domingo, 8 de junio de 2008
Exposición
Los días 6, 7 y 8 se ha celebrado en La Llanterna de Móra d'Ebre, coincidiendo con la Fira del Llibre Ebrenc, una exposición de trabajos de los alumnos de la Escola d'Arts de Móra la Nova. Ahí dejo algunas fotos.
La riuada de l'Ebre deixa un rastre de danys en els conreus de fruita
Espinosa diu que, després de les pluges, les obres previstes en el decret 'ja no tenen cap sentit'
Els agricultors de la zona de les Illetes de Miravet, d'unes 40 hectàrees de superfície i la més afectada per la riuada de l'Ebre, han començat a collir les parcel·les que durant dies han estat sota l'aigua del riu. La sensació dels agricultors és de resignació i indignació ja que la collita, en la majoria dels casos, ha estat molt malmesa. Al mateix temps, tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) van visitar la zona per avaluar els danys de la crescuda.
Enguany esperaven una collita molt bona, però haurà de ser l'any que ve. Carme Parreu havia de començar a collir la setmana passada a la seva finca d'albercoquers ubicada a la zona de les Illetes, al costat de l'Ebre i a un quilòmetre del nucli urbà, però la riuada ho va impedir. Una setmana després del que ella hauria volgut, va poder accedir a la finca per collir ràpidament la fruita dolça. Parreu estima les pèrdues entre un 40 i un 60 per cent, que s'eleven a un 95 per cent en alguns dels arbres. «Massa madur, massa madur» eren les paraules que una vegada i una altra repetia Parreu mentre triava per segona vegada la fruita. «És una fruita molt delicada, té dolçor i aigua, s'havia de collir la setmana passada», reiterava resignada.
Amb expressió trista, la fructicultora denuncia que el gestor del riu Ebre «no ens diu mai la veritat». A Miravet s'assegura que la CHE va alliberar més de 2.200 m3/s durant tres dies, acció que provocà el desbordament del riu, mentre que l'organisme de conca afirma que el cabal màxim només va arribar als 1.800 m3/s. Així ho van tornar a assegurar els dos tècnics que per encàrrec de la CHE van visitar ahir a primera hora de la tarda les finques malmeses. Una d'elles fou la de Josep Ripoll, que diumenge va començar a collir a la seva centenària plantació després d'una setmana coberta per l'Ebre.
En el seu cas, les pèrdues s'estimen en un 30 per cent de la collita de préssec actualment en producció. Les xifres poden ser pitjors en el cas d'una part de la finca que continua encara inundada, «aquí els danys superaran el 40 per cent i hi ha perill que molts arbres morin d'asfíxia». Ripoll també mostra la seva indignació amb la CHE i així ho comunicà personalment als tècnics de l'organisme de conca. «Els he dit que ningú no em podrà pagar els dies d'angoixa, de sofriment, sense dormir ni quasi menjar, que vaig patir la setmana passada». La finca de Ripoll mostrava ahir el rastre del desbordament, amb gran quantitat de restes vegetals arrossegades pel riu i fins i tot peixos de grans dimensions en estat de putrefacció.
Els tècnics de la CHE van examinar les finques de Miravet i van fer-ne fotografies, «però no ens han promès res», assegurava el fructicultor. L'Ajuntmament de Miravet defensa la necessitat de realitzar obres estructurals per reforçar els marges del riu i evitar la inundació de la zona de les Illetes.
El Govern espanyol i la Generalitat tenen pràcticament enllestida la derogació del decret que autoritzava la prolongació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, i el president de la Generalitat, José Montilla, han mantingut aquest cap de setmana passat múltiples converses en què, segons la ministra, han resolt «tots els problemes». En roda de premsa a La Moncloa, Espinosa va assegurar ahir que la situació dels embassaments catalans demostra que les obres previstes al decret «ja no tenen cap sentit». Espinosa va fer aquestes manifestacions després de mantenir a Madrid una reunió amb el comitè de crisi dels regants del Tajo-Segura, als quals va transmetre que l'executiu espanyol està disposat a estudiar qualsevol transvasament a excepció del de l'Ebre.
D'altra banda, el Govern central es va mostrar ahir disposat a treballar en un gran Pacte de l'Aigua, en el qual a més d'usuaris i principals forces polítiques, estiguin presents les comunitats autònomes i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, segons va avançar la ministra Elena Espinosa.
Per fer viable aquest compromís, el Govern engegarà una dinàmica que començarà per diagnosticar el dèficit estructural de cadascuna de les conques espanyoles, avaluar les necessitats de cada zona i quantificar l'oferta amb tots els recursos disponibles, sense descartar transvasaments entre conques si calgués. Espinosa va destacar que la quantificació del dèficit s'ha modificat en els últims anys per l'increment de la població i la seva concentració en algunes zones, la qual cosa, unida als nous plans d'ordenació urbana, han modificat les necessitats d'aquest recurs. Per quantificar l'oferta, la ministra Elena Espinosa va assenyalar que es compta amb nous recursos com la dessalinització o l'ús d'aigües reciclades i, a més, va apuntar que cal fer una diagnosi profunda per analitzar les conques excedentàries i les deficitàries.
La precipitació s'ha repartit en 20 dies, en dos dels quals aquesta fou inapreciable, és a dir inferior a una dècima de l/m2, i amb un màxim de 71,5 l/m2 el dia 10. Altres mesos de maig hem tingut més precipitació en un únic dia, com per exemple l'any 1957, que dels 204,1 l/m2 que es van recollir, 119,5 l/m2 van caure el dia 29.
Al municipi de Roquetes, on es troba ubicat l'Observatori de l'Ebre, maig és un dels mesos més plujosos juntament amb abril, setembre i octubre, com ho demostra el fet que en 20 ocasions s'han superat els 100 l/m2 per mes.
L'organisme de la conca de l'Ebre ha constituït un comitè de vigilància des que han començat els últims episodis de crescuda del riu, i que està format pels responsables dels departaments de la confederació. Segons les condicions que tingui l'avinguda del riu, aquest comitè pot adoptar les mesures que consideri oportunes, inclosos embassaments i desembassaments extraordinaris.
Espinosa diu que, després de les pluges, les obres previstes en el decret 'ja no tenen cap sentit'
Els agricultors de la zona de les Illetes de Miravet, d'unes 40 hectàrees de superfície i la més afectada per la riuada de l'Ebre, han començat a collir les parcel·les que durant dies han estat sota l'aigua del riu. La sensació dels agricultors és de resignació i indignació ja que la collita, en la majoria dels casos, ha estat molt malmesa. Al mateix temps, tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) van visitar la zona per avaluar els danys de la crescuda.
Enguany esperaven una collita molt bona, però haurà de ser l'any que ve. Carme Parreu havia de començar a collir la setmana passada a la seva finca d'albercoquers ubicada a la zona de les Illetes, al costat de l'Ebre i a un quilòmetre del nucli urbà, però la riuada ho va impedir. Una setmana després del que ella hauria volgut, va poder accedir a la finca per collir ràpidament la fruita dolça. Parreu estima les pèrdues entre un 40 i un 60 per cent, que s'eleven a un 95 per cent en alguns dels arbres. «Massa madur, massa madur» eren les paraules que una vegada i una altra repetia Parreu mentre triava per segona vegada la fruita. «És una fruita molt delicada, té dolçor i aigua, s'havia de collir la setmana passada», reiterava resignada.
Amb expressió trista, la fructicultora denuncia que el gestor del riu Ebre «no ens diu mai la veritat». A Miravet s'assegura que la CHE va alliberar més de 2.200 m3/s durant tres dies, acció que provocà el desbordament del riu, mentre que l'organisme de conca afirma que el cabal màxim només va arribar als 1.800 m3/s. Així ho van tornar a assegurar els dos tècnics que per encàrrec de la CHE van visitar ahir a primera hora de la tarda les finques malmeses. Una d'elles fou la de Josep Ripoll, que diumenge va començar a collir a la seva centenària plantació després d'una setmana coberta per l'Ebre.
En el seu cas, les pèrdues s'estimen en un 30 per cent de la collita de préssec actualment en producció. Les xifres poden ser pitjors en el cas d'una part de la finca que continua encara inundada, «aquí els danys superaran el 40 per cent i hi ha perill que molts arbres morin d'asfíxia». Ripoll també mostra la seva indignació amb la CHE i així ho comunicà personalment als tècnics de l'organisme de conca. «Els he dit que ningú no em podrà pagar els dies d'angoixa, de sofriment, sense dormir ni quasi menjar, que vaig patir la setmana passada». La finca de Ripoll mostrava ahir el rastre del desbordament, amb gran quantitat de restes vegetals arrossegades pel riu i fins i tot peixos de grans dimensions en estat de putrefacció.
Els tècnics de la CHE van examinar les finques de Miravet i van fer-ne fotografies, «però no ens han promès res», assegurava el fructicultor. L'Ajuntmament de Miravet defensa la necessitat de realitzar obres estructurals per reforçar els marges del riu i evitar la inundació de la zona de les Illetes.
El Govern espanyol i la Generalitat tenen pràcticament enllestida la derogació del decret que autoritzava la prolongació del minitransvasament de l'Ebre a Barcelona. La ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, i el president de la Generalitat, José Montilla, han mantingut aquest cap de setmana passat múltiples converses en què, segons la ministra, han resolt «tots els problemes». En roda de premsa a La Moncloa, Espinosa va assegurar ahir que la situació dels embassaments catalans demostra que les obres previstes al decret «ja no tenen cap sentit». Espinosa va fer aquestes manifestacions després de mantenir a Madrid una reunió amb el comitè de crisi dels regants del Tajo-Segura, als quals va transmetre que l'executiu espanyol està disposat a estudiar qualsevol transvasament a excepció del de l'Ebre.
D'altra banda, el Govern central es va mostrar ahir disposat a treballar en un gran Pacte de l'Aigua, en el qual a més d'usuaris i principals forces polítiques, estiguin presents les comunitats autònomes i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, segons va avançar la ministra Elena Espinosa.
Per fer viable aquest compromís, el Govern engegarà una dinàmica que començarà per diagnosticar el dèficit estructural de cadascuna de les conques espanyoles, avaluar les necessitats de cada zona i quantificar l'oferta amb tots els recursos disponibles, sense descartar transvasaments entre conques si calgués. Espinosa va destacar que la quantificació del dèficit s'ha modificat en els últims anys per l'increment de la població i la seva concentració en algunes zones, la qual cosa, unida als nous plans d'ordenació urbana, han modificat les necessitats d'aquest recurs. Per quantificar l'oferta, la ministra Elena Espinosa va assenyalar que es compta amb nous recursos com la dessalinització o l'ús d'aigües reciclades i, a més, va apuntar que cal fer una diagnosi profunda per analitzar les conques excedentàries i les deficitàries.
La precipitació s'ha repartit en 20 dies, en dos dels quals aquesta fou inapreciable, és a dir inferior a una dècima de l/m2, i amb un màxim de 71,5 l/m2 el dia 10. Altres mesos de maig hem tingut més precipitació en un únic dia, com per exemple l'any 1957, que dels 204,1 l/m2 que es van recollir, 119,5 l/m2 van caure el dia 29.
Al municipi de Roquetes, on es troba ubicat l'Observatori de l'Ebre, maig és un dels mesos més plujosos juntament amb abril, setembre i octubre, com ho demostra el fet que en 20 ocasions s'han superat els 100 l/m2 per mes.
L'organisme de la conca de l'Ebre ha constituït un comitè de vigilància des que han començat els últims episodis de crescuda del riu, i que està format pels responsables dels departaments de la confederació. Segons les condicions que tingui l'avinguda del riu, aquest comitè pot adoptar les mesures que consideri oportunes, inclosos embassaments i desembassaments extraordinaris.
viernes, 6 de junio de 2008
Noticia musical...
Nos hemos de congratular los vecinos de Móra la Nova y aficionados a la música en general por el nacimiento de un nuevo grupo musical que promete ser "la canya" este verano. Se trata de cinco amigos agrupados bajo el nombre de Cota 31 (altura de Móra la Nova sobre el nivel del mar) que, atrevidos ellos, están a punto de sacar su primer disco que esperamos sea todo un éxito.
En la foto vemos a uno de sus componentes (Manel) en plena grabación...
En la foto vemos a uno de sus componentes (Manel) en plena grabación...
Lo castellet de Banyoles (Poblat Ibéric de Tivissa)
Preparando el almuerzo, antes de la excursión
Los efectos de la riada
Las dos Moras desde lo Castellet
Lo Castellet de Banyoles (Tivissa)
Los efectos de la riada
Las dos Moras desde lo Castellet
Lo Castellet de Banyoles (Tivissa)
miércoles, 21 de mayo de 2008
Els ajuntaments d'Ascó i Vinebre ofereixen als veïns la possibilitat de fer-se proves radiològiques
Els ajuntaments riberencs de Vinebre i Ascó han decidit oferir als ciutadans dels seus municipis la possibilitat de sotmetre's a les proves de medició radiològica per descartar qualsevol tipus de contaminació a causa de la fuita ocorreguda a la central nuclear d'Ascó. Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre, ha explicat a l'ACN que es va proposar aquesta iniciativa a l'empresa titular de la planta atòmica, que es va oferir a fer aquestes proves als veïns 'sense cap impediment'. Les medicions es duran a terme en breu, un cop finalitzi el termini que els ajuntaments han donat als veïns per inscriure's a fi de sotmetre's a les esmentades proves, que es faran a la mateixa central.
Els ajuntaments riberencs de Vinebre i Ascó han decidit oferir als ciutadans dels seus municipis la possibilitat de sotmetre's a les proves de medició radiològica per descartar qualsevol tipus de contaminació a causa de la fuita ocorreguda a la central nuclear d'Ascó. Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre, ha explicat a l'ACN que es va proposar aquesta iniciativa a l'empresa titular de la planta atòmica, que es va oferir a fer aquestes proves als veïns 'sense cap impediment'. Les medicions es duran a terme en breu, un cop finalitzi el termini que els ajuntaments han donat als veïns per inscriure's a fi de sotmetre's a les esmentades proves, que es faran a la mateixa central.
Móra la Nova resol l'electrificació del polígon supramunicipal del Molló
Una empresa privada que s'instal·larà a Móra la Nova finançarà el cost dels transformadors que han de permetre electrificar diversos polígons
Fa més de dos anys que l'Ajuntament de Móra la Nova reclama a Fecsa-Endesa unes condicions econòmiques assumibles per poder electrificar el futur polígon supramunicipal del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, i les noves demandes de les empreses que es volen ubicar al polígon Aubals, situat entre Móra la Nova i Garcia.
El principal obstacle, explicava ahir al Diari l'alcalde de Móra la Nova i president del Consorci del Molló, Joan Sabanza, era qui havia d'assumir l'altíssim cost dels transformadors elèctrics per subministrar energia a mitja tensió a les empreses. Uns transformadors que s'han d'instal·lar a la subestació elèctrica que Endesa, Red Eléctrica Española i la societat eòlica Berta estan construint a Garcia.
Sabanza apunta que l'elèctrica no té l'obligació de costejar una inversió d'aquestes característiques: «diuen que per a aquests usos i segons la normativa actual s'ha de col·locar un transformador de 60 MW de potència mínima i que no ells no el poden costejar sense tenir la certesa que existeixi una demanda important de compradors».
El cost del transformador és de 4,7 milions d'euros, una xifra que hauria d'assumir fonamentalment l'Incasol, promotor del Molló, «però si això hagués estat així», assegura l'alcalde, «segurament el pagament del transformador hauria repercutit negativament en la venta de les parcel·les del polígon», sentencia.
A disposició dels clients
Finalment i després de moltes negociacions, «l'Incasol ens va demanar si els podíem ajudar», recorda Sabanza, una empresa privada dedicada al sector de les energies renovables que s'instal·larà al polígon Aubals costejarà el transformador. «Ells han sol·licitat 12 MW de potència per treballar», explica Sabanza, «la resta de potència està a disposició de l'Incasol, que també tramita la construcció del polígon de les Camposines i d'altres clients interessats». L'Incasol hauria demanat 9,8 MW de potència per electrificar el polígon del Molló.
Així, durant els propers 10 anys i segons l'acord assolit entre les parts, els clients que progressivament es connectin a la subestació pagaran a Fecsa-Endesa el cost de la seva connexió, i l'elèctrica retornarà els diners a l'empresa que ara costejarà tota la inversió.
Sabanza s'ha mostrat molt satisfet per haver trobat una solució definitiva «a un problema que posava seriosament en entredit les inversions industrials al nostre territori».
Pel que fa a la nova empresa que s'ubicarà a Aubals, l'alcalde ha manifestat que es tracta d'una inversió important que generarà 22 llocs de treball.
Diari de Tarragona, d'avui
Una empresa privada que s'instal·larà a Móra la Nova finançarà el cost dels transformadors que han de permetre electrificar diversos polígons
Fa més de dos anys que l'Ajuntament de Móra la Nova reclama a Fecsa-Endesa unes condicions econòmiques assumibles per poder electrificar el futur polígon supramunicipal del Molló, situat entre Móra la Nova i Tivissa, i les noves demandes de les empreses que es volen ubicar al polígon Aubals, situat entre Móra la Nova i Garcia.
El principal obstacle, explicava ahir al Diari l'alcalde de Móra la Nova i president del Consorci del Molló, Joan Sabanza, era qui havia d'assumir l'altíssim cost dels transformadors elèctrics per subministrar energia a mitja tensió a les empreses. Uns transformadors que s'han d'instal·lar a la subestació elèctrica que Endesa, Red Eléctrica Española i la societat eòlica Berta estan construint a Garcia.
Sabanza apunta que l'elèctrica no té l'obligació de costejar una inversió d'aquestes característiques: «diuen que per a aquests usos i segons la normativa actual s'ha de col·locar un transformador de 60 MW de potència mínima i que no ells no el poden costejar sense tenir la certesa que existeixi una demanda important de compradors».
El cost del transformador és de 4,7 milions d'euros, una xifra que hauria d'assumir fonamentalment l'Incasol, promotor del Molló, «però si això hagués estat així», assegura l'alcalde, «segurament el pagament del transformador hauria repercutit negativament en la venta de les parcel·les del polígon», sentencia.
A disposició dels clients
Finalment i després de moltes negociacions, «l'Incasol ens va demanar si els podíem ajudar», recorda Sabanza, una empresa privada dedicada al sector de les energies renovables que s'instal·larà al polígon Aubals costejarà el transformador. «Ells han sol·licitat 12 MW de potència per treballar», explica Sabanza, «la resta de potència està a disposició de l'Incasol, que també tramita la construcció del polígon de les Camposines i d'altres clients interessats». L'Incasol hauria demanat 9,8 MW de potència per electrificar el polígon del Molló.
Així, durant els propers 10 anys i segons l'acord assolit entre les parts, els clients que progressivament es connectin a la subestació pagaran a Fecsa-Endesa el cost de la seva connexió, i l'elèctrica retornarà els diners a l'empresa que ara costejarà tota la inversió.
Sabanza s'ha mostrat molt satisfet per haver trobat una solució definitiva «a un problema que posava seriosament en entredit les inversions industrials al nostre territori».
Pel que fa a la nova empresa que s'ubicarà a Aubals, l'alcalde ha manifestat que es tracta d'una inversió important que generarà 22 llocs de treball.
Diari de Tarragona, d'avui
lunes, 19 de mayo de 2008
La divulgación del informe del CSN molesta a la nuclear de Ascó
FERRAN GERHARD
ASCÓ
La propiedad de la central nuclear Ascó 1 ha mostrado su malestar por la divulgación del informe del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) sobre la fuga radiactiva de noviembre del 2007, que no trascendió hasta el pasado mes de abril. "Lo lógico hubiera sido que nos remitieran el documento antes de divulgarlo para poder conocerlo y aportar nuestras argumentaciones", han afirmado fuentes de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV).
Paralelamente, los grupos ecologistas Greenpeace, Gepec y Ecologistes en Acció de Catalunya (EAC) coinciden en asegurar que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) actuó con "pasividad" y reclaman que realice una autocrítica y que introduzca mejoras en la gestión de este tipo de incidentes.
Carlos Bravo, de Greenpeace, teme que si el CSN no modifica su forma de funcionar "volverán a producirse sucesos lamentables". Bravo cree que el consejo confió en exceso en las informaciones de la asociación titular de la planta y que esta confianza facilitó que el escape no se conociera hasta cuatro meses después. Para Greenpeace, el papel del inspector residente en la central y que depende del CSN, "fue pasivo" y por eso ha pedido explicaciones al organismo de control.
Eloi Nolla, de EAC, argumenta que "el comportamiento del CSN se ha caracterizado por una gran ingenuidad" y lamenta que en principio diera crédito a la central. EAC ha pedido entrevistarse con la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten. Jaume Morrón, también de EAC, reconoce que "el hecho de que el CSN hiciera público el informe de respuesta a los requerimientos de Greenpeace y del Defensor del Pueblo es una demostración de transparencia y positiva". Los expertos de la Unión Europea que visitaron la nuclear el 4 de abril avalaron la actuación del CSN y su investigación.
El Periódico de Catalunya, hoy
FERRAN GERHARD
ASCÓ
La propiedad de la central nuclear Ascó 1 ha mostrado su malestar por la divulgación del informe del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) sobre la fuga radiactiva de noviembre del 2007, que no trascendió hasta el pasado mes de abril. "Lo lógico hubiera sido que nos remitieran el documento antes de divulgarlo para poder conocerlo y aportar nuestras argumentaciones", han afirmado fuentes de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV).
Paralelamente, los grupos ecologistas Greenpeace, Gepec y Ecologistes en Acció de Catalunya (EAC) coinciden en asegurar que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) actuó con "pasividad" y reclaman que realice una autocrítica y que introduzca mejoras en la gestión de este tipo de incidentes.
Carlos Bravo, de Greenpeace, teme que si el CSN no modifica su forma de funcionar "volverán a producirse sucesos lamentables". Bravo cree que el consejo confió en exceso en las informaciones de la asociación titular de la planta y que esta confianza facilitó que el escape no se conociera hasta cuatro meses después. Para Greenpeace, el papel del inspector residente en la central y que depende del CSN, "fue pasivo" y por eso ha pedido explicaciones al organismo de control.
Eloi Nolla, de EAC, argumenta que "el comportamiento del CSN se ha caracterizado por una gran ingenuidad" y lamenta que en principio diera crédito a la central. EAC ha pedido entrevistarse con la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten. Jaume Morrón, también de EAC, reconoce que "el hecho de que el CSN hiciera público el informe de respuesta a los requerimientos de Greenpeace y del Defensor del Pueblo es una demostración de transparencia y positiva". Los expertos de la Unión Europea que visitaron la nuclear el 4 de abril avalaron la actuación del CSN y su investigación.
El Periódico de Catalunya, hoy
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
