La segona edició de l'Ebrebloc analitzarà l'ús dels blocs en l'educació i entre la classe política
Els blocaires ebrencs tenen una cita aquest divendres i dissabte, 1 i 2 de febrer, a les biblioteques de Tortosa i Roquetes per celebrar la segona edició de l'Ebrebloc. Després de l'èxit assolit l'any passat, l'organització ha decidit enguany ampliar la jornada a dos dies per encabir un extens programa d'activitats on s'inclouen dues taules rodones dedicades a l'ús dels blocs com a eines educatives, i a les relacions entre la classe política i la blocosfera. La jornada també permetrà donar a conèixer la recent creada associació de Blocaires Ebrencs, que s'ha constituït en un moment en què les Terres de l'Ebre han gairebé triplicat el nombre de blocs en un any. Actualment, hi ha més de 270 blocs a l'anomenada ebresfera.
jueves, 31 de enero de 2008
jueves, 24 de enero de 2008
NOTICIAS
'La gestió actual de la sequera retorna la pressió sobre el riu Ebre'
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va denunciar ahir les contradiccions en què, al seu parer, està caient el Govern català en la gestió de l'actual episodi de sequera. Segons el moviment social, s'està creant un clima d'opinió que afavoreix de nou la pressió sobre el riu Ebre i obre la porta als transvasaments.
per m. millan |
Els plans de la Generalitat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona en cas d'un agreujament de la sequera actual han posat de nou en alerta la PDE. A la possibilitat de portar aigua en vaixell des d'una dessaladora d'Almeria o el riu Roine, s'afegeix també la de Tarragona. El Govern ha insistit que es tractaria d'aigua de la xarxa local i no de l'Ebre (a través del Consorci d'Aigües de Tarragona), fet que es posa en dubte des de la Plataforma.
El moviment social denuncia «contradiccions» en les polítiques de l'executiu català en matèria d'aigua. Així, segons el portaveu Manolo Tomàs, mentre el Departament de Medi Ambient fa crides a la moderació en el consum, d'altres conselleries mantenen polítiques contràries a la Nova Cultura de l'Aigua, amb el foment de nous regadius i de l'expansió urbanística. «I mentre demanen als ciutadans que facin un esforç d'estalvi, no es penalitza en cap cas els ajuntaments que en les seves xarxes urbanes deixen perdre fins un 40 per cent de l'aigua».
Per a la PDE, el que cal per fer front als episodis cíclics de sequera que pateix el país són actuacions i polítiques a mitjà i llarg termini, d'acord amb la Nova Cultura de l'Aigua. «Per contra, el que s'està fent ara és fomentar un estat d'opinió i certa angoixa que afavoreix la reobertura de debats com el de la interconnexió de xarxes i de possibles enfrontaments territorials per l'aigua», apuntà Tomàs.
Els representants de la Plataforma van insistir que la construcció de la dessaladora de Cunit afavoreix un futur transvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona, amb la interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i les del Ter-Llobregat.
En aquest sentit, el portaveu Joan Antoni Panisello va recordar als tres partits ara al Govern que el Compromís per l'Ebre, signat l'any 2003, inclou el rebuig a aquesta interconnexió.
La PDE també va refermar la seva convicció que el regadiu Xerta-Sénia, ara ja en construcció, servirà per portar l'aigua de l'Ebre fins al nord de Castelló, almenys fins a Càlig (Baix Maestrat). La portaveu Susanna Abella va recordar que encara no existeix un cens clar de regants i va anunciar noves mobilitzacions contra la infraestructura per a aquest primer trimestre de l'any. A totes aquestes «amenaces», els representants del moviment van afegir encara el pacte de l'aigua d'Aragó i el «macroprojecte» lúdic dels Monegros, que requerirà d'una important dotació d'aigua del riu Ebre.
La PDE també va denunciar que en aquest nou context s'estan deixant «a la deriva» els projectes de protecció del tram final del riu, com ara la definició del cabal mediambiental i, per contra, «se'n recuperen de vells que no contribueixen a la seva conservació». Entre aquests van destacar la construcció de comportes al riu (per evitar l'avanç de la falca salina), de murs a la costa del Delta o d'assuts al llarg del riu, per afavorir la navegació.
Diari de Tarragona
'La gestió actual de la sequera retorna la pressió sobre el riu Ebre'
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va denunciar ahir les contradiccions en què, al seu parer, està caient el Govern català en la gestió de l'actual episodi de sequera. Segons el moviment social, s'està creant un clima d'opinió que afavoreix de nou la pressió sobre el riu Ebre i obre la porta als transvasaments.
per m. millan |
Els plans de la Generalitat per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona en cas d'un agreujament de la sequera actual han posat de nou en alerta la PDE. A la possibilitat de portar aigua en vaixell des d'una dessaladora d'Almeria o el riu Roine, s'afegeix també la de Tarragona. El Govern ha insistit que es tractaria d'aigua de la xarxa local i no de l'Ebre (a través del Consorci d'Aigües de Tarragona), fet que es posa en dubte des de la Plataforma.
El moviment social denuncia «contradiccions» en les polítiques de l'executiu català en matèria d'aigua. Així, segons el portaveu Manolo Tomàs, mentre el Departament de Medi Ambient fa crides a la moderació en el consum, d'altres conselleries mantenen polítiques contràries a la Nova Cultura de l'Aigua, amb el foment de nous regadius i de l'expansió urbanística. «I mentre demanen als ciutadans que facin un esforç d'estalvi, no es penalitza en cap cas els ajuntaments que en les seves xarxes urbanes deixen perdre fins un 40 per cent de l'aigua».
Per a la PDE, el que cal per fer front als episodis cíclics de sequera que pateix el país són actuacions i polítiques a mitjà i llarg termini, d'acord amb la Nova Cultura de l'Aigua. «Per contra, el que s'està fent ara és fomentar un estat d'opinió i certa angoixa que afavoreix la reobertura de debats com el de la interconnexió de xarxes i de possibles enfrontaments territorials per l'aigua», apuntà Tomàs.
Els representants de la Plataforma van insistir que la construcció de la dessaladora de Cunit afavoreix un futur transvasament d'aigua de l'Ebre cap a Barcelona, amb la interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i les del Ter-Llobregat.
En aquest sentit, el portaveu Joan Antoni Panisello va recordar als tres partits ara al Govern que el Compromís per l'Ebre, signat l'any 2003, inclou el rebuig a aquesta interconnexió.
La PDE també va refermar la seva convicció que el regadiu Xerta-Sénia, ara ja en construcció, servirà per portar l'aigua de l'Ebre fins al nord de Castelló, almenys fins a Càlig (Baix Maestrat). La portaveu Susanna Abella va recordar que encara no existeix un cens clar de regants i va anunciar noves mobilitzacions contra la infraestructura per a aquest primer trimestre de l'any. A totes aquestes «amenaces», els representants del moviment van afegir encara el pacte de l'aigua d'Aragó i el «macroprojecte» lúdic dels Monegros, que requerirà d'una important dotació d'aigua del riu Ebre.
La PDE també va denunciar que en aquest nou context s'estan deixant «a la deriva» els projectes de protecció del tram final del riu, com ara la definició del cabal mediambiental i, per contra, «se'n recuperen de vells que no contribueixen a la seva conservació». Entre aquests van destacar la construcció de comportes al riu (per evitar l'avanç de la falca salina), de murs a la costa del Delta o d'assuts al llarg del riu, per afavorir la navegació.
Diari de Tarragona
lunes, 21 de enero de 2008
NOTICIAS
Ascó construirà un complex de piscines d'oci i salut
L'Ajuntament d'Ascó construirà un nou complex de piscines a la zona municipal del poliesportiu a partir d'enguany i fins al 2010. El projecte preveu la remodelació de les actuals piscines exteriors i la construcció d'un nou edifici d'usos lúdics i terapèutics que inclourà piscines cobertes, sales de tractaments i de teràpies que utilitzen l'aigua, bar i restaurant. El pressupost és de 3,8 milions d'euros.
L'Ajuntament d'Ascó aprovarà a principis de febrer el pressupost municipal per al 2008. El document incorporarà una primera partida per a començar les obres del nou complex d'aigües, la inversió més ambiciosa per a aquest mandat del nou equip de govern format per CiU i PSC.
El projecte, explica l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, s'executarà en tres fases. En una primera fase, que ha finalitzar a finals del mes de juny d'enguany, es remodelaran les actuals piscines exteriors. L'actual equipament data de mitjan els anys 80 i ha estat reparat en una ocasió, però durant l'any passat es va posar de manifest de nou la necessitat de remodelar les piscines, ja que perdien molta aigua.
Així doncs, el projecte preveu aprofitar el vas actual per adequar-hi un nova piscina, de menor profunditat i aproximadament 20 metres de llargada per 1o d'amplada. S'arranjarà la petita piscina per als nens i se'n construirà una tercera per a usos terapèutics. «Necessitem obrir les piscines descobertes a l'estiu, així que la remodelació d'aquesta àrea haurà d'estar finalitzada llavors», assegura Vidal.
La segona fase del projecte suposa la desaparició de l'actual immoble, que acull el restaurant, el bar, el local social, els magatzems o les oficines, i la construcció en el seu lloc d'un nou edifici amb aquests mateixos serveis, a més de noves sales de fitness i de tractaments, teràpies i sistemes de relaxació que utilitzen l'aigua. El nou espai eliminarà les actuals barreres arquitectòniques per a les persones discapacitades.
L'alcalde d'Ascó apunta, en aquest punt, que caldrà comptabilitzar la construcció del nou edifici amb el manteniment dels serveis actuals, com el bar, el restaurant o les oficines. Les obres de la segona fase podrien començar a finals de 2008 o a inicis de 2009.
Piscina coberta
La tercera i última fase del complex preveu la construcció d'un segon edifici, ubicat al costat de l'anterior, que acollirà una piscina coberta, fins ara inexistent al municipi, de dimensions similars a la descoberta, i una segona piscina per a usos terapèutics.
El projecte està valorat en 3,8 milions d'euros però Vidal espera optar a subvencions i ajuts d'altres administracions per a poder reduir l'aportació municipal: «si hi podem posar un milió d'euros no en posarem dos», assegura. D'altra banda, encara no s'ha decidit si la gestió de l'equipament s'oferirà o no en concessió, «en tot cas, aquesta instal·lació requereix una gestió professional», ha afegit.
El complex, asseguren des de l'Ajuntament, neix amb voluntat comarcal o, fins i tot, intercomarcal. I és que de la mateixa manera que altres equipaments municipals atrauen usuaris de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, les noves piscines pretenen també atraure usuaris de les tres comarques. La Terra Alta no disposa de cap piscina coberta municipal i a la Ribera d'Ebre només la capital, Móra d'Ebre, disposa d'un equipament de similar filosofia.
Diari de Tarragona, d'avui
Ascó construirà un complex de piscines d'oci i salut
L'Ajuntament d'Ascó construirà un nou complex de piscines a la zona municipal del poliesportiu a partir d'enguany i fins al 2010. El projecte preveu la remodelació de les actuals piscines exteriors i la construcció d'un nou edifici d'usos lúdics i terapèutics que inclourà piscines cobertes, sales de tractaments i de teràpies que utilitzen l'aigua, bar i restaurant. El pressupost és de 3,8 milions d'euros.
L'Ajuntament d'Ascó aprovarà a principis de febrer el pressupost municipal per al 2008. El document incorporarà una primera partida per a començar les obres del nou complex d'aigües, la inversió més ambiciosa per a aquest mandat del nou equip de govern format per CiU i PSC.
El projecte, explica l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal, s'executarà en tres fases. En una primera fase, que ha finalitzar a finals del mes de juny d'enguany, es remodelaran les actuals piscines exteriors. L'actual equipament data de mitjan els anys 80 i ha estat reparat en una ocasió, però durant l'any passat es va posar de manifest de nou la necessitat de remodelar les piscines, ja que perdien molta aigua.
Així doncs, el projecte preveu aprofitar el vas actual per adequar-hi un nova piscina, de menor profunditat i aproximadament 20 metres de llargada per 1o d'amplada. S'arranjarà la petita piscina per als nens i se'n construirà una tercera per a usos terapèutics. «Necessitem obrir les piscines descobertes a l'estiu, així que la remodelació d'aquesta àrea haurà d'estar finalitzada llavors», assegura Vidal.
La segona fase del projecte suposa la desaparició de l'actual immoble, que acull el restaurant, el bar, el local social, els magatzems o les oficines, i la construcció en el seu lloc d'un nou edifici amb aquests mateixos serveis, a més de noves sales de fitness i de tractaments, teràpies i sistemes de relaxació que utilitzen l'aigua. El nou espai eliminarà les actuals barreres arquitectòniques per a les persones discapacitades.
L'alcalde d'Ascó apunta, en aquest punt, que caldrà comptabilitzar la construcció del nou edifici amb el manteniment dels serveis actuals, com el bar, el restaurant o les oficines. Les obres de la segona fase podrien començar a finals de 2008 o a inicis de 2009.
Piscina coberta
La tercera i última fase del complex preveu la construcció d'un segon edifici, ubicat al costat de l'anterior, que acollirà una piscina coberta, fins ara inexistent al municipi, de dimensions similars a la descoberta, i una segona piscina per a usos terapèutics.
El projecte està valorat en 3,8 milions d'euros però Vidal espera optar a subvencions i ajuts d'altres administracions per a poder reduir l'aportació municipal: «si hi podem posar un milió d'euros no en posarem dos», assegura. D'altra banda, encara no s'ha decidit si la gestió de l'equipament s'oferirà o no en concessió, «en tot cas, aquesta instal·lació requereix una gestió professional», ha afegit.
El complex, asseguren des de l'Ajuntament, neix amb voluntat comarcal o, fins i tot, intercomarcal. I és que de la mateixa manera que altres equipaments municipals atrauen usuaris de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, les noves piscines pretenen també atraure usuaris de les tres comarques. La Terra Alta no disposa de cap piscina coberta municipal i a la Ribera d'Ebre només la capital, Móra d'Ebre, disposa d'un equipament de similar filosofia.
Diari de Tarragona, d'avui
sábado, 19 de enero de 2008
miércoles, 16 de enero de 2008
El Govern estableix 27 mesures per rellançar la navegabilitat al riu Ebre en els pròxims tres anys
El Govern ha dissenyat un paquet de 27 mesures per rellançar i millorar l'aprofitament turístic de la navegabilitat al riu Ebre. Les propostes, sorgides d'un estudi interdepartamental i coordinat pel delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, es començaran a implantar aquest 2008 i durant els pròxims tres anys. El Govern ha deixat clar que totes les mesures s'han dissenyat tenint en compte la realitat del riu en tots els seus trams. Així, entre altres propostes, hi ha les de dotar de serveis, com amarradors i benzineres, els embarcadors; crear titulacions específiques de patró d'aigües fluvials; o impulsar un pla pilot de foment turístic de navegació entre Xerta i Móra d'Ebre. Les conclusions de l'estudi s'han presentat aquest dimecres en la reunió del consell rector de l'Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), presidit pel conseller de PTOP, Joaquim Nadal.
El Diari de Tarragona, d'avui
El Govern ha dissenyat un paquet de 27 mesures per rellançar i millorar l'aprofitament turístic de la navegabilitat al riu Ebre. Les propostes, sorgides d'un estudi interdepartamental i coordinat pel delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, es començaran a implantar aquest 2008 i durant els pròxims tres anys. El Govern ha deixat clar que totes les mesures s'han dissenyat tenint en compte la realitat del riu en tots els seus trams. Així, entre altres propostes, hi ha les de dotar de serveis, com amarradors i benzineres, els embarcadors; crear titulacions específiques de patró d'aigües fluvials; o impulsar un pla pilot de foment turístic de navegació entre Xerta i Móra d'Ebre. Les conclusions de l'estudi s'han presentat aquest dimecres en la reunió del consell rector de l'Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE), presidit pel conseller de PTOP, Joaquim Nadal.
El Diari de Tarragona, d'avui
martes, 15 de enero de 2008
NOTICIAS
Villafranco ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta
La petita pedania situada a tocar de la llacuna de l'Encanyissada ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta. Així ho ha confirmat l'Ajuntament d'Amposta, després de presentar una consulta al Departament de Governació de la Generalitat.
per M.Millan |
Tot i que la major part dels ciutadans es refereix a la pedania com a Poble Nou del Delta, i així a apareix als cartells, senyalitzacions i llibres, fins ara als documents oficials de l'Ajuntament d'Amposta hi constava la denominació de Villafranco del Delta, topònim original del nucli creat fa poc més de 50 anys per l'Instituto de Colonización del règim franquista.
Després de diferents temptatives de canvi, i amb la proposta sobre la taula de realitzar una consulta popular, ara la controvèrsia ha donat un gir inesperat.
L'Ajuntament d'Amposta ha realitzat una consulta al Departament de Governació, el qual dóna ja per oficial la denominació de Poble Nou del Delta. De fet, aquest és el topònim que consta al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, en vigor des del 2003.
Així les coses, l'alcalde, Manel Ferré, dóna l'afer per tancat. «L'únic que queda ara sobre la taula és determinar si s'anomena concretament Poble Nou del Delta o el Poble Nou del Delta», comenta.
La nova presidenta de l'Associació de Veïns del Poble Nou, Anna Graell, desconeixia ahir aquesta nova conjuntura. Partidària de deixar enrera el topònim del dictador, «com la major part de la gent jove del poble», Graell va lamentar la manca d'informació per part del consistori. «Demanaré una reunió amb l'alcalde i, si cal, convocarem una assemblea extraordinària de l'associació de veïns per informar d'aquest canvi», afirmà.
Els grups de l'oposició al consistori, i especialment EA-ERC, han insistit molt en el canvi de la denominació franquista que encara perviu al municipi.
La portaveu republicana, Marta Cid, ha valorat positivament la resolució pel que fa al topònim de Poble Nou, però insta l'equip de govern a liderar també la substitució de «noms de carrers de la ciutat referents al règim, com ara Ruiz de Alda, aplicant tots els mecanismes perquè el procés no sigui una molèstia per als veïns».
Villafranco ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta
La petita pedania situada a tocar de la llacuna de l'Encanyissada ja es denomina oficialment Poble Nou del Delta. Així ho ha confirmat l'Ajuntament d'Amposta, després de presentar una consulta al Departament de Governació de la Generalitat.
per M.Millan |
Tot i que la major part dels ciutadans es refereix a la pedania com a Poble Nou del Delta, i així a apareix als cartells, senyalitzacions i llibres, fins ara als documents oficials de l'Ajuntament d'Amposta hi constava la denominació de Villafranco del Delta, topònim original del nucli creat fa poc més de 50 anys per l'Instituto de Colonización del règim franquista.
Després de diferents temptatives de canvi, i amb la proposta sobre la taula de realitzar una consulta popular, ara la controvèrsia ha donat un gir inesperat.
L'Ajuntament d'Amposta ha realitzat una consulta al Departament de Governació, el qual dóna ja per oficial la denominació de Poble Nou del Delta. De fet, aquest és el topònim que consta al Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, en vigor des del 2003.
Així les coses, l'alcalde, Manel Ferré, dóna l'afer per tancat. «L'únic que queda ara sobre la taula és determinar si s'anomena concretament Poble Nou del Delta o el Poble Nou del Delta», comenta.
La nova presidenta de l'Associació de Veïns del Poble Nou, Anna Graell, desconeixia ahir aquesta nova conjuntura. Partidària de deixar enrera el topònim del dictador, «com la major part de la gent jove del poble», Graell va lamentar la manca d'informació per part del consistori. «Demanaré una reunió amb l'alcalde i, si cal, convocarem una assemblea extraordinària de l'associació de veïns per informar d'aquest canvi», afirmà.
Els grups de l'oposició al consistori, i especialment EA-ERC, han insistit molt en el canvi de la denominació franquista que encara perviu al municipi.
La portaveu republicana, Marta Cid, ha valorat positivament la resolució pel que fa al topònim de Poble Nou, però insta l'equip de govern a liderar també la substitució de «noms de carrers de la ciutat referents al règim, com ara Ruiz de Alda, aplicant tots els mecanismes perquè el procés no sigui una molèstia per als veïns».
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
