vida nocturna.
La temporada turística a les Terres de l'Ebre s'ha tancat amb un increment de 8,3% de les pernoctacions que enguany han superat els 1,6 milions, segons dades del Patronat de Turisme de la Diputació.
El Patronat farà arribar les dades d'aquest estudi a totes les oficines de turisme de la zona, així com als membres del Consell de marca per tal que puguin fer ús d'aquesta informació i adequar les seves accions de promoció en un futur.
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha fet públics els resultats del segon estudi sobre les característiques de la demanda turística allotjada durant el passat estiu a les Terres de l'Ebre. Segons es desprèn, el visitant té entre 35 i 44 anys, viu a Catalunya, i arriba a aquestes comarques atret principalment per l'oferta de planta i en segon lloc per la natura. Així mateix, el mitjà de transport amb el qual arriba a les Terres de l'Ebre és el cotxe, i majoritàriament s'organitza directament el seu viatge. L'estudi, elaborat per l'Observatori de la Fundació d'Estudis Turístics vinculat a la Universitat Rovira i Virgili, amplia en un centenar les enquestes fetes l'any passat, fins arribar a superar les 600. Aquestes es van fer a turistes allotjats a hotels, càmpings o establiments rurals des de l'1 de juliol fins al 30 de setembre.
L'estudi reflecteix que el 43,6% dels turistes que han visitat el passat estiu les Terres de l'Ebre corresponen al grup d'edat d'entre 35 a 44 anys, mentre que el 21,8% té entre 45 i 54 anys. El seu lloc de residència habitual augmenta un 12% respecte a l'any passat pel que fa a l'estat espanyol, amb un 36,9%, tot i que es manté primer amb un 45,1% els procedents de Catalunya. Pel que fa als estrangers, baixa en més de quatre punts i se situa al 18%.
Pel seu lloc d'origen principal, creix molt la procedència dels turistes de la Comunitat de Madrid, es manté l'Aragó, i molt a prop creix també la Comunitat Valenciana i el País Basc. Pel que fa als estrangers provenen sobretot de França, més lluny però molt igualats van Holanda i Bèlgica, que aquest estiu han crescut. El turista estranger s'allotja sobretot en càmpings (31,6%), seguits dels establiments de turisme rural (12%), i dels hotels (11,7%).
La motivació del viatge
Les enquestes també detallen que la primera motivació que ha portat els turistes a visitar les Terres de l'Ebre ha estat la platja (41,5%), amb una xifra considerablement superior a la de l'any 2006 (15,7%). El segon motiu que destaquen és la natura, seguida de la tranquil·litat de la zona, o la cultura. Com l'enquesta s'ha dut a terme durant els mesos d'estiu, molts dels turistes han visitat el territori amb la família, amb fills de 0 a 12 anys en un 30% dels casos.
Respecte al mitjà de transport més utilitzat per venir a les Terres de l'Ebre és el cotxe, en un 86,8%, i només el 3,4% venen en avió (un 1,7% de l'aeroport de Barcelona, un 0,4% de l'aeroport de Reus, i un 1,3% d'altres aeroports). Així mateix, els turistes s'organitzen directament el viatge i només en un 33% dels casos acudeixen a una agència de viatges convencional.
La fidelitat és força elevada, sobretot entre els clients del càmping, tot i que enguany es detecta un augment important en els clients d'hotel i d'allotjament rural que visiten el territori per primer cop. Pel que fa al que més valoren de la seva estada al territori, destaca l'amabilitat de la gent així com la relació qualitat/preu, per contra, el menys valorat han estat els transports públics i la manca d'entreteniments i vida nocturna.
La temporada turística a les Terres de l'Ebre s'ha tancat amb un increment de 8,3% de les pernoctacions que enguany han superat els 1,6 milions, segons dades del Patronat de Turisme de la Diputació.
El Patronat farà arribar les dades d'aquest estudi a totes les oficines de turisme de la zona, així com als membres del Consell de marca per tal que puguin fer ús d'aquesta informació i adequar les seves accions de promoció en un futur.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
