Resultats de las Eleccions del 20-N, a Móra la Nova.
El Pais, 23:40, 20/11/2011
No me lo pùedo creer... el PP ha sacado más votos que ERC... ¿Y eso?
domingo, 20 de noviembre de 2011
martes, 25 de octubre de 2011
‘La Bonita’ torna a la Ribera
Després de 10 anys de demandes, la mítica màquina a vapor tornarà en breu a Móra la Nova per convertir-se en la peça emblemàtica del futur museu
L’empresa metal·lúrgica barcelonina, la Maquinista Terrestre i Marítima (MTM), va construir entre els anys 1944 i 1953 un total de 57 locomotores de vapor de grans dimensions de la sèrie Montaña 241F. 26 metres de llargada, 225 tones de pes, 2.700 cavalls de potència i una velocitat màxima de 115 quilòmetres per hora eren les seves principals característiques.
Per la sensació de potència i majestuositat unida al seu estilitzat disseny foren batejades amb el sobrenom de ‘bonitas’, encara que també van ser conegudes amb l’epítet ‘atómicas’, donat que les primeres unitats es van construir entre 1944 i 1945, coincidint amb el final de la Segona Guerra Mundial i el llançament de les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.
El gran dipòsit de locomotores de Móra la Nova, que donava servei a diverses regions espanyoles, va rebre un total de 17 locomotores d’aquesta sèrie. Les ‘bonitas’ van operar en combois de viatgers entre Móra la Nova a Saragossa i entre la capital aragonesa i Miranda de Ebro, Manresa o el País Basc, en trams fer-roviaris que encara no s’havien electrificat.
L’any 1974, Renfe decidí retirar aquesta sèrie de locomotores. Totes serien desballestades a excepció d’una, ‘indultada’ per Renfe, amb l’objectiu de preservar una unitat de cada model. Era la unitat 241F-2238 construïda l’any 1951 per MTM a Barcelona, assignada en un inici al dipòsit de locomotores de Poble Nou (Barcelona) i, a partir de 1956, a Móra la Nova.
El seu maquinista, el moranovenc Domingo Monclús Ramoneda, va rebre l’any 1965 per part de Renfe un premi «al celo demostrado en la limpieza y conservación de su máquina 241F-2238». Revisada per última vegada a Móra la Nova, viatjà a Vilanova i la Geltrú perquè s’integrés en un futur museu del ferrocar-ril i anys més tard tornà als tallers de MTM a Barcelona per sotmetre’s a una reparació, que fou desestimada.
Abandonada a Delicias
El seu destí definitiu fou el Museu del Ferrocarril de Madrid, ubicat a la cèntrica estació de Delicias, on des de l’any 1995 es conserva en una via morta i en un estat de conservació lamentable. Des de l’any 2001, l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova amb la col·laboració del consistori reclamen el seu retorn a casa perquè es converteixi en la peça central i emblemàtica del futur museu del ferrocarril i del tren turístic entre Reus i Casp que s’impulsa des del municipi.
Fins l’any passat totes les negociacions van ser infructuoses. Al mes de juliol, però, el director del Museu del Ferrocarril de Madrid va visitar Móra la Nova i, després d’observar la magnífica museïtzació de la torre de l’enclavament i la tasca voluntària de l’associació, va admetre que «si Delicias no és capaç de rehabilitar la unitat, no puc impedir que se l’emportin».
Conscients de la bona predisposició, l’associació moranovenca, encapçalada per Jordi Sasplugas, ha insistit de nou aquest estiu i gràcies a la col·laboració del grup al Congrés de CiU, han aconseguit el vistiplau del director-gerent de la Fundación de Ferrocarriles Españoles (FFE) per pactar la cessió de La Bonita, un acord verbal que en breu serà concretat en un conveni.
‘Mikado’ de 170 tones
La Bonita, però, no tornarà sola a Móra la Nova. Ho farà acompanyada d’una segona locomotora a vapor, la cessió de la qual ja està signada per la FFE. Es tracta d’una unitat Mikado, de 23 metres de llargada i 170 tones de pes, construïda l’any 1957 per l’empresa Macosa i que va operar a la regió valenciana. Sasplugas explicà ahir al Diari que l’acord de cessió tindrà una vigència de 20 anys, durant els quals si l’associació del ferrocarril de Móra la Nova repara la locomotora aquesta podrà ser utilitzada per la FFE en un tren turístic existent entre Madrid i Aranjuez.Ara, l’associació moranovenca treballa intensament en el trasllat de les dues locomotores, una cita històrica per a la Ribera d’Ebre que podria arribar abans d’acabar l’any. Un cop a Móra la Nova, la voluntat dels promotors és reparar les dues màquines per tal que puguin ser utilitzades en el tren turístic a vapor que ha d’unir les poblacions de Reus i Casp.
Diari de Tarragona, avui.
Després de 10 anys de demandes, la mítica màquina a vapor tornarà en breu a Móra la Nova per convertir-se en la peça emblemàtica del futur museu
L’empresa metal·lúrgica barcelonina, la Maquinista Terrestre i Marítima (MTM), va construir entre els anys 1944 i 1953 un total de 57 locomotores de vapor de grans dimensions de la sèrie Montaña 241F. 26 metres de llargada, 225 tones de pes, 2.700 cavalls de potència i una velocitat màxima de 115 quilòmetres per hora eren les seves principals característiques.
Per la sensació de potència i majestuositat unida al seu estilitzat disseny foren batejades amb el sobrenom de ‘bonitas’, encara que també van ser conegudes amb l’epítet ‘atómicas’, donat que les primeres unitats es van construir entre 1944 i 1945, coincidint amb el final de la Segona Guerra Mundial i el llançament de les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.
El gran dipòsit de locomotores de Móra la Nova, que donava servei a diverses regions espanyoles, va rebre un total de 17 locomotores d’aquesta sèrie. Les ‘bonitas’ van operar en combois de viatgers entre Móra la Nova a Saragossa i entre la capital aragonesa i Miranda de Ebro, Manresa o el País Basc, en trams fer-roviaris que encara no s’havien electrificat.
L’any 1974, Renfe decidí retirar aquesta sèrie de locomotores. Totes serien desballestades a excepció d’una, ‘indultada’ per Renfe, amb l’objectiu de preservar una unitat de cada model. Era la unitat 241F-2238 construïda l’any 1951 per MTM a Barcelona, assignada en un inici al dipòsit de locomotores de Poble Nou (Barcelona) i, a partir de 1956, a Móra la Nova.
El seu maquinista, el moranovenc Domingo Monclús Ramoneda, va rebre l’any 1965 per part de Renfe un premi «al celo demostrado en la limpieza y conservación de su máquina 241F-2238». Revisada per última vegada a Móra la Nova, viatjà a Vilanova i la Geltrú perquè s’integrés en un futur museu del ferrocar-ril i anys més tard tornà als tallers de MTM a Barcelona per sotmetre’s a una reparació, que fou desestimada.
Abandonada a Delicias
El seu destí definitiu fou el Museu del Ferrocarril de Madrid, ubicat a la cèntrica estació de Delicias, on des de l’any 1995 es conserva en una via morta i en un estat de conservació lamentable. Des de l’any 2001, l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova amb la col·laboració del consistori reclamen el seu retorn a casa perquè es converteixi en la peça central i emblemàtica del futur museu del ferrocarril i del tren turístic entre Reus i Casp que s’impulsa des del municipi.
Fins l’any passat totes les negociacions van ser infructuoses. Al mes de juliol, però, el director del Museu del Ferrocarril de Madrid va visitar Móra la Nova i, després d’observar la magnífica museïtzació de la torre de l’enclavament i la tasca voluntària de l’associació, va admetre que «si Delicias no és capaç de rehabilitar la unitat, no puc impedir que se l’emportin».
Conscients de la bona predisposició, l’associació moranovenca, encapçalada per Jordi Sasplugas, ha insistit de nou aquest estiu i gràcies a la col·laboració del grup al Congrés de CiU, han aconseguit el vistiplau del director-gerent de la Fundación de Ferrocarriles Españoles (FFE) per pactar la cessió de La Bonita, un acord verbal que en breu serà concretat en un conveni.
‘Mikado’ de 170 tones
La Bonita, però, no tornarà sola a Móra la Nova. Ho farà acompanyada d’una segona locomotora a vapor, la cessió de la qual ja està signada per la FFE. Es tracta d’una unitat Mikado, de 23 metres de llargada i 170 tones de pes, construïda l’any 1957 per l’empresa Macosa i que va operar a la regió valenciana. Sasplugas explicà ahir al Diari que l’acord de cessió tindrà una vigència de 20 anys, durant els quals si l’associació del ferrocarril de Móra la Nova repara la locomotora aquesta podrà ser utilitzada per la FFE en un tren turístic existent entre Madrid i Aranjuez.Ara, l’associació moranovenca treballa intensament en el trasllat de les dues locomotores, una cita històrica per a la Ribera d’Ebre que podria arribar abans d’acabar l’any. Un cop a Móra la Nova, la voluntat dels promotors és reparar les dues màquines per tal que puguin ser utilitzades en el tren turístic a vapor que ha d’unir les poblacions de Reus i Casp.
Diari de Tarragona, avui.
martes, 13 de septiembre de 2011
Sobre el cementerio Nuclear...
(Poquísimos) vecinos de Ascó piden a gritos un cementerio nuclear
Entre ellos están los integrantes del grupo Mecano, que han versionado una mítica canción
Aquí el vídeo
En Ascó dicen que tener un sitio donde almacenar los residuos provocados por la energía nuclear de todas las centrales españolas es súper necesario. Bueno, básicamente lo dicen algunos de sus políticos (es tan necesario que incluso han desafiado a los jefes de sus partidos) y cuatro vecinos despistados. Entre ellos, mira qué casualidad, se encuentran los integrantes de Mecano. ¿Creíais que el grupo ya no existía? ¡Es falso! Estaban en la localidad tarraconense, esperando una oportunidad como esta para resucitar uno de sus éxitos. Y es que, como muy bien dicen, no es serio este cementerio.
Entre ellos están los integrantes del grupo Mecano, que han versionado una mítica canción
Aquí el vídeo
En Ascó dicen que tener un sitio donde almacenar los residuos provocados por la energía nuclear de todas las centrales españolas es súper necesario. Bueno, básicamente lo dicen algunos de sus políticos (es tan necesario que incluso han desafiado a los jefes de sus partidos) y cuatro vecinos despistados. Entre ellos, mira qué casualidad, se encuentran los integrantes de Mecano. ¿Creíais que el grupo ya no existía? ¡Es falso! Estaban en la localidad tarraconense, esperando una oportunidad como esta para resucitar uno de sus éxitos. Y es que, como muy bien dicen, no es serio este cementerio.
Etiquetas:
Ascó,
cementerio,
mecano,
nucleares
martes, 12 de julio de 2011
Portada del Diari de Tarragona del diumenge...
http://www.diaridetarragona.com/portadas/DT100711T01.PDF
http://www.diaridetarragona.com/portadas/DT100711T01.PDF
viernes, 17 de junio de 2011
Tornar a l'Escola
A la Sala d'Exposicions del Casal Municipal de Móra la Nova s'ha inaugurat l'exposició de pintures de l'Anna Maria Pujol (l'Anna Maria de la Fonda). Estarà oberta, de 19 a 21 hores, fins al dia 19 de juny. Val la pena anar...
Aquí us deixo algunes fotos.
I, la última: La Dire de l'Escola Ingrid Caba) amb unes alumnes (La Pepi, la Cesca, la Tere)tornan de l'Exposició.
Aquí us deixo algunes fotos.
I, la última: La Dire de l'Escola Ingrid Caba) amb unes alumnes (La Pepi, la Cesca, la Tere)tornan de l'Exposició.
lunes, 13 de junio de 2011
El CSN halla tabaco y colillas en el edificio de combustible de la central nuclear de Ascó I
La inspección realizada durante el primer trimestre de 2011 ha encontrado también material inflamable, pequeñas fugas de aceite y andamio sin anclar.
En abril se registró un conato de incendio en el edificio auxiliar.
La central debe obtener en octubre el permiso de renovación de su licencia.
Una inspección del Centro de Seguridad Nuclear (CSN) efectuada a la central nuclear de Ascó (Tarragona) durante el primer trimestre de 2011 ha detectado diversas irregularidades en el funcionamiento diario de la central, entre las que se encuentran el hallazgo de material inflamable, colillas y un paquete de tabaco, en el edificio de combustible de la central.
El acta del CSN analiza la protección contra incendios de la central, y en el caso de la unidad I detalla el hallazgo de colillas en diversos puntos, así como el cierre inadecuado de alguna puerta y un camión estacionado en una zona prohibida.
Precisamente, Ascó I registró en abril de este año un conato de incendio en el edificio auxiliar durante tres minutos, si bien éste se originó en un cuadro eléctrico que no alimenta equipos de seguridad, y tampoco ocasionó ningún riesgo para las personas o el medio ambiente.
Las puertas estancas entre áreas inundables presentan las juntas de goma "en un estado envejecido" La inspección detectó asimismo en el caso de la unidad II el almacenamiento incorrecto de 19 cajas de folios, la existencia de colillas en el edificio diesel, así como restos de suciedad en algunos puntos.
El equipo de inspectores del CSN también ha realizado un análisis de la protección de la central frente a condiciones meteorológicas severas e inundaciones, y apunta como resultados de la misma que las puertas estancas entre áreas inundables presentan las juntas de goma "en un estado envejecido" y "en ningún caso se notaban elásticas al tacto", mientras que buena parte de ellas estaban pintadas del color de la puerta.
La visita señala asimismo otras pequeñas deficiencias, como andamios sin anclar en lugares que no deberían estar, materiales olvidados en sitios inadecuados, restos de suciedad y pequeñas fugas de aceite, entre otros aspectos.
Un tercio de los sucesos
Las unidades I y II de Ascó acumulan un tercio de los sucesos notificables en lo que va de año por los ocho reactores que conforman el parque nuclear español, que se dividen en 5 notas informativas de las 14 que se han producido, y 9 reseñas de las 27 emitidas.
Entre estos sucesos se encuentran dos que fueron clasificados con el nivel 1 en la Escala Internacional de Sucesos Nucleares (Ines) , que tiene siete niveles, y que se produjeron por una maniobra incorrecta en la colocación de las compuertas de separación en la piscina de combustible y por la fuga de 25.000 litros de agua contaminada en el interior de la planta, que mojó el calzado de 19 trabajadores.
De hecho, Ascó I se reconectó a la red eléctrica a principios de junio, tras los trabajos de recarga de combustible que se prolongaron durante cerca de dos meses y medio y durante los que se registraron siete incidencias.
Ascó debe obtener en octubre de este año el permiso de renovación de su licencia de explotación, prorrogable durante diez años, algo a lo se oponen colectivos ecologistas por entender que esta nuclear concentra la mayoría de problemas en España, la fuga de partículas radiactivas de 2007 supuso la mayor multa de la historia: 15,4 millones de euros.
La inspección realizada durante el primer trimestre de 2011 ha encontrado también material inflamable, pequeñas fugas de aceite y andamio sin anclar.
En abril se registró un conato de incendio en el edificio auxiliar.
La central debe obtener en octubre el permiso de renovación de su licencia.
Una inspección del Centro de Seguridad Nuclear (CSN) efectuada a la central nuclear de Ascó (Tarragona) durante el primer trimestre de 2011 ha detectado diversas irregularidades en el funcionamiento diario de la central, entre las que se encuentran el hallazgo de material inflamable, colillas y un paquete de tabaco, en el edificio de combustible de la central.
El acta del CSN analiza la protección contra incendios de la central, y en el caso de la unidad I detalla el hallazgo de colillas en diversos puntos, así como el cierre inadecuado de alguna puerta y un camión estacionado en una zona prohibida.
Precisamente, Ascó I registró en abril de este año un conato de incendio en el edificio auxiliar durante tres minutos, si bien éste se originó en un cuadro eléctrico que no alimenta equipos de seguridad, y tampoco ocasionó ningún riesgo para las personas o el medio ambiente.
Las puertas estancas entre áreas inundables presentan las juntas de goma "en un estado envejecido" La inspección detectó asimismo en el caso de la unidad II el almacenamiento incorrecto de 19 cajas de folios, la existencia de colillas en el edificio diesel, así como restos de suciedad en algunos puntos.
El equipo de inspectores del CSN también ha realizado un análisis de la protección de la central frente a condiciones meteorológicas severas e inundaciones, y apunta como resultados de la misma que las puertas estancas entre áreas inundables presentan las juntas de goma "en un estado envejecido" y "en ningún caso se notaban elásticas al tacto", mientras que buena parte de ellas estaban pintadas del color de la puerta.
La visita señala asimismo otras pequeñas deficiencias, como andamios sin anclar en lugares que no deberían estar, materiales olvidados en sitios inadecuados, restos de suciedad y pequeñas fugas de aceite, entre otros aspectos.
Un tercio de los sucesos
Las unidades I y II de Ascó acumulan un tercio de los sucesos notificables en lo que va de año por los ocho reactores que conforman el parque nuclear español, que se dividen en 5 notas informativas de las 14 que se han producido, y 9 reseñas de las 27 emitidas.
Entre estos sucesos se encuentran dos que fueron clasificados con el nivel 1 en la Escala Internacional de Sucesos Nucleares (Ines) , que tiene siete niveles, y que se produjeron por una maniobra incorrecta en la colocación de las compuertas de separación en la piscina de combustible y por la fuga de 25.000 litros de agua contaminada en el interior de la planta, que mojó el calzado de 19 trabajadores.
De hecho, Ascó I se reconectó a la red eléctrica a principios de junio, tras los trabajos de recarga de combustible que se prolongaron durante cerca de dos meses y medio y durante los que se registraron siete incidencias.
Ascó debe obtener en octubre de este año el permiso de renovación de su licencia de explotación, prorrogable durante diez años, algo a lo se oponen colectivos ecologistas por entender que esta nuclear concentra la mayoría de problemas en España, la fuga de partículas radiactivas de 2007 supuso la mayor multa de la historia: 15,4 millones de euros.
miércoles, 1 de junio de 2011
Xerrada sobre la ceràmica
Parlant del present de la ceràmica
Xerrada a càrrec de Joaquim Espuny
1 de juny de 2011 a les 17.00 h
A l’Escola d’Arts i Disseny de Móra la Nova
Joaquim Espuny (1967) Graduat en Arts Aplicades per l'Escola
Llotja de Barcelona, desenvolpa el seu treball com a ceramista,
professor i director de l'Escola d'Art Apel·les Fenosa al
Vendrell. Ha exposat a diferents museus i galeries de ciutats
com Barcelona, Madrid, Còrdova, Saragossa i Aveiro
(Portugal). Alguns dels premis que ha rebut són la Biennal de
Ceràmica Angelina Alós (2000), el Concurs Internacional de
Ceràmica de l'Alcora (2001), la Biennal de Ceràmica Martí
Royo (2000 i 2004) i la Biennal del Museu d'Art Modern de
Tarragona (2008).
Actualment treballa la sèrie "De terra, de riu, de fang..."
presentada a la Galeria Sargadelos de Barcelona (2009), a la
Sala de les Columnes d'Artesania Catalunya (2010) i a la
Fundació Carulla d'Espluga de Francolí (2011).
Xerrada a càrrec de Joaquim Espuny
1 de juny de 2011 a les 17.00 h
A l’Escola d’Arts i Disseny de Móra la Nova
Joaquim Espuny (1967) Graduat en Arts Aplicades per l'Escola
Llotja de Barcelona, desenvolpa el seu treball com a ceramista,
professor i director de l'Escola d'Art Apel·les Fenosa al
Vendrell. Ha exposat a diferents museus i galeries de ciutats
com Barcelona, Madrid, Còrdova, Saragossa i Aveiro
(Portugal). Alguns dels premis que ha rebut són la Biennal de
Ceràmica Angelina Alós (2000), el Concurs Internacional de
Ceràmica de l'Alcora (2001), la Biennal de Ceràmica Martí
Royo (2000 i 2004) i la Biennal del Museu d'Art Modern de
Tarragona (2008).
Actualment treballa la sèrie "De terra, de riu, de fang..."
presentada a la Galeria Sargadelos de Barcelona (2009), a la
Sala de les Columnes d'Artesania Catalunya (2010) i a la
Fundació Carulla d'Espluga de Francolí (2011).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

