Una buena amiga de Valladolid, Arminda, ha creado su web para enseñarnos su arte... Es una artista como la copa de un pino. Vamos a animarla todos entrando en su página y dejándole un comentario en su libro de visitas...
www.armindasanz.com
lunes, 16 de enero de 2012
martes, 3 de enero de 2012
La descoberta d'una casa ibèrica centra una nova campanya d'excavacions al Castellet de Banyoles de Tivissa
Un penjoll d'or en forma d'esfera i un plat de vidre, entre els materials recuperats en l'habitatge
Un equip de divuit arqueòlegs han dut a terme el passat mes de desembre a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles a Tivissa una nova campanya d'excavacions. La zona on s'ha treballat enguany es troba dins dels dos barris de cases descoberts els darrers anys, a tocar del penya-segat sobre el riu Ebre. És una zona amb edificis d'uns 300 metres quadrats i grans patis interiors, que els arqueòlegs han interpretat com a residències de l'aristocràcia de la ciutat. La casa descoberta, en aquesta campanya, és de dimensions petites però destaca pel seu rebedor porxat. S'han pogut documentar també quatre habitacions diferenciades, i ara s'estudiarà quin era l'ús de cadascun dels espais. Entre els materials recuperats a la casa, amb una antiguitat de més de 2.000 anys, s'han trobat un penjoll d'or en forma d'esfera i part d'un plat de vidre. També s'ha pogut documentar que la casa es va destruir per un incendi, segurament provocat pel conflicte que els ibers del Castellet de Banyoles van tenir amb els romans en motiu de la seva arribada per lluitar contra els cartaginesos d'Anníbal en la Segona Guerra Púnica -finals del segle III aC.
El Castellet de Banyoles forma part dels diferents museus i jaciments arqueològics gestionats pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i constitueix un dels assentaments més importants de la tribu ibèrica dels Ilercavons a les Terres de l'Ebre. Forma part també de la Ruta dels Ibers, projecte de turisme cultural que té per objectiu donar a conèixer els Ibers i els pobles i ciutats que habitaven.
Aquest jaciment es troba situat en un punt estratègic de control del riu Ebre, al marge esquerre, des d'on es domina l'anomenada Cubeta de Móra. En aquest punt es va establir un poblat ibèric d'unes 4,4 hectàrees i s'hi bastí un petit castell medieval. Els marges verticals sobre la vall del riu i els barrancs de Banyoles i de Molló fan que hi hagi un únic punt d'accés a aquesta península per l'est.
No és clar en quin moment es bastí el poblat ibèric. A partir dels materials ceràmics s'ha proposat una cronologia del segle IV aC, però podria haver existit ja al segles VI aC o abans. Es troba situat en el territori que els autors clàssics van assignar a la tribu ibèrica dels ilercavons. El lloc respon a un enclavament de control de comerç entre la costa i l'interior a través del riu Ebre, on els colonitzadors grecs i fenicis navegaven a la recerca de cereals, fusta i metalls. L'arribada dels romans va portar a l'abandonament del poblat de manera sobtada a finals del segle III aC.
Posteriorment hi hagué algun tipus d'ocupació durant el segle II aC, probablement residual.
La descoberta del poblat ibèric del Castellet es va fer en trobar accidentalment, el 1912, un conjunt d'arracades, braçalets, anells, mànecs d'espill i un petit tresor de vint-i-nou monedes; l'any 1925 va aparèixer una figura d'una parella de bous de bronze, però va ser el 1927 quan es produí la troballa més important, a partir de la qual es va començar a excavar el poblat: l'anomenat Tresor de Tivissa.
Diari de Tarragona, avui
Un penjoll d'or en forma d'esfera i un plat de vidre, entre els materials recuperats en l'habitatge
Un equip de divuit arqueòlegs han dut a terme el passat mes de desembre a la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles a Tivissa una nova campanya d'excavacions. La zona on s'ha treballat enguany es troba dins dels dos barris de cases descoberts els darrers anys, a tocar del penya-segat sobre el riu Ebre. És una zona amb edificis d'uns 300 metres quadrats i grans patis interiors, que els arqueòlegs han interpretat com a residències de l'aristocràcia de la ciutat. La casa descoberta, en aquesta campanya, és de dimensions petites però destaca pel seu rebedor porxat. S'han pogut documentar també quatre habitacions diferenciades, i ara s'estudiarà quin era l'ús de cadascun dels espais. Entre els materials recuperats a la casa, amb una antiguitat de més de 2.000 anys, s'han trobat un penjoll d'or en forma d'esfera i part d'un plat de vidre. També s'ha pogut documentar que la casa es va destruir per un incendi, segurament provocat pel conflicte que els ibers del Castellet de Banyoles van tenir amb els romans en motiu de la seva arribada per lluitar contra els cartaginesos d'Anníbal en la Segona Guerra Púnica -finals del segle III aC.
El Castellet de Banyoles forma part dels diferents museus i jaciments arqueològics gestionats pel Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i constitueix un dels assentaments més importants de la tribu ibèrica dels Ilercavons a les Terres de l'Ebre. Forma part també de la Ruta dels Ibers, projecte de turisme cultural que té per objectiu donar a conèixer els Ibers i els pobles i ciutats que habitaven.
Aquest jaciment es troba situat en un punt estratègic de control del riu Ebre, al marge esquerre, des d'on es domina l'anomenada Cubeta de Móra. En aquest punt es va establir un poblat ibèric d'unes 4,4 hectàrees i s'hi bastí un petit castell medieval. Els marges verticals sobre la vall del riu i els barrancs de Banyoles i de Molló fan que hi hagi un únic punt d'accés a aquesta península per l'est.
No és clar en quin moment es bastí el poblat ibèric. A partir dels materials ceràmics s'ha proposat una cronologia del segle IV aC, però podria haver existit ja al segles VI aC o abans. Es troba situat en el territori que els autors clàssics van assignar a la tribu ibèrica dels ilercavons. El lloc respon a un enclavament de control de comerç entre la costa i l'interior a través del riu Ebre, on els colonitzadors grecs i fenicis navegaven a la recerca de cereals, fusta i metalls. L'arribada dels romans va portar a l'abandonament del poblat de manera sobtada a finals del segle III aC.
Posteriorment hi hagué algun tipus d'ocupació durant el segle II aC, probablement residual.
La descoberta del poblat ibèric del Castellet es va fer en trobar accidentalment, el 1912, un conjunt d'arracades, braçalets, anells, mànecs d'espill i un petit tresor de vint-i-nou monedes; l'any 1925 va aparèixer una figura d'una parella de bous de bronze, però va ser el 1927 quan es produí la troballa més important, a partir de la qual es va començar a excavar el poblat: l'anomenat Tresor de Tivissa.
Diari de Tarragona, avui
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
