miércoles, 28 de octubre de 2009
Vandellós rechaza el cementerio nuclear
La junta de gobierno de esta tarde aprobará otro escrito para reafirmar su postura, que ya pasó por pleno el 28 de abril de 2006
martes, 27 de octubre de 2009
El cementerio nuclear
Cinco pueblos toman posiciones para albergar el almacén nuclear
Ascó, Vandellòs y Tivissa (Tarragona), Yebra (Guadalajara) y Merindad de Cuesta-Urria (Burgos), posibles emplazamientos para los residuos radiactivos
El Ejecutivo maneja actualmente cinco pueblos para albergar el almacén nuclear con los residuos radiactivos. Se trata de Ascó, Vandellòs y Tivissa en Tarragona, Yebra (Guadalajara) y Merindad de Cuesta-Urria (Burgos), próximos a nucleares, según fuentes conocedoras de la negociación. Oficialmente, el Ministerio de Industria, la Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa) y los ayuntamientos niegan las conversaciones y afirman que sólo comenzarán cuando se pidan candidatos, algo previsto para noviembre.
El Gobierno planea pedir entonces candidatos que acojan el Almacén Temporal Centralizado (ATC), con todos los residuos radiactivos. En los últimos meses también hubo momentos en los que la publicación parecía inminente y acabó frustrada. Una comisión interministerial pedirá municipios que aprueben en pleno su candidatura. Oficialmente, los requisitos no son demasiados y casi toda España podría acogerlos: no puede estar en un lugar símico, protegido, inundable y se valorará que tenga tren.
El Pais, hoy
sábado, 17 de octubre de 2009
Un campo de minas bajo el polígono
Un campo de minas bajo el polígono
Les Camposines tiene en su subsuelo miles de bombas de la batalla del Ebro
jueves, 1 de octubre de 2009
miércoles, 30 de septiembre de 2009
Població inmigrada a Móra d'Ebre
Móra d’Ebre multiplica per 26 la població immigrada des de 1996
Un estudi analitza el fort creixmennt i proposa mesures per a millorar la integració
L’Ajuntament de Móra d’Ebre ha fet públic un estudi en profunditat sobre el fort creixement de la immigració a la capital de la Ribera d’Ebre els últims 15 anys. L’estudi, obra de la sociòloga Maria Esther Garcia, ha comptat amb la col·laboració activa de la regidoria d’Acció Social del consistori, l’agent d’acollida i les mediadores de salut. A més, s’ha realitzat una extensa enquesta a un 40 per cent de la població estrangera resident a la capital de la comarca.
La primera i més destacada dada de l’informe és la constatació del fort augment de la població immigrada. Si a l’any 1996, eren 29 les persones empadronades, el mes de juny de 2009 la xifra s’elevava a 1.024 de 44 nacionalitats diferents. La població immigrada s’ha multiplicat per 26 en els últims 14 anys i suposa avui un 17 per cent del total de la població, una xifra lleugerament superior a la mitjana catalana. És una població heterogènia, s’assegura, amb necessitats, aspiracions i demandes diferents. L’arribada és fruit d’una crida de manca de ma d’obra com l’agricultura, la construcció, l’hosteleria, la cura de les persones grans, el treball domèstic i la sanitat.
Les dues comunitats amb més veïns empadronats a Móra d’Ebre són, en diferència, la marroquina i la romanesa. També son, sempre segons l’estudi, les comunitats amb majors dificultats econòmiques. De fet, la meitat de les llars magrebines i més de la meitat de les llars romaneses tenen un nivell d’ingressos insuficients. I es que la principal dificultat amb que es troba una part d’aquesta població és no tenir un treball estable que els garanteixi uns ingressos fixos i suficients.
Al marge de les dues principals comunitats immigrades, l’estudi analitza també la presència de veïns d’Amèrica Llatina, el Regne Unit i dels països de l’est de l’Europa no comunitaris. Destaca, en el primer cas, que es tracta de persones amb un elevat nivell d’estudis i un percentatge elevat de treball estable, concentrat al sector de la salut. És remarcable, a més, que la situació més comuna dels veïns del Regne Unit sigui la de jubilat.
El fort creixement de la immigració, admet l’estudi, ha provocat que la població autòctona no hagi tingut temps de reaccionar «ja que suposa un gran esforç d’assimilació i de repartiment de recursos». Per tot plegat, i més enllà de la tasca que ja s’està realitzant a nivell local i comarcal, l’estudi proposa la redacció d’un pla d’acollida que faciliti i orienti els nouvinguts en la seva arribada, i accions de sensibilització de la població autòctona a través de xerrades i tallers. A més, s’apunta que cal donar suport a les diferents comunitats per a crear associacions de caire cultural i religiós, normalitzar la diversitat, crear una borsa de treball i d’orientació professional i posar molta cura en tres col·lectius en risc d’exclusió social: les dones amb baix nivell de formació, joves i adolescents que han arribat fora de l’edat d’escolarització obligatòria i nens de famílies amb pocs recursos econòmics.
Ascó va vulnerar el dret a la seguretat
El Síndic considera que la nuclear d'Ascó va vulnerar el dret a la seguretat de les persones en l'episodi de la fuita
El Síndic de Greuges considera que l'actuació dels gestors de la central nuclear d'Ascó (Ribera d'Ebre) en la gestió de l'episodi de la fuita de partícules radioactives de 2007 'pot haver vulnerat el dret a la seguretat de totes les persones afectades' i 'el dret conjunt de la població a rebre una informació veraç'
Així ho inclou en la resolució de l'actuació d'ofici oberta arran de la fuita, amb la qual reclama també al Govern les modificacions normatives necessàries' per fer possible una major presència en matèria de seguretat nuclear i un desplegament de les competències de l'Estatut. El Síndic recomana també nous mètodes de recollida i transmissió de la informació als ajuntaments i als veïns.
Després de rebre la informació de tres ajuntaments de la zona, tres departaments de la Generalitat i de les investigacions portades a terme pel Defensor del Poble amb el Consell de Seguretat Nuclear (CSN), el Síndic conclou que l'actuació dels gestors de la central nuclear d'Ascó pot haver vulnerat el dret a la seguretat de totes les persones afectades per la fuita (veïns de la zona, treballadors de la central i visitants) i el dret del conjunt de la població a rebre una informació veraç.
El defensor aconsella al Departament d'Economia i Finances que 'explori' aquestes modificacions i suggereix que es creïn nous sistemes de recollida i de trasllat de la informació en supòsits de fuites radiològiques -utilitzant fins al límit les tecnologies de la informació i la comunicació- als ajuntaments de la zona perquè puguin informar els veïns. La petició de més informació també es fa extensiva als mateixos treballadors de la central.
Per tot plegat, recomana a l'Administració pública catalana, en el marc de les seves competències, que s'avanci en la promoció normativa i de gestió en matèria de seguretat nuclear, en la millora dels protocols de seguiment de la vigilància radiològica i dels sistemes de recollida de la informació i del trasllat d'aquesta informació als ajuntaments i a la població potencialment afectada, com a garantia del dret a disposar d'una informació ràpida i veraç.
El síndic va decidir obrir una actuació d'ofici arran de l'episodi de la fuita de partícules radioactives de la central nuclear d'Ascó de novembre del 2007, per saber fins a quin punt poden haver estat vulnerats els drets de les persones que viuen a la rodalia de la central, dels treballadors de la mateixa planta i dels visitants que van ser a la central quan el seus directius ja sabien que hi havia hagut una fuita i encara no ho havien comunicat al CSN.


