NOTICIAS
Villafranco ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta
La petita pedania situada a tocar de la llacuna de l'Encanyissada ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta. Així ho ha confirmat l'Ajuntament d'Amposta, després de presentar una consulta al Departament de Governació de la Generalitat.
per M.Millan |
Tot i que la major part dels ciutadans es refereix a la pedania com a Poble Nou del Delta, i així a apareix als cartells, senyalitzacions i llibres, fins ara als documents oficials de l'Ajuntament d'Amposta hi constava la denominació de Villafranco del Delta, topònim original del nucli creat fa poc més de 50 anys per l'Instituto de Colonización del règim franquista.
Després de diferents temptatives de canvi, i amb la proposta sobre la taula de realitzar una consulta popular, ara la controvèrsia ha donat un gir inesperat.
L'Ajuntament d'Amposta ha realitzat una consulta al Departament de Governació, el qual dóna ja per oficial la denominació de Poble Nou del Delta. De fet, aquest és el topònim que consta al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, en vigor des del 2003.
Així les coses, l'alcalde, Manel Ferré, dóna l'afer per tancat. «L'únic que queda ara sobre la taula és determinar si s'anomena concretament Poble Nou del Delta o el Poble Nou del Delta», comenta.
La nova presidenta de l'Associació de Veïns del Poble Nou, Anna Graell, desconeixia ahir aquesta nova conjuntura. Partidària de deixar enrera el topònim del dictador, «com la major part de la gent jove del poble», Graell va lamentar la manca d'informació per part del consistori. «Demanaré una reunió amb l'alcalde i, si cal, convocarem una assemblea extraordinària de l'associació de veïns per informar d'aquest canvi», afirmà.
Els grups de l'oposició al consistori, i especialment EA-ERC, han insistit molt en el canvi de la denominació franquista que encara perviu al municipi.
La portaveu republicana, Marta Cid, ha valorat positivament la resolució pel que fa al topònim de Poble Nou, però insta l'equip de govern a liderar també la substitució de «noms de carrers de la ciutat referents al règim, com ara Ruiz de Alda, aplicant tots els mecanismes perquè el procés no sigui una molèstia per als veïns».
martes, 15 de enero de 2008
lunes, 14 de enero de 2008
viernes, 11 de enero de 2008
Sultans of Swing (Dire Straits)
Dedicada a Lo segón de Cal Teixidó, dels Massos, bon aficionat a la música...
jueves, 10 de enero de 2008
Hotel en Móra d'Ebre
NOTICIAS
La cadena francesa Campanile vol construir un hotel a Móra d'Ebre
El grup hoteler, estès a nou països europeus, està buscant un emplaçament en sòl urbà per aixecar un establiment d'entre 30 i 40 habitacions.
per a. caralt |
El grup francès Louvre Hotels, propietari de la cadena Campanile, ha mostrat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre el seu interès per aixecar a la capital riberenca un hotel de nova planta d'entre 30 i 40 habitacions. L'establiment, segons explicava ahir l'alcalde morenc, Joan Josep Duran, oferiria habitacions dobles a un preu al voltant de 60 euros la nit i inclouria un restaurant.
Tant l'equip de govern (PSC-ERC) com el principal partit de l'oposició (CiU) consideren una necessitat la construcció d'un hotel, seria el primer, a Móra d'Ebre. Així doncs, explica l'equip de govern, ara fa uns mesos es van iniciar un seguit de contactes per atraure inversors. En aquest marc, el govern municipal presentà a la cadena francesa una informe del potencial econòmic de la zona, «els vam dir que l'hotel podria nodrir-se de les persones que treballen al voltant del nostre hospital, la central nuclear d'Ascó, els actuals polígons industrials i el futur polígon de les Camposines, o dels dos circuits de proves», recordava ahir Duran.
La cadena, actualment, està buscant un terreny urbà per poder tirar endavant la inversió. Una de les millors zones on aixecar l'hotel, apunta l'alcalde, es trobaria al costat de la carretera N-420, donada la proximitat dels dos polígons del municipi, els circuits de proves i l'accés al mateix hospital.
Al marge de l'interès manifestat per Campanile, l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha rebut una segona proposta d'uns inversors, el nom del qual no s'ha desvetllat, que voldrien construir un hotel d'entre quatre i cinc estrelles de categoria amb restaurant i una zona SPA. En aquest cas, el projecte, explica l'alcalde, es troba en un fase inicial.
Diari de Tarragona
La cadena francesa Campanile vol construir un hotel a Móra d'Ebre
El grup hoteler, estès a nou països europeus, està buscant un emplaçament en sòl urbà per aixecar un establiment d'entre 30 i 40 habitacions.
per a. caralt |
El grup francès Louvre Hotels, propietari de la cadena Campanile, ha mostrat a l'Ajuntament de Móra d'Ebre el seu interès per aixecar a la capital riberenca un hotel de nova planta d'entre 30 i 40 habitacions. L'establiment, segons explicava ahir l'alcalde morenc, Joan Josep Duran, oferiria habitacions dobles a un preu al voltant de 60 euros la nit i inclouria un restaurant.
Tant l'equip de govern (PSC-ERC) com el principal partit de l'oposició (CiU) consideren una necessitat la construcció d'un hotel, seria el primer, a Móra d'Ebre. Així doncs, explica l'equip de govern, ara fa uns mesos es van iniciar un seguit de contactes per atraure inversors. En aquest marc, el govern municipal presentà a la cadena francesa una informe del potencial econòmic de la zona, «els vam dir que l'hotel podria nodrir-se de les persones que treballen al voltant del nostre hospital, la central nuclear d'Ascó, els actuals polígons industrials i el futur polígon de les Camposines, o dels dos circuits de proves», recordava ahir Duran.
La cadena, actualment, està buscant un terreny urbà per poder tirar endavant la inversió. Una de les millors zones on aixecar l'hotel, apunta l'alcalde, es trobaria al costat de la carretera N-420, donada la proximitat dels dos polígons del municipi, els circuits de proves i l'accés al mateix hospital.
Al marge de l'interès manifestat per Campanile, l'Ajuntament de Móra d'Ebre ha rebut una segona proposta d'uns inversors, el nom del qual no s'ha desvetllat, que voldrien construir un hotel d'entre quatre i cinc estrelles de categoria amb restaurant i una zona SPA. En aquest cas, el projecte, explica l'alcalde, es troba en un fase inicial.
Diari de Tarragona
martes, 8 de enero de 2008
La mortalitat a les carreteres
NOTICIAS
La mortalitat a les carreteres
Optimisme moderat entre els responsables dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre. La xifra de víctimes mortals el 2007 en accidents de trànsit (31) ha caigut un 16,2 per cent respecte l'any anterior. És la segona xifra més baixa dels últims vuit anys després de l'assolida l'any 2003 amb 30 morts. L'any 2006 les víctimes van ser 37, el 2005 i 2004, 41 i el 2000, per exemple, un total de 58. «Tot i que l'accidentalitat a les carreteres de l'Ebre segueix sent elevada, les dades de 2007 mostren una reducció molt important, superior a la mitjana catalana», resumia ahir a Tortosa el cap del Servei de Trànsit de Tarragona, Eusebi del Olmo.
La significativa reducció, assegurava Del Olmo, és fruit, en bona part, de la major conscienciació dels conductors «que cada cop més entenen que cal complir la normativa de circulació». A aquest factor cal afegir la posada en funcionament del carnet per punts i l'enduriment del Codi Penal. En aquesta línia, Del Olmo es va mostrar optimista davant el repte marcat per les autoritats europees de reduir en un 50%, de cara 2010, la mortalitat registrada des del 2000. Les Terres de l'Ebre se situen actualment en un 46,5% de reducció.
El 2007 i per comarques, el Baix Ebre, amb quinze víctimes mortals, continua sent la comarca amb major sinistralitat. El Montsià acumula set víctimes mortals; la Terra Alta, cinc morts i, finalment, la Ribera d'Ebre, quatre víctimes més.
Un dels fets diferencials detectats a l'Ebre és que, a diferència de la resta de Catalunya, un 77,5% dels accidents mortals es produeixen en dies feiners (mentre que a la resta del país el percentatge se situa en un 58%).
La N-340, punt negre
La carretera N-340, amb 11 víctimes mortals, és l'eix viari amb major sinistralitat, una tercera part de les víctimes el 2007. De fet, 20 de les 31 víctimes van perdre la vida en aquesta carretera, a la C-12 (cinc morts) i a l'AP-7 (quatre víctimes), els tres principals eixos viaris de les Terres de l'Ebre.
Del Olmo va admetre sense embuts que la via «és totalment deficient, es tracta d'una via de dos carrils que possibilita un major nombre d'avançaments antirreglamentaris, a més de comptar amb ramals d'incorporació que la fan especialment conflictiva i perillosa». El delegat del Govern, Lluís Salvadó, va voler precisar en aquest punt que el volum de trànsit de la N-340 és com a mínim «quatre cops superior» a la C-12.
La mortalitat a les carreteres
Optimisme moderat entre els responsables dels Mossos d'Esquadra a les Terres de l'Ebre. La xifra de víctimes mortals el 2007 en accidents de trànsit (31) ha caigut un 16,2 per cent respecte l'any anterior. És la segona xifra més baixa dels últims vuit anys després de l'assolida l'any 2003 amb 30 morts. L'any 2006 les víctimes van ser 37, el 2005 i 2004, 41 i el 2000, per exemple, un total de 58. «Tot i que l'accidentalitat a les carreteres de l'Ebre segueix sent elevada, les dades de 2007 mostren una reducció molt important, superior a la mitjana catalana», resumia ahir a Tortosa el cap del Servei de Trànsit de Tarragona, Eusebi del Olmo.
La significativa reducció, assegurava Del Olmo, és fruit, en bona part, de la major conscienciació dels conductors «que cada cop més entenen que cal complir la normativa de circulació». A aquest factor cal afegir la posada en funcionament del carnet per punts i l'enduriment del Codi Penal. En aquesta línia, Del Olmo es va mostrar optimista davant el repte marcat per les autoritats europees de reduir en un 50%, de cara 2010, la mortalitat registrada des del 2000. Les Terres de l'Ebre se situen actualment en un 46,5% de reducció.
El 2007 i per comarques, el Baix Ebre, amb quinze víctimes mortals, continua sent la comarca amb major sinistralitat. El Montsià acumula set víctimes mortals; la Terra Alta, cinc morts i, finalment, la Ribera d'Ebre, quatre víctimes més.
Un dels fets diferencials detectats a l'Ebre és que, a diferència de la resta de Catalunya, un 77,5% dels accidents mortals es produeixen en dies feiners (mentre que a la resta del país el percentatge se situa en un 58%).
La N-340, punt negre
La carretera N-340, amb 11 víctimes mortals, és l'eix viari amb major sinistralitat, una tercera part de les víctimes el 2007. De fet, 20 de les 31 víctimes van perdre la vida en aquesta carretera, a la C-12 (cinc morts) i a l'AP-7 (quatre víctimes), els tres principals eixos viaris de les Terres de l'Ebre.
Del Olmo va admetre sense embuts que la via «és totalment deficient, es tracta d'una via de dos carrils que possibilita un major nombre d'avançaments antirreglamentaris, a més de comptar amb ramals d'incorporació que la fan especialment conflictiva i perillosa». El delegat del Govern, Lluís Salvadó, va voler precisar en aquest punt que el volum de trànsit de la N-340 és com a mínim «quatre cops superior» a la C-12.
lunes, 7 de enero de 2008
Vi ecológic...
Rebel·lió natural
El jove viticultor del Pinell de Brai, Laureano Serres, produeix des del seu petit celler vins de taula sense afegir-hi ni conservants ni llevats. A França, el moviment dels 'vins naturals' està a l'alça
Un dia, Laureano Serres, propietari del petit celler del mateix nom ubicat al Pinell de Brai (Terra Alta), va oblidar-se d'afegir sulfits a una de les seves tines d'acer inoxidable plena de vi. Els sulfits són un tipus d'additius autoritzats que s'utilitzen com a conservants en molts aliments, per exemple el vi o la cervesa. «El vi d'aquella tina resultà excel·lent i em vaig negar a llençar-lo», explica. Va iniciar llavors un camí incert. Elaboraria vi però no hi afegiria ni sulfits, ni llevats per a propiciar la fermentació ni acidificants, emprats per «a millorar la frescor del vi».
La seva sensació era la d'un equilibrista sense xarxa, «els enòlegs tenen la por que les coses no els poden anar bé, jo me la jugo, ho admeto». Un dels seus vins, recorda, fou desqualificat pel Consell Regulador de la DO Terra Alta l'any 2005 pels alts nivells de components volàtils detectats. «Els components volàtils són aquelles substàncies que poden provocar que el vi es torni vinagre», resumeix, i «és cert que les anàlisis deien això però quan tastaves el vi no detectaves absolutament res», defensa. De fet, manté en estoc vins de les collites 2002, 2003, 2004 o 2005, «i no s'han tornat vinagre, tenen encara recorregut dins la botella».
Associat a França
A principis de 2006, Serres sortia de la DO Terra Alta. A partir de llavors, la marca comercial del celler, 'Mendall', es comercialitzaria com a vi de taula. L'elaborador rastreja el mercat i constata que no és l'únic enòleg que aplica la mateixa filosofia. A França, apunta, hi ha més de mig centenar de viticultors amb idèntica visió agrupats a l'associació 'Les Vins Naturals'. El jove terraltí és l'únic membre de l'entitat d'arreu de l'Estat espanyol. «El vi natural és un moviment alternatiu, fer vi només amb el raïm, sense afegir-hi res, aquesta és la consigna».
El celler exporta per primera vegada els seus vins, a França, Itàlia o Canadà sempre sota la marca 'Mendall'; «de cada tina en surt un vi diferent, no puc repetir un mateix vi com tampoc es poden repetir les condicions climatològiques en què es desenvolupa any rere any la collita». Gràcies a l'interès de petits distribuïdors especialitzats en aquest incipient mercat, Serres col·loca els seus vins al prestigiós restaurant gironí 'El Celler de Can Roca' mentre la cuinera Carme Ruscalleda també en tasta una mostra. Tot i aquest reconeixement queda molt camí, «per ara no m'hi guanyo la vida, no encara».
Diari de Tarragona, d'avui.
El jove viticultor del Pinell de Brai, Laureano Serres, produeix des del seu petit celler vins de taula sense afegir-hi ni conservants ni llevats. A França, el moviment dels 'vins naturals' està a l'alça
Un dia, Laureano Serres, propietari del petit celler del mateix nom ubicat al Pinell de Brai (Terra Alta), va oblidar-se d'afegir sulfits a una de les seves tines d'acer inoxidable plena de vi. Els sulfits són un tipus d'additius autoritzats que s'utilitzen com a conservants en molts aliments, per exemple el vi o la cervesa. «El vi d'aquella tina resultà excel·lent i em vaig negar a llençar-lo», explica. Va iniciar llavors un camí incert. Elaboraria vi però no hi afegiria ni sulfits, ni llevats per a propiciar la fermentació ni acidificants, emprats per «a millorar la frescor del vi».
La seva sensació era la d'un equilibrista sense xarxa, «els enòlegs tenen la por que les coses no els poden anar bé, jo me la jugo, ho admeto». Un dels seus vins, recorda, fou desqualificat pel Consell Regulador de la DO Terra Alta l'any 2005 pels alts nivells de components volàtils detectats. «Els components volàtils són aquelles substàncies que poden provocar que el vi es torni vinagre», resumeix, i «és cert que les anàlisis deien això però quan tastaves el vi no detectaves absolutament res», defensa. De fet, manté en estoc vins de les collites 2002, 2003, 2004 o 2005, «i no s'han tornat vinagre, tenen encara recorregut dins la botella».
Associat a França
A principis de 2006, Serres sortia de la DO Terra Alta. A partir de llavors, la marca comercial del celler, 'Mendall', es comercialitzaria com a vi de taula. L'elaborador rastreja el mercat i constata que no és l'únic enòleg que aplica la mateixa filosofia. A França, apunta, hi ha més de mig centenar de viticultors amb idèntica visió agrupats a l'associació 'Les Vins Naturals'. El jove terraltí és l'únic membre de l'entitat d'arreu de l'Estat espanyol. «El vi natural és un moviment alternatiu, fer vi només amb el raïm, sense afegir-hi res, aquesta és la consigna».
El celler exporta per primera vegada els seus vins, a França, Itàlia o Canadà sempre sota la marca 'Mendall'; «de cada tina en surt un vi diferent, no puc repetir un mateix vi com tampoc es poden repetir les condicions climatològiques en què es desenvolupa any rere any la collita». Gràcies a l'interès de petits distribuïdors especialitzats en aquest incipient mercat, Serres col·loca els seus vins al prestigiós restaurant gironí 'El Celler de Can Roca' mentre la cuinera Carme Ruscalleda també en tasta una mostra. Tot i aquest reconeixement queda molt camí, «per ara no m'hi guanyo la vida, no encara».
Diari de Tarragona, d'avui.
jueves, 3 de enero de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
