lunes, 31 de diciembre de 2007
domingo, 30 de diciembre de 2007
Noticias de Móra d'Ebre
El Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre formarà en atenció domiciliària vuit dones majors de 25 anys en situació d'atur
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre juntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya han organitzat un any més el Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre, que es va presentar aquest divendres i que iniciarà les classes el pròxim 2 de gener. El Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre IV formarà en l'ofici d'atenció domiciliària vuit dones de la comarca majors de 25 anys en situació d'atur i amb baix nivell de formació, i funcionarà durant tot l'any 2008. La formació teòrica es desenvoluparà a l'aula existent als locals de la Creu Roja de Móra d'Ebre i la pràctica es durà a terme en diferents indrets de la Ribera d'Ebre.
Durant el desenvolupament del projecte, les vuit alumnes rebran formació teòrica i pràctica d'auxiliar d'ajuda a domicili, i es treballarà en residències per a la gent gran i altres llocs de la comarca on sigui necessària la seva feina. Les alumnes aprofundiran en les tasques pròpies de l'ofici per tal de facilitar la seva incorporació al mercat laboral. En total sumaran 1.920 hores de formació. A més, cada alumna rebrà una remuneració mensual per la seva jornada laboral de prop de 1.000 euros.
El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Josep Solé, va participar en l'acte de presentació del taller i va manifestar que 'és una bona oportunitat perquè a més de la formació les alumnes rebran una remuneració, i a la comarca es facilitarà unes persones qualificades per a donar servei a un ampli col·lectiu de gent gran'.
Aquest és el segon any consecutiu que es fa el taller d'atenció domiciliària. El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre inicia aquest nou taller amb la voluntat de poder facilitar la inserció en el món laboral dels alumnes i treballadors, a l'igual que va fer en els darrers Tallers d'Ocupació, dedicats als àmbits de la cuina i la jardineria.
El projecte està subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu.
El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre juntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya han organitzat un any més el Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre, que es va presentar aquest divendres i que iniciarà les classes el pròxim 2 de gener. El Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre IV formarà en l'ofici d'atenció domiciliària vuit dones de la comarca majors de 25 anys en situació d'atur i amb baix nivell de formació, i funcionarà durant tot l'any 2008. La formació teòrica es desenvoluparà a l'aula existent als locals de la Creu Roja de Móra d'Ebre i la pràctica es durà a terme en diferents indrets de la Ribera d'Ebre.
Durant el desenvolupament del projecte, les vuit alumnes rebran formació teòrica i pràctica d'auxiliar d'ajuda a domicili, i es treballarà en residències per a la gent gran i altres llocs de la comarca on sigui necessària la seva feina. Les alumnes aprofundiran en les tasques pròpies de l'ofici per tal de facilitar la seva incorporació al mercat laboral. En total sumaran 1.920 hores de formació. A més, cada alumna rebrà una remuneració mensual per la seva jornada laboral de prop de 1.000 euros.
El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Josep Solé, va participar en l'acte de presentació del taller i va manifestar que 'és una bona oportunitat perquè a més de la formació les alumnes rebran una remuneració, i a la comarca es facilitarà unes persones qualificades per a donar servei a un ampli col·lectiu de gent gran'.
Aquest és el segon any consecutiu que es fa el taller d'atenció domiciliària. El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre inicia aquest nou taller amb la voluntat de poder facilitar la inserció en el món laboral dels alumnes i treballadors, a l'igual que va fer en els darrers Tallers d'Ocupació, dedicats als àmbits de la cuina i la jardineria.
El projecte està subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu.
sábado, 29 de diciembre de 2007
Descontaminació del pantá de Flix
El projecte de descontaminació de l'embasament de Flix surt a licitació per 200 MEUR
La societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed), depenent del Ministeri de Medi Ambient, ha anunciat la licitació del projecte de descontaminació química de l'embassament de Flix. El pressupost base de les obres és de 192 milions d'euros i un termini màxim d'execució de 42 mesos. També s'ha fet pública la convocatòria d'adjudicació d'altres contractes que afecten a aquesta actuació. Es tracta de l'assistència tècnica a la direcció de les obres, per 6,7 milions d'euros, l'assistència a la direcció ambiental, per un milió d'euros, i l'assistència per a la coordinació de seguretat i salut de les obres, per 1,3 milions. Les actuacions estan declarades d'interès general, prioritàries i urgents.
Les obres que surten a licitació consisteixen en l'extracció de gairebé un milió de metres cúbics de residus contaminats, tractament dels mateixos per descontaminar-los, transport fins a un abocador controlat a sis quilòmetres de distància, així com el segellat d'aquest abocador i la restauració de la llera de l'Ebre.
L'embassament de Flix reté actualment una gran quantitat de llots contaminats que tenen el seu origen en els abocaments històrics procedents de l'activitat desenvolupada per la fàbrica de la Societat Electro-Química de Flix, que des de principis del segle passat s'ha assentat en el seu marge dret, i en els canvis en el riu deguts a la construcció de les preses de Mequinensa, Riba-roja i la pròpia Flix.
La societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed), depenent del Ministeri de Medi Ambient, ha anunciat la licitació del projecte de descontaminació química de l'embassament de Flix. El pressupost base de les obres és de 192 milions d'euros i un termini màxim d'execució de 42 mesos. També s'ha fet pública la convocatòria d'adjudicació d'altres contractes que afecten a aquesta actuació. Es tracta de l'assistència tècnica a la direcció de les obres, per 6,7 milions d'euros, l'assistència a la direcció ambiental, per un milió d'euros, i l'assistència per a la coordinació de seguretat i salut de les obres, per 1,3 milions. Les actuacions estan declarades d'interès general, prioritàries i urgents.
Les obres que surten a licitació consisteixen en l'extracció de gairebé un milió de metres cúbics de residus contaminats, tractament dels mateixos per descontaminar-los, transport fins a un abocador controlat a sis quilòmetres de distància, així com el segellat d'aquest abocador i la restauració de la llera de l'Ebre.
L'embassament de Flix reté actualment una gran quantitat de llots contaminats que tenen el seu origen en els abocaments històrics procedents de l'activitat desenvolupada per la fàbrica de la Societat Electro-Química de Flix, que des de principis del segle passat s'ha assentat en el seu marge dret, i en els canvis en el riu deguts a la construcció de les preses de Mequinensa, Riba-roja i la pròpia Flix.
jueves, 27 de diciembre de 2007
Aniversari de la senyera
Una comisió de ciutadans proposa un conjunt d'actes per celebrar el centenari de la creació de la senyera.
L'estelada fa cent anys
La senyera independentista, documentada per primer cop a la seu parisenca de la Lliga Nacionalista el 1908, enfila el seu primer centenari. Per commemorar l'efemèride, una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes i l'edició de publicacions i material sobre l'emblema
+ A dalt, l'estelada d'emblema del Centre Català de Cuba, en una publicació del 1919. A sota a l'esquerra, un campament catalanista amb Pompeu Fabra, el 1931. A la dreta, esclat d'estelades al Camp Nou per a la selecció catalana. Foto: EL PUNT A. PUIG
Una vella fotografia, feta a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana a París, que il·lustrava un calendari del 1909 mostra una senyera amb un rombe –suposadament blau– al mig i una estrella blanca al damunt. Tot i no tenir el format clàssic, amb el triangle i l'estel a la dreta, l'emblema és el precedent més antic que inclou els components bàsics de la senyera de lluita.
D'una manera semblant a altres commemoracions d'efemèrides, com ara els centenaris del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), de la fundació de l'Orfeó Català (1991) o de les Bases de Manresa, amb una nova associació que es va fundar el 1992, una comissió de ciutadans proposa que se celebri el primer centenari de la primera senyera estelada.
Amb aquest propòsit, des de fa unes setmanes han obert el projecte a l'adhesió d'historiadors i intel·lectuals que hi vulguin col·laborar. I a la llista ja n'hi figuren més d'una trentena entre els quals hi ha noms com el de l'historiador Oriol Junqueras, l'economista Elisenda Paluzie; el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, i el president de la Fundació Centre de Documentació Política, Miquel Sellarès. La comissió vol aprofitar aquest centenari per commemorar, alhora, el primer segle de l'independentisme contemporani. A l'historiador Oriol Junqueras li sembla bé que «aquest element es pugui prendre com a referent històric per commemorar l'aniversari de tot el moviment, perquè alhora permet reflexionar i analitzar el futur». De moment, la comissió ha posat en funcionament el web www.estelada.cat, i ha començat a contactar amb institucions i persones per tirar endavant un llibre, un còmic i una exposició, i editar material divers dedicat a l'estelada. També vol recuperar cartells que facin servir la bandera i té al cap altres iniciatives en espera d'aconseguir finançament i més adhesions.
L'emblema definitiu, tal com ha perviscut fins als nostres dies, va aparèixer pels volts del 1918. El disseny el va idear Vicenç-Albert Ballester, que liderava el clandestí Comitè Pro Catalunya. A imatge i semblança de la bandera cubana i fent servir els mateixos elements de la iconografia maçònica, com el triangle blau –el cel de la humanitat– i l'estel blanc de cinc puntes –símbol de la llibertat–. La inspiració de Cuba, no va ser un fet casual, perquè l'il·lustrador Joan-Marc Passada –un dels impulsors de la commemoració– recorda que molts catalanistes del moment «s'emmirallaven en el moviment independentista cubà», que el 1898 s'havia desvinculat de l'Espanya colonial. A la Catalunya de principis del segle XX, mancava una estructura política que apostés per l'independentisme, ja que aleshores encara imperava, com a molt, el regionalisme i tampoc hi havia institucions de govern estrictament catalanes, llevat de la tímida Mancomunitat.
SENYERA PROVISIONAL
Ballester pensava que la senyera tradicional quedava curta, hissada al costat d'una bandera espanyola que la neutralitzava. Així, l'estelada era un símbol d'insurrecció, però transitori. De fet, Ballester va escriure que quan Catalunya fos independent retornaria «de bell nou la bandera de les quatre barres, la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»
La majoria de testimonis gràfics de la nova bandera, sobretot durant els primers anys, provenen de casals i agrupacions catalanes a l'estranger. De popularitzar-la a casa nostra, però, se'n va encarregar Estat Català als anys vint. Més tard, també fou protagonista durant la proclamació de la república catalana, el 14 d'abril del 1931, i de l'Estat Català, el 6 d'octubre de 1934. Amb l'arribada del franquisme, l'estelada va restar condemnada a l'ús clandestí, a recer d'organitzacions com el Front Nacional de Catalunya (FNC).
LA REINVENCIÓ DEL PSAN
A la dècada dels seixanta, una escissió marxista del FNC va donar lloc al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'any 1968. Aquesta formació, que aquest 2008 celebrarà el seu 40è aniversari, va adaptar la bandera als colors revolucionaris. I d'aquí que l'estel es tenyís de vermell i el fons del triangle restés groc. Posteriorment, altres partits, com ara ERC, de manera informal, l'any 1987, i les CUP, que són les úniques que l'empren com a bandera oficial, també han assumit l'estelada del PSAN. I, encara que pugui semblar contradictori amb l'orientació socialcristiana, també les joventuts d'Unió, potser per diferenciar-se de la JNC, que majoritàriament es decanta per l'ús de la tradicional.
Pel seu creador, Vicenç-A. Ballester, l'estelada era un símbol provisional de lluita. Quan Catalunya fos independent, retornaria «la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»
L'estelada fa cent anys
La senyera independentista, documentada per primer cop a la seu parisenca de la Lliga Nacionalista el 1908, enfila el seu primer centenari. Per commemorar l'efemèride, una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes i l'edició de publicacions i material sobre l'emblema
+ A dalt, l'estelada d'emblema del Centre Català de Cuba, en una publicació del 1919. A sota a l'esquerra, un campament catalanista amb Pompeu Fabra, el 1931. A la dreta, esclat d'estelades al Camp Nou per a la selecció catalana. Foto: EL PUNT A. PUIG
Una vella fotografia, feta a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana a París, que il·lustrava un calendari del 1909 mostra una senyera amb un rombe –suposadament blau– al mig i una estrella blanca al damunt. Tot i no tenir el format clàssic, amb el triangle i l'estel a la dreta, l'emblema és el precedent més antic que inclou els components bàsics de la senyera de lluita.
D'una manera semblant a altres commemoracions d'efemèrides, com ara els centenaris del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), de la fundació de l'Orfeó Català (1991) o de les Bases de Manresa, amb una nova associació que es va fundar el 1992, una comissió de ciutadans proposa que se celebri el primer centenari de la primera senyera estelada.
Amb aquest propòsit, des de fa unes setmanes han obert el projecte a l'adhesió d'historiadors i intel·lectuals que hi vulguin col·laborar. I a la llista ja n'hi figuren més d'una trentena entre els quals hi ha noms com el de l'historiador Oriol Junqueras, l'economista Elisenda Paluzie; el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, i el president de la Fundació Centre de Documentació Política, Miquel Sellarès. La comissió vol aprofitar aquest centenari per commemorar, alhora, el primer segle de l'independentisme contemporani. A l'historiador Oriol Junqueras li sembla bé que «aquest element es pugui prendre com a referent històric per commemorar l'aniversari de tot el moviment, perquè alhora permet reflexionar i analitzar el futur». De moment, la comissió ha posat en funcionament el web www.estelada.cat, i ha començat a contactar amb institucions i persones per tirar endavant un llibre, un còmic i una exposició, i editar material divers dedicat a l'estelada. També vol recuperar cartells que facin servir la bandera i té al cap altres iniciatives en espera d'aconseguir finançament i més adhesions.
L'emblema definitiu, tal com ha perviscut fins als nostres dies, va aparèixer pels volts del 1918. El disseny el va idear Vicenç-Albert Ballester, que liderava el clandestí Comitè Pro Catalunya. A imatge i semblança de la bandera cubana i fent servir els mateixos elements de la iconografia maçònica, com el triangle blau –el cel de la humanitat– i l'estel blanc de cinc puntes –símbol de la llibertat–. La inspiració de Cuba, no va ser un fet casual, perquè l'il·lustrador Joan-Marc Passada –un dels impulsors de la commemoració– recorda que molts catalanistes del moment «s'emmirallaven en el moviment independentista cubà», que el 1898 s'havia desvinculat de l'Espanya colonial. A la Catalunya de principis del segle XX, mancava una estructura política que apostés per l'independentisme, ja que aleshores encara imperava, com a molt, el regionalisme i tampoc hi havia institucions de govern estrictament catalanes, llevat de la tímida Mancomunitat.
SENYERA PROVISIONAL
Ballester pensava que la senyera tradicional quedava curta, hissada al costat d'una bandera espanyola que la neutralitzava. Així, l'estelada era un símbol d'insurrecció, però transitori. De fet, Ballester va escriure que quan Catalunya fos independent retornaria «de bell nou la bandera de les quatre barres, la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»
La majoria de testimonis gràfics de la nova bandera, sobretot durant els primers anys, provenen de casals i agrupacions catalanes a l'estranger. De popularitzar-la a casa nostra, però, se'n va encarregar Estat Català als anys vint. Més tard, també fou protagonista durant la proclamació de la república catalana, el 14 d'abril del 1931, i de l'Estat Català, el 6 d'octubre de 1934. Amb l'arribada del franquisme, l'estelada va restar condemnada a l'ús clandestí, a recer d'organitzacions com el Front Nacional de Catalunya (FNC).
LA REINVENCIÓ DEL PSAN
A la dècada dels seixanta, una escissió marxista del FNC va donar lloc al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'any 1968. Aquesta formació, que aquest 2008 celebrarà el seu 40è aniversari, va adaptar la bandera als colors revolucionaris. I d'aquí que l'estel es tenyís de vermell i el fons del triangle restés groc. Posteriorment, altres partits, com ara ERC, de manera informal, l'any 1987, i les CUP, que són les úniques que l'empren com a bandera oficial, també han assumit l'estelada del PSAN. I, encara que pugui semblar contradictori amb l'orientació socialcristiana, també les joventuts d'Unió, potser per diferenciar-se de la JNC, que majoritàriament es decanta per l'ús de la tradicional.
Pel seu creador, Vicenç-A. Ballester, l'estelada era un símbol provisional de lluita. Quan Catalunya fos independent, retornaria «la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»
miércoles, 26 de diciembre de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
